tag:blogger.com,1999:blog-33472301945492943302024-02-26T10:13:56.972+01:00El blog del CEESC Un espai obert on compartir tot el que cregueu que pot interessar a la professió. Hi participes?CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comBlogger275125tag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-79315888258567027382024-01-18T13:01:00.010+01:002024-02-26T10:13:23.749+01:00No és or tot allò que lluu. Ressenya del llibre: "La comunitat de la mort: El camí impossible cap als marges"<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>L’escriptor, integrador social, educador social i musicoterapeuta Josep Maria Aragay Borràs, creador del projecte Basket Beat, ens presenta el seu nou llibre “La comunitat de la mort. El camí impossible cap als marges”. També autor d’altres títols com “Les arts comunitàries des de l'educació social. L'experiència Basket Beat” o “2.300 preguntes per a tu i la teva acció en els àmbits social, educatiu i artístic”. </i></p></blockquote><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWB-peSxfnwDOhbICvmNtPJb8zKbZ5xFXwq_tDoiqDH8n1dKWR7fn7CPUWlnIaLkB8QcTzpaXaGNvoq9PWFtcOIwDLsRcmy1_2H7B1iWr299KQJcRW6aq-1RHY2NMsSavW-UHVMJY3Xvnw9Oavj_ZFviEH7K1fJIruIJQWGLm7Nn8_Ppz-JSG4Eg5-lpXh/s600/Portada_LaComunitatDeLaMort.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="513" data-original-width="600" height="343" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWB-peSxfnwDOhbICvmNtPJb8zKbZ5xFXwq_tDoiqDH8n1dKWR7fn7CPUWlnIaLkB8QcTzpaXaGNvoq9PWFtcOIwDLsRcmy1_2H7B1iWr299KQJcRW6aq-1RHY2NMsSavW-UHVMJY3Xvnw9Oavj_ZFviEH7K1fJIruIJQWGLm7Nn8_Ppz-JSG4Eg5-lpXh/w400-h343/Portada_LaComunitatDeLaMort.png" width="400" /></a></div>En Josep Maria se’ns presenta com a un “blanc europeu burgès home cisgènere de mitjana edat” que, a través d’un relat fora dels canons normatius d’escriptura i amb un to irònic i descarat, fa que ens endinsem en la seva pròpia història i recorregut professional en l’àmbit de les arts comunitàries. Com ell mateix expressa, aquest llibre vol ser una interrupció a l’escriptura formal i bones intencions que conformen i envaeixen els àmbits socials i col·laterals. <p></p><p>El tema principal tractat en aquest relat són les arts comunitàries i tots aquells aspectes que les creen i, alhora, les contaminen. A primera vista podem entendre l’art com una expressió comunicativa, d'aprenentatge i de cerca de creativitat en les persones, des d’on sorgeix l’oportunitat de produir una transformació social dins de la comunitat. Tot i això, a través d’una dura crítica, l’escriptor es pregunta si aquestes pràctiques artístiques vinculades a l'àmbit social i educatiu són una contribució al sistema capitalista o realment promouen una veritable revolució en la vida de les persones i, per tant, en la societat. </p><p>L’autor, que demostra un gran coneixement i recull d’experiències sobre el tema que pretén abordar, aconsegueix un gran equilibri entre la teoria, la crítica i les vivències personals, que fan que un relat dens sigui a la vegada divertit i interessant de llegir, com una novel·la de ficció. Com a futura educadora social em fa plantejar nous interrogants sobre el marc estructural en el qual es difon la nostra professió. D’aquesta manera, també crec que és una lectura interessant per a tots aquells que, encara que tinguin un llarg recorregut professional en aquest àmbit, puguin reflexionar sobre la seva posició que, com bé expressa l’autor, està contaminada i et fa creure que és la que et pertoca. Durant la lectura, els educadors i les educadores socials ens podem sentir identificats amb les seves idees i veritats, les quals, a vegades, ens costa de dir en públic, tot i que les haguem pogut pensat alguna vegada en privat. Tot i això, aquest llibre et farà estimar-lo o odiar-lo, ja que les seves opinions no seran del gust de tota la societat. </p><p style="text-align: right;"><i>“Fa de mal dir, però no he trobat cap llibre similar al que tens davant teu. <br />En tot cas, també és veritat, no tinc ni punyetera idea <br />de què estic engendrant ni de com et resulta.” </i></p><p style="text-align: right;"><i>Josep Maria Aragay Borràs</i></p><p style="text-align: left;"><u>Cita bibliogràfica:</u></p><p style="text-align: left;">ARAGAY BORRÀS, J. M. <i>La comunitat de la mort. El camí impossible cap als marges</i>. Barcelona: Neret Edicions, 2023.</p><p style="text-align: left;"><i>Aquesta ressenya l'ha escrita la Maria Mayor, ajudant de producció del CEESC. </i></p><p style="text-align: left;"><i><br /></i></p><p style="text-align: left;"><i>>> <a href="https://www.ceesc.cat/2014-10-29-18-22-22/capsules-educacio-social/capsula-comunitat-de-la-mort" target="_blank">El dijous, 22 de febrer, es va fer la presentació del llibre per part de l'autor, a la seu del CEESC a Barcelona. </a></i></p><p style="text-align: left;"><i><br /></i></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-80457413388300113202023-11-16T17:18:00.006+01:002023-11-17T10:12:32.348+01:00Infants i adolescents migrants sols, un desafiament per a les entitats socials de Catalunya i el Marroc<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Izkt5yR7ea0nXKRIE_yT06qkSFn7nMft25FzVwlCgMXjc3L4dBhUadSkhddfvsTta1V9YKLDCdgzu7smuO0j1xXQ0q_RL0QJNJZfI54XK4dHk9D2XYL7R4ZcXAkbi6HBliwSo8Pns_FPP4KENdRkl5vVpReVPYJFu7CMHyHZ2YFuFQQ8VLHiG37ibCzM/s2000/BlogCelia_Capsalera.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="692" data-original-width="2000" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Izkt5yR7ea0nXKRIE_yT06qkSFn7nMft25FzVwlCgMXjc3L4dBhUadSkhddfvsTta1V9YKLDCdgzu7smuO0j1xXQ0q_RL0QJNJZfI54XK4dHk9D2XYL7R4ZcXAkbi6HBliwSo8Pns_FPP4KENdRkl5vVpReVPYJFu7CMHyHZ2YFuFQQ8VLHiG37ibCzM/s16000/BlogCelia_Capsalera.jpg" /></a></div><i><div><i><br /></i></div>Avui la Celia Premat, antropòloga, educadora social i col·legiada 6915, especialista en dinàmiques comunitàries, conflicte i participació, i amb experiència al món de l’educació i de la investigació aplicada a la planificació estratègica, ens presenta l’estudi <a href="http://hdl.handle.net/10230/57915" target="_blank">Emancipación, discriminaciones y violencias en las migraciones juveniles</a>, publicat el juliol passat conjuntament amb la Paula Mora, que va donar suport en el treball de camp.</i></div><p></p><p>El projecte <a href="https://www.fonscatala.org/es/node/22058" target="_blank">RASSIF, per la protecció transnacional dels drets dels menors migrants</a>, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona, i gestionat pel <a href="https://www.sant-adria.cat/sant-adria-per-temes/infancia/entitats/casal-dels-infants-per-laccio-social-als-barris" target="_blank">Casal dels Infants per l’acció social als barris</a> de Sant Adrià del Besòs, amb la col·laboració de l’<a href="https://ong-aida.org/" target="_blank">ONG AIDA</a> i les entitats locals, <a href="https://www.instagram.com/a.i.c.e.e.d/" target="_blank">AICEED</a> i <a href="http://www.association-bayti.ma/" target="_blank">Bayti</a>, té com a finalitat <b>contribuir a la garantia dels drets dels menors migrants marroquins responent als reptes que suscita la seva mobilitat transnacional</b>. La nostra voluntat ha estat establir un diàleg entre els diferents agents socials a través del qual les situacions de violència i desigualtats que viuen els menors migrants marroquins durant el seu itinerari migratori entre Tànger/Casablanca i Catalunya puguin ser compreses, analitzades i visibilitzades, alhora que es busquen les respostes a la complexitat de situacions que viuen aquests joves.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVoBSVw0Lpgr5MmXXp5mA8bydFjWx_p4cnM4pAB5Lf4hCLIVYhmsLGgCmnwjtZByXz5WBDnl56UP62ma0Z_2PjFPPq-9Mg2eyZt2L-wY-dLkGCU4OorKRtyukQy3O_jQluEqclX-YHcvOlunuMF4q1VVhGPTEPPXDTOcA1Eh02Y5XRmpNDmsPmclTL58Po/s1600/BlogCelia_Aula.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="757" data-original-width="1600" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVoBSVw0Lpgr5MmXXp5mA8bydFjWx_p4cnM4pAB5Lf4hCLIVYhmsLGgCmnwjtZByXz5WBDnl56UP62ma0Z_2PjFPPq-9Mg2eyZt2L-wY-dLkGCU4OorKRtyukQy3O_jQluEqclX-YHcvOlunuMF4q1VVhGPTEPPXDTOcA1Eh02Y5XRmpNDmsPmclTL58Po/w640-h302/BlogCelia_Aula.jpg" width="640" /></a></div><br />El projecte es va iniciar l’any 2021. Amb la nova fase del projecte (2022-2023) s’ha col·laborat amb el grup d’investigació JOVIS.com (Universitat Pompeu Fabra) per tal d’elaborar un informe sobre la situació dels menors i joves.<p></p><p>Aquest acord de col·laboració entre JOVIS.com i el Casal dels Infants parteix de la voluntat d’aportar i enriquir el treball d´intervenció social amb grups juvenils migrants o migrats a Tànger i Barcelona. Amb aquesta col·laboració es vol complementar l’enfocament transnacional del projecte de Rassif i acompanyar el Casal i els seus socis (AICEED a Tànger, AIDA i Bayti a Casablanca) <b>a cercar sinergies, metodologies i propostes entre els professionals de les dues ribes per millorar la protecció dels drets dels migrants marroquins sols, tant a Tànger, Casablanca com a Barcelona</b>. En aquesta segona edició hem treballat fonamentalment el marc metodològic que ha permès incidir, millorar i, a llarg termini, transformar el paper dels actors en aquest procés.</p><p><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gBots7lTQ5vOPideEz5m0twOmeYKEoX3DKOfoTiZnkbljUAcHS_rAQ3irrTLVTcoDIJFeBUJV11XykDFKJMBMDIwRFifWtzZ2fXVHfDMPQwtwiHJW5vCyBA0msjFImAmEjvMhUMgPZyFpg0kvfLl2ckJoIiUM13tZrACUTRiQSKihYy9sepJe8Xs2xzw/s1200/BlogCelia_Teatre.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gBots7lTQ5vOPideEz5m0twOmeYKEoX3DKOfoTiZnkbljUAcHS_rAQ3irrTLVTcoDIJFeBUJV11XykDFKJMBMDIwRFifWtzZ2fXVHfDMPQwtwiHJW5vCyBA0msjFImAmEjvMhUMgPZyFpg0kvfLl2ckJoIiUM13tZrACUTRiQSKihYy9sepJe8Xs2xzw/s320/BlogCelia_Teatre.jpg" width="320" /></a></b></div><b>Hem volgut continuar contribuint a cercar els mecanismes que garanteixin els drets dels menors migrants marroquins responent als reptes que suscita la seva mobilitat transfronterera.</b> En aquesta edició hem posat l’èmfasi en l’ús de metodologies participatives que permetin a aquests dos actors socials convertir-se en protagonistes de la construcció del coneixement i de la transformació de les seves realitats. S’ha treballat des de l’antropologia transformadora, implicada i col·laborativa, és a dir, <b>donant als protagonistes un paper actiu en la investigació, investigant amb i juntament amb ells per, des del compromís social comú, poder modificar aquelles situacions que generen desigualtat social</b>. La investigació-acció participant ha estat el nostre instrument de treball.<div><br /></div><div>La formació i el debat entre els diferents professionals, duts a terme des d’una perspectiva transnacional i amb la participació activa dels joves, ha donat com a resultat l’informe <b><a href="http://hdl.handle.net/10230/57915" target="_blank">Emancipación, discriminaciones y violencias en las migraciones juveniles</a></b> (PREMAT, C. i MORAL, P., 2023). L’impuls d’aquest projecte respon a la idea que siguin els educadors i professionals els qui, a través de la formació transnacional en mètodes de recerca i de participació, generin noves propostes i siguin capaços d’implementar i liderar processos que empoderin els joves i construeixin aliances dels joves amb les institucions que els acompanyen.<p>Per poder desenvolupar la investigació participativa es van organitzar espais de recerca segons territoris i en cadascun d’ells es va intentar aprofundir sobre els diferents moments del procés migratori. Per fer-ho es van organitzar parelles d’investigadors jove-educadors que van intentar, en el seu recorregut, descobrir, analitzar i organitzar una mini investigació de camp que els permetés descobrir i comprendre el procés migratori i les conseqüències per als joves i les seves famílies.</p><p>L’enfocament de drets humans d’infants i joves vol reconèixer-ne la dignitat i l’equitat en l’accés als recursos i les oportunitats. Per això l’opció és fugir d’una mirada etnocèntrica. Això ens va obligar a incorporar-nos als contextos de vulneració i discriminació, i a haver d’acceptar les diferències i les diversitats interseccionals, on l’heterogeneïtat acaba tenint pes. En definitiva, parlem de narratives, diàlegs, subjectivitats, relacions conflictives i construccions identitàries que tenen la clau de modificar i canviar bona part de qui són i què volen ser els joves en el seu recorregut vital.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY1Zue4Dw6SgVhunqiLsdYTmUEN41q00ur5R6BvtrYj2Q3h0Maw5-Zf0XwwvSdAnEsriWYHtdwsSfo2_XySw55bU7AWy1BG4YmdqIwricRnDbLN7KgrKqBJo3TkIqFof53P36QI0AokmYz7XQff-buKJGdyCJ3Y01dvo1Ijopg6Owgfa6DW6Ef8LiMpQCG/s593/BlogCelia_Cavall.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="593" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY1Zue4Dw6SgVhunqiLsdYTmUEN41q00ur5R6BvtrYj2Q3h0Maw5-Zf0XwwvSdAnEsriWYHtdwsSfo2_XySw55bU7AWy1BG4YmdqIwricRnDbLN7KgrKqBJo3TkIqFof53P36QI0AokmYz7XQff-buKJGdyCJ3Y01dvo1Ijopg6Owgfa6DW6Ef8LiMpQCG/s320/BlogCelia_Cavall.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p>Ens dissenyen la migració, però també allò que la impulsa, entenent que al darrere hi ha la voluntat d’emancipació, la violència viscuda i els mecanismes d’exclusió que puguin viure en aquest recorregut.</p><p>La nostra voluntat era poder construir un espai de treball comú que sorgís del mateix procés participatiu. Han de ser espais de treball consolidats que potenciïn aliances de manera gradual i on es construeixin objectius comuns. D’aquesta manera seran paraigües per impulsar processos i espais formatius consolidats i alhora transnacionals. <b>La nostra voluntat ha estat transformar-ho en un observatori capaç d’acompanyar, detectar i supervisar aquestes noves i permanents realitats que es modifiquen i que reclamen una protecció i una aliança per part de tots els actors socials.</b> Per això, es va formar un grup motor que va acompanyar el procés i que va acabar definint els objectius propis.</p><p><b>Esperem que aquesta lectura us ajudi en la vostra pràctica professional però que, alhora, impulsi i generi un espai de reflexió professional que modifiqui la mirada cap als joves i les seves necessitats.</b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1rIiIH_bQpi2TakEQHTCxxT-OF2ZeH0s_60Vx5Qt87EwVv9D11BkHMT2ydXdE2yRya9RlJzOV_JI4XgX7n4y_giXko81u6kxpFAalTEp_i8AleEkN62kZ2Aw_eaOXgELbKJTb2-mk_DgYl3CsvnmuzHEeHOlEk4DU5vI95cps25DVxHrDMoQiWKeJxAXc/s800/BlogCelia_petita.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1rIiIH_bQpi2TakEQHTCxxT-OF2ZeH0s_60Vx5Qt87EwVv9D11BkHMT2ydXdE2yRya9RlJzOV_JI4XgX7n4y_giXko81u6kxpFAalTEp_i8AleEkN62kZ2Aw_eaOXgELbKJTb2-mk_DgYl3CsvnmuzHEeHOlEk4DU5vI95cps25DVxHrDMoQiWKeJxAXc/w400-h300/BlogCelia_petita.jpg" width="400" /></a></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><i><p></p><ul style="text-align: left;"><li><i>Enllaç a l’estudi </i><b><a href="http://hdl.handle.net/10230/57915" target="_blank">Emancipación, discriminaciones y violencias en las migraciones juveniles</a></b></li></ul><p></p></i><p><i>Les fotos de l'article han estat proporcionades pel casal d'infants del Marroc.</i></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-38106155359092858142023-06-14T18:12:00.005+02:002023-06-16T10:14:19.103+02:00#EncapsuladES especial “Lectures d’estiu”<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT5qXN9I7rwfF6_sumVO1MDTBdY4IDKCwFOlYkjtZkQ9G9LQqMWiwHlGq-zxh9A23Mux0t1eLF1uF_Sjl3TrO7apPP1UbGq1gegI6XkI5ptPcqfmBgquXWnT23MwUTpkCyKtoze6oF7JflOL6S3U77ckzL4AQcE8ijkFCFQVw9qpEHhan9dc2BzYwy4Q/s786/blog_encapsulades_estiu.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="786" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT5qXN9I7rwfF6_sumVO1MDTBdY4IDKCwFOlYkjtZkQ9G9LQqMWiwHlGq-zxh9A23Mux0t1eLF1uF_Sjl3TrO7apPP1UbGq1gegI6XkI5ptPcqfmBgquXWnT23MwUTpkCyKtoze6oF7JflOL6S3U77ckzL4AQcE8ijkFCFQVw9qpEHhan9dc2BzYwy4Q/w640-h222/blog_encapsulades_estiu.jpg" width="640" /></a></div><p><i>Davant l’èxit de l’#EncapsuladES de Sant Jordi del 20 d'abril, que vam emetre en directe a través del compte d’Instagram del CEESC, el passat 13 de juny vam voler realitzar un nou directe per tal de recomanar lectures de cara a l'estiu relacionades amb l'educació social i els seus professionals.</i></p><p><i>En aquest directe vam parlar amb Joan Gener, coordinador del Consell de Redacció dels </i>Quaderns d’Educació Social<i>, sobre el procés de creació de la revista. Durant l’entrevista ens va donar alguna primícia dels continguts que trobarem en el proper número.</i></p><p><i>Raül Martínez i Arnau Careta, educadors socials, membres de Barcelona Espai de Supervisió (BES), ens van presentar el seu llibre "El valor de los cuidados. La supervisión en contextos profesionales en los que se trabaja con personas".</i></p><p><i>Amb l’educadora social i col·legiada del CEESC, Tania García, vam conversar sobre autoestima, ètica i infància, arran de la publicació de seu darrer llibre "Estima’t molt".</i></p><p><i>Finalment, vam comptar amb l’educadora social i escriptora, Nadia Ghulam, amb qui vam parlar de somriures, de somnis i d'aquells petits gestos que ens han de fer sentir que la pau és possible. I, per descomptat, del seu darrer llibre "Somiant la pau".</i></p><p><i>En aquesta entrada al blog, la Isabel Iruela, estudiant de pràctiques d’Educació Social al CEESC i la persona que va preparar i conduir l’#EncapsuladES, ens dona la seva opinió de dos dels llibres que vam presentar en el directe.</i></p><h2 style="text-align: left;">El valor de los cuidados. La supervisión en contextos profesionales en los que se trabaja con personas </h2><h3 style="text-align: left;">Arnau Careta Plans i Neus Ballesteros Ventura (coords.)</h3><p style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">2022 / Espai BES</span></p><span style="font-family: courier;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXZx_QJcWbZXvIX_rezkzbmlUyDPv3-qxGPqPg6mFfNZrN7I9J2CeoQtgdSAg0_5drvJoRa6RbbCnQxRye1PEIXEDxwxIh50HfNrLyQIvvu4VrtYNGsrmulujVjtV_LzzfUKI1LG22Zr8bo3qCQem_4m4v6EC_iyLFUrsl13R7Ap1G2UCQlg_VUT7iMw/s1177/BES_cuidados.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1177" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXZx_QJcWbZXvIX_rezkzbmlUyDPv3-qxGPqPg6mFfNZrN7I9J2CeoQtgdSAg0_5drvJoRa6RbbCnQxRye1PEIXEDxwxIh50HfNrLyQIvvu4VrtYNGsrmulujVjtV_LzzfUKI1LG22Zr8bo3qCQem_4m4v6EC_iyLFUrsl13R7Ap1G2UCQlg_VUT7iMw/s320/BES_cuidados.jpg" width="209" /></a></div><div>Partint de l’anàlisi dels diferents tipus de supervisió i la seva evolució, en aquest llibre es presenta el model de supervisió desenvolupat durant més de deu anys d’experiència de BES en els àmbits social, de la salut mental i de l’educació; així com les tècniques i recursos que ho concreten. El contingut d’aquesta obra pretén facilitar la confecció i la revisió de projectes i pràctiques de supervisió en diverses institucions i marcs professionals. Trobareu orientacions i idees clau per iniciar-vos en aquest camp professional i també per a la reflexió en profunditat sobre la pròpia intervenció.[<a href="https://espaibes.cat/botiga/llibre-bes-spv/" target="_blank">més informació sobre el llibre</a>]</div></span><p></p><p><a href="https://espaibes.cat/" target="_blank">Barcelona Espai de Supervisió (BES)</a> és un equip intergeneracional de professionals de diversos camps -psicologia, educació i art- que treballen per promoure espais de benestar en els àmbits de convivència de les famílies i els professionals que treballen amb elles. <i>El valor de los cuidados. La supervisión en contextos profesionales en los que se trabaja con personas</i> és el projecte més recent de Pere, Xavier, Ana María, Sílvia, Raül, Cristina, Neus i Arnau, on ens presenten amb tota mena de detalls l’àmbit de la supervisió.</p><p>Els espais de supervisió són llocs on els professionals que treballen amb infants, famílies o altres serveis poden expressar els temes que els preocupen, els angoixen o els han afectat emocionalment. En aquests espais, se senten lliures per parlar i confien en el grup. Troben suport en els seus companys, que comparteixen experiències similars i es poden ajudar mútuament amb base a les seves pròpies vivències.</p><p>Aquest llibre es divideix en quatre parts: s’inicia aprofundint en el concepte de supervisió, exposant els diferents tipus existents i explicant-ne els beneficis i evidències que se'n deriven. També es presenten diversos objectius en el marc de la supervisió. Aquest apartat es complementa amb el segon, on es presenta el paper que desenvolupa la supervisió des de diferents punts de vista, des de tres camps en els quals es du a terme aquesta pràctica professional: el sanitari, l’educatiu i el social. La tercera part proporciona elements per a la reflexió i orientació en aquesta tasca, així com un catàleg de recursos per a la supervisió i consells sobre cada etapa de la supervisió (des de la creació del contracte fins al tancament del procés de supervisió). Per últim, el llibre finalitza amb tres entrevistes a professionals, tres casos reals sobre vivències d’un procés de supervisió d’un equip professional. </p><p>Durant tota la lectura el lector/a admira el gran treball de fonamentació bibliografia i com es complementen la teoria amb la pràctica de manera molt exquisida. El valor de los cuidados. La supervisión en contextos profesionales en los que se trabaja con personas és la culminació d’un treball de molts anys fet amb molta dedicació, cura, interès i amor.</p><p>Un aspecte positiu del llibre i que cal destacar és que, encara que ha sigut escrit per vuit persones, la redacció del llibre és homogènia i fluida. No sembla un treball fragmentat, sinó que presenta una visió unificada de la supervisió gràcies a la col·laboració dels autors i autores i la coordinació de Neus Ballesteros i Arnau Careta.</p><p>I, si us pregunteu per què ens interessa la supervisió als educadors i educadores socials, al llarg d’aquestes pàgines trobareu diversos motius que us ajudaran a entendre-ho:</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: center;">“Por todo ello, resulta del todo imprescindible que los que trabajan en el ámbito social cuenten con un espacio donde la palabra en relación con todo aquello que tenga que ver con su trabajo (dificultades, emociones, anhelos, opiniones) pueda fluir con total libertad y, así, liberar las tensiones que su profesión conlleva”.</p></blockquote><p>En definitiva, aquest llibre és essencial per a tots aquells que estiguin interessats en la supervisió, tant per als amants d'aquest camp com per als que encara no el coneixen i desitgen aprendre'n més. Es tracta d’una obra molt interessant que permet descobrir una faceta molt important per als professionals de l'educació.</p><p><br /></p><h2 style="text-align: left;">Estima’t molt</h2><h3 style="text-align: left;">Tania García</h3><p>2022 / Rosa dels vents</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0laaX2-z92Qtj2PNZ-3WJMaaRaWpAossF89DNZXIDndhwib2NwonI6BmOwZAV8yEI1cyNeYbNJmtsxhVCODFNrJ9MPDfOVWWSgSLpVTLF4AhveeIi-d03CZ3JP7YrBQJQg-PHL9bI2iCKdfs1VwYOYvdCGSFymYjcUE1Rn42DE2Vmk7UZnbufZhttcA/s839/tania_garcia.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="839" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0laaX2-z92Qtj2PNZ-3WJMaaRaWpAossF89DNZXIDndhwib2NwonI6BmOwZAV8yEI1cyNeYbNJmtsxhVCODFNrJ9MPDfOVWWSgSLpVTLF4AhveeIi-d03CZ3JP7YrBQJQg-PHL9bI2iCKdfs1VwYOYvdCGSFymYjcUE1Rn42DE2Vmk7UZnbufZhttcA/s320/tania_garcia.jpg" width="211" /></a></div><p><span style="font-family: courier;">Tania García ens explica en aquest llibre els coneixements i les eines necessaris per entendre els diferents aspectes que conformen l'autoestima; per aprendre a fomentar-la en els nostres fills, en les seves diferents etapes de desenvolupament; i per integrar l'autocura com una part fonamental en la seva educació. El resultat és un llibre que ens ajuda a reconèixer els enemics de l'amor propi per gestionar millor, a través d'exercicis pràctics, un dels conceptes psicològics de més transcendència en el creixement i el benestar personal dels nostres fills. </span>[<a href="https://www.penguinllibres.com/familia-i-crianca/280866-libro-estima-t-molt-9788418062421" target="_blank">més informació sobre el llibre</a>]</p><p><i>Estima't molt</i> és un llibre escrit per Tania García que ofereix als pares i mares eines i consells per ajudar als seus fills a fomentar l'autoestima. L'autora, coneguda per altres obres com <i>Educar sense perdre els nervis</i> i <i>Germans</i>, ens guia a través dels coneixements i les eines necessàries per comprendre els diferents aspectes que conformen l'autoestima i per aprendre a fomentar-la en els nostres fills i filles en les diferents etapes del seu desenvolupament.</p><p style="text-align: left;"></p><blockquote>“Per descomptat, l’autoestima canvia al llarg de la nostra trajectòria; no és estàtica (...). Per això mai no és tard per millorar-la i situar-la en el lloc que veritablement ha d’ocupar i que mereixem per poder viure la vida que realment volem, sense fer mal, ni fer-nos-en, ni que ens en facin.”</blockquote><p></p><p>Aquest llibre està estructurat en dues parts ben diferenciades. La primera part ofereix una visió completa i exhaustiva per tal de situar el lector en tot allò que envolta el concepte d'autoestima. A la segona part es fa un recull d’eines per millorar l’autoestima en el dia a dia, combinant així la teoria de la primera part amb pràctiques que poden utilitzar totes aquelles persones que tenen canalla o que treballen amb infants.</p><p>Una de les característiques destacades d'<i>Estima't molt</i> són les petites activitats que es presenten en forma de taules al llarg del llibre. Aquestes activitats conviden el lectors a reflexionar sobre els seus propis pensaments, emocions i accions envers l'autoestima. Mitjançant aquests exercicis pràctics, els pares i mares poden adquirir una comprensió més profunda de les necessitats i els problemes que els seus fills i filles -i ells mateixos- als quals fan front en el camí cap a l'amor propi. </p><p>Un altre punt positiu d'aquesta lectura és que no se centra únicament en els infants, sinó que convida els lectors a reflexionar i conèixer-se a si mateixos. Això significa que no només els nens i nenes en surten beneficiats, sinó que també els adults que llegeixen aquest llibre poden obtenir un valor afegit per al seu propi creixement personal. Tania García ens mostra com la promoció de l'autoestima no és només una tasca per als pares i mares, sinó una oportunitat per a l'autodescobriment i l'autoatenció.</p><p></p><blockquote>“Negar que la nostra infància i adolescència estan lligades al tipus de persones que som (i a les mares i pares en què ens hem convertit) no només és irracional, sinó també contraproduent per la nostra evolució i per al desenvolupament adequat dels nostres fills”.</blockquote><p></p><p>Una lectura altament recomanada per a totes les famílies amb canalla, o per a professionals que treballin amb infants. <i>Estima’t molt</i> proporciona una lectura molt enriquidora i amena que captivarà l'interès del lector des de les primeres pàgines.</p><p>Mireu els dos directes aquí:</p><div><div><p></p><ul style="text-align: left;"><li><a href="https://www.instagram.com/p/CtbdRWjAslr/?utm_source=ig_web_copy_link&igshid=MzRlODBiNWFlZA==">#EncapsuladES de Sant Jordi</a> </li><li><a href="https://www.instagram.com/p/CtbdRWjAslr/?utm_source=ig_web_copy_link&igshid=MzRlODBiNWFlZA==">#EncapsuladES d'estiu</a> </li></ul><p></p><p></p></div></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-76000693755468550372023-05-30T15:38:00.003+02:002023-05-30T15:40:27.744+02:00L’esport educatiu a temps complet i el seu impacte en la millora de les oportunitats educatives<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYfWH8WaDTC4d96aQHsRYvkRCsbAEcoEXT4M0HNjUL8XddR5qtiqyQozsUiZyZzn9A-c1Z1kIrogccCoRX5O_CqyS8CfFWDGmNOqz2ZBEL15a-jNOwX2YUejIGVcdFMObSi22R3Fl2iRZ0BA1fH4l6rHf7NeczoWhzR8ks4WWQnmbHdt52WlN9tP9H0Q/s1024/Blog_esport_2.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYfWH8WaDTC4d96aQHsRYvkRCsbAEcoEXT4M0HNjUL8XddR5qtiqyQozsUiZyZzn9A-c1Z1kIrogccCoRX5O_CqyS8CfFWDGmNOqz2ZBEL15a-jNOwX2YUejIGVcdFMObSi22R3Fl2iRZ0BA1fH4l6rHf7NeczoWhzR8ks4WWQnmbHdt52WlN9tP9H0Q/w400-h300/Blog_esport_2.jpeg" width="400" /></a></div><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;"><i>Dins del marc de seminaris que ofereix Martorell en motiu
de ser <a href="https://ciutateuropeaesport.martorell.cat/">Ciutat Europea de
l’Esport</a>, en el qual el CEESC col·labora, el 13 d’abril vam tornar a ser-hi
presents, aquest cop al segon dels seminaris titulat “L’esport educatiu a temps
complet i el seu impacte en la millora de les oportunitats educatives”.</i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;"><i>El 16 de març vam participar en el primer, titulat
“L’esport saludable al servei de l’educació, la cultura i la cohesió social”, i
del qual ja us en vam parlar <a href="https://ceesc.blogspot.com/2023/03/lesport-saludable-al-servei-de.html">aquí</a>.<br /></i></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;">Va obrir el seminari <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Edgar
Iglesias</b><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">,</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>doctor en Pedagogia, que va exposar <b>un
nou model d’innovació educativa a través de la reordenació del temps escolar, que
ofereixi millors oportunitats educatives en condicions d’equitat, tant en
aprenentatge lectiu com no lectiu, posant l’infant o l’adolescent en el centre</b>.
L’equitat entesa com a igualtat en l’accés als recursos, visquis on visquis.</p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;">Va parlar també de millorar la capacitat i la condició de
l’aprenentatge, on l’acte educatiu té més a veure en com <i>influenciem</i> l’alumne
a través d’una activitat. I, fent referència a l’activitat esportiva, Iglesias apuntava
que: <b>“l’esport és un detonant per veure les desigualtats”</b>, en quin context
escolar i comunitari es dona (quines instal·lacions esportives hi ha per dur a
terme l’activitat?), la condició socioeconòmica, la qüestió de gènere (quantes
noies s’apunten a segons quines activitats?), el capital social i cultural,
etc.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;">A la segona part del seminari es va presentar el projecte “L’esport
educatiu amb visió 360 graus”, a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valentí
Santos,</b> director del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones
de Martorell. El projecte mostra una visió panoràmica de la ciutat de Martorell
per tal de <b>transformar la comunitat a través de l’esport saludable i
educatiu, fent especial menció a models de governança que construeixin
relacions més horitzontals</b> i, a la vegada, facin prendre més consciència de les
necessitats dels demandants.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;">La tercera part va anar a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Teresa Sambola,</b> coordinadora de l’Àrea d’Educació, Esports i
Joventut de la Diputació de Barcelona, que va parlar sobre la pràctica de
l’activitat física i esportiva i la millora de l’èxit educatiu a través de la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=kEfJ__DkJno&ab_channel=Esportsdiba">Comunitat
JESA (Joventut Esportiva, Societat Activa)</a> que té el compromís de lluitar
contra l’abandonament esportiu i el sedentarisme en aquells sectors de la
població on resulta més complicat gaudir de la pràctica fisicoesportiva. Es
tracta d’un programa que es realitza a 210 municipis de la província de
Barcelona.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;">Els tres objectius del projecte són garantir el dret universal
de l’esport (equitat i inclusió); facilitar la pràctica sostenible educadora i
segura, i promoure l’entorn més natural com a espai proper i inclusiu. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;">Sambola va destacar la importància de la tasca de les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">educadores socials</b> en la coordinació
del projectes. Sambola va dir que la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">clau
per poder pilotar amb qualitat projectes transformadors és a traves de la incorporació
de la figura de l’educadora social</b>, la qual acompanya els joves (i coneix
la seva realitat) a peu de carrer i que fa servir l’esport com a element de
represa de l’etapa vital del jove (12-18anys). Des de l’acompanyament i/o l’acollida
es genera un vincle per poder lluitar contra l’abandonament escolar prematur i per
afavorir un entorn més igualitari a les comunitats més necessitades que, segons
paraules de Sambola, és l’única forma de revertir els indicadors al nostre
país.</p>
<p><i>>>Aquest article l'ha escrit Neus Gilabert Bertomeu, auxiliar de producció
del CEESC i estudiant d’Antropologia Social i Cultural a la UAB.</i></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-84632006660563263722023-05-04T16:26:00.010+02:002023-05-05T17:27:48.993+02:00Enquesta als treballadors/ores dels recursos residencials de protecció a la infància i l'adolescència <p>El passat 30 de març la seu del CEESC va acollir la presentació de les conclusions de l'<i><b>Enquesta als treballadors/ores dels recursos residencials de protecció a la infància i l'adolescència</b></i> elaborada per la <b>Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT Catalunya-Balears.</b></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZq0-hB0r6mhZa2z2dyabZ590I1X9y1VcCM5rVSZfZoWEKQDUjBHN0VoSwZtlo_n9oAsFZ5IKKT2fK94nusf13rlKHTEWfEFIK0ia9PKSEptbcmK5r5g6Txx1rrWI_FbOg1PvSLrkZ5uvhIX9A-Au5uaq08z_M6l1iT4uZWGU4MBXPoUrN3ftSKgJ-8Q/s678/230330_PresentacioCNT%20(4).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="678" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZq0-hB0r6mhZa2z2dyabZ590I1X9y1VcCM5rVSZfZoWEKQDUjBHN0VoSwZtlo_n9oAsFZ5IKKT2fK94nusf13rlKHTEWfEFIK0ia9PKSEptbcmK5r5g6Txx1rrWI_FbOg1PvSLrkZ5uvhIX9A-Au5uaq08z_M6l1iT4uZWGU4MBXPoUrN3ftSKgJ-8Q/w400-h190/230330_PresentacioCNT%20(4).jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Aquestes dades actualitzen les de l'<b><i><a href="https://www.ceesc.cat/documents-publicacions/informes-professionals/1021-informe-infancia-2019-2" target="_blank">Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya</a></i></b>, que va presentar el CEESC el desembre de 2019.<p></p><p>L’enquesta, que han respost <b>més de 170 professionals</b> de centres de protecció a la infància i l’adolescència, <b>retrata la precarietat laboral que viu el sector. </b>De les dades es desprèn el perfil actual de les treballadores; contrasta la percepció de precarietat amb dades; i observa les deficiències existents per a poder fer un diagnòstic i poder donar visibilitat a les situacions existents. </p><p><b>De les dades recollides podem destacar:</b></p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Alta temporalitat del sector, que no garanteix la qualitat en l’atenció. </li><li>Responsabilitats no pagades. El 50% considera que el seu salari no es correspon a les funcions que realitza.</li><li>El 65% de les enquestades no reben cap plus salarial.</li><li>No s’ha rebut cap complement salarial de risc, ni després de la situació viscuda amb la Covid.</li><li>No és respecten els descansos durant la jornada , ni hi ha espais que els garanteixin.</li><li>En el 24% es donen incompliments de les ràtios infant-educadora. </li><li>El 72,4% han patit agressions físiques i/o verbals, que es normalitzen. No hi ha protocols.</li><li>El 76,5% assegura que la seva feina li genera estrès, ansietat, depressió i dificultat per conciliar la son, efecte per la salut associats als riscos psicosocials.</li><li>Les formacions són considerades inadequades, inexistents, genèriques o corporatives. </li></ul><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXsDM9h5BNAF1sbG-6cJdxwTpqs4Q0V61N4mT4agOzedpDazkGhWKCFgoPOGZzEB8J9cVtf_gE4oTWShBtHfqqlIOWcjFXH-x1tlCvk6C6NLf4qcuAKsQCDpANG8I3oKJ02ymY1Nos-Czm5Ksp1r876aWaAdEXbCLjQS8RSBVnwVEnXEV8_zzzNqAuPQ/s3125/conclusions%20sector%20social%20-%20TOP%2010_V2_pages-to-jpg-0001.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3125" data-original-width="1250" height="718" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXsDM9h5BNAF1sbG-6cJdxwTpqs4Q0V61N4mT4agOzedpDazkGhWKCFgoPOGZzEB8J9cVtf_gE4oTWShBtHfqqlIOWcjFXH-x1tlCvk6C6NLf4qcuAKsQCDpANG8I3oKJ02ymY1Nos-Czm5Ksp1r876aWaAdEXbCLjQS8RSBVnwVEnXEV8_zzzNqAuPQ/w287-h718/conclusions%20sector%20social%20-%20TOP%2010_V2_pages-to-jpg-0001.jpg" width="287" /></a></div><p><a href="https://www.cnt.es/noticias/cnt-constituye-la-coordinadora-de-intervencion-social-de-cataluna/" target="_blank">La Coordinadora, que es va constituir el febrer del 2022</a>, ha aprofitat l’acte per presentar les principals actuacions dutes a terme durant aquest primer any i les estratègies a emprendre al llarg d’aquest 2023.</p><p>El CEESC estem col·laborant amb la Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT Catalunya – Balears, amb el Servei de Prevenció Aliè de Riscos Laborals (SEPRA), i amb IACTA - Cooperativa d’assessorament jurídic i de transformació social, per elaborar un <b>estudi que té com a finalitat conèixer l’actuació que fan les empreses, administracions, serveis de prevenció de riscos laborals i les mútues de treball davant les situacions d’assetjament, violència o discriminació que pateixen els professionals de l’educació social en el seu lloc de treball.</b> Actualment estem treballant en les dades obtingudes de l’<a href="https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1458-enquesta-agressions" target="_blank"><b><i>Enquesta sobre situacions d'assetjament, violència o discriminació al lloc de treball</i></b></a>, que vam tancar el desembre del 2022. </p><p></p>><a href="http://granollers.cnt.es/wp-content/uploads/2023/04/Conclusions-enquesta-sector-social.pdf" target="_blank">Les conclusions de l’enquesta</a>. <br />><a href="http://granollers.cnt.es/wp-content/uploads/2023/04/conclusions-sector-social-TOP-10_V2.pdf" target="_blank">El Top 10 de l’enquesta del sector social</a>.<br />>Noticia a Social.cat: “<a href="https://www.social.cat/noticia/18669/set-de-cada-deu-treballadores-de-centres-datencio-a-la-infancia-afirmen-haver-patit-agress " target="_blank">Set de cada deu treballadores de centres d’atenció a la infància afirmen haver patit agressions a la feina</a>” <br />>També us pot interessar: <a href="https://www.ceesc.cat/documents-publicacions/informes-professionals/1019-document-cdp-2" target="_blank"><i>Informe: La figura de l’educadora i l’educador social a l’actual Sistema Català d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència.</i></a> (2020)<br /><p></p><p> </p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-12148383992134327462023-04-20T13:22:00.006+02:002023-04-20T13:55:50.180+02:00 El nen sense nom. Un conte sobre el dret dels infants a tenir nom <p>La Monika Escuer Ros, fa uns anys va escriure el conte “<i>El nen sense nom</i>” per participar a la quarta edició del<b> <a href="https://www.ceesc.cat/2014-10-31-12-00-53/projectes-en-curs/90-contes" target="_blank">Concurs de contes "Coneix els teus drets"</a></b>, organitzat per la delegació del CEESC a Girona.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFhGhgxtXzcNIKoRwO8JuKleLVAj_8NLXMTzkq5GGmW3Z5lWWFqRMGMrOi6WKQOPnVdiihqKKGYz0snBWCi7RTrUJSF3k3zDqUUg0jl9kZiP3gC4IT1lrdSkkNeLjiVLE_LSQWePKLRHV1PhAhnExtS8srYvA1gBGz4GSr1aiLBV-yi0_fp36XXvXNEg/s300/ElNenSenseNom.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="187" data-original-width="300" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFhGhgxtXzcNIKoRwO8JuKleLVAj_8NLXMTzkq5GGmW3Z5lWWFqRMGMrOi6WKQOPnVdiihqKKGYz0snBWCi7RTrUJSF3k3zDqUUg0jl9kZiP3gC4IT1lrdSkkNeLjiVLE_LSQWePKLRHV1PhAhnExtS8srYvA1gBGz4GSr1aiLBV-yi0_fp36XXvXNEg/s1600/ElNenSenseNom.jpg" width="300" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAUTH47wLE0zmztbDG2neuXO6Fi5deAEpM9H_AwmrARjnDxXK2_Qewh0hgo0NKtmSJXyNGIMdwYvgd-xAihsZjJNqREwZBIVn3OElv7RlXe1AmOLhTrbwp7ZmeqW3EiMn9qNp4VtTGfy4Et2wgstD0jkbgufoazIDH9c3JLhWq9BbcDRbUnUGy28yF8g/s300/ElNenSenseNom_2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAUTH47wLE0zmztbDG2neuXO6Fi5deAEpM9H_AwmrARjnDxXK2_Qewh0hgo0NKtmSJXyNGIMdwYvgd-xAihsZjJNqREwZBIVn3OElv7RlXe1AmOLhTrbwp7ZmeqW3EiMn9qNp4VtTGfy4Et2wgstD0jkbgufoazIDH9c3JLhWq9BbcDRbUnUGy28yF8g/s1600/ElNenSenseNom_2.jpg" width="300" /></a></div><br />La convocatòria, que es va dur a terme en quatre edicions, del 2013 al 2019, tenia l'objectiu de fer un recull de contes que educadors i educadores poguessin fer servir com a <b>eina pedagògica amb nens i nenes.</b><p></p><p>Els contes o relats presentats havien de tenir un objectiu clar:<b> transmetre un valor o un conjunt dels valors inclosos a la Convenció sobre els Drets dels Infants</b> dels presentats al web <b><a href="http://www.coneixelsteusdrets.cat/" target="_blank">Coneix els teus drets</a></b>. </p><p>La Monika ens explica: “<i>Vaig mirar-me un per un tots els drets i em va cridar l’atenció un d’ells en especial. Em semblava una cosa tan òbvia, tan senzilla, que jo pensava que era quelcom que fem tots els pares i mares quan tenim un fill o una filla: posar-li nom. Doncs sí, el Dret a tenir nom, a sentir-se identificat amb un nom que és teu, que quan algú el pronuncia saps que aquella paraula que s’escriu amb majúscula ets tu, parla de tu.</i>”</p><p>Ara la Monika, juntament amb la <b>Laura Gómez</b> com a il·lustradora, <b>vol editar aquest conte</b> i ha creat el projecte a Edita.cat per arribar a publicar-lo.</p><p><b>Us convidem a descobrir aquest projecte i, si us sembla interessant, a aportar per a que el projecte tiri endavant: <a href="https://edita.cat/projects/el-nen-sense-nom/ " target="_blank">https://edita.cat/projects/el-nen-sense-nom/ </a></b></p><p>També podeu veure’n el booktrailer:</p><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/IZnRBoQ8GkA" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><div><br /></div><div><div><br />El projecte <a href="http://www.coneixelsteusdrets.cat/"><b>Coneix els teus Drets</b> </a>va crear-se amb l'objectiu de donar a conèixer a tots els nens i nenes, 20 dels drets present a la Convenció dels Drets de l'Infant. Així, s'expliquen en format audiovisual d'una manera atractiva per nens i adults, barrejant personatges reals amb dibuixos animats, 20 dels drets presents en la Convenció pels Drets dels Infants.</div></div><div><br /></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-79444870614581515622023-04-13T16:36:00.009+02:002023-06-14T17:30:13.265+02:00Ficció, autobiografia i assaig escrits des de l'Educació Social<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKTQ4-_44mwD-LF2cEQEzmQSwLRNqjnGwNO7HLhV5gGkiqZM-68m0K-xbelYNm8lNlRMCW40XJO5yVnORW0AzhG_-Ev3Nd-ImFLao4lbo0k51N2ScEcD-7A2Ux2Lhs1hwOSmI5T6wHguklLp36vuPvE5HsaO46GcVrlQ8pXvA7qUQi4ZIYySkdIdyJqw/s786/blog_santjordi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="786" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKTQ4-_44mwD-LF2cEQEzmQSwLRNqjnGwNO7HLhV5gGkiqZM-68m0K-xbelYNm8lNlRMCW40XJO5yVnORW0AzhG_-Ev3Nd-ImFLao4lbo0k51N2ScEcD-7A2Ux2Lhs1hwOSmI5T6wHguklLp36vuPvE5HsaO46GcVrlQ8pXvA7qUQi4ZIYySkdIdyJqw/w640-h222/blog_santjordi.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p><i>El proper 20 d’abril, amb motiu de Sant Jordi, torna l’#EncapsuladES en una nova edició especial on ens connectarem en directe amb quatre educadores i un educador que han publicat llibres recentment. En aquesta entrada al blog, la Isabel Iruela, estudiant de pràctiques d’Educació Social al CEESC i la persona que conduirà l’#EncapsuladES, ens dona la seva opinió de tres dels llibres que presentarem en el proper directe.</i> </p><h2 style="text-align: left;"><br /></h2><h2 style="text-align: left;">Malabèstia</h2><h3 style="text-align: left;"><b>Raquel Gámez-Serrano</b></h3><p>2022 / Ed Pagès Editors</p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: courier;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNxlMaSDY1l74rNd-Ro2hO7jJR9YR3m4qCCOEk7lBPATAKldF7a_snGKopGQW42KqlE7YBdqJBNxYMpTHXpkhZwdPSO19SzsAPzrEw65ppryjqrnzQWzY8zbreCbKfmK6K1QrIULT3y8fbA3tItKCKNPjBwFoqn1WxP_lduJV2hk_k2ghGesaR330-ow/s735/malabestia.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; font-family: courier; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="478" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNxlMaSDY1l74rNd-Ro2hO7jJR9YR3m4qCCOEk7lBPATAKldF7a_snGKopGQW42KqlE7YBdqJBNxYMpTHXpkhZwdPSO19SzsAPzrEw65ppryjqrnzQWzY8zbreCbKfmK6K1QrIULT3y8fbA3tItKCKNPjBwFoqn1WxP_lduJV2hk_k2ghGesaR330-ow/s320/malabestia.jpg" width="208" /></a></div><span style="font-family: courier;">Després d'abandonar la ciutat, Antich treballa ara als Serveis Socials de Can Bosch, un poble de muntanya a tocar de les Colònies Forestals, o del Far West, com a ella li agrada anomenar-les. Les colònies són a una urbanització inhòspita on viu la Jessi, una usuària que la durà pel camí del pedregar i la implicarà, sense adornar-se'n, en una nova investigació en què coincidirà amb el sergent Vehí. Tots dos es van conèixer quan intervenien en “el cas de la torreta”, en la novel·la de suspens psicològic <i>No diguis res</i>.<br />[<a href="https://www.pageseditors.cat/ca/malabestia.html" target="_blank">més informació sobre el llibre</a>]</span><p></p><p><i>Malabèstia </i>és el tercer llibre de la sèrie de novel·les negres de Raquel Gámez-Serrano. A <i>Malabèstia</i>, l’autora ens narra la història de Gal·la Antich, una educadora social que treballa als Serveis Socials de Can Bosch, un poble petit de muntanya on coneixerà la Jessi, una dona amb un entorn complicat que portarà la Gal·la a investigar i implicar-se en una història amb molts perills i misteris.</p><p>En aquesta novel·la, l’autora aporta a través de la seva escriptura una mirada crítica envers diversos temes socials d’actualitat, com l’okupació, la violència de gènere i els joves tutelats. La seva formació com a educadora social es veu reflectida en les veus dels seus personatges, que proporcionen diferents punts de vista sobre assumptes socials.</p><p></p><blockquote><p>“I ella sempre respondrà que si té por, precisament, és pel fill. I una dona com jo que no ha estat mai maltractada insistirà i li dirà que denunciï malgrat que sap que no té garantit un lloc on dormir perquè hi ha molta demanda, com si el que li està passant no tingués prioritat per sobre de la resta de mesquineses.”</p><p>“Hi ha nois que no poden permetre’s fer-se grans. Hi ha nois que tenen por perquè fan por. I hi ha d’altres que fan mal perquè els hi han fet mal. Nois d’un altre país, tutelats.”</p></blockquote><p></p><p>Un dels punts forts que té la novel·la i que més m’han agradat és el plantejament tan original: una educadora social que, a través d’un cas, comença a destapar una xarxa de plantacions de marihuana i “malabèsties”, com es cataloguen dins de la història. De novel·les negres i de crims coneixem moltíssims, però com els que dibuixa Gámez-Serrano a cada pàgina, no. L’autora explora un tipus de novel·la negra que s’allunya de la tònica de Conan Doyle i Agatha Christie. Aquí no trobaràs un detectiu que investiga un assassinat, sinó una educadora social amb mala llet que es preocupa per la seva usuària i investiga crims… però d’un altre tipus.</p><p>Una de les coses més interessants de <i>Malabèstia </i>és el retrat que es fa de l’educador/a social. Ningú del poble es dirigeix a la Gal·la com l’educadora, sinó com “l’assistenta”. El desconeixement de la professió es trasllada al món de Can Bosch per reflectir la confusió entre els habitants del poble sobre les funcions de l’educador/a social i la seva associació amb altres professionals de Serveis Socials. Això és, sens dubte, un escenari en el qual tot educador/a s’ha trobat més d’un cop.</p><blockquote><p>“Som com una mena de contrapolicia. Això no ho pensa el cap, en J.R., ni cap persona a qui li preguntis què fa un educador social, perquè ningú sap què coi fotem.” </p></blockquote><p>Si hagués de donar-li un contra, he trobat que la història triga a arrencar; el ritme inicial és bastant lent perquè al principi es proporciona molta informació sobre cadascun dels personatges. L’autora s’assegura que el lector conegui en profunditat les llums i les ombres de tots els protagonistes de la novel·la, les seves preocupacions i les seves motivacions… que, encara que el seu retrat et permeti endinsar-te dins de la història, també pot provocar que un lector impacient d’acció es cansi i deixi de llegir. El meu consell és: no ho facis, continua llegint, perquè el que aconsegueix Gámez-Serrano amb Malabèstia és formidable, des de la primera fins a l’última pàgina.</p><p><br /></p><h2 style="text-align: left;">Syringa Vulgaris</h2><h3 style="text-align: left;">Thais Casanova Bertomeu</h3><p>2022 / Mandrucs </p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNkvARMVQLfbJXmam7hphKYThJssI6fQMw2-H9qDCPEPmbJI5Bq_f_2RGlx_xQAjDUD6uIlmIVA3VkyULdyuhAz8-OQZj0qG7I4cAghqSjxGC2dy88GtR8fdWdTI8LAaJGWu5HWZ08zEd1GHqWJfgF5roG5zVAEoKqUjg2cPKrBjUPmgrtBQEXP0cu6w/s351/SyringaVulgaris.jpg" style="clear: left; float: left; font-family: courier; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNkvARMVQLfbJXmam7hphKYThJssI6fQMw2-H9qDCPEPmbJI5Bq_f_2RGlx_xQAjDUD6uIlmIVA3VkyULdyuhAz8-OQZj0qG7I4cAghqSjxGC2dy88GtR8fdWdTI8LAaJGWu5HWZ08zEd1GHqWJfgF5roG5zVAEoKqUjg2cPKrBjUPmgrtBQEXP0cu6w/s320/SyringaVulgaris.jpg" width="228" /></a><span style="font-family: courier;">"Fa molt de temps que sento que t’he d’explicar la meua història, que l’he de compartir, no perquè jo sigui algú important, ni la meva història la més fascinant, sinó perquè, simplement soc algú com tu, i m’han passat coses que potser t’han passat a tu." </span><i style="font-family: courier;">Syringa Vulgaris</i><span style="font-family: courier;"> és un acte d’amor valent, un obrir-se en canal per curar i poder renàixer. L'autora ens entrega una història, la seua, que tot i només tenir 32 anys, ha viscut prou perquè qualsevol que llegeixi el llibre s’hi senti reflectit en algun moment. </span>[<a href="https://www.arte-contemporary.eu/peces-art/sirynga-vulgaris" target="_blank">més informació sobre el llibre</a>]</p><p><i>Syringa Vulgaris</i> és l’autobiografia de Thais Casanova, una educadora social que ens relata la seva història de vida amb la idea de deixar aquest llegat a les seves dues filles. A través de les seves pàgines, l’autora narra els seus trenta-dos anys de vida amb els respectius altibaixos, les parts bones i les parts dolentes, que permeten al lector sentir-se identificat en moltes ocasions. La seva experiència –i els aprenentatges que li ha proporcionat– també poden ajudar a qualsevol persona que tingui el llibre a les mans a aprendre de cada problema, de cada caiguda i de cada cicatriu.</p><p>Thais Casanova abasta diferents temàtiques al llarg de les pàgines. Començant per la salut mental i les relacions amb la família que marquen la seva adolescència, ens trasllada a la seva joventut. Una lectura d’autoajuda molt amena, que no es fa pesada i es llegeix de pressa. Ideal per canviar d’aires i provar un altre tipus de llibre aquest Sant Jordi. </p><p>La lectura està dividida en dues parts: <i>Arrels 1990</i> i <i>Ales 2021</i>. A la primera part es narra la història de vida de la Thais, des del seu naixement fins a l’adultesa. Els salts temporals en aquesta primera meitat del llibre són bastant grans i això m’ha agradat, perquè alleugera el ritme de lectura i fa que sigui ràpid de llegir. Trobo molt positiu que se centri en els fets més importants de cada etapa de la seva vida i no es caigui en l’error clàssic de les autobiografies: perdre’s en detalls innecessaris que el converteixen en un llibre pesat i avorrit per al lector. </p><p>La segona part es remunta al 2021, més en l’actualitat. En aquestes pàgines no trobem salts temporals gaire grans, ja que aquesta part transcorre en un mateix any, i els successos són més propers entre si. El que caracteritza aquest apartat és la sanació, el buscar diferents camins per créixer i curar ferides. Perquè sanar no és fàcil i no és seguir un camí únic, sinó que consisteix a cercar la medicina particular que li va bé a cadascú com a individu. En el cas de la Thais, el seu camí resilient passa per explorar el reiki, l’acupuntura, i deslligar-se de les cadenes que feien tants anys que la retenien.</p><p>Un altre dels aspectes positius que té <i>Syringa Vulgaris </i>és que és estèticament preciós. La portada és elegant i delicada, i als inicis de cada capítol trobem petites il·lustracions molt exquisides, a més de fotografies de l’autora que marquen i divideixen cada part de la lectura. Són detalls que donen vigor al llibre i remarquen la delicadesa amb què s’ha confeccionat aquesta biografia, punt molt destacable a considerar si tenim en compte que és una publicació autònoma i no hi ha cap editorial al darrere.</p><p>He trobat a faltar que no es fes més incís en el treball d’educadora social de la Thais. Ella menciona que treballa fent intervencions amb famílies, però no arriba a aprofundir en aquesta part de la seva vida. Crec que hauria estat interessant que afegís alguna experiència o aprenentatge que hagi tingut arran de la seva feina –perquè l’elecció de la seva professió està intrínsecament lligada amb la seva història de vida– i, per tant, m’ha sorprès que no hi hagi cap anècdota relacionada amb això. </p><p>I si et preguntes, <i>i per què Syringa Vulgaris? Què significa aquest nom?</i> T’animo que llegeixis el llibre i ho descobreixis. El significat tan especial que té està explicat per l'autora amb tanta cura i delicadesa que no m’atreveixo a replicar-lo, sinó a convidar-te a llegir-lo i a entendre-ho pel teu compte.</p><p></p><blockquote>“M’és difícil posar paraules a allò desconegut, a allò que no s’ha pogut racionalitzar, i em fa temor el juí. Però esta història no va de mi, va de tu i, si ets aquí, és perquè necessites sentir les meues paraules. Així que agafo aire, deixo d’escoltar el meu ego, que sovint abandera les meues temors, el miro als ulls amb tendresa i m’amollo, m’allibero, lletra a lletra em continuo buidant.” </blockquote><p></p><div><br /></div><div><h2 style="text-align: left;">Una presó educadora<br />Històries, propostes i intervencions per no tornar-hi</h2><h3 style="text-align: left;">Jordi Enjuanes Llop i Yanina Diaz Ortega</h3><div>2022 / Ed Octaedro</div><div><br /></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh553HdtvwjctRQOIinfDzdHbbYzOygk3Q_iymMbmNLpC-qxUvemvEr0DVcehuD2BSmYyKCEx0wvASmdydBVAsAFaMV4rRC-I8NIkhHb13icPuxvaRQO37Kbt-QS_vx_4c5dLhr4li0PJxDa4vpR8QXoInrl_BFfc8PF1TaZjaCvirfYzTRmopQamOizA/s536/preso_educadora.jpg" style="clear: left; float: left; font-family: courier; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="350" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh553HdtvwjctRQOIinfDzdHbbYzOygk3Q_iymMbmNLpC-qxUvemvEr0DVcehuD2BSmYyKCEx0wvASmdydBVAsAFaMV4rRC-I8NIkhHb13icPuxvaRQO37Kbt-QS_vx_4c5dLhr4li0PJxDa4vpR8QXoInrl_BFfc8PF1TaZjaCvirfYzTRmopQamOizA/w209-h320/preso_educadora.jpg" width="209" /></a><span style="font-family: courier;">[…] si mirem bé, a banda de persones internes trobem professionals que hi treballen, que acompanyen, que s’esforcen per possibilitar canvis que afavoreixin el retorn a la comunitat en condicions. La presó és, i ha de ser, una escola, però no de delinqüència, sinó de ciutadania, de noves oportunitats. Perquè totes i tots, fins i tot els qui han comès un delicte, formen part de la comunitat. I aquesta és la funció de les presons: motivar i promoure canvis que ens ajudin a no caure de nou en la comissió de fets delictius. [<a href="https://octaedro.com/libro/una-preso-educadora/" target="_blank">més informació sobre el llibre </a>]</span></div><div><br /></div><div><i>Una presó educadora</i> és una defensa a les segones oportunitats, a actuar des del cor i apostar per l’educació. En aquest llibre, Yanina Díaz i Jordi Enjuanes relaten un món sovint oblidat o ignorat per la societat: les presons. Quina és la realitat que es viu allà dins? Com és la relació entre els interns i els professionals? Com es pot apostar per l’educació i la reinserció en aquest entorn? Aquests són alguns dels interrogants que es plantegen al llarg de la lectura i que els autors responen esplèndidament.</div><div><br /></div><div>Enjuanes i Díaz plantegen un diàleg sobre com pot operar una presó educadora. Com, encara sent difícil i requerint un treball ferm i constant, es pot arribar a donar resposta a la funció reeducadora de les presons, allunyant-se de la visió tradicional de càstig i obrint el camí de la reflexió i l’oportunitat al canvi. La seva experiència com a educadors en centres penitenciaris els ha conduït a elaborar aquesta guia, on es proporcionen pautes educatives contextualitzades en l'àmbit penal.</div><div><blockquote>“El que hem mirat d’explicar en aquest llibre és la vivència de dues persones que s’esforcen per tirar a terra la mirada clàssica de la presó (...). Reclamem una presó educadora, una presó on es miri d’acompanyar envers la transformació, on es cregui que qui hi ha a dins són ciutadans de primera, perquè defensem que no hi ha ciutadans de segona.”</blockquote></div><div>Els temes que toquen els autors abasten tot el procés d’estada dins d’una presó, des de l’entrada i l’acollida fins a la sortida i el comiat. Aquest llibre es planteja des de la visió dels dos educadors socials, però també arribem a tastar petits moments narrats pels interns i altres professionals, fet que complementa gràcilment la història des de diferents punts de vista.</div><div><br /></div><div>Cada capítol del llibre es divideix en quatre parts: històries i casos reals de la presó, <i>un diàleg amb els experts</i> on es complementa amb fonamentacions teòriques el cas esmentat –combinant la perspectiva pràctica amb l’acadèmica–, exemples de bones pràctiques i un apartat de detalls i informació on s’enllisten els textos mencionats al llarg del capítol i, per últim, la idea més original de totes: un codi QR vinculat amb articles, vídeos i pàgines web per tal que el lector pugui ampliar més informació. </div><div><br /></div><div>Encara que es tracten assumptes complexos, el canvi de ritme provoca que la lectura no sigui feixuga. No és pesat i es fa fàcil de llegir, ja que les explicacions i reflexions que hi trobem són molt adients i clarificadores. Tots els conceptes es defineixen de manera clara i el llenguatge emprat és molt entenedor. </div><div><br /></div><div>Un altre punt positiu del llibre és que els autors parlen des de la seva experiència, però obren les portes als lectors a debatre i aportar idees a través una adreça de correu on es pot contactar amb ells: <a href="mailto:unapresoeducadora@gmail.com">unapresoeducadora@gmail.com</a>. A més, el 50% dels beneficis que guanyin Enjuanes i Diaz amb la venda del llibre es destinaran a entitats que tenen projectes socials en l'àmbit penal. Sens dubte, dues iniciatives molt originals per construir comunitat. </div><div><br /></div><div>Aquest llibre se’l recomanaria a qualsevol educador/a social que estigui exercint dins d’una presó o tingui interès per aquest àmbit. És fàcil d’entendre i de llegir, ja que tota la terminologia està definida i ben explicada. Així que, no cal ser un expert en presons i tenir molts coneixements de la temàtica per gaudir d’aquest llibre. Qualsevol persona que vulgui conèixer una altra vessant de l’educació i estigui disposada que un llibre li desperti noves idees, ha de llegir <i>Una presó educadora</i>. </div><div><blockquote>“Si ens permeteu un símil, compartirem una història que m’explicava un professor a la facultat. L’intern podríem assimilar-lo a una sopa que ens ha sortit salada. Una sopa que no és apta per a servir i que el xef del restaurant decideix deixar a banda. L’hi dona a un dels cuiners i li diu: ‘Fes-ne <i>algo </i>o llença-la’. El cuiner, en lloc de desfer-se’n, el que fa és augmentar la quantitat d’aigua. No treu la sal, ni ho intenta, perquè no pot, sinó que la dilueix en més quantitat d’aigua. I aquesta és la feina de l'acompanyament penitenciari. (...) els models que nosaltres defensem aposten per cuiners que incrementin les dosis de valors, competències i processos de socialització, diluint, així, la sal del comportament antisocial. Entenem que l’acció penitenciària educadora ha d’incorporar, amb la complicitat de l’intern, noves experiències i reflexions que aportin un canvi en el sistema de valors que ajudin en el seu procés de reinserció.”</blockquote><h2 style="text-align: left;"><br /></h2><h2 style="text-align: left;">Te necesita aunque no lo parezca</h2><h3 style="text-align: left;">Sara Desirée Ruiz</h3><p>2023 / Ed Grijalbo </p><span></span><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ox-i8vfHPE5-VRfmkZCEER473g11u4gq28lxud9H878Wibs5fWyaEDT7HPRWEYfWZd41WbTaTKbTRonxw9ZzeL5xA5nE1ABH568fOnc6HFY4hzRyzWVPswNNMoKOpvCii3IOKkHdlq3ZAegs6w7nj38KcfIRFoiK3TrkiSJBsk-Uza9OaHWQkihq2w/s600/desiree_adolescents.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ox-i8vfHPE5-VRfmkZCEER473g11u4gq28lxud9H878Wibs5fWyaEDT7HPRWEYfWZd41WbTaTKbTRonxw9ZzeL5xA5nE1ABH568fOnc6HFY4hzRyzWVPswNNMoKOpvCii3IOKkHdlq3ZAegs6w7nj38KcfIRFoiK3TrkiSJBsk-Uza9OaHWQkihq2w/w213-h320/desiree_adolescents.jpg" width="213" /></a></p><p><span style="font-family: courier;">La vida de las personas adolescentes está llena de situaciones y momentos que nos sacan de quicio; la mayoría de esas circunstancias tienen que ver con la necesidad de encontrar un sentido a su vida, de alzar la voz y que se las reconozca y acepte como personas singulares. Buscan sin cesar nuevas experiencias para crear una definición de sí mismas que les permita encajar en el mundo y llegar a la vida adulta sabiendo cuál es su lugar. En ese proceso de desarrollo del autoconcepto, la autoestima y la identidad, es primordial que sientan el apoyo de quienes más les importan. [</span><a href="https://www.penguinlibros.com/es/familia-y-crianza/316267-libro-te-necesita-aunque-no-lo-parezca-9788425363344" style="font-family: courier;" target="_blank">més informació sobre el llibre</a><span style="font-family: courier;">]</span></p><p><i>Te necesita aunque no lo parezca</i> és un llibre imprescindible per a totes aquelles persones que treballen amb adolescents o que tenen un/a adolescent a les seves vides. Escrit per Sara Desirée Ruiz, aquest llibre ofereix una guia completa per a acompanyar els i les adolescents a desenvolupar la seva autoestima i trobar la seva identitat.</p><p>L’autora ofereix consells pràctics, exercicis i activitats per ajudar els i les adolescents de les nostres vides -o amivis, com els denomina l’autora- a explorar aquests temes i desenvolupar una major consciència de si mateixos. A més, no es queda només en la superfície teòrica, sinó que va més enllà i ofereix pautes, exercicis i anima el lector a subratllar i escriure a les pàgines del llibre. </p><p>El llibre pren com a punt de partida la història de Simone Biles per desenvolupar les seves idees. Cada capítol utilitza la seva figura per fer analogies constants, i se centra en la seva vida com a atleta olímpica per comparar-ho amb situacions del dia a dia d'adolescents. Els temes principals del llibre -l'autoestima i la identitat- es tracten a través de quatre capítols, seguint amb el símil esportiu: l’escalfament, l'entrenament, les proves i la competició.</p><p>El que fa que <i>Te necesita aunque no lo parezca</i> sigui especialment valuós és que l'autora no sols se centra en els i les adolescents, sinó que també brinda consells i estratègies per a a famílies, tutors, tutories i educadors i educadores. Això és essencial ja que, en última instància, són aquests adults els qui poden tenir un impacte significatiu en la vida dels i les adolescents i, per tant, juguen un paper molt important en ajudar-los a desenvolupar la seva autoestima i trobar la seva identitat.</p><p></p><blockquote>“Tu papel es esencial para que las personas adolescentes de tu vida se comprometan con su original y lleguen a la vida adulta queriéndose y conociéndose al máximo. Y te supondrá un esfuerzo pues no hay nada rápido ni sencillo cuando hablamos de los procesos humanos.”</blockquote><p></p><p>La redacció del llibre és amena i fàcil d'entendre. L'autora utilitza un llenguatge senzill i exemples clars per il·lustrar els seus arguments. A més a més, al final de cada capítol, Ruiz inclou un resum amb les idees clau que ha desenvolupat al llarg del mateix. Això ajuda a seguir i adquirir els aprenentatges de forma senzilla, ja que se’n destaquen les idees més importants.</p><p>En resum, <i>Te necesita aunque no lo parezca</i> és un llibre essencial i que recomanaria a totes aquelles persones que treballen amb adolescents o que tenen un/a adolescent en les seves vides. Amb suggeriments, pautes i activitats, aquest llibre ofereix una guia completa per acompanyar els i les adolescents en una etapa plena d’emocions i aprenentatges. </p><p></p><blockquote>“En el camino de desarrollar una buena autoestima y construir su identidad, tus amivis necesitarán de todo tu amor incondicional y toda tu confianza para escribir su propia historia con pulso firme. Puede que las expectativas te nublen la vista y no te dejen apreciar la belleza de lo que tienes delante. Una belleza natural y humana que se transforma y crece con cada rayo de sol, con cada gota de agua, con cada mirada, con cada palabra. Las mejores vistas de las personas adolescentes de tu vida las tienes delante de ti.”</blockquote><p><br /></p><p><i>Actualització:</i></p><p>L'#EncapsuladES de Sant Jordi el podeu veure <a href="https://www.instagram.com/p/CrQaFKigWdO/?utm_source=ig_web_copy_link&igshid=MzRlODBiNWFlZA==" target="_blank">aquí</a>. </p><p></p></div></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-85870619914382932932023-04-12T11:01:00.065+02:002023-04-19T11:49:55.448+02:00Te Pūao-te-Āta-tū (l’alba)<p>Perduda al mig de l’oceà, a milers de milles nàutiques de qualsevol punt habitat per altres éssers humans, es troba Ao-tea-roa, el país del “llarg-núvol-blanc” (o de la “llarga canoa”).</p><p>Si no ets una experta en història de les migracions humanes, et sorprendrà saber que no va ser habitada fins al 1300 de la nostra era, i que l’home blanc occidental no va arribar-hi fins a mitjan segle XVII.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqytL9JHmiMDkWem9JAHvEWR-8wMUA8k71--48r5tz08yOPof4w8RjfWdGgVI90EoIPKHc_1E2iLLVOf3r_IzBmD3NN6dbY4cQbkiZvLBBLyk-Bft4t5-G8ahNBItwTmJfRqCq0QoDecWKwxjcP2sv3zDypg53yDs7zdvCHBMAT7Yo9yWIew_s8UeR_g/s3682/NewZeland.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2028" data-original-width="3682" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqytL9JHmiMDkWem9JAHvEWR-8wMUA8k71--48r5tz08yOPof4w8RjfWdGgVI90EoIPKHc_1E2iLLVOf3r_IzBmD3NN6dbY4cQbkiZvLBBLyk-Bft4t5-G8ahNBItwTmJfRqCq0QoDecWKwxjcP2sv3zDypg53yDs7zdvCHBMAT7Yo9yWIew_s8UeR_g/w640-h352/NewZeland.jpg" width="640" /></a></div><p>El 1840, l’Imperi Britànic va signar un tractat amb els caps del poble maori a través del qual, sota l’aparença d’acord i reconeixement, prenia possessió de les illes. Els incompliments i injustícies sistemàtiques per part dels britànics van donar lloc a grans conflictes, que van acabar amb milers de morts i la confiscació de béns i terres. No va ser fins al 1947 que Ao-tea-roa va aconseguir ser un estat independent.</p><p>De Nova Zelanda, la majoria coneixem la haka, els kiwis -que són el seu emblema-, els paisatges de la trilogia d’<i>El Senyor dels Anells</i>, o potser que es troba en el <i>top ten</i> de l’índex global de felicitat, però coneixem poc o res de la seva història.</p><p>La història de Nova Zelanda és una història de colonialisme, d’imposició dels sistemes occidentals -entre ells el de serveis socials-, de racisme, d’assimilació i destrucció dels pobles indígenes i les seves formes i tradicions. Una història compartida amb moltes primeres nacions i pobles aborígens. Avui en dia, la població maori són només el 16,5% de la ciutadania neozelandesa.</p><p>Però també és la història d’una societat que es veu transformada quan els vincles i les pràctiques comunitàries maoris s’incorporen com a pròpies al conjunt de la societat neozelandesa.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-083qspFyYeZGvdvJHyr50GcS96UerirTrLzIlsJG9Lp5t7vfdMmR84NnRswU04iZDOkDtg3wHafsZKVsq3I7n8VmRM1qDUjN5tH6PbD1J_1MJiVdYaL6HqNk0fwA1aCRKOSKpj0FTw81qaj6qqlOt4UEF-nIW1jgw-9FVCYFsr-FcvI_o6hfvvu2lA/s768/LordPlunketAtTuahiwiPaKaiapoi.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="433" data-original-width="768" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-083qspFyYeZGvdvJHyr50GcS96UerirTrLzIlsJG9Lp5t7vfdMmR84NnRswU04iZDOkDtg3wHafsZKVsq3I7n8VmRM1qDUjN5tH6PbD1J_1MJiVdYaL6HqNk0fwA1aCRKOSKpj0FTw81qaj6qqlOt4UEF-nIW1jgw-9FVCYFsr-FcvI_o6hfvvu2lA/w640-h360/LordPlunketAtTuahiwiPaKaiapoi.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">"Sa Excel·lència el Governador, Lord Plunket (1864-1920) a Tuahiwi Pa, Kaiapoi"<br />Drets cedits per l'arxiu fotogràfic de les <a href="https://my.christchurchcitylibraries.com/" target="_blank">biblioteques municipals de Christchurch</a>, Nova Zelanda.</span></td></tr></tbody></table><p><b>El regal: l’assemblea de grup familiar (FGC)</b></p><p>El Family Group Conferencing, o FGC, amb les sigles com és conegut a nivell internacional, té l’origen en aquesta punyent realitat.</p><p>Constatant el racisme i el conjunt de deficiències sistèmiques que manifestava l’ordenament d’atenció a les famílies i la infància, l’1 de juliol de 1986, els pobles maoris van presentar l’informe que dona títol a aquest post: <a href="https://www.msd.govt.nz/documents/about-msd-and-our-work/publications-resources/archive/1988-puaoteatatu.pdf" target="_blank"><b>Pūao-te-Āta-tū</b></a>. Considerat el document fundacional dels serveis socials neozelandesos, és un dels regals més potents i transformadors que el poble maori de Nova Zelanda ens ha fet al món. Perquè són les relacions i els vincles comunitaris els que ens rescaten i faran possible el canvi de paradigma respecte a com abordem les necessitats de les persones i de les famílies per trobar camins davant les dificultats.</p><p>FGC no és una tècnica, és un model. I creiem que és crític destacar-ho perquè és un canvi de paradigma, és una filosofia, i també un instrument, amb la seva metodologia i les seves tècniques, però seria un error reduir-ho a una tècnica.</p><p>Al FGC, el paper professional consisteix en ajudar la família a definir quina és la seva <b>preocupació</b>, a identificar quines persones del seu entorn (familiars, barri, escola, etc.) poden ajudar-la a millorar aquella situació i a convocar-les a una <b>assemblea de grup familiar.</b></p><p>En aquesta trobada, on passen el dia i dinen tots plegats, és la pròpia persona/família qui presenta la seva preocupació i, juntament amb la seva comunitat de relacions significatives, elabora<b> el seu pla de treball </b>(identificant qui, què, quan…).</p><p>Aquest pla de treball serà acollit per les professionals dels serveis corresponents, i només pot haver-hi un motiu de no acceptació que ha d’haver estat assenyalat prèviament: que el pla no hagi abordat algun aspecte que sigui preceptiu fer-ho com, per exemple, en termes dels drets dels infants.</p><p>Un temps després es fa una <b>revisió </b>de la implementació del pla amb la família.</p><p>La recerca internacional mostra com aquesta manera d’abordar les situacions que afrontem les persones, no només és més satisfactòria i més respectuosa respecte de la nostra capacitat d’autodeterminar-nos, sinó que aconsegueix aprofitar els punts forts i els coneixements culturals de la família i del seu entorn; posa èmfasi en la responsabilitat familiar; fomenta la participació i la democratització de la presa de decisions; eixampla els cercles relacionals, i mobilitza recursos i aliances.</p><p>Tres anys després de la implantació de les FGC a Nova Zelanda, ja s’havien estès a Anglaterra, Escòcia i Gal·les, i d’aquí a molts països tant del Nord com del Sud global. De fet, també en el nostre context proper, les FGC formen, no només part del treball amb les famílies, sinó que han estat incorporades a la legislació i les polítiques. Així, en alguns països està reconegut el dret de tota la ciutadania a poder realitzar el seu pla de treball, i en d’altres no està permès fer cap tipus d’intervenció professional en l’àmbit d’infància sense abans haver proposat a la família una FGC.</p><p>Així mateix, l’abast dels àmbits també s’ha anat eixamplant: infància, famílies, salut mental, persones grans, joves, persones sortides de la presó, i un llarg etcètera.</p><p><b><br />La Xarxa Catalana de Reunions de Grup Familiar (RGF)</b></p><p>També al nostre país estan presents les FGC i s’impulsen des de la xarxa catalana de RGF/FGC.</p><p>La xarxa catalana som un espai de construcció col·lectiva i comunitària. Està oberta a la participació de les persones i organitzacions interessades i compromeses en estendre al nostre país el model de FGC, i el canvi de paradigma que comporta.</p><p>Ens vam constituir a principis de 2022, i actualment en formem part una quarantena de persones, provinents de set comarques diferents i d’organitzacions diverses. També moltes hi participen des d’un compromís personal.</p><p>La xarxa som el pòsit de les accions i iniciatives realitzades des de 2015 a diversos territoris com Barcelona, Osona, Alt Empordà o Baix Empordà, entre d’altres. Algunes com a introductores (la TIAF del barri de la Marina), altres, com el cas d’Osona, amb més de sis anys d’experiència, o amb una aposta transversal més recent, com és el cas de Castell-Platja d’Aro.</p><p>Ens organitzem en plenaris, comissions de treball i un grup motor. Actualment tenim tres comissions:</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Acollida, informació i comunicació.</li><li>Formació, acompanyament i aprofundiment en el model.</li><li>Relacions institucionals i aliances.</li></ul><p></p><p>La xarxa representem Catalunya a la Xarxa Europea de FGC i, amb el lideratge del Consell Comarcal d’Osona, el setembre passat vam organitzar a Vic la seva trobada anual.</p><p>Aquest 2023 és un any prometedor, tant pel que fa al treball intern, com per la línia de col·laboració encetada amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat.</p><p>Les passes donades creiem que ens han de permetre donar a conèixer amb més abast el model, fer-lo accessible (estenent la formació i garantint-ne la qualitat) a les persones que treballen amb famílies arreu del territori. També treballant activament per a la seva possible incorporació a les polítiques públiques, com ja succeeix als països del nostre entorn.</p><p><b><br />Trobada amb en Paul Nixon</b></p><p>En el marc d’aquesta relació, DIXIT, el Centre de Documentació de Serveis Socials de la Generalitat, organitza la conferència <i>El model Family Group Conference: una mirada comunitària en la intervenció social amb famílies</i>, a càrrec de <a href="https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/02actualitat/01_noticies/2023/Bio-Nixon-CAT.pdf" target="_blank"><b>Paul Nixon</b></a>, de Nova Zelanda, un dels referents internacionals en Family Group Conferencing. </p><p>Serà l’endemà de Sant Jordi i les inscripcions ja estan obertes. Aquí teniu l’<a href="https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/conference_family_group_paul_nixon.html" target="_blank">enllaç amb la informació i el procediment per fer la inscripció</a>. Us recomanem que no us la perdeu!</p><p>Com us deia, som un espai obert, de construcció comunitària, així que no dubteu en contactar-nos si us interessa participar i contribuir a aquest canvi de paradigma: <span style="background-color: white;"><a href="mailto:rgf.xarxacat@gmail.com">RGF Xarxa Catalana FGC</a> </span></p><p><br /></p><p><i><b>Xabi Ballesteros Olazabal</b><br />Coordinador de la Xarxa Catalana de Reunions de Grup Familiar / FGC<br /><br /><br /></i></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://fgcnetwork.eu/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="103" data-original-width="283" height="103" src="https://eurofamnet.eu/sites/default/files/stakeholders/fgc-european-network.jpg" width="283" /></a></div><br /><i><br /></i><p></p><div><br /></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-15070468220538237542023-04-05T12:39:00.009+02:002023-04-05T12:42:31.530+02:00Seminari Internacional Infància, famílies i vulnerabilitat, Lleida juliol 2023<p>El proper <b>Seminari Internacional Infància, famílies i vulnerabilitat (GIREFV), </b>que posarà el focus en els processos de coproducció i codiseny de recursos per a la participació de les famílies en situació de vulnerabilitat, tindrà lloc a <b>Lleida els propers 6 i 7 de Juliol 2023.</b></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSACqYrSVY8r5IYw9QaY0vhVC0S6LO1UcauhWquMKWHvk7Nf6m36j6Z3_e7Icla9JSwzGewSZ9QzOD2jvG2Qe_X6gw3k3WSgjp9K-1D4_DqWikYalgVbka9XZEDBKmr9aWKOi8jf00hu_ME3Y4qIZgncdpqFowEKT4kXxw9enyfjSST4c51y5oNZj8hA/s593/Seminari_GIREFV.PNG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="586" data-original-width="593" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSACqYrSVY8r5IYw9QaY0vhVC0S6LO1UcauhWquMKWHvk7Nf6m36j6Z3_e7Icla9JSwzGewSZ9QzOD2jvG2Qe_X6gw3k3WSgjp9K-1D4_DqWikYalgVbka9XZEDBKmr9aWKOi8jf00hu_ME3Y4qIZgncdpqFowEKT4kXxw9enyfjSST4c51y5oNZj8hA/s320/Seminari_GIREFV.PNG" width="320" /></a></div><br /><a href="https://www.ceesc.cat/documents/Altres/2023/SeminariGIREFV_Lleida.pdf" target="_blank"><b>Aquí podeu consultar el</b> <b>programa</b></a> i la informació per <b>inscriure'us </b>(places limitades i admissió per ordre d'inscripció.<p></p><p>A més, <b>fins el dia 15 d'abril està oberta la crida a presentar experiències pràctiques i/o de recerca</b> que contribueixin a la comprensió de perspectives i vies d'acció que tinguin com a objectiu donar suport al desenvolupament i la implementació de l'enfocament participatiu amb famílies vulnerables.</p><p>Si el resum és per a una <b>presentació basada en un o diversos projectes de recerca empírica,</b> pot incloure el següent:</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Antecedents i propòsit: descripció del problema, objectius de l'estudi, preguntes d'investigació i/o hipòtesis.</li><li>Mètodes: disseny de l'estudi, inclosa una descripció dels participants i les estratègies de selecció, procediments de recopilació de dades, mesures i enfocaments d'anàlisi.</li><li>Resultats: resultats específics resumits.</li><li>Conclusions i implicacions: descripció dels principals resultats de l'estudi i implicacions per a la pràctica, la política o la recerca futura.</li></ul><p></p><div>Si el resum és per a una <b>presentació basada en una o diverses experiències pràctiques, </b>pot incloure el següent:</div><div><ul style="text-align: left;"><li>Antecedents i propòsit de la presentació.</li><li>Repte/Objectius que persegueix el programa, projecte o intervenció.</li><li>Metodologia emprada.</li><li>Resultats obtinguts i impacte.</li><li>Aplicabilitat: com la presentació abordarà un o més dels objectius i temes del seminari.</li><li>Conclusions i implicacions de la presentació per a la pràctica, la política o la recerca futura.</li></ul></div><p><b>La xarxa de recerca GIREFV</b> (Groupe International de Recherche Enfants, Familles et Vulnérabilités) fou establerta formalment l'any 2018 per un grup internacional d'investigadors de les universitats de Trois-Rivières, Mont-real, Praga, Lleida, Pàdua, París-Nanterre i Besançon. L'objectiu de GIREFV és explorar i investigar la participació dels infants i les famílies en els sistemes de protecció de la infància per fer front als reptes organitzatius i professionals i desenvolupar nous enfocaments per la feina amb les famílies. </p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-19043763393256166582023-03-28T13:42:00.016+02:002023-03-30T13:17:14.426+02:00 L’esport saludable al servei de l’educació, la cultura i la cohesió social <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP6eregNL2QqYLSSWkWauo18ZDIi4UqbrKtZQQ0m3EE278IDRWLlDXH1bZyXs7EDX8f3xHj5OqgZ_sLoJD4gIY4lMqqmP_jJ3EAxGNahxTf3dXhJ8b0AsBv_L8PB7JPQeknCeatbP6y1w8JbyHgyBGuVj2W_DCvdxPyP_9l0eZiaJTiDZGjOCeoRLYYA/s2000/Martorell_portada.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="940" data-original-width="2000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP6eregNL2QqYLSSWkWauo18ZDIi4UqbrKtZQQ0m3EE278IDRWLlDXH1bZyXs7EDX8f3xHj5OqgZ_sLoJD4gIY4lMqqmP_jJ3EAxGNahxTf3dXhJ8b0AsBv_L8PB7JPQeknCeatbP6y1w8JbyHgyBGuVj2W_DCvdxPyP_9l0eZiaJTiDZGjOCeoRLYYA/w640-h300/Martorell_portada.JPG" width="640" /></a></div></div><div><i style="text-align: left;"><br /></i></div><i style="text-align: left;">El Col·legi d'Educadors i Educadores Socials de Catalunya col·labora amb la Regidoria d’Esports de l'Ajuntament de Martorell en la programació d’un cicle de seminaris que, sota el títol “L’esport saludable al servei de l’educació, la cultura i la cohesió social”, té com a objectiu generar coneixement i compartir experiències sobre aquest tema. En cadascun d’aquests seminaris descobrirem projectes, experiències, bones pràctiques i altres models vinculats a l’activitat física i la pràctica esportiva i el seu impacte en la societat, a través de professionals no només de l’esport, sinó altres àmbits que hi estan estretament vinculats com la salut, l’educació, les polítiques de gènere o l’esport en valors.</i><div><i><br /></i></div><div><i>Aquest cicle de seminaris s’emmarca en el calendari d’activitats de la celebració del MARTORELL CIUTAT EUROPEA DE L’ESPORT 2023, un reconeixement que es convoca un cop l’any, a través de l'Associació Capitals i Ciutats Europees (ACES), amb seu a Brussel·les, i que s’atorga a ciutats d'entre 25.000 i mig milió d'habitants. </i><p><b>Esport i Salut, recepta sanitària esportiva i social</b></p><p>El passat 16 de març, doncs, va arrencar aquest cicle a l'Auditori Joan Cererols de Martorell, amb el primer seminari, titulat “Esport i Salut, recepta sanitària esportiva i social” i conduït per l’exdirector d’Atenció Primària de l'Àrea Metropolitana Sud, el <b>Sr. Lluís Esteve Balagué</b>. </p><p>El programa d’activitats es va iniciar amb la presentació d’una experiència estrangera convidada, la de l’associació <b><a href="https://www.glasgowlife.org.uk/communities/live-well" target="_blank">LIVE WELL (Glasgow Life)</a></b>. Van explicar la seva l’experiència des de la participació i col·laboració en diferents àmbits socials -des de llars on les famílies no treballen, fins a persones amb problemes de salut física i mental- a través de receptes socials i econòmiques que, durant 20 anys de projecte, han portat a terme amb compromís i dedicació a la població de Glasgow.</p><p>La prescripció sanitària que planteja LIVE WELL parteix de la multidisciplinarietat de serveis i d’una base de dades on es planifiquen les diferents problemàtiques sanitàries. Compten amb 11 centres on treballen 9 assessors, i planifiquen tant activitats de grup com individuals i se’n fa un seguiment durant 12 mesos. <b>La seva estratègia prioritària és operar i donar suport a les comunitats que es consideren més desafavorides </b>(persones amb Alzheimer, gent gran amb demència, persones amb problemes d'obesitat, persones soles, amb problemes d’alcoholisme, etc.). L’associació ofereix diferents tipus de classes d'exercici físic gratuït, caminades, classes personals… conduïdes per personal tècnic com, per exemple, fisioterapeutes, o per una xarxes de voluntaris que treballen a disposició de la pròpia comunitat creant models sostenibles. També ofereixen sortides per visitar museus amb mediadors culturals que guien la gent per tal d’empoderar-la i que coneguin els serveis culturals que hi ha a la ciutat. <b>Tot i que l'objectiu és poder prevenir la solitud i l’aïllament, està demostrat que aquest servei acaba reduint la desigualtat entre les comunitats.</b> El programa LIFE WELL també ofereix un servei més individualitzat que depèn dels requeriments de salut i que acaba implementant els recursos necessaris per a cada individu; per exemple, s'imparteixen classes de cuina amb un preparador físic amb la idea de prevenir les malalties cròniques en població que pateix obesitat per tal que aquesta pugui ser més autònoma.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCA2aYZlQxQUBpO0b00PzgQ9kHGAMQx-VCAcMEAABSwKy1mtLylM_rYtVfdYQDEp8Q7ntbtIJ_7-dyzJy--xKsW0J4x3y_4g5kjAd4_cN90xu433LqENcjN4SJF9Kkzi1w9Z_fTMS3XJHCf-w9JuMB88HyyHfUSpZA95EtO8QpuDq5_-K6G_UGKRTrTQ/s2000/Martorell_interior.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1134" data-original-width="2000" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCA2aYZlQxQUBpO0b00PzgQ9kHGAMQx-VCAcMEAABSwKy1mtLylM_rYtVfdYQDEp8Q7ntbtIJ_7-dyzJy--xKsW0J4x3y_4g5kjAd4_cN90xu433LqENcjN4SJF9Kkzi1w9Z_fTMS3XJHCf-w9JuMB88HyyHfUSpZA95EtO8QpuDq5_-K6G_UGKRTrTQ/w640-h362/Martorell_interior.JPG" width="640" /></a></div><p>Després d’aquesta intervenció, <b>va tenir lloc una taula rodona on es van presentar tres experiències del territori.</b></p><p><b>Cristina Casajuana Kögel</b>, tècnica superior de Salut pública de la Subdirecció general d’addiccions, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, va presentar el <b><a href="https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio_de_trastorns_mentals/prsis/" target="_blank">Programa Prescripció Social i Salut</a></b>, un programa de prevenció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals a través de l'activitat física, amb el qual es vol sensibilitzar, desenvolupar i promoure l'activitat física a través del cribratge als centres d'Atenció Primària amb la corresponent prescripció determinada pels professionals sanitaris. <b>L'objectiu és reduir el sentiment de solitud, reduir la hipermedicalització dels malestars quotidians, així com millorar l'estat d’ànim, la confiança i l’autoeficàcia.</b></p><p><b>Hèctor Gómez</b>, Cap de Salut Pública de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, va presentar el programa <b><a href="https://www.elprat.cat/persones/viure-en-salut/la-prescripcio-social" target="_blank">Prescripció Social. La recepta del benestar</a></b>, un model de prescripció social més clínic, també des de la col·laboració dels professionals mèdics. La seva intervenció va generar molt debat al voltant de la xarxa d'agents facilitadors que, segons Gómez, són persones que fan de pont entre les persones necessitades i les institucions. Per exemple, va posar el cas dels fisioterapeutes dels centres esportius que acompanyen les persones amb recepta per millorar la seva salut.</p><p>Per últim, en<b> Josep Monràs Galindo</b>, regidor d'Esports de Mollet del Vallés, va parlar de la<b> <a href="https://www.molletvalles.cat/es/actualidad/noticias/3169" target="_blank">Recepta esportiva</a></b>, aplicada més des del vessant del treball de camp. Seria el cas, per exemple, de la figura del tècnic esportiu com a agent implicat i com a possible figura d'agent facilitador, de la qual parlava Gòmez. Monràs va voler introduir la idea de promoure més recursos a l'abast de la gent i no a través de les webs de les institucions sanitàries, així com de deixar de medicalitzar la població i donar pas a una inversió i transformació a través de l'activitat física com una eina de transformació i no de despesa pública.</p><p>Per cloure el Seminari es va iniciar un torn de preguntes molt participatiu per part del públic, entre el qual hi havia agents del món de l'esport, infermeres i infermers dels departaments de Salut Pública… i també educadors i educadores socials que van mostrar interès en debatre sobre la figura dels “agents facilitadors”, un concepte la definició del qual va quedar molt oberta i que, per sintetitzar, es podria dir que <b>la manca d’articulació que presenten els mitjans institucionals i la deixadesa política configuren aquest paper oblidat de “l'agent facilitador”</b>, amagat darrere de la professió de l'educador/a social, el tècnic/a esportiu, el treballador/a social, o les antropòlogues i els antropòlegs al servei de la nostra societat.</p><p>El proper Seminari tindrà lloc el proper 13 d’abril i durà per títol <a href="https://www.ceesc.cat/component/eventbooking/el-ceesc-hi-col-labora/esport-i-salut-2" target="_blank">L’esport educatiu a temps complet i el seu impacte en la millora de les oportunitats educatives</a>.</p><p><br /></p><p><i>>>Aquest article l'ha escrit Neus Gilabert, estudiant d'Antropologia de la UAB en pràctiques al CEESC.</i></p><p><br /></p></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-65321890646171934262023-03-16T11:29:00.026+01:002023-03-16T13:38:48.956+01:00Sinèrgics, el primer coworking de retorn social que cerca crear comunitat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i>Avui ens escriuen des de Sinèrgics, un coworking de retorn social ubicat a Baró de Viver, per explicar el seu projecte i per tal de trobar educadors i educadores socials que s'hi vulguin sumar. Si ets professional de l'educació social i tens un projecte d'emprenedoria, t'interessa!</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><br /></i></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgBBWjAU0_JfOWdE3KQkMsRwer69PNLFc9EegaGlftbIZv3nRnmavp7oGmWz0eR3JUsE7qaq7OmykJDiZ2ZghfnGdv_dRn1NeacPjtG3qag5cEu8vVTQkDEdrdcHoODfiZl1O5sLj1q81KN9a1S2l7YFnJD-9RWDOl-nyDN40cwwGtfeHvFN4KZnugBA/s1920/Comunitat%20Sin%C3%A8rgics%20.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1920" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgBBWjAU0_JfOWdE3KQkMsRwer69PNLFc9EegaGlftbIZv3nRnmavp7oGmWz0eR3JUsE7qaq7OmykJDiZ2ZghfnGdv_dRn1NeacPjtG3qag5cEu8vVTQkDEdrdcHoODfiZl1O5sLj1q81KN9a1S2l7YFnJD-9RWDOl-nyDN40cwwGtfeHvFN4KZnugBA/w400-h400/Comunitat%20Sin%C3%A8rgics%20.jpg" width="400" /></a></div><br /></div>Sinèrgics és un coworking de retorn social, un espai de cotreball on les persones usuàries paguen amb acció social al barri que les acull, Baró de Viver. Aquest retorn social es valora amb una moneda anomenada floc. El floc roda entre Sinèrgics i les entitats i veïnat, així com entre les usuàries de l’espai, les quals també intercanvien sinergies a través de la moneda. El repte és crear una comunitat entorn del floc.<p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div>De col·laboració públicoprivada entre el districte de Sant Andreu i Club Lleuresport, el 2016 es va crear <b>Sinèrgics</b>. Un projecte d’impacte social, pioner, sense cap altra experiència coneguda arreu del món. <b>Sinèrgics Coworking de Retorn Social</b> és el primer espai de cotreball que impulsa el foment de l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial d’una comunitat de professionals que treballen amb i per als i les ciutadanes del seu entorn. </div><p></p><p>Sinèrgics té dos eixos principals:</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Crear una <b>comunitat de coworking cohesionada</b> formada pels emprenedors i emprenedores, professionals, cooperatives i empreses que, a partir de la col·laboració entre elles i de la feina de l’equip gestor, faci créixer i consolidar els seus projectes professionals. Al mateix temps, aquesta comunitat impactarà de forma positiva en la reactivació social i econòmica del territori en establir la seva seu professional al barri. </li><li>Fer que <b>el talent d’aquests professionals es converteixi en un recurs per als ciutadans i ciutadanes</b>, agents i entitats del barri de Baró de Viver, implicant-los en el desenvolupament dels projectes que porten a terme a través del retorn social.</li></ul><p></p><p><b>El retorn social. El <i>floc</i></b></p><p>El tret diferencial i característic del coworking Sinèrgics és el <b>retorn social</b>. El retorn neix com a dinàmica de contraprestació a l’hora de poder formar part de la comunitat de Sinèrgics i fer ús dels serveis i recursos dels espais del cotreball. És un model d’intercanvi que afavoreix l’economia sostenible i social del districte.</p><p>Les persones usuàries que entren a formar part de la comunitat de Sinèrgics, a canvi del servei que els ofereix l’espai i l’equip gestor, participen en determinats projectes d’iniciativa social a través d’entitats i associacions del districte, posant a disposició el seu temps, habilitats, coneixements i/o experiència personal i professional. Aquest treball col·laboratiu afavoreix el desenvolupament de projectes amb valor social i comunitari.</p><p>Amb el retorn social i l’atracció de professionals a l’espai del cotreball, oferim al districte nous recursos i noves oportunitats, a través dels projectes, a tot el teixit associatiu i comunitari.</p><p>Les entitats, associacions i els agents veïnals de Baró de Viver i del districte de Sant Andreu són els principals destinataris de les activitats i projectes de Sinèrgics. Per tal d’impulsar i potenciar aquesta implicació dels professionals a la vida del districte –que anomenem retorn social– hem creat la moneda digital: el <i>floc</i>.</p><p>El <i>floc</i> (<i>Fair Local Currency</i>) s’ha creat com una moneda virtual/digital per quantificar, gestionar, sistematitzar i incentivar els projectes de retorn social dels coworkers de la comunitat de Sinèrgics. A part, ens serveix per visualitzar i comptabilitzar econòmicament el retorn social donada la seva paritat: 1 floc equival a 1 euro.</p><p><b>COMUNITAT SINÈRGICS</b></p><p><b>Projectes a Sinèrgics. Diversitat d’àmbits</b></p><p>Des de l’inici han passat una mica més de 100 projectes relacionats amb l’educació, les noves tecnologies, l’art i la cultura, la gestoria, la mediació, la comunicació, la promoció econòmica, el disseny gràfic, l’enginyeria, el disseny web, l’arquitectura, la sostenibilitat i la gestió ambiental, la fotografia, el coaching, la il·lustració, l’artesania, la moda, i la formació en el lleure, entre d’altres.</p><p><b>Beneficis de pertànyer a Sinèrgics</b></p><p>Sinèrgics es conforma com un espai d’emprenedoria ideal per a aquelles persones que necessiten engegar el seu projecte econòmic, ja que no requereix de despesa econòmica mensual, alhora que permet conciliar i tenir cura de les seves persones estimades.</p><p>Així mateix, Sinèrgics és un espai familiar on es comparteixen les inquietuds, problemàtiques i emocions que genera el fet d’emprendre; de fet, també vol lluitar contra la solitud de l’emprenedoria i l’aïllament que provoca l’era digital, molt augmentat amb motiu de la pandèmia viscuda.</p><p>Finalment, és interessant ser partícip de Sinèrgics pel fet que el retorn social, a més de ser la via de pagament de l’espai, és una manera de contribució social, una necessitat que cerquen cobrir moltes persones. També per a les persones que comencen a engegar un projecte, el retorn és una via per posar-lo en pràctica i experimentar, així com pot ser una via que obri noves oportunitats professionals.</p><p>Creiem que Sinèrgics s’ajusta molt al perfil professional d’educador/a social perquè és un projecte que crida a crear i generar comunitat, situat en un barri vulnerable, alhora que és ric en diversitat i experiències que ajuden a entendre el món i les seves realitats diverses. Un projecte on la persona educadora pot posar en marxa projectes amb l’experiència del retorn social, a més de satisfer la pròpia necessitat d’ajuda que té qui opta per a aquesta professió.<b> És per tot això i més que cerquem projectes d’emprenedoria d’educadors i educadores socials que vulguin pertànyer a Sinèrgics i a la comunitat del Floc! </b></p><p>Visiteu la nostra web per a més informació <a href="https://sinergics.cat/" target="_blank">https://sinergics.cat/</a>.</p><p>Podeu contactar amb nosaltres al correu info@sinergics.cat i a través de les xarxes d’<a href="https://www.instagram.com/sinergicsbcn/" target="_blank">Instagram</a>, <a href="https://www.facebook.com/SinergicsBcn/" target="_blank">Facebook</a>, <a href="https://twitter.com/Sinergicsbcn" target="_blank">Twitter</a>, <a href="https://www.linkedin.com/company/sin%C3%A8rgicsbcn/">Linkedin</a>.</p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-11306114945195348872023-03-09T13:11:00.010+01:002023-03-09T13:31:53.769+01:00Activisme social i mediació<p><i>Avui escriu al blog l’Oscar Negredo, membre del <a href="https://www.ceesc.cat/col-lectius-professionals/col-lectius-professionals-submenu/479-col-mediacio" target="_blank">Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC</a> i Coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Hospitalet. Col·legiat 10289. </i></p><p><i>Ens parla del “Cafè del Mig” organitzat pel Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC en motiu del Dia Europeu de la Mediació, el passat mes de gener. En aquest cas, l’espai de debat va girar al voltant de si l’activisme social i la mediació es troben alineats. </i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHSEbEbr6EOo7QK4CtkYIFocTuQwQiEr1jmstWEd8N7r5FEYk8fwYIujnNhGhjbucS2M5Q4VotErSZpPoXpW7S8RrUBz73wHndiSpEon6kK9VFnF9_TglBJIu5ZSxHOBgiYNH98LvWNSQ2WJC4_IrXTgztaNpAX2dyXKcFUgo3EGsVoqCxSOyGa8aC2A/s2610/230116_CapsulaDiaMediacio_2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Cafè del Mig Dia de la Mediació 2023" border="0" data-original-height="1450" data-original-width="2610" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHSEbEbr6EOo7QK4CtkYIFocTuQwQiEr1jmstWEd8N7r5FEYk8fwYIujnNhGhjbucS2M5Q4VotErSZpPoXpW7S8RrUBz73wHndiSpEon6kK9VFnF9_TglBJIu5ZSxHOBgiYNH98LvWNSQ2WJC4_IrXTgztaNpAX2dyXKcFUgo3EGsVoqCxSOyGa8aC2A/w387-h215/230116_CapsulaDiaMediacio_2.jpg" width="387" /></a></div><br /><p>Com cada any, quan arriba el <b>Dia Europeu de la Mediació</b>, des del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC celebrem una nova Càpsula. Amb aquestes es busca reflexionar sobre diferents aspectes de la pràctica mediadora. Aquest any hem tornat a la presencialitat i ho hem fet per a parlar d’un tema controvertit: la complexa relació entre activisme i mediació. En la taula han participat diferents experts de l’àmbit de la mediació. Cadascun amb diferents visions sobre com és la relació entre aquests dos posicionaments davant dels conflictes i les dificultats socials. </p><p>En els darrers anys hem pogut veure com des d’alguns àmbits de l’activisme s’ha expressat de diferents formes un cert rebuig cap a la mediació, si no un bloqueig, com a forma d’afrontar situacions concretes en què algunes persones han estat víctimes de situacions de discriminació, rebuig, odi... Un dels exemples més coneguts és l’exclusió legal de la mediació en aquelles situacions en què s’ha produït una denúncia per violència de gènere. També hem vist certes resistències per part d’algunes associacions de víctimes del terrorisme en els diàlegs entre exterroristes i les seves víctimes. Finalment, però sense afany d’exclusivitat, els activistes de les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques han rebutjat, en reiterades ocasions, la possibilitat de la mediació hipotecària. I podríem seguir enumerant exemples en els quals la mediació ha estat desestimada per una part de l’activisme. A què es deu aquesta renúncia? Sens dubte, la mediació ha estat interpretada de forma errònia per part d’alguns d’aquests activistes tot posant la seva mirada, i els atacs, en alguns dels principis de la mediació com poden ser la neutralitat o la imparcialitat. Sovint això els ha portat a pensar que la mediació podia ser lesiva als interessos dels més febles. </p><p>Sent autocrítics, segurament des de la pràctica de la mediació s’han comés errors que han portat aquests col·lectius a desconfiar en la nostra tasca. D’una banda, s’han agafat els principis de la mediació més aviat com a requisits per a la participació, i no pas com a principis rectors que orienten la pràctica mediadora a partir d’un procés que és, sens dubte, dinàmic. Això ha pogut portar a pensar que la mediació requereix d’un cert empoderament simètric de les parts. Segons la teoria transformativa, caldrà equilibrar les parts, potenciant l’empoderament de la part que arriba més feble a la mediació, i potenciant el reconeixement en aquella part que arriba més forta. </p><p>D’altra banda, caldrà tenir en compte l’encaix institucional de la mediació: qui l’encarrega? I quins són els resultats obtinguts? En paraules de l’Alejandro Nató: “per a qui treballa el mediador?” Caldrà qüestionar-se tots aquests aspectes per tal que la mediació no esdevingui un mer instrument de manteniment de l’<i>status quo</i> i de legitimitat dels desequilibris i la desigualtat. </p><p>Malgrat tot l’exposat, cada cop són més freqüents els espais de col·laboració i complementarietat entre activistes i mediadors. També podem observar que molts activistes fan servir la mediació com a instrument en el marc de les seves tasques d’activisme i com a complement a altres actuacions més orientades a la sensibilització. </p><p>En aquest sentit podem compartir els perfils, experiències i reflexions que van fer les persones convidades a la Càpsula:</p><p>Començarem per la <b>Francesca Ferrari</b>, mediadora i educadora social. La seva experiència en la mediació, sobretot en la familiar, parteix del seu desig de donar la veu als infants i joves en aquells conflictes en què des de la seva experiència com a educadora va detectar que no se’ls donava. En aquest sentit, planteja que el seu rol professional com a mediadora ha estat una mena d’activisme.</p><p>En <b>Juan Fajardo</b>, treballador social, mediador, gitano i activista pels drets del seu Poble, planteja com la mediació és una eina que ha fet servir el seu poble des de sempre, i com actualment pot servir per a empoderar al Poble Gitano en aquells conflictes en què encara se senten discriminats.</p><p>La <b>Maday Rivero</b>, comunicadora, conciliadora comunitària, activista de la Coordinadora d’“Ampas Endavant” del barri de Collblanc-La Torrassa a L’Hospitalet. Planteja que la mediació és una eina transversal que ajuda a generar bons vincles en els àmbits d’activisme dels nostres barris i comunitats.</p><p>Finalment, en <b>Robert Gimeno</b>, mediador, col·laborador a l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, i amb una llarga trajectòria en el Departament de Justícia, planteja que els rols d’activistes i mediadors són complementaris però han de quedar clarament diferenciats perquè sigui més útil la seva tasca. </p><p>En la part final de la Càpsula es dona un interesant debat entre els assistents i els integrants de la taula. Durant aquest debat es posa de manifest que encara hem d’avançar per a incorporar la mediació en diferents àmbits a partir de la complementarietat amb altres enfocaments per abordar conflictes i dificultats socials. </p><p><br /></p><p><i><b>Oscar Negredo</b>, m</i><i>embre del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC i Coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Hospitalet. Col·legiat 10289. </i></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-72663601689742578192023-02-02T16:44:00.005+01:002023-02-02T17:23:56.389+01:00Mobilitzacions previstes per part de professionals de l’Acció Social<p><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikDDE0BLsDzn8UK6xPfPfsqP_Qf94xAotkMI28Sf6YfF2lScpr9RC1WYtGw9LXLwMV5P4gqjdkB_RL90CP1X4Q_kEMFLRDqWMLYgCZs5CWiLT1t4lT3u-HuO0q4pRWugGpTfw0jIoAx61DLqCR76slo9LECQB5H7TLeeuWtF0O5ZWOH87NtfSeIrxoyg/s1650/La%20carpa%20Social_2023_page-0001.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1650" data-original-width="1275" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikDDE0BLsDzn8UK6xPfPfsqP_Qf94xAotkMI28Sf6YfF2lScpr9RC1WYtGw9LXLwMV5P4gqjdkB_RL90CP1X4Q_kEMFLRDqWMLYgCZs5CWiLT1t4lT3u-HuO0q4pRWugGpTfw0jIoAx61DLqCR76slo9LECQB5H7TLeeuWtF0O5ZWOH87NtfSeIrxoyg/s320/La%20carpa%20Social_2023_page-0001.jpg" width="247" /></a></i></div><i>Des del <b>Comitè d'empresa Resilis</b> <b>Girona </b>ens fan arribar informació sobre mobilitzacions previstes a partir del mes de febrer per part de persones professionals de l’Acció Social.</i><p></p><p><i>Copiem el text que ens han fet arribar per tal de fer-nos ressò d’aquesta iniciativa:</i></p><p><br /></p><p>El professionals inclosos en el Conveni d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc, estan en precari, i és necessari reivindicar les necessitats i la situació actual. </p><p>Com a grup de persones treballadores, de l’àmbit residencial de la infància i adolescència en risc, pretenem liderar i mobilitzar el professionals de l’Acció Social en benefici de tots els serveis inclosos en el Conveni d’Acció Social, amb l’objectiu principal de dignificar la professió de qualsevol categoria recollida en el Conveni laboral.</p><p>El nostre conveni està congelat des de la creació a l’any 2008 i és necessari revertir la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals dels darrers 14 anys. Estimem que oscil·la, aproximadament, en un 30% d’endarreriment com a mínim. Aquesta pèrdua la comprovem en les condicions i taules salarials dels diferents serveis tan de cicle continuat com de cicle general.</p><p>Està en joc el reconeixement social de les persones treballadores i professionals.</p><p>Aquestes accions no pretenen abandonar l'atenció a les persones ateses, pretenen mobilitzar al sector amb l’objectiu de fer-nos visibles fora del nostre horari laboral. Hem de tenir en compte que els equips de serveis d'atenció a la infància, són considerats serveis mínims pel Departament de Treball en situació de vaga, per tant, hi ha una dificultat alta per fer visibles les reivindicacions en moments de vaga, i aquest fet denota el dèficit estructural que patim, qüestió que tant el Govern com entitats, haurien de tenir en compte com un factor de dret i reconeixement a la nostra tasca social, condicions i retribució. És per aquesta raó, que de moment no es planteja una crida de vaga general. Tot i que està sobre de la taula.</p><p>Un altre factor a tenir en compte és que, els centres públics i externalitzats, atenem al mateix col·lectiu i tenim el mateix encàrrec. Reivindiquem per tant: «mateixa feina, mateix sou».</p><p>El pressupost 2023 del Govern, així com d'altres d’anys anteriors, contempla un increment de sous del personal de l'administració pública, i per tant, aquests que ja parteixen de millors condicions, obtindran un alt increment. Mentre que si no es reverteix aquesta situació, els professionals de serveis externalitzats, incrementarem encara més, l'escletxa salarial amb les conseqüències que això comporta. El Govern ha de recordar i tenir present, aquells documents que va elaborar en el seu dia: “El Pla de millora del sistema d’infants i joves 2021-24”, i el “Pla estratègic de Serveis Socials 2021-24”, on ambdós documents recullen l’equiparació de les condicions de les persones treballadores de la privada amb la pública.</p><p>Amb tot l'exposat, i per la dignificació i reconeixement social de les persones professionals en totes les categories del Conveni d'Acció social amb infants, joves, famílies i d'altres en situació de risc, exposem de quina manera s’iniciarà la nostra mobilització, a partir del mes de febrer.</p><p>Donant continuïtat al moviment de “La Carpa”, que es va iniciar l'any 2020 i que va quedar aturat per motius de la pandèmia, a partir de febrer de 2023 dos dimecres mensuals plantarem davant la seu de la Generalitat de Catalunya de Girona una gran tenda de campanya. Les persones que assistiran a la mobilització, si disposen d’ella, portaran tendes tipus iglú per tal que la visibilització del moviment sigui més significatiu. L'horari serà d’11h a 17h, en els dies següents:</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>8 de febrer i 22 de febrer</li><li>8 de març i 22 de març</li><li>5 d’abril i 19 d’abril</li><li>3 de maig i 17 de maig</li><li>14 de juny i 28 de juny</li><li>12 de juliol i 26 de juliol</li><li>9 d’agost i 23 d’agost</li><li>6 de setembre i 20 de setembre</li><li>4 d’octubre i 18 d’octubre</li><li>15 de novembre i 29 de novembre</li><li>13 de desembre, i possible 20 de desembre</li></ul><p></p><p>De manera transversal, està previst reproduir-ho en altres províncies.</p><p>Ara és l’hora de fer-nos visibles i fer-nos escoltar.</p><div><i><b>Comitè d'empresa Resilis</b> <b>Girona<br /><a href="https://www.instagram.com/resilisgironacomite/" target="_blank">@</a></b></i><b><i><a href="https://www.instagram.com/resilisgironacomite/" target="_blank">resilisgironacomite</a></i></b></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-4888156765613291202022-10-06T16:40:00.008+02:002022-10-06T16:42:02.787+02:00Carnaval de blogs 2022. Necessitarem tota la nostra força! <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbK-hHh21vwgNKZn4f3VDR3ZHvTPLS0d3aGAMDz9kpsXOW8DMlh4axfvh4zfkyAgx4uzIFzKfxVCPFyi3L2rJkwDiiBNX_HHyWfDxT4DH9J34d1jtJCrEsnDEQUDBE1aCqiwpzY3cOxQN1BkydcrjAJ9AXKb1vMgl1JPK4sg1d4AzE64eAESKx7SoEcA/s1024/CarnavalDiaES_Blau.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbK-hHh21vwgNKZn4f3VDR3ZHvTPLS0d3aGAMDz9kpsXOW8DMlh4axfvh4zfkyAgx4uzIFzKfxVCPFyi3L2rJkwDiiBNX_HHyWfDxT4DH9J34d1jtJCrEsnDEQUDBE1aCqiwpzY3cOxQN1BkydcrjAJ9AXKb1vMgl1JPK4sg1d4AzE64eAESKx7SoEcA/w512-h257/CarnavalDiaES_Blau.jpg" width="512" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div>Avui us presentem la <b>10ena edició del “Carnaval de blogs”</b> del Dia Internacional de l’Educació Social, #DiaES.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Una iniciativa que va començat l'any 2013 amb l'objectiu de fer sentir les diverses veus de l’Educació Social i que ha anat caminant, any rere any amb diferents propostes, agrupant veus d'educadores i educadors socials.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquest any hem volgut reflexionar sobre l’organització en la nostra professió.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Als participants del Carnaval, els hem preguntat: <i>Com a educadores i educadors socials, ens comprometem prou amb la nostra professió? Fins a quin punt cal que ens involucrem pels reptes de futur que se'ns plantegen com a professió? Hem de fer nostres les lluites i els reptes de les persones més desafavorides i dels grups oprimits? Per què es important col·legiar-se i organitzar-se?</i></div><p><b>Des d’aquí, no podem més que agrair a totes i tots els que hi heu participat. Moltes, moltes gràcies!</b></p><p><b><i>//cast//</i></b></p><p>Hoy presentamos la <b>10ª edición del “Carnaval de blogs” </b>del Día Internacional de la Educación Social, #DiaES.</p><p>Una iniciativa que empezó en 2013 con el objetivo de hacer oír las diversas voces de la Educación Social y que ha ido caminando, año tras año, con diferentes propuestas, agrupando voces de educadoras y educadores sociales.</p><p>Este año hemos querido reflexionar sobre la organización en nuestra profesión.</p><p>A los participantes del Carnaval, les hemos preguntado: <i>Como educadoras y educadores sociales, ¿nos comprometemos suficientemente con nuestra profesión? ¿Hasta qué punto debemos involucrarnos por los retos de futuro que se nos plantean como profesión? ¿Debemos hacer nuestras las luchas y los retos de las personas más desfavorecidas y de los grupos oprimidos? ¿Por qué es importante colegiarse y organizarse?</i></p><p><b>Desde aquí, no podemos más que agradecer a todas y todos los que han participado. ¡Muchas, muchas gracias!</b></p><ul><li><b>António Alcántara</b> (<a href="https://twitter.com/Antalcantara?ref_src=twsrc%5Etfw" target="_blank">@Antalcantara</a>) <i>Educació transformadora<br /></i><a href="https://educaciotransformadora.com/2022/09/29/soles-no-podem-soles-no-volem/" target="_blank">Soles no podem, soles no volem</a><br />"<i>Soles no podem i a més soles no volem és una frase escoltada a diferents companyes de l’acció comunitària i que faig nostra. És així. I si mirem cap a nosaltres per a organitzar-nos com a professió, hem de mirar cap a les persones amb les quals treballem. I entendre que no podem quedar-nos amb els braços plegats davant de la necessitat de processos d’organització col·lectiva per reivindicar i construir drets. No serà ni sa ni ètic organitzar-nos per tenir una professió forta i alhora no facilitar que la gent amb la qual treballem també ho sigui.</i>".<i> <br /><br /></i></li><li><b>Juan F. Berenguer Martínez</b> (<a href="https://twitter.com/Trabaconjovenes" target="_blank">@Trabaconjovenes</a>) <i>Trabajar con jóvenes <br /></i><a href="http://trabajarconjovenes.blogspot.com/2022/09/necesitamos-toda-nuestra-fuerza.html#more" target="_blank">Necesitamos toda nuestra fuerza</a><br /><i>"</i><i>Siempre he creído que antes de salir fuera hay que estar organizado dentro y no se suele ver mucho en equipos educativos, administración, empresas u organizaciones sociales en donde, a veces, otros intereses (políticos, corporativos, personales-la organización es lo primero-, económicos o de simple ego absurdo) impiden que se planifique atendiendo exclusivamente a criterios técnicos realizados tras un buen análisis y con la planificación adecuada. Los parches suelen ser buenos para arreglar una rueda, pero para la profesión son solamente tapar una vergüenza.".<br /><br /></i></li><li><b>Lucía Fernández Coutado </b>(<a href="https://twitter.com/CreandoEduso">@CreandoEduso</a>) <i style="font-weight: 400;">Creando Educación Social<br /></i><a href="https://www.creandoeducacionsocial.com/2022/10/02/necesitaremos-toda-nuestra-fuerza-edusoday22/" target="_blank">Necesitaremos toda nuestra fuerza – EDUSODAY22</a><br style="font-weight: 400;" /><i>"Muchas veces, no nos comprometemos más con la profesión porque no podemos, porque estamos desbordadas y porque el día a día nos come ¿Sabéis de lo que os voy a hablar verdad? ¡BENDITO AUTOCUIDADO!"</i><br /><br /></li><li><b>María Burillo López </b>(<a href="https://www.instagram.com/mariaburillo_/">@mariaburillo_</a>)</li><a href="https://mariaburillo.es/educacion-social-fuerte-visible-y-organizada/" target="_blank">Educación Social: fuerte, visible y organizada</a><br />"T<i>e animo a que desde tu pequeña parcela de intervención socioeducativa te organices para defender la profesión. Tú persona recién titulada, estudiante o persona que tienes más de 20 años de experiencia, necesitamos que reclames una posición visible, real y con fortaleza. Sí, necesitamos unir fuerzas.</i>".</ul><ul><li><b>Mireia Palenzuela</b> (<a href="https://twitter.com/ReflexionEduso" target="_blank">@ReflexionEduso</a> i <a href="https://twitter.com/mire_palenzuela" target="_blank">@mire_palenzuela</a>) <i>Reflexiones<br /></i><a href="https://reflexiones23a.blogspot.com/2022/09/la-union-hace-la-fuerza.html" target="_blank">La unión hace la fuerza</a><br /><i>"En una sociedad en la que los cambios predominan, es necesario aglutinar y organizar fuerzas en la profesión para conseguir el reconocimiento de la profesión. Puede parecer difícil, pero una vez que los, las y les profesionales están organizados es más fácil hacer llegar las reivindicaciones a los distintos ámbitos de la sociedad y que se sepa que la Educación Social está presente y que es necesaria para crear una sociedad más inclusiva y justa. ".<br /><br /></i></li><li><b>Oscar Barril Andres </b>(<a href="https://twitter.com/dariusbruna" target="_blank">@dariusbruna</a>)<br /><a href="http://www.oscarbarril.cat/2022/10/creure-en-la-nostra-professio.html" target="_blank">Creure en la nostra professió</a><br /><i>"No conec una professió que pugui ser tant diversa i rica, això ens fa diferents i amplis a l'hora. No tinguem por, ni ens infravalorem davant d'altres professions sanitàries o socials.<br />Tenim prou força per consolidar l'educació social. Però per seguir amb aquesta força i embranzida cal que ho fem des de la universitat, des dels col·legis, i en el dia a dia de les nostres feines, dignificant-la, sabent que totes aquelles persones a les que atenem , en la gran majoria no son col·lectius empoderats, i que per tant hem de lluitar pels seu drets i pels nostres."<br /><br /></i></li><li><b>Óscar Martínez</b> (<a href="https://twitter.com/oscar_m" target="_blank">@oscar_m</a>) des del Blog de la Facultat Pere Tarrés. Educació Social i Treball Social (<a href="https://twitter.com/Fundperetarres" target="_blank">@Fundperetarres</a>)<br /><a href="https://www.peretarres.org/coneixement/bloc-facultat/construccio-educacio-social-adulta" target="_blank">Construcció de l’educació social adulta</a><br /><i>"Ja no som una professió jove i estem en disposició d’aportar molt més a la societat d’allò que s’espera de nosaltres. I som nosaltres i només nosaltres qui ens hem de preocupar de posar en pràctica aquesta ocupació d’espais, discursos o temes sobre els quals haurem de construir el nostre propi relat abans de que uns altres el construeixin per nosaltres.</i>"<br /><br /></li><li><b>Pablo García</b> (<a href="https://twitter.com/elcasopablo" target="_blank">@elcasopablo</a>) <i>El Caso Pablo.</i><br /><a href="https://elcasopablo.com/2022/09/30/necesitaremos-toda-nuestra-fuerza/" target="_blank">“NECESITAREMOS TODA NUESTRA FUERZA”</a><br /><i>«'Hasta el infinito y más allá'. Los retos nos afectan a todas las personas que formamos parte de la educación social. Mejorar en la praxis, reciclarnos, abrir nuevas vías de intervención, innovar… todo lo que creemos y desarrollemos es por el bien del resto de compañeros y compañeras.<i>»<br /><br /></i></i></li><li><b>Pep Vallès </b>(<a href="https://twitter.com/pepvallesh" target="_blank">@pepvallesh</a>) <i><br /></i><span style="color: #0000ee;"><u><a href="http://pepvalles.blogspot.com/2022/09/carnaval-de-blogs-del-dia-de-la.html" target="_blank">Carnaval de blogs del Día de la Educación Social. Necesitaremos toda nuestra fuerza</a></u></span><br /><i>"Somos una profesión con marcada voluntad de servicio público y debemos estar atentos a nuevas problemáticas que vayan surgiendo de la globalización, del cambio climático o de situaciones de nueva pobreza, y adaptarnos al territorio en el que ejerzamos nuestra intervención buscando coaliciones con otras profesiones, con organizaciones políticas y sindicales y agentes sociales."</i><br /><br /></li></ul><div><b>Queremos agradecer la participación a estas 9 voces que se han sumado a la iniciativa un año más! // </b><b>Volem agrair la participació a aquestes 9 veus que s’han sumat a la iniciativa un any més! </b></div><p><b>El Carnaval de Blogs va néixer fa 10 anys:</b><br /></p><ul><li>Edició 2013: <a href="http://ceesc.blogspot.com.es/2013/10/2-doctubre-dia-internacional-de.html" target="_blank">"No deixaria mai de ser educador/a social perquè..."</a></li><li>Edició 2014: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2014/10/leducadora-social-neix-o-es-fa.html" target="_blank">"L’Educador/a social neix o es fa?"</a></li><li>Edició 2015: <a href="http://ceesc.blogspot.com.es/2015/10/carnaval-de-blogs-2015.html" target="_blank">“L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió”</a>, </li><li>Edició 2016: <a href="http://ceesc.blogspot.com.es/2016/10/carnaval-de-blogs-2016.html" target="_blank">“L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania”</a>. </li><li>Edició 2017: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2017/10/carnaval-de-blogs-2017.html" target="_blank">“Els reptes de l’educació social en temps de la globalització”</a> </li><li>Edició 2018: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2018/10/carnaval-de-blogs-2018.html" target="_blank">“Com ser educador/a social i no morir en l’intent?</a>” </li><li>Edició 2019: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2019/10/carnaval-de-blogs-2019.html" target="_blank">“La nostra energia és la nostra força”</a>. </li><li>Edició 2020: <a href="https://ceesc.blogspot.com/2020/10/carnaval-de-blogs-2020-leducacio-social.html" target="_blank">"L'educació social és essencial"</a>. </li><li>Edució 2021: <a href="https://ceesc.blogspot.com/2021/10/carnaval-de-blogs-2021-mirant-cap-al.html" target="_blank">"On voldries que fos el col·lectiu professional dels educadors i les educadores socials d'aquí a 25 anys?"</a> </li></ul><div><br /></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-78306705522253117712022-07-28T18:35:00.006+02:002022-09-14T16:39:30.526+02:00Necessitarem tota la nostra força! 10 anys del Carnaval de Blogs<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpfFESTmixnz2XHQErgwix7KoqhEcjn0VwAPJW-2EfaOm3UviQ1y4r9wkAnOA_EK63ZjE81g5UjDzAjSEZ2TkKSVOzgkUDtpkMgMsBCb1_ZwfUwOZqhbJJR93RTIkKV0AvWdcy5ALMCaXGTsC5eW_G2u3s9IdwRJRvMj6_o1D3YiPte4QA1w8WvuRlfA/s1000/%23DiaES_2022_DEF.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpfFESTmixnz2XHQErgwix7KoqhEcjn0VwAPJW-2EfaOm3UviQ1y4r9wkAnOA_EK63ZjE81g5UjDzAjSEZ2TkKSVOzgkUDtpkMgMsBCb1_ZwfUwOZqhbJJR93RTIkKV0AvWdcy5ALMCaXGTsC5eW_G2u3s9IdwRJRvMj6_o1D3YiPte4QA1w8WvuRlfA/s320/%23DiaES_2022_DEF.jpg" width="320" /></a></div><br />No és nou que </span><span style="text-align: left;">per aquestes dates </span><span style="text-align: left;">us parlem del <b>Carnaval de Blogs del Dia Internacional de l'Educació Social, #DiaES</b>. Però <b>aquest any és especial, perquè el d'enguany serà el 10è! </b>Una iniciativa que va començat l'any 2013 amb l'objectiu de </span><span style="text-align: left;">fer sentir les diverses veus de l’Educació Social i que ha anat caminant, any rere any amb diferents propostes, agrupant veus d'educadores i educadors socials. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both;">Per al lema de la celebració del Dia Internacional de l’Educació Social 2022, des del CEESC ens ens hem inspirat en la frase de l'escriptor, polític i filòsof italià, Antonio Gramsci:</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>“Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. <br />emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. <br />Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força”.</i></div></div><div><p></p><p>I des del carnaval de Blogs <b>volem reflexionar al voltant de l’organització en la nostra professió.</b> </p><p>Des dels diferents àmbits on els i les professionals de l’educació social som presents i/o fent costat a les persones i col·lectius amb què treballem, se’ns presenten situacions, línies d'actuació donades pels que manen, propostes de canvis d'organització... amb les que no ens trobem còmodes. I <b>com a professionals cal que ens posicionem davant d'aquests fets, d'aquests possible reptes de futur i en com els afrontem.</b> Podem intentar treballar-hi individualment o col·lectivament.</p><p>De fet, el #DiaES 2022 volem posar el punt de mira en la necessitat de col·legiar-nos i d’organitzar-nos per ampliar les perspectives i la mirada de l'educació social allí on encara no hi és o no hi té la veu que hauria de tenir i per enfortir la professió allà on ara es troba debilitada. </p><p><b>I als participants del Carnaval, us preguntem què en penseu:</b> <i>Com a educadores i educadors socials, ens comprometem prou amb la nostra professió? Fins a quin punt cal que ens involucrem pels reptes de futur que se'ns plantegen com a professió? Hem de fer nostres les lluites i els reptes de les persones més desafavorides i dels grups oprimits? Per què es important col·legiar-se i organitzar-se?</i></p><p><b>Si tens un blog dedicat al món de l'educació social </b>i tens ganes de participar al Carnaval 2022, fes-nos-ho saber al correu comunicacio@ceesc.cat o als comentaris d’aquesta entrada.</p><p>A més a més, aquest any <b>volem fer créixer el Carnaval, el volem estendre al Microblogging, </b>perquè són moltes les xarxes que actualment fem servir per a la creació de petites peces d'informació fent visible l’educació social. Xarxes com ara <b>Facebook, Twitter, Instagram</b>… </p><p>Tal i com vam fer l'any passat, els blogs participants al Carnaval aniran publicant les seves entrades durant tota la setmana prèvia al #DiaES, a partir del dilluns 26 de setembre. Així, a poc a poc, podrem anar llegint-les i el dia 2 d'octubre ja tindrem el recull complet. </p><p>I els que no tingueu un blog però vulgueu participar al Carnaval a través de les xarxes de microblogging, també podeu publicar les vostres reflexions entorn a la temàtica d'aquest any durant la setmana prèvia al #DiaES, a partir del dilluns 26 de setembre, amb l’etiqueta <b><a href="https://twitter.com/search?q=%23CarnavalDiaES&src=typed_query" target="_blank">#CarnavalDiaES</a>,</b> perquè en puguem fer el seguiment des del CEESC i ho puguem compartir. </p><p>El <b>Carnaval de Blogs</b> és una activitat en la què sense <b>la col·laboració de totes les professionals i els professionals que tenen veu a la xarxa no tindria sentit.</b> Per això, <b>des d'aquí i una vegada més us volem donar les gràcies!</b></p><p><b>El Carnaval de Blogs va néixer fa 10 anys:</b><br /></p><ul><li>Edició 2013: <a href="http://ceesc.blogspot.com.es/2013/10/2-doctubre-dia-internacional-de.html" target="_blank">"No deixaria mai de ser educador/a social perquè..."</a>, 17 blogs. </li><li>Edició 2014: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2014/10/leducadora-social-neix-o-es-fa.html" target="_blank">"L’Educador/a social neix o es fa?"</a>, 25 blogs. </li><li>Edició 2015: <a href="http://ceesc.blogspot.com.es/2015/10/carnaval-de-blogs-2015.html" target="_blank">“L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió”</a>, 21 blogs. </li><li>Edició 2016: <a href="http://ceesc.blogspot.com.es/2016/10/carnaval-de-blogs-2016.html" target="_blank">“L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania”</a>. 24 blogs.</li><li>Edició 2017: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2017/10/carnaval-de-blogs-2017.html" target="_blank">“Els reptes de l’educació social en temps de la globalització”</a> 19 blogs.</li><li>Edició 2018: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2018/10/carnaval-de-blogs-2018.html" target="_blank">“Com ser educador/a social i no morir en l’intent?</a>” 13 blogs. </li><li>Edició 2019: <a href="http://ceesc.blogspot.com/2019/10/carnaval-de-blogs-2019.html" target="_blank">“La nostra energia és la nostra força”</a>. 14 blogs.</li><li>Edició 2020: <a href="https://ceesc.blogspot.com/2020/10/carnaval-de-blogs-2020-leducacio-social.html" target="_blank">"L'educació social és essencial"</a>. 13 blogs</li><li>Edució 2021: <a href="https://ceesc.blogspot.com/2021/10/carnaval-de-blogs-2021-mirant-cap-al.html" target="_blank">"On voldries que fos el col·lectiu professional dels educadors i les educadores socials d'aquí a 25 anys?"</a> 10 blogs</li></ul><div><b>>><a href="https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1428-diaes-2022" target="_blank">Consulta el programa complet d'activitats del #DiaES d'enguany</a></b></div></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-54415364086720726672022-06-29T12:27:00.005+02:002022-06-29T12:40:24.411+02:00L'Economia Blava Solidària: una construcció mediterrània<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmwygPDVGzOKGCaC0sq4cRA20QuCImzCYcA4DS5x80RD-lL-CJ4Gc1gSPxazNJrKWWvALYE_3tPyFYvn_k-uk5NxGAPhq2p2dCGuzsHLoOAufZLcAiNuSBpBWJLOKB8C09tST3TaqMwIg4NhLDpOQo3FJ-sdWuvn5cRVlioLmROb0U7GFHi8ZMNKhmbQ/s785/ees.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="369" data-original-width="785" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmwygPDVGzOKGCaC0sq4cRA20QuCImzCYcA4DS5x80RD-lL-CJ4Gc1gSPxazNJrKWWvALYE_3tPyFYvn_k-uk5NxGAPhq2p2dCGuzsHLoOAufZLcAiNuSBpBWJLOKB8C09tST3TaqMwIg4NhLDpOQo3FJ-sdWuvn5cRVlioLmROb0U7GFHi8ZMNKhmbQ/w640-h300/ees.png" width="640" /></a></div><br /><p><i>L'autor d'aquest article és en Julio Martínez, educador social expert en economia social, centres especials de treball i empreses d'inserció. És membre del grup Sèniors del CEESC i col·legiat 3920.</i></p><p>Com assenyala Vic van Vuuren, president del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Economia Social i Solidària (UNTFSSE) i director del departament d’empresa de l’Organització Internacional del Treball (OIT), “un dels principals reptes a què fa front l'Economia Social i Solidària (d'ara en endavant ESS) és passar de ser un actor “nínxol” quan s'enfronta als desafiaments globals <b>a ser un veritable impulsor clau i “transversal” davant dels grans desafiaments socials, ambientals i econòmics</b>, i sobretot actualment amb les conseqüències devastadores de la guerra a Ucraïna i de la resta de guerres.</p><p>Una de les conseqüències que podem constatar és l’ampliació dels marges que separen els diferents grups socials i que han incrementat, d'una manera significativa, els diferents dèficits econòmics, socials, ambientals i assistencials en els grups socials més vulnerables. Les causes les trobem principalment en un desordre global en el creixement econòmic, en què la generació i l'explotació dels recursos es desplacen cap a pols asimètrics. <b>Aquesta combinació de desordre econòmic i desplaçament de la possessió de recursos naturals està impedint l'èxit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) </b>i, sobretot, està causant un patiment continu als grups més vulnerables.</p><p>La missió que l’ESS -derivada de l'Economia Social, amb l'única diferència de les activitats específiques per a les quals fa ús de tots els recursos disponibles- ha desenvolupat des de fa molts anys ha estat identificar aquestes necessitats socials no satisfetes des de les administracions públiques i donar solucions a través de la construcció solidària, amb respostes en clau de cooperació. L'ESS està elaborant una manera de fer, cada cop més rellevant, per implementar solucions locals a problemes globals.</p><p><b>El desenvolupament inclusiu i sostenible està al centre de l'agenda política regional i local ja que les crisis mundials han fet augmentar l'exclusió social.</b> L'ESS apareix com un poderós vector de ciutadania activa, motor d'emancipació individual i col·lectiva en moltes activitats econòmiques. D'aquesta manera, des de l'ESS es fa una poderosa contribució a la cohesió social i al reequilibri de les desigualtats, tot i que el desafiament global és gairebé inassolible.</p><p>Per aquest motiu, cal proposar solucions assumibles, amb una dimensió local i amb el suport del conjunt d'experiències properes i basades en principis identitaris i que puguin ser replicables. Si tanquem més el focus des del qual observem aquest desordre global i ens fixem en el Mediterrani -que el tenim aquí mateix- podem observar gran part dels episodis dramàtics que s’hi produeixen, com la pèrdua de vides, processos de desarrelament social, l’explotació per part de grups mafiosos de les persones que decideixen emprendre una vida millor (del sud al nord), o com es va destruint un equilibri natural per la sobreexplotació dels recursos, per uns fluxos insostenibles de turisme massiu (del nord al sud) i per transformar-se en un lloc de dipòsit dels excedents de consum. Davant d’aquest escenari, podem assegurar que es donen les condicions per aplicar les característiques de l'ESS i trobar solucions, en l'ordre econòmic, als problemes que s’hi presenten.</p><p>Per poder operar de manera més encertada i eficaç, al conjunt de totes les activitats econòmiques al voltant del mar les definim com a Economia Blava, un concepte impulsat per la Comissió Europea a partir del 2017. Ara bé, <b>haurem de mantenir la nostra mirada en aquelles activitats no especulatives, no de masses, no extractives sense control dels recursos, no agressives amb el medi ambient</b>, i donar suport a les activitats d'iniciatives socials que comencen a oferir solucions locals sostenibles en temes com ara pesca, turisme, investigació bioquímica, solucions alimentàries, energies renovables, residus no orgànics, logística social i inversa, transport i regeneració costera. </p><p>Hem comprovat l'eficiència que tenen les entitats de l'ESS a l'hora de donar solucions als problemes que pateixen els col·lectius i grups humans més vulnerables. Per poder resoldre els problemes que s'observen al nostre Mediterrani, des del sud cap al nord i des del nord cap al sud, definim l'Economia Blava Solidària, un concepte proposat per la cooperativa europea <a href="https://iesmed.eu/" target="_blank">IesMed</a>, que combina els principis i valors de l'ESS, per un costat, i els de l'economia verda i blava, per l'altre, i que definim com el conjunt d'activitats econòmiques en l'entorn marítim i, en concret, del nostre mar veí, que es dediquen prioritàriament a ajudar a trobar solucions al conjunt de problemes que està produint la crisi global i el conseqüent desordre exposat.</p><p>L'Economia Blava Solidària ha de facilitar totes les relacions entre els actors que s'hi associïn, que tindran un caràcter multidimensional, com ara institucions, empreses, universitats, associacions, entitats del tercer sector o persones físiques. En definitiva, tots els actors que, centrant-se en els recursos i potencials que ofereixen el mar i les zones costeres, s'estableixen en els principals cercles econòmics del Mediterrani (turisme, pesca, energia, agricultura, transport i medi ambient) i participen en la promoció i identificació de nous nínxols de mercat per a la creació de treball, prioritzant els col·lectius vulnerables, així com donant oportunitats per a l'empoderament de joves i dones a través de l'emprenedoria col·lectiva i integrant-los en la perspectiva de “creixement blau”, integrador i sostenible.</p><p><b>En la feina d'observació que hem desenvolupat, estem coneixent exemples i models d'aplicació dels conceptes i valors de les entitats d'acció social i la creació d'empreses socials o d’interès social. </b>En recollim alguns exemples:</p><p style="text-align: left;"><a href="https://www.medebs.org/" target="_blank"><b>Associació MedEBS</b></a>, que té com a principal objectiu actuar com a promotors i impulsors de la creació del Clúster Mediterrani de l'Economia Blava Solidària, fomentat des de Catalunya i per a tot el Mediterrani. Es va crear per facilitar la intercomunicació entre tots els agents que intervenen en l'Economia Blava amb una visió des de l'ESS. </p><p style="text-align: left;"><b><a href="https://lamardedones.coop/" target="_blank">La Mar de dones</a>.</b> Cooperativa de dones de Palamós el manifest de la qual diu du com a lema: “Gaudeix del patrimoni pesquer, contribueix a difondre'n els seus valors” (<a href="https://lamardedones.coop/manifest/" target="_blank">llegiu sencer el manifest</a>). Aquesta cooperativa vetlla per l'eliminació de plàstics al Mediterrani i el trencament del cicle del residu, la incorporació d'hàbits diaris que contribueixin a la salut del planeta, la pràctica d'esport amb consciència mediambiental, la compra de peix de proximitat i per fer perdurar la saviesa dels pescadors que generació rere generació han estat vinculats a la mar Mediterrània, entre d'altres. </p><p style="text-align: left;"><b>MásQue Iniciativas.</b> Ha estat la fundadora i la primera empresa mundial en comercialitzar aigua de mar per a ús domèstic. Són nombrosos els restauradors i centres comercials, com El Corte Inglés o La Sirena, que utilitzen aquest producte: aigua de mar pura, extreta del Mediterrani, ideal per preparar tot tipus de receptes, com plats de peix i marisc.</p><p style="text-align: left;"><a href="https://www.seastainableventures.com/ca/" target="_blank"><b>Seastainable Ventures</b></a>. Identifiquen i combinen innovacions científiques amb tecnologia pionera per desenvolupar i implementar solucions basades en la natura que permeten restaurar i millorar els ecosistemes marins, creant empreses que inverteixin en impactes rendibles i escalables. Ajuden a científics i empresaris a iniciar, desenvolupar i fer créixer els seus projectes. </p><p style="text-align: left;"><a href="https://fundacioncares.org/"><b>Fundació CARES</b></a>. Aquest Centre Especial de Treball, situat al port de Barcelona, és un operador amb magatzems propis que també ofereix serveis d'outsourcing logístic i productiu a les instal·lacions dels seus socis. Realitzen aquestes activitats en magatzems a temperatura controlada o ambient, i adaptant els processos al tipus de producte (alimentació i begudes, tèxtil, automoció, farmacèutic, etc.), al canal de vendes (comerç electrònic, plataformes de distribució, botigues físiques, etc.) o a la funció logística (central, de trànsit, etc.). </p><p style="text-align: left;"><a href="https://www.arrelsmarines.org/" target="_blank"><b>Arrels Marines</b></a>. La seva missió és preservar i garantir un futur sostenible per al mar Mediterrani a través de la conservació marina, la consciència ecològica i l'educació ambiental. Volen ser una entitat de referència en la protecció, restauració i regeneració dels fons marins, promovent, a la vegada, la participació activa de la població local i turística en el desenvolupament d'un entorn sostenible. </p><p style="text-align: left;"><a href="https://www.thegravitywave.com/" target="_blank"><b>Gravity Wave</b></a>. Col·laboren amb empreses per treure el plàstic del mar Mediterrani. Posteriorment, transformen els residus recollits en matèria primera per fabricar mobles de disseny. </p><p style="text-align: left;"><a href="https://bluecontainersproject.com/ca/" target="_blank"><b>Blue Containers Project</b></a>. Aquest projecte va néixer a l’Institut Provençana per fomentar la recuperació i transformació de contenidors marítims en habitatges sostenibles i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. En tractar-se d'un projecte de reciclatge de contenidors marítims, és també un projecte ecològic orientat a l'economia social, blava i solidària. Els edificis segueixen criteris d'arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d'eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la seva construcció es pugui fer de manera industrialitzada. </p><p style="text-align: left;"><a href="https://www.sea2see.org" target="_blank"><b>Sea2See</b></a>. Proposa aprofitar els residus plàstics del mar per fabricar-ne ulleres. Cada cop són més les persones sensibles amb els problemes provocats per la contaminació del medi ambient i que, a més, busquen i demanen productes que responguin a uns valors basats en el respecte a la natura.</p><p style="text-align: left;"><i>>> Si us ha interessat el tema, trobareu un altre article del mateix autor al <a href="https://www.ceesc.cat/documents/Full_Informatiu/FI98_WEB.pdf" target="_blank">Full Informatiu número 98</a> (pàgina 26).</i></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-69523191583285990932022-06-15T13:48:00.016+02:002022-06-16T16:30:42.424+02:00Entrevista a Laura Xamaní, del projecte "Fem pinya, fem barri", guanyador de la convocatòria del CEESC
<p><i></i></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxTS6QqS4ETMBGj9I4NkT8B8bFebfAGAaqZziLxEfgScsUdx3q2NYYRGWwHTyCG-T4ZK0P45qR3tzuBoH5-_NX0KjvUIQCwYZ8lIt6Nwoozr4mIrbQpcSSyZFjtbtXMuVflT6ccMMFeDE94uvr5YWy-3OxkjZzClYmjn-bh9TnvvI0Tw5tf_NFQDWUFA/s2000/220607_Entrevista_FemPinya_capsalera.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="692" data-original-width="2000" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxTS6QqS4ETMBGj9I4NkT8B8bFebfAGAaqZziLxEfgScsUdx3q2NYYRGWwHTyCG-T4ZK0P45qR3tzuBoH5-_NX0KjvUIQCwYZ8lIt6Nwoozr4mIrbQpcSSyZFjtbtXMuVflT6ccMMFeDE94uvr5YWy-3OxkjZzClYmjn-bh9TnvvI0Tw5tf_NFQDWUFA/w640-h221/220607_Entrevista_FemPinya_capsalera.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;"><br />
</div>
<div style="text-align: left;"><i>
<div><i>Entrevistem Laura Xamaní, educadora social i col·legiada
amb qui parlem de la seva feina a la Coordinadora d’Entitats de
Poble Sec i del projecte “Fem pinya, fem barri”, la proposta
guanyadora de la <a href="https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1278-guanyadors-cooperacio-2021-covid" target="_blank">Convocatòria 2021 d’Ajuts a Iniciatives Socials i
Projectes Especials Covid-19</a>.</i></div>
</i></div>
<p style="clear: both; text-align: left;"><b style="text-align: left;">Ens
situem al 2020, esclata la pandèmia i moltes de les persones del barri
de Poble Sec es van quedar sense feina. Però no només això, sinó que
molta de la població migrada o nouvinguda no tenia gaires opcions de
treballar, ja que moltes persones treballaven “en B” o tenien contractes
precaris i no van poder optar a un ERTO o un ERO... Davant d’aquest
context, com va néixer la proposta “Fem pinya, fem barri”?</b></p>
<p style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: left;">El
barri de Poble Sec és un barri molt associatiu i que té molta xarxa
veïnal. Hi ha moltes associacions, agrupacions, cooperatives... molt
teixit que va fer que tot fos més senzill. Durant els primers mesos de
la pandèmia, totes les entitats ens vam organitzar per a què cap veí o
veïna li faltés res, i així va sorgir la llavor del projecte “Fem pinya,
fem barri”. Primerament, la intenció era parar el cop de la pandèmia i
per això es va plantejar en clau d'higiene, alimentació, de material
escolar, etc., perquè era en aquell moment el que més falta feia.</span></p>
<p style="text-align: left;">Com a tècniques, i junt amb el voluntariat de
la nostra entitat -la Coordinadora- ens coneixem amb altres tècnics i
tècniques, així com altres voluntaris i voluntàries, i parlant via Zoom i
WhatsApp vam anar estructurant aquesta manera d'ajudar-nos entre tots per
arribar al màxim de persones possible.</p>
<p style="text-align: left;"><b>I hi havia al barri algun projecte similar
anteriorment?</b></p>
<p style="text-align: left;">Sí que s'havien fet coses semblants al barri
però en altres contextos socials. Nosaltres havíem participat
tradicionalment en campanyes com la de recollida de joguines,
d'alimentació, etc., però d'una manera més puntual, com al Nadal, per
exemple. Altres entitats, com Bona Voluntat en Acció (BVA), que també
participa en aquest projecte, i que sí que té la missió de recollir
aliments i productes d'higiene, així com Càritas, es van desbordar
absolutament. </p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirz9dXXdw9eMq58XfAbpxvreEdUvPV_jPU_jeYKAZ0fN9ZeThk6QFozJD3-3O8FTayy_vUVtH92KB-69EeSzLRMLbZE8akx4dsPHhvxn9Ql01vnvskvZPeo0kZmlzwp1mlAT9bknnjG-dgcaPD7ACeDGfa6T9s1vPe2NflB_AaNr80hQ2uGpUXBlWChg/s2000/220607_Entrevista_FemPinya%20%285%29.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirz9dXXdw9eMq58XfAbpxvreEdUvPV_jPU_jeYKAZ0fN9ZeThk6QFozJD3-3O8FTayy_vUVtH92KB-69EeSzLRMLbZE8akx4dsPHhvxn9Ql01vnvskvZPeo0kZmlzwp1mlAT9bknnjG-dgcaPD7ACeDGfa6T9s1vPe2NflB_AaNr80hQ2uGpUXBlWChg/s320/220607_Entrevista_FemPinya%20%285%29.jpg" width="320" /></a></div>
<p style="text-align: left;">Aleshores ens vam unir les entitats del barri,
vam fer de nucli, d'equip motor, però realment hi participava molta gent,
com els botiguers o el veïnat. Van col·laborar sobretot Serveis Socials,
Bona Voluntat en Acció, la Coordinadora d'Entitats de Poble Sec, les
parròquies del barri, la Fundació Pere Tarrés, els Castellers del Poble
Sec, la Casa de la Premsa, els CAP del barri, voluntaris i voluntàries,
etc. En general, totes les entitats del barri van participar-hi d'alguna
manera. Va ser una unió molt gran entre la comunitat del Poble Sec.</p>
<p style="text-align: left;"><b>Quin ha estat el teu paper en el projecte?</b></p>
<p style="text-align: left;">Jo hi he participat com les meves companyes de
la Coordinadora d'Entitats, l'equip tècnic i companys i companyes. Hi hem
participat, en part, com a motor, però també com un veí o una veïna més.
Hem fet de voluntaris, hem liderat reunions, hem organitzat recollides
d'aliments, material escolar, ens hem coordinat amb les botigues, el banc
dels aliments, etc. Ho hem fet una mica entre tots. És un projecte sense
líder, és totalment comunitari.</p>
<p style="text-align: left;"><b>Per a aquelles persones que no coneguin el
projecte, podries fer-nos-en cinc cèntims? En què consisteix?</b></p>
<p style="text-align: left;">“Fem pinya, fem barri”, durant el 2020, va
consistir en organitzar el veïnat i les entitats del Poble Sec per donar
resposta a les necessitats bàsiques no cobertes dels habitants del barri.
Vam fer sobretot campanyes d'aliments i de productes d'higiene, sobretot
infantils. També de material escolar, ja que els nens i nenes no anaven a
l'escola, i molts d'ells no podien seguir les classes online ja que no
tenien dispositius per connectar-se o no tenien accés a la xarxa, per
exemple. Davant d’aquesta escletxa digital, vam intentar recollir material
i dispositius electrònics per repartir a les famílies que tenien aquesta
dificultat. Però algunes famílies tenien fins i tot dificultat per
aconseguir una llibreta i un bolígraf.</p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: left;">I
aquestes campanyes s'han anat repetint durant aquests dos anys, tot i
que ara més espaiades, ja que la situació, tot i que no és com abans de
la pandèmia, des de les entitats que ho organitzen més tradicionalment,
com Bona Voluntat en Acció, ja hi ha una xarxa muntada per organitzar-ho
i la Coordinadora, tot i que aporta espècies, ja no cal que aporti
locals, voluntariat, etc., ja que afortunadament ja està tot més
estable. Per aquest motiu, ens hem centrat en les persones que reben
aquesta ajuda, per a què tinguin més eines per dur endavant el seu dia a
dia, sobretot amb formació: formació sobre emocions, recursos per
evadir-se com la risoteràpia, el ioga… Hem intentat desdramatitzar la
situació mitjançant la formació i les trobades. També hem ofert
assistència psicològica quan ha calgut, ja que col·laborem amb
Psicologia Sense Fronteres. S’ha organitzat també un sopar de germanor
i, gràcies als diners del CEESC, hi hem pogut aportar més diners que
altres vegades. Intentem sempre que coincideixi amb algun <i>iftar</i>,
l’àpat nocturn que trenca amb el dejuni diari del Ramadà, i és una
activitat molt “xula” perquè reuneix tant la població musulmana del
barri com altres persones que no són d’aquesta religió. És un moment
molt maco per visibilitzar altres cultures. </span></div>
<p style="text-align: left;"><b>Un cop ja teníeu clar el projecte, com el
vau donar a conèixer entre els veïns i les veïnes del barri?</b></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKffMT4mkMvMnIcajECfJ4O_SwULYxhjVF1k67-IbT8JhGu-UpNSiEom3YdANAsr7Czghsj2zeUgKpfxPBR0xVRzRN9p3oE9Li7GFbgyze2_rOChAc9EbIQzuIiMOHTHfzuk_kxm4wvrCvo1oRCF_L3zSyaJ0VSfCKSJnbYsYQEcrIjig0SM9XDYEDmQ/s2000/220607_Entrevista_FemPinya%20%284%29.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKffMT4mkMvMnIcajECfJ4O_SwULYxhjVF1k67-IbT8JhGu-UpNSiEom3YdANAsr7Czghsj2zeUgKpfxPBR0xVRzRN9p3oE9Li7GFbgyze2_rOChAc9EbIQzuIiMOHTHfzuk_kxm4wvrCvo1oRCF_L3zSyaJ0VSfCKSJnbYsYQEcrIjig0SM9XDYEDmQ/s320/220607_Entrevista_FemPinya%20%284%29.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">A través de les xarxes socials i de
cartelleria. No tant com a “Fem pinya, fem barri”, ja que és un nom més
aviat intern de les entitats, però amb campanyes on anunciaven on
dirigir-te si necessitaves aliments, material escolar... I amb les
formacions, el mateix. Posàvem als centres cívics i a punts estratègics
del barri cartellatge i tríptics, per a persones que no tenen accés a les
xarxes, o són grans, o no tenen costum... I després a través de posts via
Instagram, Facebook i Twitter.</div>
<p style="text-align: left;"><b>Així, si un veí o veïna del Poble Sec es
trobés en una situació de dificultat i volgués ser beneficiari del
servei, com ho hauria de fer?</b></p>
<p style="text-align: left;">Aniria a Serveis Socials i ells derivarien el
cas a Bona Voluntat en Acció, a Càritas, a nosaltres... Abans hi havia un
llistat de veïnatge per tal que cap persona pogués rebre dues vegades
l’ajuda i, a la vegada, que cap persona se’n quedés sense. Estàvem molt
coordinats amb els Serveis Socials, serveis sanitaris i altres agents que
són importants del barri per tal d’arribar a totes les persones que ho
necessitessin. I ara funciona igual: Bona Voluntat té un llistat de
famílies que li han derivat.</p>
<p style="text-align: left;"><b>Quin és el moment vital de la persona en què
es decideix que les persones beneficiàries ja no necessiten el suport
del projecte?</b></p>
<p style="text-align: left;">Depèn de cada cas. Des del 2020 ha anat entrant
i sortint gent de la llista. Per exemple, persones que s’havien quedat
sense feina i l’han recuperat (com ara treballadors de la restauració o
que es dedicaven a la cura de persones). La veritat és que ha estat
bastant orgànic, la gent que ja no ho necessitava no ho ha demanat. Ara la
situació s’ha estabilitzat, no s’ha tornat a la situació anterior a la
pandèmia però sí que s’ha estabilitzat. I el món laboral s’ha mogut, en
pitjors o millors condicions, amb situacions precàries també, però de tota
aquella gent que estava en el llindar de la pobresa i el 2020 va caure,
alguns han pogut treure-hi el cap gràcies a les noves incorporacions
laborals. </p>
<p style="text-align: left;"><b>Pel que fa a les entitats socials del barri,
quina va ser la seva rebuda? Com ha estat el treball en xarxa entre les
entitats participants?</b></p>
<p style="text-align: left;">La veritat és que no va caldre gairebé ni
parlar-ne, ni amb les altres entitats ni amb els veïns i veïnes del barri
en general; era un moment en què molta gent estava a casa sense treballar,
amb un ERTO, un ERO o teletreballant, i hi ha haver una massa de
voluntariat que apostava per ajudar, tant a la gent gran, com a les
famílies… Cadascú des de la seva entitat, perquè les entitats de Poble Sec
tenen una xarxa molt forta de voluntariat. La Coordinadora té molts
voluntaris, pràcticament 100 i això és molta força humana per
organitzar-se, pel que ha estat molt fàcil, ja que ja ens coneixíem tots
de les taules comunitàries o de fer altres projectes junts. Nosaltres
sempre estem fent coses junts, sempre s’han organitzat moltes coses al
Poble Sec i això ho ha facilitat també, el fet de conèixer-nos, saber què
fa cadascú… Hem fet pinya amb la pandèmia, inclús més de la que ja fèiem.
Tothom va col·laborar perquè estàvem tots immersos en aquesta realitat.</p>
<p style="text-align: left;"><b>Treballeu amb Bona Voluntat en Acció (BVA),
que és qui acull els usuaris i usuàries i qui distribueix les donacions,
fa el pla de treball personalitzat, etc. Com ha estat el treball conjunt
al llarg del projecte?</b></p>
<p style="text-align: left;">Ells ja funcionen així tradicionalment però com
tots en aquell moment estaven desbordats. El que hem fet és reforçar amb
les nostres formacions aquest procés. I també amb el nostre acompanyament,
ja que, com et comentava, hi ha persones que han rebut acompanyament
individual del col·lectiu de Psicologia Sense Fronteres. </p>
<p style="text-align: left;"><b>Quins són els professionals que treballen en
el projecte?</b></p>
<p style="text-align: left;">Educadors i educadores, psicòlogues,
treballadores socials, sociòlogues, pedagogues i psicopedagogues. I, a
part tot, el voluntariat, amb perfils professionals molt diversos, des de
persones jubilades que eren del món social fins a gent jove que estava
estudiant, gent a l’atur, famílies que tenien els familiars molt lluny i
es sentien molt impotents i volien fer alguna cosa...</p>
<p style="text-align: left;"><b>Com comenteu al vostre projecte, treballeu
sota un model ecològic. Podries explicar-nos en què consisteix aquest
model?</b></p>
<p style="text-align: left;">Vam triar aquesta metodologia perquè ens permet
tenir en compte la situació de l’individu (amb les seves capacitats, les
seves circumstàncies…), l’ambient en què es desenvolupa aquesta persona i
la relació entre aquestes dues coses. En aquell moment, en què l’ambient
era tan singular, ens semblava molt important tenir en compte aquest ítem,
perquè no implicava només tenir en compte la situació de la persona, sinó
la situació de la persona en aquest context pandèmic tan especial. Per
això hem triat el model ecològic. </p>
<p style="text-align: left;"><b>Més enllà de la convocatòria, que finalitza
el novembre d'aquest any, quina serà la continuïtat del projecte? </b></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO8gBXcobqBatN_0cxeYqd22qrqQjBdh_0OXGVdh-cC1ZreD4FCc5EsXOmHjSYreUYPpKG32KxbvocyuzEM0xWtsTzxscE46dQ-hLnbmYj4shtDBW5gnO89wpsuh5Tm4sv9cZ0fqFt6VemWmuaCJpcAThv4viAz-b_iaI124e3CKiMAi1wNfGFRlRw0A/s2000/220607_Entrevista_FemPinya%20%287%29.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO8gBXcobqBatN_0cxeYqd22qrqQjBdh_0OXGVdh-cC1ZreD4FCc5EsXOmHjSYreUYPpKG32KxbvocyuzEM0xWtsTzxscE46dQ-hLnbmYj4shtDBW5gnO89wpsuh5Tm4sv9cZ0fqFt6VemWmuaCJpcAThv4viAz-b_iaI124e3CKiMAi1wNfGFRlRw0A/s320/220607_Entrevista_FemPinya%20%287%29.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: left;">No sabem quina serà la seva continuïtat. És
possible que el projecte continuï un any més, dependrà de la valoració que
en fem entre tots, però és possible que decidim continuar un any més o és
possible que decidim donar-lo per finalitzat i seguir col·laborant de
manera puntual amb les campanyes de recollida, per exemple. Haurem de
veure les xifres, les persones que s’han atès, què s’ha fet, què no s’ha
fet… per veure si val la pena seguir amb un projecte tan lligat al Covid o
si hem “passat la pantalla” i hem de reformular la intervenció a nivell
comunitari. Esperarem uns mesos més per valorar, perquè el futur és tan
incert que encara és d’hora per decidir. </div>
<p style="text-align: left;"><b>Al llarg del projecte, a part dels objectius
que fan referència a garantir la cobertura de les necessitats bàsiques
d’alimentació i higiene, garantir l’accés a eines digitals i material
escolar o incrementar la col·laboració i la coordinació entre les
entitats… una de les vostres potencialitats és la d’apoderar aquestes
persones a les que oferiu suport, així com a les que formen part
d’entitats col·laboradores del projecte. Considereu que heu assolit
aquest objectiu?</b></p>
<p style="text-align: left;">Crec que sí. Tenint en compte que apoderar és
una paraula molt àmplia, nosaltres hem pogut col·laborar en què aquella
persona tingui més eines i més autonomia. De vegades el context de les
persones és molt complicat i fa difícil que aquestes surtin de les
situacions precàries en què es troben. Però crec que l’objectiu per part
de les entitats està assolit no tant pel resultat final, sinó pel trajecte
que s’ha fet. </p>
<p style="text-align: left;"><b>I actualment, de manera global, quina creus
que és la situació al barri? </b></p>
<p style="text-align: left;">És una pregunta difícil perquè el barri té
moltes realitats. Jo diria que ens hem quedat tocats, però no enfonsats.
Hi ha moltes ganes de tirar endavant, hi ha moltes ganes de fer feina per
part dels tècnics i les tècniques del barri i per part del veïnat. Jo crec
que la situació del barri és més complicada que abans de la pandèmia però
també la pandèmia ens ha servit per treballar millor plegats i
plegades. </p>
<p style="text-align: left;">Estem traient el cap. Econòmicament, per a les
entitats també han estat uns anys molt complicats. En part, perquè si
abans hi havia un pastís a repartir-se entre 500, doncs ara hi ha el
mateix pastís, o menys, a repartir entre 1.000. Hi ha entitats que han
desaparegut… </p>
<p style="text-align: left;"><b>I el fet que esclatés la pandèmia va
provocar que altres projectes s’haguessin de deixar de costat? </b></p>
<p style="text-align: left;">Sí. La Coordinadora d’Entitats, per exemple, té
diversos programes d’acció comunitària amb molts programes propis de
l’entitat que s’han seguit fent però projectes que penjaven d’aquests
programes sí que s’han vist alterats com, per exemple, un projecte per
aprendre català per a joves nouvinguts, menors no acompanyats, a través de
la cuina. Òbviament tot el que era menjar, compartir, etc., no es podia
fer i de moment no l’hem recuperat. </p>
<p style="text-align: left;">Tot i així se n’han fet d’altres i hem apostat
per tenir la major normalitat possible. I si alguna activitat abans es
feia presencial i després no es podia fer hem intentat adaptar-nos al
màxim. Per exemple, fèiem reunions de cosidores, dones grans del barri,
que vam haver de deixar de fer. Amb el temps, hem anat a casa de les
persones a fer les reunions. La gent ha anat responent molt bé. Hem mirat
de no parar. Si no hem pogut fer visites, hem fet “visites de balcó”,
“visites de replà” i ens hem anat adaptant com hem pogut per intentar no
deixar cap dels nostres usuaris enrere. </p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHRyet5p8Guf0urLOD6wcmtLWr_N74wu5ixavg3FUCaB_5vHDAmy67fowc-gvFLVbSB9ZWsa6FittCFa9Qk7di8XIMFN1lTQsLCpqgKqFye2x3SNuBpLAzMtzgoXM7P3YT_Xp1andXpidLYsQytqneaQpqwimTzlVhJJ_wH4NBCgQlyShZV6-jUgIMEA/s2000/220607_Entrevista_FemPinya%20%282%29.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHRyet5p8Guf0urLOD6wcmtLWr_N74wu5ixavg3FUCaB_5vHDAmy67fowc-gvFLVbSB9ZWsa6FittCFa9Qk7di8XIMFN1lTQsLCpqgKqFye2x3SNuBpLAzMtzgoXM7P3YT_Xp1andXpidLYsQytqneaQpqwimTzlVhJJ_wH4NBCgQlyShZV6-jUgIMEA/s320/220607_Entrevista_FemPinya%20%282%29.jpg" width="240" /></a></b></div>
<div style="text-align: left;"><b>Per acabar, què ha suposat per al projecte
guanyar la Convocatòria 2021 d’Ajuts a Iniciatives Socials i Projectes
Especials COVID-19?</b></div>
<p style="text-align: left;"></p>
<p style="text-align: left;">Ens ha suposat poder seguir un any més el
projecte amb tranquil·litat. És un projecte que no té gaires despeses
quant a estructura però sí que té una part de gestió, i poder comprar en
espècies: lots de Nadal, aliments, productes infantils, ajudar altres
entitats en la compra d’alimentació infantil, etc. Ha significat
tranquil·litat en atendre aquelles coses més minses, que normalment estan
relacionades amb la primera infància (com bolquers, tovalloletes, llet en
pols, etc.) o material escolar. Hem seguit apostant per comprar si ha
calgut. Segurament, abans del 2020, no haguéssim fet una atenció tan
assistencialista però la realitat ens ha obligat a fer-ho així. Érem
conscients que fèiem una acció d’assistència però la gent no tenia què
menjar i vam fer el que crèiem que era més necessari en aquell
moment. </p>
<p style="text-align: left;"><b>Moltes gràcies Laura per acompanyar-nos avui
al CEESC i donar veu al projecte “Fem pinya,<br />
fem barri”!</b></p>
<p style="text-align: left;">Gràcies a vosaltres!</p>
<p style="text-align: left;"><i>Entrevista realitzada per Georgina Arcusa,
estudiant del Grau d'Educació Social de la UOC en pràctiques al CEESC.</i></p><h4 style="text-align: left;"><b><a href="https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1383-cooperacio2022" target="_blank">>> Consulteu les bases de la Convocatòria 2022 d’Ajuts a Iniciatives Socials i de Cooperació del CEESC </a></b></h4>
CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-33196313997768309922022-05-12T13:27:00.002+02:002022-05-12T13:29:00.431+02:00Guies per a la intervenció en infància i adolescència en casos de revelació de violència sexual<p><br />Avui us volem compartir un material que pot ser molt útil
per professionals que treballeu amb infants i adolescents.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Es tracta de les <b>guies per a la intervenció en infància i
adolescència en casos de revelació de violència sexual</b>, editades pel Centre
d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i la Direcció General d’Execució
Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="Avui us volem compartir un material que pot ser molt útil per professionals que treballeu amb infants i adolescents. Es tracta de les guies per a la intervenció en infància i adolescència en casos de revelació de violència sexual, editades pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil. Les recomanacions i orientacions que es reuneixen a les Guies volen servir com a pauta inicial en el moment de la revelació o del descobriment de la violència sexual que han viscut nens, nenes i adolescents (NNA) i estan enfocades a dos col·lectius: - els familiars i persones properes a l’entorn - els professionals que es trobin acompanyant-los a partir de la revelació, amb una finalitat clara de reduir la victimització secundària. Les guies s’han dissenyat com un material de suport que destaquin les pautes d’actuació a seguir per part de les institucions i persones adultes que es troben i/o actuen a partir de la revelació dels abusos sexuals infantils. Aquestes guies volen ser una eina més cap el treball interdisciplinar i interinstitucional que permeti minimitzar l’impacte que aquesta experiència traumàtica té en les biografies de persones molt vulnerables per la seva edat, per la formació encara molt embrionària de la personalitat i la seva dependència dels adults que en teoria els hauríem de protegir. Els fonaments teòrics d’aquesta publicació es basen en el cos doctrinal nacional i internacional reconegut i validat per la comunitat científica i altres experts en la matèria. Les guies es poden consultar i descarregar a http://cejfe.gencat.cat/ca/publicacions/destacats-recerca/guies/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="576" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnNsKnU0uOMAJSeUrl5YF25tTXbmfV-SM35Qw27_bzOznZ0HUV2I-NFT-qPxF73LvVZLV8-JVKEf2MqZv5qOlWKiJqtptIZLnKWuidaEZA_bUwANdG6dOw0hCxIT8MqqN_GxoZ23wrbZ7tt9Doz2J-b290M--5FZWgEQePvQ2ItCTOSFUxMLPvPJRP7g/s320/Guies-recomanacions-violencia-sexual.jpg" width="320" /></a></div>Les guies s’han dissenyat com un material de suport que destaquin les<b> pautes d’actuació a seguir</b> per part de les institucions i persones adultes que es troben i/o actuen<b> a partir de la revelació o del descobriment de la violència sexual que han viscut nens, nenes i adolescents.</b> Són un seguit de recomanacions i orientacions.<p></p><p class="MsoNormal">Estan enfocades a dos col·lectius:</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"></p><ul style="text-align: left;"><li>els familiars i persones properes a l’entorn </li><li>els professionals que es trobin acompanyant-los a partir
de la revelació, amb una finalitat clara de reduir la victimització secundària.</li></ul><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Aquestes guies volen ser una <b>eina més cap el treball
interdisciplinar i interinstitucional </b>que permeti minimitzar l’impacte que
aquesta experiència traumàtica té en infants i adolescents.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Els fonaments teòrics d’aquesta publicació es basen en el
cos doctrinal nacional i internacional reconegut i validat per la comunitat
científica i altres experts en la matèria.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Podeu consultar i descarregar a les guies en català, castellà i anglès a: <a href="http://cejfe.gencat.cat/ca/publicacions/destacats-recerca/guies/">http://cejfe.gencat.cat/ca/publicacions/destacats-recerca/guies/</a><o:p></o:p></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-22786974516581405102022-04-26T17:25:00.011+02:002022-04-26T17:27:13.432+02:00#llibres_ES, llibres que inspiren 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDL56-sjX5IhlBoyHptI2AIEh2Ed9PjbLSgSiTjZHAkOB2tLNv8VXzxgy-s9-0dd6kKyXajKed47OPHvl6CV-52z60UjGuYmnV185ZRvZ-z5Ua3Y-oBvnK5d3PVUD3eEBQ3oVmZV-uiZ0k12kzQKHWPKc18v_IlJI_ZeAlpmxrNe8PXwATaMAbspu1eQ/s2245/%23Llibres_ES_POSTERfELICITACIO.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="1587" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDL56-sjX5IhlBoyHptI2AIEh2Ed9PjbLSgSiTjZHAkOB2tLNv8VXzxgy-s9-0dd6kKyXajKed47OPHvl6CV-52z60UjGuYmnV185ZRvZ-z5Ua3Y-oBvnK5d3PVUD3eEBQ3oVmZV-uiZ0k12kzQKHWPKc18v_IlJI_ZeAlpmxrNe8PXwATaMAbspu1eQ/s320/%23Llibres_ES_POSTERfELICITACIO.jpg" width="226" /></a></div><br /><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><br /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><div><br /></div><div><br /></div><div>Reprenem el que ja haviem començat a fer fa uns anys. Per Sant Jordi us hem demanat que ens recomaneu llibres que ens serveixin d'inspiració per a la nostra tasca professional, per conèixer nous autors i autores, per aprofundir en àmbits, descobrir nous mons, trobar aquell llibre per regalar...<br /><br />Moltes gràcies a totes les persones que ens n'heu recomanat! <br /><br />Així, amb els anys, va creixent el recull:<br /><a href="https://twitter.com/search?q=%23llibres_ES&src=typed_query&f=live" target="_blank">Recomanacions a Twitter</a><br /><a href="https://www.instagram.com/explore/tags/llibres_es/" target="_blank">Recomanacions a Instagram </a><br /><a href="https://www.facebook.com/hashtag/llibres_ES/" target="_blank">Recomanacions a facebook</a><br /><br /><br />A banda, compartim un parell de reculls més que també ens han semblat interessants:<br /><ul><li><a href="https://www.social.cat/noticia/16588/deu-llibres-socials-que-pots-llegir-o-regalar-aquest-sant-jordi" target="_blank">Deu llibres socials que pots llegir o regalar aquest Sant Jordi, </a>via Social.cat</li><li><a href="https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20220419_sant_jordi.html" target="_blank">Dossier temàtic Sant Jordi 2022,</a> via DIXIT</li></ul></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-52452475236299114872022-03-31T14:37:00.007+02:002022-03-31T18:21:56.137+02:00Creando Puentes: Podcast contra l'estigma en salut mental i addiccions<div><i>Avui escriu al blog la Rosa Martinez Navarro (Rosi al podcast), educadora social de la Unitat de Subaguts i Alta Dependència Psiquiàtrica (ADP) del Parc de Salut Mar i col·legiada 9208. Ens parla de “Creando Puentes” un podcast que dona veu a persones amb trastorn mental per tal de promoure’n una imatge positiva i realista, un projecte amb el qual el CEESC també hem començat a col·laborar i que us animem a escoltar. La Rosa també forma part del <a href="https://www.ceesc.cat/col-lectius-professionals/488-col-salutmental">Col·lectiu Professional de Salut Mental del CEESC</a>. </i></div><div><i><br /></i></div><p style="text-align: left;"><i>“Hola, som José, François i Rosi i això és 'Creando Puentes': el teu podcast contra l'estigma en salut mental i addiccions”</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG7psn8Qre40mzVKNbRsxTr_ovU1Prm1G0y55-zvxaIutDoCuUL-q0kY60ZFT5_ZR3TBFu0n7lFZhiTatr8OT2Nhrx3TYBDcrZPn4U-9Qzi2NubpGFsd2NkK6QQye70agvW-ElX0c9gClb7Kpj2jB0JXjHYwMCoRn0O7qjOZLLAop0BOvz-ZAPRJYlYw/s1351/Blog_Puentes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="723" data-original-width="1351" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG7psn8Qre40mzVKNbRsxTr_ovU1Prm1G0y55-zvxaIutDoCuUL-q0kY60ZFT5_ZR3TBFu0n7lFZhiTatr8OT2Nhrx3TYBDcrZPn4U-9Qzi2NubpGFsd2NkK6QQye70agvW-ElX0c9gClb7Kpj2jB0JXjHYwMCoRn0O7qjOZLLAop0BOvz-ZAPRJYlYw/w400-h214/Blog_Puentes.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b><a href="https://creandopuentes2022.blogspot.com/?fbclid=IwAR3djWnh4PWw4pLrJJqkX7NDmJnRCJUgBrh_Vut94nNPBAsotuHljVRxxQ0" target="_blank">Creando Puentes</a> </b>neix el 2021, de la mà del Programa de Rehabilitació Psicosocial del centre Fòrum, com a <b>eina d'inclusió comunitària i tractament integral, per a millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn mental. </b>L'equip de Creando Puentes està integrat per l'educadora social, jo mateixa, i pels usuaris/pacients del programa terapèutic de Rehabilitació Psicosocial.</div><div><br /></div><div>Sota el marc de <b>la ràdio com a eina d'integració comunitària, </b>el podcast dona veu a persones amb Trastorn Mental Greu (TMG) perquè cuidin de si mateixes des d'un concepte de salut biopsicosocial, és a dir, entenent que la salut d'una persona depèn de la cura del seu benestar en tres nivells: biològic, psicològic i social.</div><div><br /></div><div><b>'Creando Puentes' està dirigit a tot aquell que vulgui aprendre i saber més sobre salut mental</b> i, més concretament, sobre el col·lectiu en situació o risc d'exclusió social. Cada dilluns, mitjançant la realització d'entrevistes, els nostres voluntaris ofereixen un espai de salut per millorar la qualitat de vida de la comunitat. Els temes a tractar sempre estan relacionats amb àmbits socials i busquen suscitar interès, així com millorar la salut, tant física com cognitiva de les persones.</div><div><br /></div><div>La iniciativa va sorgir de la <b>necessitat de promoure una imatge positiva i realista de les persones amb trastorn mental </b>a través dels mitjans de comunicació, evitant i desmitificant els diferents prejudicis i mites que puguin existir.</div><div><br /></div><div><b>Per a saber més sobre nosaltres no dubtis a visitar <a href="https://creandopuentes2022.blogspot.com/?fbclid=IwAR3djWnh4PWw4pLrJJqkX7NDmJnRCJUgBrh_Vut94nNPBAsotuHljVRxxQ0" target="_blank">el nostre blog</a></b> o consultar les nostres xarxes socials, des d'on també pots accedir als nostres programes:</div><div><br /></div><div><a href="https://www.ivoox.com/podcast-creando-puentes_sq_f11235129_1.html" target="_blank">Ivoox @creandopuentes2022</a><br /><a href="https://www.youtube.com/channel/UCgpZRHDdu3GcRW8KyrqCiKA/videos" target="_blank">Canal de YouTube de Creando Puentes</a></div><div><a href="https://www.instagram.com/creandopuentes2022/" target="_blank">Instagram @creandopuentes2022</a></div><div><a href="https://www.facebook.com/creandopuentes2021 " target="_blank">Facebook Creando Puentes</a></div><div><a href="https://twitter.com/CreandoPuentes5" target="_blank">Twitter @creandopuentes5</a></div><div><a href="https://twitter.com/87359parcdesal1" target="_blank">El meu perfil de Twitter (Rosa Martinez) </a><br /></div><div><br /></div><div><i>Des del CEESC animem a educadores i educadors socials que participin del 'Creando Puentes' i hi aneu a explicar els vostres projectes. </i><br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRP9YJd0bV8Vfq1J4IvCVDo5xer5NMKPDTjQ_wtOjmGftQVvFAxcqWsETOVjyVE_LYHhOKhkvokkyFhmGkZWdzjmjzcITreOTIxMGnPd6ZzL8BoLy5hQGTQViyOJ2HvvCJmwOJnCw9dzh9PkW8HvoR9GNmyquqYIweWr50xCe35QyuKLKNYA2u4fE4aw/s3646/IMG_20220321_105442%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2727" data-original-width="3646" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRP9YJd0bV8Vfq1J4IvCVDo5xer5NMKPDTjQ_wtOjmGftQVvFAxcqWsETOVjyVE_LYHhOKhkvokkyFhmGkZWdzjmjzcITreOTIxMGnPd6ZzL8BoLy5hQGTQViyOJ2HvvCJmwOJnCw9dzh9PkW8HvoR9GNmyquqYIweWr50xCe35QyuKLKNYA2u4fE4aw/s320/IMG_20220321_105442%20(2).jpg" width="320" /></a></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNMn6IsqyPRpfsjjBj7VVVjgu1joSkrpx9T6pK0opP6l2atPPKSE9NdjyiQWGXcC6EMKamUm40VoiHMGr9SZiOX6PU-qBLFuLjrn6C6vUnwhfd0SpBJh_9i6OYL00Tr31l08j2Pe_XtJvm9SxCGCO_5p2xjlxFpcvXvbgasVyjMWvTjX1gT49a2Emiw/s1600/LOGO%20CREANDO%20PUENTES.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNMn6IsqyPRpfsjjBj7VVVjgu1joSkrpx9T6pK0opP6l2atPPKSE9NdjyiQWGXcC6EMKamUm40VoiHMGr9SZiOX6PU-qBLFuLjrn6C6vUnwhfd0SpBJh_9i6OYL00Tr31l08j2Pe_XtJvm9SxCGCO_5p2xjlxFpcvXvbgasVyjMWvTjX1gT49a2Emiw/s320/LOGO%20CREANDO%20PUENTES.jpg" width="320" /></a></div><div></div><div><br /></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-51176878026809084202022-02-16T14:33:00.037+01:002022-02-16T17:18:50.639+01:00La sala snoezelen una metodologia per despertar els sentits<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg0FXESKgAnaSSPXJctHgteqPghMllmkKks1oiMEetDy3EczU4N3j9lLg7rjKEibqastKHRY7d_VEFfecvZVLWWgFT5gyP0n6W44DOdLO22plUVb1kRIYUAm1-JUOu-DgH7tRWBAAdeAqtZip28ImlSaa7T-6zpyXowvfEUNNBK6HPLYrQAMIy-9xt3tA=s1280" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg0FXESKgAnaSSPXJctHgteqPghMllmkKks1oiMEetDy3EczU4N3j9lLg7rjKEibqastKHRY7d_VEFfecvZVLWWgFT5gyP0n6W44DOdLO22plUVb1kRIYUAm1-JUOu-DgH7tRWBAAdeAqtZip28ImlSaa7T-6zpyXowvfEUNNBK6HPLYrQAMIy-9xt3tA=w300-h400" width="300" /></a><i>La Irene Sellés Vilarrasa, educadora social, col·legiada 9911, psicopedagoga i terapeuta snoezelen acreditada per ISNA (International Snoezelen Association), ens escriu aquest article per explicar-nos el projecte de creació d’una sala multisensorial per a persones amb deteriorament cognitiu i/o trastorn conductual.</i></p><p>Des de la Fundació Residència Can Planoles de Roda de Ter, hem impulsat el projecte <i>Creació d’una sala multisensorial per a persones amb deteriorament cognitiu i/o trastorn conductual</i>. La iniciativa ha sorgit de l’educadora social, la terapeuta ocupacional, i la fisioterapeuta del centre. El projecte neix en un context de pandèmia i en el marc d’atenció centrada en la persona (ACP), el qual advoca per atendre les necessitats de la persona des d’una visió holística i personalitzada. L’objectiu general és oferir benestar i qualitat de vida, proporcionant un <b>espai inclusiu</b>. </p><p>La <b>sala snoezelen possibilita una intervenció terapèutica</b>, a través de l’estimulació dels diferents sentits amb elements tàctils, vestibulars, vibratoris, visuals, auditius i olfactius. Diversos estudis recolzen amb evidències que la intervenció sensorial afavoreix l’augment del confort, la millora dels nivells d’atenció i comunicació, la disminució de l’estat d’agitació, i de conductes desafiants i estereotipades, la millora la connexió amb l’entorn, l’augment de la percepció corporal, millores funcionals (equilibri, to muscular, coordinació), cognitives (reminiscència i processos psicològics bàsics) i emocionals (apatia, síndromes depressius o confusionals, ansietat, estrès i conductes disruptives o agressivitat). En definitiva, <b>crea un equilibri entre l’estimulació i la relaxació sensorial</b>. També permet disminuir la intervenció farmacològica, el risc de caigudes i l’ús de contencions mecàniques. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgHWESxsvkMNPFPhMlJ8TD4DvuiVn6Wrad3lok24pLB9eLk6dpfKd7Fka08KdoW3iqIf-wdjFWCZ232LAjk3O28jcvljElHxu62ox_HYlCV4ujj0K-D9BSeeu2AtUWuSx2SBptG6HXBm0TaDWPRt265MPmCw3sihAT10aScKYkDPfNjqz3f44R7hp5VJQ=s1280" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="1280" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgHWESxsvkMNPFPhMlJ8TD4DvuiVn6Wrad3lok24pLB9eLk6dpfKd7Fka08KdoW3iqIf-wdjFWCZ232LAjk3O28jcvljElHxu62ox_HYlCV4ujj0K-D9BSeeu2AtUWuSx2SBptG6HXBm0TaDWPRt265MPmCw3sihAT10aScKYkDPfNjqz3f44R7hp5VJQ=s320" width="320" /></a></div>D’altra banda,<b> la sala snoezelen promou la neuroplasticitat </b>de la persona, la qual permet a les neurones regenerar-se tant anatòmicament com funcionalment i formar noves connexions sinàptiques. Aquest potencial adaptatiu del sistema nerviós central (SNC) afavoreix l’alentiment de la poda sinàptica. Per tant, oferint noves experiències sensorials afavorim nous recorreguts neuronals que ajuden la persona a poder connectar amb el present.<p></p><p>A nivell pràctic, es realitza una valoració sensorial de la persona anomenada <b>perfil sensorial</b>. Aquest perfil recull aspectes com alteracions sensorials, símptomes d’hiposensibilitat i hipersensibilitat dels diferents sentits, tot observant si existeix problemes de processament, així com la conducta que manifesta davant dels corresponents estímuls. A partir d’aquí<b> es dissenya una intervenció ajustada i adequada a la persona</b> que, tot i ser planificada, l’orientador/a ha de ser capaç d’ajustar a les necessitats i a l’estat emocional actual i fluctuant de la persona. </p><p>Algunes intervencions a nivell pràctic són: adaptació de l’entorn (regulació de la llum, oferir un espai càlid i confortable, control dels estímuls auditius, control de la temperatura; espai tranquil sense sorolls ambientals); l’ús de pràctiques vivencials (que impliquin una participació activa de la persona, manipulant objectes, escollint materials, aplicant tècniques de reminiscència amb el projector d’imatges, etc); ús de diferent aparatologia o materials que aportin propietats kinestèsiques diverses (sorra, aigua, objectes fluorescents que actuen amb la llum negra, aparells vibratoris, anell propioceptiu…), etc. Una de les característiques principals de la terapeuta snoezelen, en aquest sentit, és la d’acompanyar la persona, respectar els seus temps de latència i, sobretot, observar el llenguatge no verbal (tensió muscular, microexpressions facials, etc). <b>El tacte i la mirada són els dos pilars fonamentals de l’acompanyament terapèutic.</b></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEixMBmCRTZb9S_5xkLAYtVbx5aXCwmeD8OTRgyupBTB-QrSzc3G7H86UoNnPtLdYmjB-wBmNQWJRZ7uW_E7k3qodcwSKNSztsU8znrwTwRRsatPPkFS8QkwzEbB1XgUu7_kLwZ61DiABWwxYINuA9TYj3nul3fJG6ye_vFjNWm3Y4SnVy6rrJ7N5J9zQw=s1280" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="545" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEixMBmCRTZb9S_5xkLAYtVbx5aXCwmeD8OTRgyupBTB-QrSzc3G7H86UoNnPtLdYmjB-wBmNQWJRZ7uW_E7k3qodcwSKNSztsU8znrwTwRRsatPPkFS8QkwzEbB1XgUu7_kLwZ61DiABWwxYINuA9TYj3nul3fJG6ye_vFjNWm3Y4SnVy6rrJ7N5J9zQw=w170-h400" width="170" /></a></div>Per concloure, la sala snoezelen ens permet disposar d’un entorn dissenyat per oferir<b> oportunitats sensorials</b>, adaptades a les característiques personals de cadascú. Per tant, és extrapolable a diferents col·lectius com ara gent gran (amb o sense deteriorament cognitiu i amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson), salut mental (addicions, trastorns de l’estat d’ànim), infants i joves amb diversitat funcional (trastorns del desenvolupament, trastorn de l’espectre autista (TEA), trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorns emocionals, depressió i ansietat infantil i/o juvenil). <p></p><p></p><p><b>Entendre la metodologia snoezelen implica comprendre la importància de la sensorialitat en el benestar emocional de la persona. </b></p><p></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-75580079978820198382021-12-22T18:05:00.010+01:002021-12-22T18:27:29.584+01:00Jornades per repensar els Serveis Socials en temps de crisis<div>L'Ajuntament de Barcelona va organitzar els dies 2 i 3 de desembre unes jornades per reflexionar sobre el model de futur dels Serveis Socials: <b>“Repensar els Serveis Socials. Barcelona davant les crisis”.</b> </div><div><br /></div><div>Les jornades es van dur a terme a l’Auditori ONCE de Barcelona i també es van poder seguir en línia. A través de les diverses taules, ponències i dinàmiques participatives es van <b>abordar els reptes i contradiccions actuals i es van plantejar propostes d’acció transformadores. </b></div><div><br /></div><div>"La reiterada<b> assimilació dels serveis socials amb una mena de calaix de sastre i no al sistema troncal del quart pilar de l'Estat de Benestar, en permanent procés de desenvolupament, va ser un dels aspectes més freqüentment apuntat pels participants,</b> possiblement pel seu efecte en cadena en qüestions rellevants com la manca de reconeixement dels drets socials, la burocratització dels procediments o l'estigmatització de les persones ateses entre d'altres", apunta Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social a l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona en un <a href="https://www.social.cat/opinio/15829/serveis-socials-prenem-la-paraula" target="_blank">article d'opinió a Social.cat.</a></div><div><br /></div><div><b>Si no hi vau poder assitir, les podeu recuperar en els següents vídeos:</b></div><div><br /></div><div>Vídeo del 1r dia de Jornada. Inauguració, conferència inaugural i taules rodones.</div><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/3sHM_uvuPKc" title="YouTube video player" width="560"></iframe><div><br /></div><div><br /></div><div>Vídeo del 2n dia de Jornada. Taula sobre innovació social i cloenda amb Begoña Román.</div><div><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/xYR1bvaVH-4" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><div><br /></div><div><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/jornada-repensar-serveis-socials-barcelona.pdf" target="_blank">Consulta el programa de les Jornades (PDF).</a></div><div><br /></div><div><br />La Jornada “Repensar els Serveis Socials. Barcelona davant les crisis” va estar organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del CEESC, la Taula del Tercer Sector, Ecas, COPEC, TSCAT i COPC. </div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-28475826818047691282021-12-16T13:32:00.001+01:002021-12-16T13:32:13.101+01:00Sobre la impartició de tallers sobre assetjament als centres educatius per part dels Mossos d’Esquadra<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Aquesta es una reflexió que sorgeix del Col·lectiu Professional d’Educació Social i Escola del CEESC. Format per professionals de l’educació social d’arreu de Catalunya el juny del 2014, el seu objectiu principal és aconseguir la incorporació institucional i plena de les educadores i els educadors socials als centres educatius de caràcter públic. Aquest curs 2021/22 ja és el segon en què es compta amb professionals de l’Educació Social a 75 escoles públiques amb diferents funcions i tasques, entre d’altres, les de prevenir l’assetjament i el ciberassetjament a les aules.</i></p></blockquote><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvpHpV_JO1il-78GfftZQ-HWcuFIho5fA3wZmWrc_akH4vu0Z79Zx-2NVEE954_kZJrbHaWBYL63J1LJIv34r17i4LyreSSGZPpSFQZJMl4UG3HX-V5GdDNXII5hRAG1C8Usdf20GD7BWsAICUo8tLVHrMnmmVVn2wmLqY59cXAz-nwwzfRchOkzausg=s1920" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1076" data-original-width="1920" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvpHpV_JO1il-78GfftZQ-HWcuFIho5fA3wZmWrc_akH4vu0Z79Zx-2NVEE954_kZJrbHaWBYL63J1LJIv34r17i4LyreSSGZPpSFQZJMl4UG3HX-V5GdDNXII5hRAG1C8Usdf20GD7BWsAICUo8tLVHrMnmmVVn2wmLqY59cXAz-nwwzfRchOkzausg=s320" width="320" /></a></div>A principis de novembre, el Govern va publicar una <a href="https://govern.cat/gov/enfortiment-democratic/415222/mossos-desquadra-impartiran-nous-tallers-escoles-instituts-conscienciar-prevenir-detectar-casos-dassetjament-iguals" target="_blank">nota de premsa</a> en què informava que els Mossos d’Esquadra impartiran tallers en escoles i instituts per conscienciar, prevenir i detectar casos d’assetjament entre iguals, i diversos mitjans de comunicació se’n van fer ressò (<span face=""Calibri",sans-serif" lang="ES" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://www.social.cat/noticia/15543/augmenten-les-denuncies-per-assetjament-escolar-despres-de-la-pandemia"><span lang="CA">social.cat</span></a></span>, <a href="https://www.rtve.es/television/20211104/assetjament-escolar-casos/2214843.shtml" target="_blank">rtve.es</a>). <p></p><p>Les informacions diuen que, a banda de les accions adreçades als centres escolars, també se’n plantegen a les xarxes socials, a la comunitat educativa i a altres agents socials com esplais o clubs esportius. No sabem si aquesta decisió entronca amb les demandes i pressions que rep el cos dels Mossos d’Esquadra per part de col·lectius diversos i àmbits de la ciutadania, pel que fa a quina ha de ser la seva postura envers la problemàtica dels assetjaments. Una d’aquestes demandes té relació amb la mirada amb la qual fer front a les situacions d’assetjament. D’aquesta mirada es demana que sigui sensible envers la temàtica i les persones implicades; que faci fàcil la denúncia i l’acolliment de les persones afectades, i que, si inclou plantejaments educatius, els recolzi en la comprensió del que comporta la situació a les persones que pateixen l’assetjament o que el tractament envers les persones que l’exerceixen sigui més reeducador que punitiu (malgrat que aquest darrer punt és de difícil gestió dins les tasques i responsabilitats que tenen atorgades els Mossos d’Esquadra). </p><p>Un altra qüestió que també es desprèn de les pressions que reben, és la necessitat que, com a personal d’una administració pública amb responsabilitats en la problemàtica dels assetjaments, es coordinin i treballin conjuntament amb les administracions i els col·lectius que es veuen implicats en la situació, tant per assumir les responsabilitats que els pertoquen com per dotar de coherència les intencions i les accions plantejades. </p><p><b>Podríem entendre que la notícia apareguda sobre les accions dels Mossos en els centres escolars és en part una resposta a les pressions rebudes. Tant si és així com si la proposta respon a una nova manera de posicionar-se en relació amb l’assetjament, des del Col·lectiu Professional d’Educació Social i Escola del CEESC ens qüestionem si el que es proposa als centres escolars o l’assumpció de responsabilitats (educatives) són les més adequades. </b>I aquí ens sorgeixen diverses qüestions. Una d’elles és amb quina mirada educativa enfoquen els Mossos d’Esquadra l’assetjament, quins plantejaments tenen sobre el que és la violència o les causes que la provoquen, què entenen per prevenció, com contemplen la resolució del conflicte, o el tractament amb les persones implicades. <b>Educar implica més coses que donar informació</b> (sobre dades, entorns on es produeix aquesta violència, etc.) <b>i demana tenir clar que tota acció educativa ha de basar-se en plantejaments ètics i respectuosos envers els educands així com fer-los partícips i protagonistes en les reflexions, diàlegs, propostes o en la resolució de conflictes en què es vegin involucrats; és una manera de fer que demana implicació i responsabilitat, restauració a les víctimes i accions de canvi en les persones implicades en les agressions.</b> És aquest el plantejament educatiu en què es basa la proposta de les sessions i els tallers? </p><p>Una altra pregunta que ens sorgeix fa referència a les habilitats i competències educatives que han de tenir les persones que facin les accions envers a l’alumnat i que es deriven dels objectius plantejats en els tallers (prevenir i detectar situacions d’assetjament, sensibilitzar els menors, conscienciar-los de la importància d’actuar o saber com fer-ho…). Si és cert que en educació cada vegada més es parteix de la idea que tothom pot educar i que l’educació no és patrimoni del col·lectiu que ha fet d’aquesta la seva professió o de les persones que tenen expertesa de pràctica o de reflexió en educació, també es considera que en accions intencionades, explícites, amb objectius educatius a aconseguir i enquadrades en l’àmbit escolar, cal tenir un coneixement de la gramàtica dels centres educatius, de les característiques de l’alumnat, del propi coneixement a treballar, dels processos d’ensenyament i aprenentatge que s’utilitzen en les interaccions, així com de les metodologies adreçades a l’alumnat (domini de metodologies participatives, habilitats de mediació, interrelacions basades en el respecte a l’altre, en el seu protagonisme, en l’expressió de les creences i sentiments que l’acompanyen…) o de les eines més adequades a oferir. <b>Aquestes competències les tenen els professionals que treballen en els centres (mestres, professorat, educadores i educadors socials…) o també les poden tenir persones expertes que des de fora del centre escolar ofereixin les seves habilitats. I ens preguntem si els Mossos, en temàtiques sensibles com l’assetjament, són persones expertes en educació i si tenen les competències esmentades. </b></p><p>La darrera qüestió que se’ns planteja fa referència al fet que cada vegada és més evident i necessari el treball conjunt dels diferents col·lectius que intervenen en una mateixa situació o problemàtica social. I l’assetjament és una problemàtica social. Com dèiem al principi, agents i col·lectius tenen necessitat, per responsabilitat i per fer front a la situació amb més perspectives d’èxit, de crear i mantenir xarxes de col·laboració. Que els Mossos d’Esquadra i els centres escolars estableixin col·laboració pot ser una demostració de la intenció que tothom ha d’intervenir en la problemàtica de l’assetjament. Ens plantegem, però, quina mena de col·laboració s’ha d’acordar (i podríem ampliar la necessitat de col·laboració amb el Departament d’Educació). En les informacions aparegudes s’indica que els Mossos proposen sessions i tallers coordinadament amb els centres educatius. I ens pregunten: què implica aquesta coordinació? Els tallers i les sessions s’han dissenyat conjuntament amb persones expertes en educació escolar i en la temàtica d’assetjament a menors d’edat? O la coordinació fa referència només a l’establiment de la calendarització de l’oferta de sessions i tallers? Quina coordinació o treball col·laboratiu es planteja en cada centre? El centre es planteja incloure aquestes sessions o tallers dins el seu programa de tractament de la violència? O són solament píndoles puntuals que perden incidència? S’expliciten i es parteix de mirades compartides sobre l’assetjament, sobre la seva prevenció o tractament o sobre les metodologies a utilitzar? Les professionals del centre coordinaran les seves accions amb les que es proposen en els tallers? No tenim informació sobre com es plantegen aquestes qüestions, però per l’anunci de la proposta, sembla que no hi estiguin contemplades. Amb tot, i sense conèixer la respostes a les qüestions comentades, potser una tasca informativa per part dels Mossos d’Esquadra recollida i incardinada en accions educatives de professionals de l’educació dels centres tindria més sentit i recolliria millor les competències de cadascun.</p><p><b>Ens congratulem que els Mossos d’Esquadra proposin mirades més educatives a la problemàtica dels assetjaments i que siguin incorporades a les seves tasques i responsabilitats. Una altra cosa és si dins d’aquestes tasques s’ha d’incloure la de portar a terme accions educatives dins dels centres escolars. </b>Tot plegat ens du a qüestionar la col·laboració que proposen els Mossos amb els centres escolars, així com si són les persones més adequades per a treballar dins dels centres l’assetjament amb intencionalitats educatives. </p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-60261402464265509012021-12-15T13:40:00.000+01:002021-12-16T15:33:10.432+01:00Proyecto LEEN. Lecturas en el encierro<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>L’educadora social i col·legiada Laura Fraile és una de les investigadores d’aquest projecte que us presentem avui al blog.</i></p></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhtf_RQGK7xOi-lBLWfoxh6Ln5ATqpr8YQ3oqHZpxHCfASyTb2Aheq9dUILEHcjIVzaHpQqRMVnANUeGZXzBXcIhijVgrwsQt_gcycG2bMxZga8B1dfkqRJFM3isRgNxQKN7bGsvmZW_DEzcsT5cB7db2qripN7z3cJoXhq38ThWOkfbEQPF4yZEUdXOg=s800" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhtf_RQGK7xOi-lBLWfoxh6Ln5ATqpr8YQ3oqHZpxHCfASyTb2Aheq9dUILEHcjIVzaHpQqRMVnANUeGZXzBXcIhijVgrwsQt_gcycG2bMxZga8B1dfkqRJFM3isRgNxQKN7bGsvmZW_DEzcsT5cB7db2qripN7z3cJoXhq38ThWOkfbEQPF4yZEUdXOg=s320" width="320" /></a></div><p><i>El Proyecto LEEN. Lecturas en el encierro, busca iniciatives de foment lector a presons iberoamericanes. Durant els dos propers mesos s’elaborarà una base de dades que permetrà conèixer experiències desenvolupades en una vintena de països.</i></p><p>Ja hi ha un centenar d’experiències de foment de la lectura que formen part de l’arxiu del <b>Proyecto LEEN. Lecturas en el Encierro. Red Iberoamericana de Bibliotecas e Iniciativas de Fomento Lector en Cárceles</b>, una iniciativa finançada gràcies a una ajuda tècnica d’Iberbibliotecas.</p><p>El projecte, que en la seva primera fase de desenvolupament s’estendrà fins al proper mes de febrer, es fixa com a objectiu principal, conèixer i intercanviar experiències que permetin incorporar i millorar els serveis oferts per les biblioteques dels centres penitenciaris. </p><p>“L’objectiu és crear una xarxa entre iniciatives de foment lector a presons d’Iberoamèrica i oferir recursos a bibliotecaris i altres persones vinculades al sector per acompanyar-los en la seva tasca. La meta final serà sempre millorar la qualitat de vida de les persones privades de llibertat a través de la lectura”, declara <b>Miquel Ángel Rivera</b>, coordinador del projecte, del qual també formen part les investigadores <b>Romina Aguirre</b> i <b>Laura Fraile</b>.</p><p>Entre les experiències ja identificades, es troben clubs de lectura, revistes, desenvolupament de tallers de lectoescriptura o donacions de llibres dedicats per a les persones privades de llibertat. Totes aquestes experiències es compartiran en els propers mesos a través d’una pàgina web que vincularà els diversos professionals de tots els països participants. Així mateix, es crearà un banc de recursos que possibilitarà conèixer bibliografia sobre l’impacte i els beneficis de la lectura en aquest context.</p><p><b>Totes aquelles persones que vulguin incorporar-hi les seves iniciatives de foment lector a presons poden enviar les propostes a <a href="mailto:lecturasenelencierro@gmail.com">lecturasenelencierro@gmail.com</a>. </b></p><p><a href="http://iberbibliotecas.org/lecturas-en-el-encierro" target="_blank">Pàgina web del projecte</a></p>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3347230194549294330.post-1900885699422771872021-11-04T13:10:00.011+01:002021-11-04T16:27:42.286+01:00Crida de nous projectes per a la Plataforma de Bones Pràctiques en l'àmbit de la joventut<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_hjyhrgie0l509F5dfVmeKxGE4iTTQJgYfdh9gn03B-rntcRWZbxUQD-r1K8mGCq7WLmlI_Re4fu9njoA1KfXXOuqEYllmv-_b4I7Zc-sAQrwerCj3fDwZBq5gZc1oKBtHBxSR7V1FWD0/s550/bones_practiques.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="550" height="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_hjyhrgie0l509F5dfVmeKxGE4iTTQJgYfdh9gn03B-rntcRWZbxUQD-r1K8mGCq7WLmlI_Re4fu9njoA1KfXXOuqEYllmv-_b4I7Zc-sAQrwerCj3fDwZBq5gZc1oKBtHBxSR7V1FWD0/w640-h350/bones_practiques.png" width="640" /></a></div><br />La Plataforma de Bones Pràctiques en l'àmbit de la joventut ha obert la convocatòria per al 2021 per <b>recollir noves propostes i projectes interessants d’arreu de Catalunya</b> i susceptibles de ser considerats com a bones pràctiques del treball amb joves.<p></p><p style="text-align: left;">La convocatòria, <b>oberta fins al 15 de desembre</b>, s’adreça a tot tipus de professionals, entitats, administracions o empreses que treballen amb o per a joves. S'hi poden proposar projectes propis o qualsevol que es consideri inspirador per al sector. </p><p style="text-align: left;"><a href="https://www.joventut.info/bonespractiques/proposa-projectes/" target="_blank">Proposa aquí el teu projecte</a></p><p>Amb tots els projectes que es recullin es farà una comprovació inicial del compliment dels requisits necessaris i essencials per traslladar-los o no al consell avaluador del projecte. A través de 10 criteris el consell realitzarà una valoració de les propostes i decidirà si es necessari sol·licitar una ampliació de la informació. Posteriorment, <b>el consell avaluador decidiran quines són considerades com a bones pràctiques</b>. </p><p>La informació dels projectes del recull de bones pràctiques es va actualitzant amb l’objectiu de ser sempre una eina útil per al sector del treball amb joves i l’àmbit de la joventut.</p><p><a href="http://www.joventut.info/bonespractiques/guia/" target="_blank">Guia del projecte</a></p><p><a href="https://www.joventut.info/bonespractiques/crida-projectes-2021/" target="_blank">Més informació</a></p><p><span style="color: #0000ee;"><u><br /></u></span><a href="https://www.joventut.info/bonespractiques/crida-projectes-2021/" target="_blank"><span></span></a></p><a name='more'></a><p></p><i>La plataforma i projecte de les bones pràctiques és una iniciativa de l’<a href="http://www.joventut.info" target="_blank">Associació Catalana de Professionals de Joventut (ACPJ)</a>. Actualment la plataforma aglutina més d’una trentena de projectes en els que es reconeix la bona feina feta per diferents i diversos professionals. </i><div><i><br /></i></div><div><i>El CEESC és una de les entitas col·laboradores del projecte de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut de l'ACPJ.<br /></i><div><i><br /></i><i>Les Jornades de Bones Pràctiques d'enguany se celebraran a Valls el 25 de novembre per debatre i reflexionar sobre el futur de les polítiques de joventut en un escenari post-COVID en els àmbits de l’oci nocturn, la professionalització i ocupació juvenil i la salut mental de les joves. Tota la informació i inscripcions <a href="https://www.joventut.info/bonespractiques/25-11-jornada-bp/" target="_blank">aquí</a>. </i><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: left;"><i><br /></i></div></blockquote></blockquote></div></div>CEESChttp://www.blogger.com/profile/17732829418640827612noreply@blogger.com