Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 21 d’abril de 2016

Mirar l’educació social amb ulleres de perspectiva de gènere

Què podem aportar des de l’educació social a la consideració de les diferències entre homes i dones? Estem donant importància a la perspectiva de gènere com a col·lectiu professional?

En aquest sentit, el Jorge Moreno comparteix les seves reflexions. Una col·laboració al nostre blog que ens vol animar a participar en un nou espai on compartir experiències, debatre i crear educació social sumant-li la perspectiva de gènere.

Us convidem a llegir les seves reflexions i a venir el proper divendres 29 d'abril a les 12:30 h. a la seu social del CEESC.


Mirar l’educació social amb ulleres de perspectiva de gènere


Des de que vaig començar a llegir estudis amb perspectiva de gènere que tinc dificultats per treure’m les ulleres que m’han col·locat i mirar amb elles als entorns personal i laboral. La meva professió, l’educació social, es desenvolupa en diferents àmbits on, de forma directa o indirecta, es treballa sota aquest paradigma. Existeixen programes i projectes orientats en apoderar a les dones que han patit maltractament, tallers on es treballen habilitats i noves formes de relació amb els homes que han estat maltractadors i espais d’assessorament per a persones amb una mirada cap a la diversitat sexual, tant en gènere com amb orientació sexual, entre d’altres.

Caldria definir a la perspectiva de gènere com a una forma d’analitzar els fets culturals i socials, partint de les diferències i desigualtats que se’n deriven de la construcció d’estereotips relacionats amb allò femení i masculí. Els diversos autors i teories, amb una rica varietat de discursos, tenen en comú la crítica cap a l’existència d’estructures de violència per tal de sostenir un model basat en la distribució de rols entre dos úniques possibilitats, home i dona, on és l’home qui està per sobre de la dona. Un sistema on l’home gestiona l’àmbit públic i la dona el privat i on es desenvolupen accions per tal de corregir formes de relació no heterosexuals.

Repassant la meva història com a educador social, faig la primera mirada en el dia en el qual vaig entrar a la facultat per primer cop. Allà vaig trobar una diferència important entre el nombre de representants masculins i femenins, elles eren vuit cops nosaltres. Era l’educació social una professió femenina i/o feminitzada? Fent una lectura ràpida de la professió podríem dir que hi ha part d’adaptació al món laboral d’accions que es realitzen en l’àmbit privat, és a dir, en l’àmbit on ha estat històricament delegada la dona. Si s’observa amb perspectiva, la presència masculina també ha estat present, els mestres o mentors eren homes quan la visió de l’acompanyament era més tècnica i no emocional, no crec que sigui possible l’educació social sense visió d’acompanyament emocional. Es pot dir que és una professió feminitzada en tant que el nombre d’educadores és més alt que el d’educadors, segons les estadístiques de diverses universitats o dels col·legis professionals.

Abans parlava de la diversitat d’espais laborals que requereixen, de manera obligatòria, de la perspectiva de gènere; però n'hi ha d’altres on pot ajudar a millorar la qualitat en l’acció de servei. En el meu dia a dia, treballo amb infància i família, trobo dones migrants amb fills al seu càrrec, mares joves i que exerceixen la cura dels seus fills o filles sense ajuda de l’altre progenitor, parelles homosexuals que trenquen amb l’estereotip de família clàssica i ho presenten socialment i homes que han hagut d’exercir com a cuidadors quan ningú els havia preparat per fer-ho. Tot i que per a la meva feina no és imprescindible la perspectiva de gènere, si que és enriquidor per a la intervenció el no poder treure’m aquestes ulleres, tal i com comentava anteriorment. Acompanyant a aquestes mares a apoderar-se, a aquests pares a aprendre a tenir cura de la seva família i a parelles homosexuals a fer visible que no cal tenir un pare i una mare per tal de tenir una bona infància. Agafar consciència de la distribució d’encàrrecs socials i dels diferents estereotips és un pas per tal d’enriquir l’acció educativa, ficar la mirada en els estudis de gènere pot ajudar.

Són moltes les idees que es desenvolupen en la quantitat d’estudis existents, que parlen d’igualtat en drets i deures i ens donen als agents socials la tasca del vetllar per tal de que això sigui així. Algunes idees, com les desenvolupades a la Teoria Queer, enriqueixen l’acompanyament a persones amb discapacitat funcional a partir de les seves reflexions que ajuden a trencar amb la idea dels cossos vàlids o invàlids i faciliten el entendre la necessitat de crear espais inclusius partint de la diferència individual. Hi ha estudis, també, al voltant de com l’heteronormativitat a les escoles afavoreix l’assetjament en els espais educatius o de com l’ús de les xarxes socials o les noves tecnologies genera estructures de control entre els adolescents. Hi ha una gran quantitat de conceptes, coneixements i bones pràctiques que enriqueixen l’acció de l’educació social i que cal tenir presents. 

Algunes de les anteriors línies poden sonar com a una declaració de posicionament ideològic i em fan pensar en la frase de la  Carol Hanisch, “the personal is political”, que es fa servir com a crit de lluita feminista. I, no és l’educació social una professió política i vivencial? Nosaltres, amb les nostres vivències, ens construïm com una eina en si mateixos, agafar consciència d’aquest fet per tal d’analitzar-nos amb perspectiva de gènere i accionar el nostre “saber ser, estar i fer” pot enriquir l’acompanyament professional.  Aquestes ulleres que es queden i no se’n van, que ajuden a mirar l’espai d’acció i a nosaltres com a eina.


Jorge Moreno Aguilar, educació social. Col·legiat 9464

>> Participa en l'Espai de pensament i treball al voltant del Gènere i l’Educació Social

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada