Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Ferran Joanmiquel "El teatre és, sense cap mena de dubte, un mirall que ens retorna allò que som i que fem com a societat"

Avui us acostem a una obra de teatre que narra la història de l'Èric, un jove amb problemes familiars que viu en un centre residencial d'acció educativa (CRAE), i que està a punt de fer el salt a un pis tutelat, ja que li queden pocs dies per fer els 18 anys. Tot es complica quan agredeix un company del centre i, espantat i confús, decideix fugir. Es tracta de “Vidres al ulls”, de la companyia Cos a Cos.


Hem parlat amb el seu autor i director, en Ferran Joanmiquel. En el món de les arts escèniques ha treballat en diferents coses: com a ballarí, com a actor. Des de fa uns anys, també com a professor de teatre (treballant amb grups de joves i adults en diferents àmbits educatius i socioculturals), i més recentment, com a autor i director.

Ferran, per què tries de protagonista de la teva obra, un noi de 17 anys que s'escapa d'un CRAE?
En la tria de l’obra, ja des del moment que la vaig començar a escriure, a concebre com a obra, hi van intervenir diferents factors que es van combinar. Per una banda, a nivell personal, m’interessava molt entrar en el món interior d’un personatge mogut, bàsicament, per aquella dinàmica que s’estableix entre la ràbia i la necessitat d’afecte, coses que, d’alguna manera, crec que es retroalimenten. I, per l’altra, el meu entorn d’amistats està farcit d’educadors/ores socials i persones que treballen en el camp de la psicologia amb adolescents. Moltes d’aquestes persones han treballat i treballen en algun CRAE, de manera que al llarg del temps i de les converses, a mi se m’havia anat fent una mena de pòsit sobre el tema. A banda, jo mateix ja fa temps que treballo com a professor de teatre amb grups de joves i havia tingut l’oportunitat de treballar amb nois i noies de diferents CRAEs. La meva idea a l’hora d’escriure el text era, bàsicament, posar-me en la pell de l’Èric, el protagonista de l’obra, mirar el món a través dels seus ulls, intentar entendre les seves emocions i els seus arguments, que molt sovint confronten el món que l’envolta.

Coneixies, abans d'escriure l'obra, la situació real que viuen joves ingressats en un CRAE? Com ho fas per acostar-t'hi?
Abans de començar a escriure l’obra, vaig fer una sèrie d’entrevistes amb diferents persones que treballen en aquest camp, ja sigui des de l’educació social com des del treball terapèutic sistèmic. Vaig mirar de recollir informació i mirar d’organitzar el material d’una manera més profunda del que havia anat escoltant en les converses informals fins a aleshores. A part de la dimensió, diguem-ne més tècnica de l’assumpte, m’interessava molt conèixer com és l’ambient d’un centre (tot i que cadascun és diferent, naturalment), com s’hi respira, quines són les reaccions, anhels i pors del noi o noia que està a punt de deixar el món del centre per passar a la major autonomia que suposa un pis tutelat, ja que aquesta és la realitat concreta del protagonista de l’obra. Cal dir però, que el text, evidentment, no està basat en cap cas real i que tot i que m’he documentat, tot el que hi apareix és ficció. A part d’això, vaig llegir diferents llibres i articles relacionats amb el tema. Un llibre que vull destacar perquè em va causar un fort impacte és “Más fuerte que el odio”, d’en Tim Guenard; i també l’article del pedagog francès Fernand Deligny “Permitir, trazar, ver”, que em va interessar per la seva mirada poètica i creativa sobre el tema.

dijous, 17 d’octubre de 2013

El “Projecte Educatiu MILLOREM”

Avui l’entrada al blog l’escriu l’Antoni Argent, que es presenta a sí mateix com a professor de secundària, economista, emprenedor, escriptor i president de l’Associació Educativa i Formativa TBCLASS.

Fa poc ens va arribar un correu on se’ns parlava del Projecte Educatiu MILLOREM i hem contactat amb ell, que n’és el coordinador, que ens l’expliqui en primera persona.

Què en penseu vosaltres, des de l’òptica d’educadors i educadores socials?


Ja fa molt de temps que es parla del fracàs escolar i, davant la meva preocupació per la situació educativa actual i futura, vaig decidir tirar endavant un estudi educatiu a la província de Barcelona.
Durant el curs 2012-13 he coordinat i realitzat per tercer cop el Projecte Educatiu MILLOREM, un estudi educatiu realitzat a diferents comarques de la província de Barcelona amb l’objectiu de detectar els factors que provoquen que els alumnes de secundària no aconsegueixin l’èxit escolar. Hi participen de forma voluntària centres de secundària, ja sigui públics, concertats o privats.

L’estudi el vaig iniciar el setembre de 2010 a la comarca del Vallès Oriental. La 2ª edició es va dur  a terme a la comarca d’Osona i la 3ª edició a diverses comarques (Alt Penedès, Anoia, Berguedà i Garraf). Hi han participat 24.700 alumnes i un total de 106 centres de secundària, obtenint dades molt interessants i sorprenents en referència a diversos aspectes (acadèmics, personals, familiars, psicològics) dels alumnes que estan cursant l’ESO, etapa educativa on es concentra un major índex de fracàs escolar.

divendres, 4 d’octubre de 2013

Recull de la #SetmanaES

Ja ha passat la Setmana de l’Educació Social. Hi ha hagut actes diversos en els que hem reunit diferents escenaris de l’Educació Social.  Però on també hem tingut força moviment ha sigut a les xarxes.

Us deixem aquí un recull del que ha suposat aquesta setmana al twitter.  Cada vegada més, la gent del nostre àmbit hi participa i hi diu la seva. Us animem, si encara no hi sou, a entrar-hi i explicar-nos la vostra!

I no ho oblidem, hem celebrat la #SetmanaES, però seguim treballant i mirant endavant!

Felicitats a totes i tots!

dimecres, 2 d’octubre de 2013

2 d'octubre, Dia Internacional de l'Educació Social. Carnaval de blogs


Feliç Dia Internacional de l'Educació Social a tots els educadors i totes les educadores socials! 

Com ja sabeu, des del CEESC hem programat diferents activitats durant aquesta setmana per celebrar que som una professió molt important i necessària.

I avui, dia 2 d'octubre, ho volem celebrar amb un Carnaval de blogs.

Això vol dir que sota un tema comú diferents educadors i educadores socials escriuran un article al seu blog. El tema escollit per a aquest Carnaval és: "No deixaria mai de ser educador/a soci perquè..."

En aquesta entrada del nostre blog, us anirem enllaçant, a mesura que es publiquin, tots els articles dels quals tinguem constància. Així que si heu escrit un article i no apareix al llistat, deixeu-nos-en l’enllaç als comentaris.

Teniu tot el dia d’avui per animar-vos a escriure!

Vinga! És temps d'Educació Social.

¡Feliz Día Internacional de la Educación Social a todos los educadores y a todas las educadoras sociales!

Como ya sabéis, desde el CEESC hemos programado distintas actividades durante esta semana para celebrar que somos una profesión muy importante y necesaria.

Y hoy, día 2 de octubre, lo queremos celebrar con un Carnaval de blogs.

Esto quiere decir que bajo un tema común, diferentes educadores y educadores sociales escribirán un artículo en su blog. El tema escogido para este Carnaval es: “No dejaría nunca de ser educador/a social porque...”

En esta entrada de nuestro blog, os iremos enlazando, a medida que se vayan publicando, todos los artículos de los que vayamos teniendo constancia. Así que si habéis escrito un artículo y no aparece en nuestro listado, dejadnos en los comentarios el enlace al mismo.

¡Tenéis todo el día de hoy para animaros a escribir!

¡Venga! Es tiempo de Educación Social.

Participants al Carnaval de blogs: