El Circ Social

Ha estat un sorpresa ben agradable que des del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya em demanessin una col·laboració en relació el blog que porto “Educació Transformadora”. La meva aportació és al voltant d’un tema en el que s’uneixen l’educació, la inclusió social, el desenvolupament comunitari i la meva feina a l’Ateneu Popular 9Barris: El circ social. 

A principi dels anys 80 del segle passat i al voltant de la idea del Nou Circ o Circ Contemporani s’inicien processos paral·lels a diferents llocs del món com Bèlgica, Catalunya o Canadà on el circ es converteix en una eina educativa per a l’empoderament de persones i comunitats en situacions de desigualtat social. Experiències com les de l’Ecole du Circ de Brussel·les, l’Ateneu Popular 9 Barris o la de Cirque du Monde de Cirque du Soleil són clars exemples. Aquest últim ha desenvolupat projectes de circ social a diferents llocs del món i els dos primers formen part de Caravan Xarxa Europea en Formació i Circ Social.

El Circ Social és un procés d’ensenyament–aprenentatge de tècniques circenses que te com a finalitat la inclusió de persones en situació de risc social i el desenvolupament de la seva comunitat. En una proposta pedagògica d’aquest tipus s’aconsegueix estimular la creativitat i promoure les aptituds socials dels participants. Aquests poden millorar i desenvolupar les seves facultats relatives a la cooperació, la solidaritat, l’esforç, la superació, la comunicació, l’autoestima i la participació a partir de l’aprenentatge de tècniques com el trapezi, l’acrobàcia, les malabars, els equilibris i la seva posterior mostra.

Fotografia: Luís Montero

El circ ha significat una possibilitat per a persones en situació d’exclusió social, ja que hi han trobat una plataforma més enllà de les barreres conegudes, han pogut elevar la seva autoestima, mostrar la projecció d’ells mateixos, i han aconseguit moure i remodelar les jerarquies socials que es formen en les ments dels seus iguals, dels seus professors o educadors, dels seus familiars i fins i tot de la comunitat més propera.

Juan Pablo Bonetti (2009) planteja diferents àmbits de treball en relació amb la proposta pedagògica en circ o en altres disciplines artístiques:

_El cos i el joc com a suport metodològic i pedagògic.
_L’experiència com a forma d’adquirir coneixement, un coneixement tan important com l’acadèmic.
_La mostra del producte circ (actuació) com a argument carregat de simbolisme, atès que permet al participant sortir de l’espai quotidià (el barri i les mirades) per ocupar-ne un altre diferent (l’escenari).

Pel que fa a l’ambient comunitari i social, visualitzem que l’aprenentatge de tècniques circenses i  la creació d’un espectacle o d’una mostra permet que els participants ocupin un lloc (l’escenari) diferent del quotidià. Això habilita una mirada diferent del membres de la comunitat, de l’adult, o del barri, cap a ell o ella. D’altra banda, tenim l’actuació on el participant rep l’aplaudiment, desperta “admiració”, ocupa diferents llocs de la ciutat promovent la millora de l’autoestima i el vincle amb altres realitats. 

La proposta de circ té un abast sociocultural i educatiu transcendent i, en promoure la participació dels seus alumnes (infants, adolescents, joves,...) potenciant la seva inclusió, adquireix una profunda dimensió política. Es generen espais de convivència social interrelacionant els diferents elements, projectes, entitats i agents de la comunitat. 

A través del circ l’alumne es pren lloc com a actor protagonista modificant la seva autopercepció i posant en positiu  la relació que estableix amb la comunitat. 

Antonio Alcántara Alcántara
Educador Social
http://educaciotransformadora.wordpress.com/