Educació: Clau universal per obrir camins de pau

La Tina Benet és de Barcelona però ara està vivint a Ouagadougou (Burkina Faso), on treballa a l'AssociacióReveillez-vous Bon Citoyens, amb gent amb diversitat funcional.

La Tina és llicenciada en Educació Musical, té la titulació del CFGS d'Integració Social i actualment estudia el grau d'Educació Social i de Ssicologia a
la UOC.

És una noia inquieta, a qui li agrada viatjar per a conèixer nous racons de món i altres cultures. Ens comenta que “per temes laborals mai havia pogut profunditzar gaire en cap país, però aquest any, a conseqüència de la crisis que pateix Espanya, he vist l’oportunitat de poder marxar força temps i això m’ha permès arribar fins on sóc amb ganes d’aprofundir en el sector al que fa anys que em dedico: les persones amb diversitat funcional.” 


“Un cop aquí però, m'he trobat amb una realitat totalment diferent a la que he viscut fins ara i a la que m'imaginava. Així doncs, el meu fer per aquestes terres ha canviat una mica i m'ha fet moure entre Burkina Faso i Mali, plantejant-me els camins de pau que es poden seguir en un país en vies de desenvolupament i amb una guerra latent.

La Tina ens ha escrit parlar-nos d’aquestes reflexions. Us deixem el seu text. Esperem que us serveixi també per a pensar...


“Educar bé els sentiments i les emocions per no encadenar-les i així millorar les nostres eines per obrir camins de pau”


L’educació és una via que tenim les persones a les nostres mans com a generadora de pau i possiblement aquesta mai acabarà amb les guerres i els conflictes violents del món, però cal potenciant-la i d’això n’és responsable tota la societat, però especialment els educands.

Per aquesta raó, en alguns  llocs del món, podem veure com la prioritat dels que manen és la de tenir una societat sense coneixement i així estendre el seu terror mitjançant guerres, fam i un llarg etcètera que fa que la societat es paralitzi i es pugui manipular fàcilment.

Els conflictes viscuts actualment a Mali no s’allunyen als que tenim en altres punts del món, lluita per territoris que uns i altres reclamen, conflictes d’interessos econòmics per explotacions de recursos naturals. Tots aquets elements portats a l’extrem estan arrossegant a la població de Mali a una guerra que podria ser evitada amb l’educació, obrint camins que d’altra forma mai es podran obrir.

És per això que els professionals del tercer sector, podem centrar-nos en casos com aquests, de conflicte bèl·lic, en donar eines per tal de no alimentar ressentiments històrics de la població autòctona del país, que no fan més que deixar-nos enganxats en el passat i no avançar. Avançar vol dir ser conscients del present (vingui d’on vingui), detectar allò que no ens agrada i buscar solucions per canviar-ho. És a dir, si el passat no ens agrada, no ens hi enganxem i fem el possible per canviar-lo i que no es repeteixi.

En les societats actuals, encara és més fàcil dir allò que no som, que no pas allò que som, perquè al endinsar-nos-hi, veiem que és tan plural, que és difícil trobar-hi els elements diferencials.
Així doncs, cal enfortir el sentiment d’identitat i mostrar-ho al món i fer-ho a través del que ens enorgulleix (cultura, etc…). Potenciar la pròpia identitat (col·lectiva) significa estimar, valorar i transmetre-ho a les noves generacions. Així doncs, no alimentem el rancor de la historia i anem-la construint novament.

Cal també alimentar l’ànima de la societat, la manera de viure i de conviure, de crear, de treballar, de ser i comportar-se en el món, però aquesta ànima està feta de records, pensaments, valors, ideals, creences, etc…  Hauríem de ser-ne conscients de tot això, sobretot perquè les noves generacions no siguin indiferents davant els valors, etc., ja que el que caldria aconseguir, és que aquestes noves generacions, tinguessin un sentit de pertinença a la nació, i s’impliquessin en la comunitat i construir pas a pas, la societat a través dels valors i no del passat ressentit, sinó de la transmissió de valors a través de les generacions.

L’educació ha de generar processos que ajudin a fer créixer les capacitats i possibilitats personals i col·lectives que permetin prevenir la violència i trobar els recursos necessaris per aconseguir-ho. I també facilitar conèixer els actes de violència, com també els seus efectes, per poder reflexionar-hi, implicar-s’hi i treballar per evitar-los i intentar que no es repeteixin.

Una forma de treballar-hi, és educar el cor: els sentiments, les emocions, la sensibilitat,
l’estima, l’autoestima, l’empatia… Les emocions i sentiments ens remeten a components bàsics del comportament humà. A través d’ells construïm la nostra identitat i ens vinculem al món i als altres, és a dir, constitueixen una dimensió essencial en el desenvolupament humà, ja que l’educació emocional pot ser una via per arribar a l’educació en valors, etc...

Així doncs, podríem parlar de l’encadenament als sentiments.
No és dolent conèixer el que sentim, les emocions que ens provoquen les coses, ans el contrari, és una forma de coneix-se’ns a nosaltres mateixos i als altres, i per tant, actuar en conseqüència.

El que pot passar, però, i s’ha d’anar en compte, és que ens quedem lligats a un cert tipus d’emocions anomenades: Negatives.

Aquestes, són les que ens fan mal, les que ens costa més d’identificar, però no necessariament d’expressar. És important, doncs, que sapiguem identificar-les i sapiguem conviure-hi per tal de no alimentar-les, ja que això, ens pot dur al rancor, a l’odi, a la violència, etc...

Educar bé els sentiments i les emocions i no encadenar-nos en elles, ens permetrà entendre la vida com un espai obert en el que l’home s’inventa contínuament i per tant, a través d’aquesta educació, poden anar canviant les creences, del passat, del present i del futur.


Tina Benet
Burkina Faso 2012
(Fotografies Tina Benet)