Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 19 d’octubre de 2017

La incorporació de la perspectiva socioeducativa en l’acció policial: Una anàlisi de la situació a la Policia de Catalunya

Avui l’entrada al blog ens l’escriu el Jordi Martínez Busom, estudiant del Grau d'Educació Social de la UOC i amic del CEESC. El juny del 2016 ja va col·laborar en aquest blog amb un article on s’argumentava la necessitat de millorar la cooperació entre els serveis socials i les dependències policials. 

En aquell moment estava treballant en el seu Treball Fi de Grau en Educació Social sobre aquest tema. El juny de 2017 va presentar-lo i en l'article d'avui ens presenta un breu comentari d’aquest TFG: La incorporació de la perspectiva socioeducativa en l’acció policial. Una anàlisi de la situació a la Policia de Catalunya

Us recordem que al CEESC comptem amb el Col·lectiu professional  L'Educació Social a les dependències policials per treballar sobre aquest tema.

Comentari del meu Treball Fi de Grau en Educació Social


Fa poc més d’un semestre vaig escriure un article on es plantejava la possibilitat d’incloure la perspectiva socioeducativa en l’acció policial. La raó era suplementar la pràctica policial amb actuacions preventives, multidisciplinàries i extrajudicials com a pauta habitual de treball. La nova perspectiva ofereix una mirada més enllà del conflicte, del seu autor i de la denúncia per centrar-se en les necessitats socials, l’atenció integral de totes les parts implicades i les resolucions alternatives no repressives mitjançant l’ús de la mediació. I fer-ho conjuntament amb la col·laboració d’entitats, organismes i professionals del camp socioeducatiu. Tanmateix, la perspectiva socioeducativa no pretén substituir el actes policials contundents i punitius quan així pertoqui, però sí que ofereix la possibilitat d’avaluar els conflictes des d’una dimensió social. L’article es basava en creences i experiències personals, així com en l’inclusió de noves perspectives a mesura que avançava en la meva formació com educador social.

A fi de seguir indagant en la millora de l’adequació de les respostes policials davant els conflictes socials, vaig decidir fer una recerca aplicada en el meu Treball Fi de Grau (TFG). L’objectiu era analitzar la situació de la Policia de Catalunya sotmetent a debat les problemàtiques detectades en un grup de discussió format, bàsicament, per professionals del camp de l’educació social i agents policials a fi de plantejar una proposta socioeducativa d’aplicació real en l’acció policial.

La principal problemàtica detectada en l’anàlisi, i que d’ella en derivava la major part de les reflexions exposades al grup de discussió, es troba en el contingut de la formació bàsica de la policia de Catalunya. A diferència de l’anterior article, que ja apuntava a la formació com un aspecte a millorar, es citen dades empíriques de la formació socioeducativa i penal en relació a la tipologia de les actuacions policials dels últims 4 anys. Així, observem que el 83% de la formació del curs és de temàtica jurídica, procedimental i de defensa personal, entre altres, mentre que el percentatge restant pertany a formació socioeducativa amb conceptes propis com la mediació, el treball multidisciplinari o la policia de proximitat. De fet, això no suposaria cap problema si la societat necessités una policia reactiva i contundent per resoldre les problemàtiques ciutadanes però si ens fixem en el percentatge de les actuacions del cos de Mossos d’Esquadra, observem que el 66% de les actuacions són assistencials, és a dir, no relacionades en fets delictius. Tenint en compte, a més, que aquest percentatge augmentaria si es comptabilitzessin les actuacions dels cossos de les diferents policies locals per la naturalesa de les seves funcions.

Els resultats obtinguts després de reflexionar al voltant de qüestions formatives, organitzatives i ètiques de la policia catalana com, per exemple, la manca d’unitats de mediació i resolució de conflictes, l’optimització dels recursos que suposaria enfocar l’esforç en la prevenció, la manca d’una cultura procedimental per veure i donar tràmit a situacions de vulnerabilitat o de necessitat social, o el valor pedagògic de la denúncia, mostren -en general- la necessitat d’enriquir el cos policial d’unes maneres de fer més adequades i proporcionals a la realitat social que s’afronta en la pràctica professional. En aquest sentit, cal apuntar un gran desconeixement entre policies i professionals socioeducatius que porta a un important desaprofitament de les possibilitats conjuntes de treball. També es mostra una valoració positiva de la perspectiva socioeducativa i la necessitat d’involucrar als diferents agents socials per implementar-la (ciutadania, policies, agents socioeducatius, polítics, etc.), així com d’actualitzar la formació policial a la demanda real de la societat. No fer-ho així, comporta un tancament en fals dels conflictes sense atendre les necessitats socials que els generen.

Les recomanacions que es presenten per incorporar la perspectiva socioeducativa en l’acció policial s’organitzen, bàsicament, en quatre apartats; sensibilitzar i conscienciar dels beneficis de la nova perspectiva; involucrar institucions, entre elles, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; crear trobades amb tots els professionals de la xarxa social i augmentar la formació socioeducativa tan del curs de formació policial com del manual d’estudi de l’oposició de la Policia de la Generalitat -Mossos d’Esquadra- i policies locals. Entre els resultats de la recerca aplicada que vaig portar a terme en el meu TFG s’assenyala la necessitat d’entendre d’una altra manera la policia i les relacions de poder i, per tant, reformular el concepte d’autoritat a fi de generar una nova actitud en qui l’aplica amb l’objectiu d’atendre l’arrel dels problemes socials que generen els conflictes i els fets delictius. Tal com es va poder comprovar en el grup de discussió, els problemes socials s’han d’entendre des de la perspectiva de les necessitats socials i, per això, cal ampliar la perspectiva i les pràctiques de treball. En aquest sentit, la policia no pot, ni ha de poder, fer front a les problemàtiques des d’una sola visió, particularment, des d’una visió autònoma que, en nom de l’ordre i la seguretat, no tingui en compte qüestions que tenen a veure amb el foment de la justícia social.

Per tot plegat, espero que els resultats d’aquest treball segueixin alimentant la reflexió de la pràctica policial i serveixin com a font inspiradora per seguir debatent i trobar la manera d’unir coneixements entre disciplines i camps professionals a fi de garantir els drets i deures fonamentals dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra societat.

J. Martínez, estudiant del Grau en Educació Social de la UOC

Us recordem que al CEESC comptem amb el Col·lectiu professional  L'Educació Social a les dependències policials per treballar sobre aquest tema.  

1 comentari:

  1. la societat necessita mes persones com tu, s'han de fer mes treballs en àmbit d'educacion social i agrair treballs fets per soci educadors.

    Segueixis així

    ResponElimina