El moment de la innovació social (si és que mai ha deixat de ser-ho)

“Coneix en un matí 10 iniciatives socials innovadores del sector públic i del tercer sector,
que tenen com a eix central la innovació en la gestió i la intervenció tècnica
i l’optimització dels recursos”

Així és com el Consorci d'Acció Social de Catalunya i La Taula d’entitats del Tercer Sector Social presenten la Jornada “10x10 càpsules d’innovació social”, que es durà a terme el proper divendres 15 de febrer al matí al Caixa Fòrum.

L’objectiu de facilitar un espai per compartir coneixements per “repensar-nos i reinventar-nos” per fer front als reptes que presenten l’actual context de crisi i de canvi.

Més informació de la Jornada.


Al CEESC estem convençuts que és el moment d’apostar per la innovació social. Us deixem amb un article d’opinió que va escriure fa uns mesos per a Social.cat en Xavi Campos, gerent del Col·legi.

Esperem els vostres comentaris. Esteu d’acord amb el Xavi? Participeu en algun projecte innovador?

El moment de la innovació social (si és que mai ha deixat de ser-ho)


En els darrers anys s'ha multiplicat l'aparició, en els discursos de l'acció social, del concepte d'innovació. La innovació ha esdevingut una de les esperances que ha de facilitar la sortida, tant individual com col·lectiva, d'una realitat econòmico-político-social, si més no, confusa. Es parla de la innovació social com el conjunt de solucions noves als problemes de la societat; energia per a la transformació social en positiu.

El fonament de la innovació social és en el pes específic de les persones. Ara ens hem convençut que qualsevol persona pot aportar alguna cosa per millorar el món que és de tots. Sempre ho hem sabut, però ara sembla que ens ho haguem cregut. Potser l'encert del concepte d'innovació social, tal i com s'està conformant, el podem trobar en la capacitat de donar cabuda a accions d'ordre i dimensions molt diversos. Posant l'èmfasi en el protagonisme de les persones, tothom hi pot trobar el seu lloc. Hi ha qui fins i tot apunta que, de fet, no existeix la innovació social sinó que existeixen els emprenedors socials.


Els emprenedors són persones amb capacitat per reorganitzar la realitat i els recursos, de manera que esdevinguin una nova opció, de valor, construïda des d'un fort fonament en determinats valors (això, en el benentès que el concepte de novetat depèn substancialment del punt de vista del qui l'observa). I, a més, mercès a les innovacions en el camp tecnològic i de les comunicacions, se'ls pot donar un ressò global a aquestes accions. La innovació no és només tecnologia aplicada, però avui dia, la innovació, com qualsevol altra esfera de la nostra vida, pot trobar-se molt reforçada gràcies a les possibilitats que aquesta ens ofereix.

Segurament la innovació la trobarem en els processos més que en les respostes: en el poder dels “co”: cocreació, cofinançament, cotreball…; en els partenariats publicoprivats, en les connexions interdisciplinàries que produeixen respostes mestisses, híbrides, que milloren les opcions apuntades fins aleshores des de cada disciplina; en maneres de fer diferents del que hem estat fent sempre i, forçosament, fent-ho amb altres, i donant un lloc central al que sempre hem interpretat com a perifèric de les nostres organitzacions, de les nostres metodologies. En el fons es tracta de crear noves economies d'escala que apunten formes molt més econòmiques i eficients d'organitzar les persones i d'assignació de recursos; noves maneres de relacionar-nos que ens exigeixen el desenvolupament de determinades habilitats; ens toca (a cadascú des del seu lloc) adaptar-nos, canviar, reinventar-nos.

La innovació social el que ens proposa és ser valents i experimentar. Perquè som al bell mig d'un gran canvi (que la crisi ha accentuat) dins el canvi permanent que viu el nostre món. En aquest punt, saber adaptar-nos amb coherència i des del foment de la creativitat, ens permetrà operar la transformació social que s'apunta i que desitgem. Si volem un món nou (o renovat) hem de posar en joc idees innovadores i mecanismes que també ho siguin i que les facin viables.

Les innovacions no són cosa fàcil. Ja ho dèiem, és feina de valents. Ens demanen dedicació, passió, obertura de mires, capacitat relacional, nul·la por al risc o al fracàs… La innovació rarament és quelcom de fortuït. S'han d'adoptar les estratègies adequades per poder ser innovadors i s'ha de comptar amb els perfils adients per fer-hi front. Escric des del convenciment que, per formació, per trajectòria, i per tarannà, les educadores i els educadors socials s'han de posar al capdavant d'aquest llistat de perfils per a la innovació social. Des del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya així ho entenem i així ho volem defensar, amb fets, no només amb discurs. Des d'aquesta perspectiva ens posem al capdavant de la construcció d'aquest nou món i volem ser avantguarda de les maneres de fer innovadores, des de la complicitat amb tots aquells que també hi creuen. Com a institució pensem que hem de ser model i, per fer-ho, estem proposant una experiència concreta: “Ciutat Beta”, una proposta per a l'exploració de noves idees i processos, l'experimentació i la realització de solucions creatives per a persones que passen gran part del seu temps en un entorn urbà. I volem fer-ho des de l'òptica conjunta de l'educació social, la cultura, la comunicació 2.0, entre altres disciplines i maneres de fer.

Perquè la innovació social sempre ha estat en el nostre ADN professional i ara que el concepte sembla haver trobat la terra adobada, hi hem de ser sembrant més que mai.

Si en voleu saber una mica més podeu consultar el web: www.ciutatbeta.org

Xavi Campos
Educador social i gerent del CEESC