El paper del professional de l'educació social davant la violència de gènere

El 17 de desembre de 1999 va ser declarat Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones per  l'Assemblea General de les Nacions Unides. Ja han passat alguns anys però malauradament, tot i la visibilització que s’ha fet de la violència masclista en els últims anys,  hem de seguir commemorant-lo i lluitant contra qualsevol tipus d’acte violent. 

En un dia com avui hem participat amb un article d’opinió a Social.cat a través de l’Alba Fernàndez Pous, que ens explica com s’enfronta a la seva feina en l’àmbit de l’atenció a infants i famílies, i amb persones que viuen situacions de violència i/o conflicte amb un somriure: "Somriure a la violència",

També li hem demanat a la Francesca Ferrari un molt breu article que ens fes una pinzellada sobre el paper del professional de l'educació social davant la violència de gènere. Ella l’ha escrit a quatre mans amb la seva filla, l’ Eulàlia López-Mateos que, com ella, treballa en aquest àmbit.  Aquí us deixem el seu escrit.
El paper de l'Educador Social contra la violència de gènere, fa molts anys que és indispensable, tant des de la prevenció, com en els casos d'urgència/emergència.

En la prevenció, per la participació en adolescents i joves promovent relacions de respecte i d'igualtat de gènere, moltes vegades realitzat en grups de treball comunitari. Evitant, molt específicament, la socialització diferencial dels rols de gènere.
Pel que fa a la intervenció en cases o pisos d'acollida, es tracta d'un treball socioeducatiu. La dona, amb o sense fills, arriba en una situació de crisi, on s'acull i es porta a la seva recuperació, potenciant les seves capacitats d'autonomia i emancipació. L'Educador Social, actua cobrint les necessitats bàsiques des del primer moment en el dia a dia, en la consecució de la seva estabilitat socioemocional per iniciar i concloure un procés emancipador, en els aspectes emocionals, socials i laborals. Orienta en el seu procés afectiu, especialment quan hi ha fills/es incloent, sempre, les seves xarxes socials.

En aquest sentit cal tenir en compte la intervenció amb els fills/es, per exemple a través de grups de jocs fer comprendre la importància del diàleg, el respecte cap a un mateix i als altres, etc. sempre en un context de molta serenitat. Aquest és un aspecte poc desenvolupat i que, tot i existir-ne algunes experiències, l’Educador Social podria desenvolupar més estratègies en aquest camp.

Així mateix, s’hauria d’aprofundir en el seguiment i en una acció mediadora després del procés de recuperació de la dona.

Francesca Ferrari Rebull, educadora social. Gestió de serveis. Col·legiada número 1145
Eulàlia López-Mateos Ferrari, educadora social. Casa d’acollida