Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimecres, 29 d’abril de 2015

Els drets de l’infant, molt camí per recórrer

Entrada escrita per Xavier Dachs Serradesanferm. Col·legiat 9390. Educador social a Suara Cooperativa.

El passat dijous 9 d’abril, tots els professionals que treballem en l’àmbit de la infància d’una manera més o menys directe teníem una cita de compliment obligatori. A la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, es presentava l’última obra del doctor Jordi Cots, titulada "La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant", en una iniciativa de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau i amb el segell de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Es tracta d’un llibre que fa una síntesi del marc jurídic que protegeix els drets dels infants, així com un repàs en la història de la legislació en infància i de com s’ha anat aterrant i aplicant la Convenció sobre els drets dels infants. Una convenció de la qual recentment s’han celebrat 25 anys, després de l’aprovació l’any 1989 a Ginebra.



El doctor Cots és humil, senzill, generós i, alhora, un savi; l’obra que es presentava, concisa i entenedora. Tot i que ell mateix la va qualificar de guia breu, mentre ens feia cinc cèntims de cada capítol, va quedar clar que havia deixat ben poques coses al tinter, i que només un gran home com ell, amb una gran passió i perseverança en la seva tasca aferrissada de la defensa dels drets dels infants, era capaç de portar-la a terme. Sentint el catedràtic en Dret Polític José Antonio González Casanova, encarregat de presentar el llibre, i també l’autor, es va fer evident la importància del reconeixement legal dels drets de l’infant, i com n’és d’important que tots els professionals i la societat en general en siguem coneixedors per defensar-los i vetllar perquè es puguin complir. Hem de ser referents tant professionals com persones adultes en general: familiars, veïns/es, amics/gues d’aquests infants que són ciutadans del present.

Malauradament, gran part de la societat desconeix o no ha posat la mirada en molts d’aquests drets. Perquè, com diu el doctor Cots, no només estem parlant d’aquells drets que podem entendre com a socials — aquells que tenen a veure amb cobrir les necessitats més bàsiques de l’infant, com el dret a l’educació, a la protecció, etc. — sinó que també estem parlant i posant l’accent en altres tipus de drets, com són els drets civils que té l’infant com a ciutadà, en el present; aquells que tenen a veure amb participar i donar l’opinió de tot allò que els afecti, la llibertat d’expressió, d’associació, la llibertat de pensament, consciència i religió, i en definitiva en tot allò que els fa ciutadans de present, en la condició de nen, i no de futur. La lliçó del doctor Cots, en aquest sentit, va ser clara: tenim la necessitat de ser crítics, i no cometre l’error, en els temps difícils en què vivim, d’obviar els drets civils i centrar-nos només i exclusivament amb els drets socials. Els infants posen més en valor els drets civils com a individus que no pas en els drets socials, perquè aquests últims, com bé diu l’autor, els  petits de la casa ja els deleguen en els seus pares perquè “són assumptes dels grans”.

I una reflexió final. L’acte tractava dels drets dels infants, i paradoxalment la mitjana d’edat de la sala era força alta. Aquest fet em va fer adonar que la lluita pels drets dels infants ve de lluny i que hem d’agrair l’esforç i la tasca de tots els que ens han precedit. Però al mateix temps també em va sorprendre la manca de públic jove, tot i que entenc que cada generació vehicula les seves lluites en espais diferents. Trobo que és important insistir que cal continuar fent camí per vetllar i poder ser garants d’aquests drets des dels diferents espais, així com difondre’ls i anar estenent el concepte i la mirada de l’infant com a ciutadà de ple dret. I en això, els professionals en actiu — i, en definitiva, és clar, totes les persones humanes — , hi tenim una gran responsabilitat.

Relacionat:

Jordi Cots Moner
Fundador i promotor de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, membre destacat del Bureau International Catholique de l’Enfance (BICE), adjunt per als drets de la infància del Síndic de Greuges de Catalunya, entre d’altres. Destacar la seva obra: La Declaració Universal dels Drets de l’Infant (Edicions 62, 1979).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada