Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimarts, 31 de gener de 2012

Fundació Ribermúsica: música des de, amb i per a la comunitat.

La música comunitària com a metodologia d'intervenció social.
Existeixen multitud de conceptes que intenten definir les pràctiques que actualment s'estan desenvolupant en el camp de l'art i l'acció social: dinamització sociocultural, intervenció social a través de l'art, desenvolupament cultural comunitari, treball cultural... I és que neixen en països de tot el món centenars d'experiències que es diferencien entre elles per elements com les necessitats que les fan emergir, el seu grau de planificació, professionals que les desenvolupen, duració, objectius, etc.., però que tenen en comú el fet que totes elles utilitzen l'art com a eina per aconseguir fites que no tenen estrictament relació directa amb el producte artístic (que, evidentment, en molts projectes també és important).

La Fundació Privada Ribermúsica s'emmarca sota el paraigües genèric de les experiències de Community Arts i Música Comunitària (CM) per a autodefinir-se en termes de desenvolupament comunitari socioeducatiu.

Si afinem una mica més, podem explicar que utilitzem les preposicions des de, amb i per a la comunitat per especificar tota la magnitud de relació que existeix entre l'entitat -Ribermúsica- i la comunitat - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Barcelona -:

a) des de la comunitat perquè usem els espais cedits pel barri (públics i privats) i així actuem irradiats per tot el territori.
b) amb la comunitat perquè treballem en col·laboració amb altres institucions, organitzacions, grups i persones creant xarxes i optimitzant recursos.
c) per a la comunitat perquè els beneficis enriqueixen a la globalitat del propi territori.

En aquest sentit, és també important el fet que ens esforcem per reproduir l'heterogeneïtat real del barri en els nostres tallers (per a tothom) i, d'aquesta manera, incloure tots aquells nens, joves i famílies que vulguin participar (intentant superar limitacions físiques, cognitives, culturals, econòmiques...). Això comporta entendre que, encara que desitgem caminar cap a l'excel·lència, el procés està lleugerament per sobre del producte i que, dit d'una altra manera, és més rellevant créixer com a persones que ser meravellosos músics. I és que tant important és que participin les famílies amb menys recursos o les nouvingudes com aquelles més “normalitzades” perquè així tots puguem interrelacionar-nos i créixer en la diversitat. 



Per aquest motiu, i també degut a les característiques demogràfiques complexes del barri (alt percentatge de població estrangera i baix índex de capacitat econòmica familiar –entre d’altres), plantegem les nostres sessions des de la codirecció d'un músic professional (que facilita els continguts musicals) i un educador social (que focalitza l'atenció en el sistema de relacions, les diferències, el seguiment i la coordinació). I és que com a educadors podem recollir elements del 'mètode integratiu' de Quintana; de la 'tecnologia social' de Ezequiel Ander-Egg; del 'desenvolupament local o comunitari' de Caride; de l'educació popular; l'educació permanent, d'adults i la 'pedagogia de l'oprimit' de Freire; de l'animació sociocultural, la investigació acció participativa; de les comunitats d'aprenentatge o del recent aprenentatge servei. Igualment poden ser essencials les nostres competències relatives a les capacitats comunicatives, relacionals, d'anàlisi, critico-reflexives... Sens dubte els educadors socials tenim molt a dir i l'associació educador social/músic pot ser essencial perquè puguem incorporar les arts comunitàries i els seus derivats com a metodologia d'intervenció social.

El procés educatiu ens permet acompanyar i transformar; i Ribermúsica escull la música perquè el seu creador, Joan Puigdellívol, és músic i pedagog de la veu. La música és un art molt útil: ens serveix per reivindicar, per recordar, per celebrar, per fer dormir un nadó... Ens relaxa, ens diverteix, ens identifica, ens fa plorar, riure, ballar... Trobem música al llarg de tota la història de la humanitat i arreu del món.
Si entenem que la possibilitat de tenir oportunitats d'expressió i creació artística és un dret, cal procurar que la música sigui accessible. Quan parlem d'accessibilitat ens referim a varis nivells: econòmic (música gratuïta i facilitant els recursos d'espai, material...), geogràfic (espais usats habitualment pels participants, edificis propers arquitectònicament...), burocràtic (sense inscripcions farragoses, ni fotografies ...) i -especialment- musical.  La música és alguna cosa molt àmplia on hi tenen cabuda moltes formes d’expressió, creació i educació. D'aquesta forma, podem aprendre música amb una darbouka, amb la veu, amb un ordinador, amb un violí o, fins i tot, amb una pilota de bàsquet. Ensenyem i aprenem música treballant sempre en grup, de vegades convivint diferents edats, diferents nivells de capacitat tècnica, directament des del cos i l'instrument i, molt important, definint sempre el ritme com a element iniciador i estructurador.

En síntesi, parlem de la utilització de la música per al desenvolupament global de les persones i de la comunitat (la música com a mitjà: transformació social), encara que és igualment primordial l'aprenentatge de l'expressió i creació artística en si mateixa (capacitació musical, la música com a fi: democràcia cultural).



Actualment estem duent a terme 6 projectes (activitats extraescolars amb les escoles, Tantarantan!, Ve-Ri-No-Tek, EMIC, Riborquestra i Bàsquet beat: 17 tallers setmanals) en els quals es troben vinculats més de 150 beneficiaris participants d'entre 4 i 23 anys, 2 educadors socials, 12 professors especialistes, 1 estudiant en pràctiques i 1 voluntari.

Aquestes són quatre pinzellades sobre com pensem i fem les coses a Ribermúsica. Seria gairebé insultant no esmentar referents i acompanyants com el 'Sistema' de Veneçuela, The Sage Gateshead, Pracatum o altres projectes més propers com Xamfrà, ArtiBarri, Comusitària o el Centre de les Arts de l'Hospitalet. I és que estem sens dubte davant una de les més importants revolucions culturals dels nostres temps i això és només el principi.

Josep Maria Aragay. 
Coordinador del projecte socioeducatiu de la Fundació Ribermúsica de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada