Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Retallades de personal en l'àmbit penitenciari

2012-03-06T19:32:00.000+01:00

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya ens volem fer ressò del malestar del Col·lectiu d’educadors i educadores socials dels centre penitenciaris de Catalunya com a resposta a la reducció de personal interí en l’Administració penitenciaria. És per això que difonem aquesta carta que ens han fet arribar.

Senyors/es,

Els educadors/es socials de l’àmbit penitenciari hem patit un atac per part de l’administració pública que un cop més no valora la nostra feina.

El passat dia 08 de febrer, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió del Parlament de Catalunya presenta l’esmena núm. 58 de modificació de la disposició transitòria cinquena del Projecte de Llei de Mesures Fiscals i Financeres, sense prèvia informació pública del canvi de criteri d’afectació de la reducció a tot un col•lectiu de personal interí de l’Administració penitenciaria, quedant només exclosos dins d’aquest àmbit, els cossos d’auxiliars tècnics i tècnics especialistes de la Generalitat de Catalunya del grup serveis penitenciaris.

Aquesta esmena introdueix una modificació substancial en l’apreciació dels serveis públics essencials en referència als serveis penitenciaris, on els interns privats de llibertat que reben atenció mitjançant professionals de tractament i rehabilitació, com és el cas dels educadors/es socials, es veuran afectats per l’aplicació del 15% de la reducció de jornada i retribucions. S’ha de fer constar que per raons de gestió de personal el 75% del personal de tractament es veurà afectat per aquesta mesura. Aquesta situació ha estat reconeguda pels responsables del Departament de Justícia i, concretament, els de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, que van manifestar públicament que era necessari no reduir els serveis que fins ara s’estaven donant.

Aquesta retallada faria impossible garantir el nivell d’atenció mínima adequada i ens allunyaria del manament constitucional (art.25.2 CE) que orienta el compliment de les penes privatives de llibertat per tal d’aconseguir la reinserció i la rehabilitació. Hem de tenir en compte que en aquest moments les ràtios de professionals per grup d’interns/es estan per sota dels mínims de qualitat marcats pels mateixos responsables del departament, per la qual cosa aquesta retallada suposaria el final del model de rehabilitació a les presons catalanes que ha inspirat la nostra tasca des de la transferència de les competències en matèria penitenciaria de l’any 1984.

En el cas concret dels educador/es socials de l’àmbit penitenciari de Catalunya, el tema és més greu perquè afecta al 90% dels educadors/es socials que mai han tingut la possibilitat de consolidar la seva plaça per manca de convocatòria d’oposicions. Aquest fet és un signe més del desprestigi al qual sotmeten al nostre col•lectiu, no valorant la tasca realitzada, no donant la oportunitat de consolidar llocs de treball, no tenint en compte l’experiència assolida pels educadors/es des de la creació de la figura professional, etc.

Els educadors/es socials de l’àmbit penitenciari treballem de manera directa amb els interns/es desenvolupant tasques d’atenció individual i d’atenció grupal, amb una ràtio d’uns 80 interns. Ràtio que ja és desproporcionada en l’actualitat, i que dificulta la qualitat de la nostra pràctica diària i de la nostra atenció. Aquestes mesures preses pel govern empitjoraran una realitat que ja és deficitària.

El col•lectiu de professionals de l’àmbit de tractament i rehabilitació dels Centres Penitenciaris en general, i els educadors/es socials en particular, apel•len als principis de coresponsabilitat i garantia dels acords establerts, així com, als principis de proporcionalitat i igualtat en la prestació de serveis essencials a la ciutadania, que l’Administració de la Generalitat té el deure de mantenir amb l’objectiu de millorar la gestió pública, assegurant el 100% de la jornada de treball i de les retribucions del personal que ocupa aquest llocs de treball finalistes, i proposa que en el debat de l’esmena 58 de modificació del Projecte de Llei de Mesures Fiscals i Financeres es tinguin en compte totes aquestes consideracions, amb la finalitat que no prosperi aquest canvi substancial en la prestació dels serveis públics.

Atentament,

Col•lectiu d’educadors i educadores socials dels centre penitenciaris de Catalunya

Com que hi ha altres àmbits afectats per aquestes retallades dins del col·lectiu de l’Educació Social, des del CEESC s’està treballant en un document conjunt que es farà públic properament.

Fundació Ribermúsica: música des de, amb i per a la comunitat.

2012-01-31T11:57:00.009+01:00

La música comunitària com a metodologia d'intervenció social.
Existeixen multitud de conceptes que intenten definir les pràctiques que actualment s'estan desenvolupant en el camp de l'art i l'acció social: dinamització sociocultural, intervenció social a través de l'art, desenvolupament cultural comunitari, treball cultural... I és que neixen en països de tot el món centenars d'experiències que es diferencien entre elles per elements com les necessitats que les fan emergir, el seu grau de planificació, professionals que les desenvolupen, duració, objectius, etc.., però que tenen en comú el fet que totes elles utilitzen l'art com a eina per aconseguir fites que no tenen estrictament relació directa amb el producte artístic (que, evidentment, en molts projectes també és important).

La Fundació Privada Ribermúsica s'emmarca sota el paraigües genèric de les experiències de Community Arts i Música Comunitària (CM) per a autodefinir-se en termes de desenvolupament comunitari socioeducatiu.

Si afinem una mica més, podem explicar que utilitzem les preposicions des de, amb i per a la comunitat per especificar tota la magnitud de relació que existeix entre l'entitat -Ribermúsica- i la comunitat - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Barcelona -:

a) des de la comunitat perquè usem els espais cedits pel barri (públics i privats) i així actuem irradiats per tot el territori.

b) amb la comunitat perquè treballem en col·laboració amb altres institucions, organitzacions, grups i persones creant xarxes i optimitzant recursos.

c) per a la comunitat perquè els beneficis enriqueixen a la globalitat del propi territori.

En aquest sentit, és també important el fet que ens esforcem per reproduir l'heterogeneïtat real del barri en els nostres tallers (per a tothom) i, d'aquesta manera, incloure tots aquells nens, joves i famílies que vulguin participar (intentant superar limitacions físiques, cognitives, culturals, econòmiques...). Això comporta entendre que, encara que desitgem caminar cap a l'excel·lència, el procés està lleugerament per sobre del producte i que, dit d'una altra manera, és més rellevant créixer com a persones que ser meravellosos músics. I és que tant important és que participin les famílies amb menys recursos o les nouvingudes com aquelles més “normalitzades” perquè així tots puguem interrelacionar-nos i créixer en la diversitat.

Per aquest motiu, i també degut a les característiques demogràfiques complexes del barri (alt percentatge de població estrangera i baix índex de capacitat econòmica familiar –entre d’altres), plantegem les nostres sessions des de la codirecció d'un músic professional (que facilita els continguts musicals) i un educador social (que focalitza l'atenció en el sistema de relacions, les diferències, el seguiment i la coordinació). I és que com a educadors podem recollir elements del 'mètode integratiu' de Quintana; de la 'tecnologia social' de Ezequiel Ander-Egg; del 'desenvolupament local o comunitari' de Caride; de l'educació popular; l'educació permanent, d'adults i la 'pedagogia de l'oprimit' de Freire; de l'animació sociocultural, la investigació acció participativa; de les comunitats d'aprenentatge o del recent aprenentatge servei. Igualment poden ser essencials les nostres competències relatives a les capacitats comunicatives, relacionals, d'anàlisi, critico-reflexives... Sens dubte els educadors socials tenim molt a dir i l'associació educador social/músic pot ser essencial perquè puguem incorporar les arts comunitàries i els seus derivats com a metodologia d'intervenció social.

El procés educatiu ens permet acompanyar i transformar; i Ribermúsica escull la música perquè el seu creador, Joan Puigdellívol, és músic i pedagog de la veu. La música és un art molt útil: ens serveix per reivindicar, per recordar, per celebrar, per fer dormir un nadó... Ens relaxa, ens diverteix, ens identifica, ens fa plorar, riure, ballar... Trobem música al llarg de tota la història de la humanitat i arreu del món.

Si entenem que la possibilitat de tenir oportunitats d'expressió i creació artística és un dret, cal procurar que la música sigui accessible. Quan parlem d'accessibilitat ens referim a varis nivells: econòmic (música gratuïta i facilitant els recursos d'espai, material...), geogràfic (espais usats habitualment pels participants, edificis propers arquitectònicament...), burocràtic (sense inscripcions farragoses, ni fotografies ...) i -especialment- musical. La música és alguna cosa molt àmplia on hi tenen cabuda moltes formes d’expressió, creació i educació. D'aquesta forma, podem aprendre música amb una darbouka, amb la veu, amb un ordinador, amb un violí o, fins i tot, amb una pilota de bàsquet. Ensenyem i aprenem música treballant sempre en grup, de vegades convivint diferents edats, diferents nivells de capacitat tècnica, directament des del cos i l'instrument i, molt important, definint sempre el ritme com a element iniciador i estructurador.

En síntesi, parlem de la utilització de la música per al desenvolupament global de les persones i de la comunitat (la música com a mitjà: transformació social), encara que és igualment primordial l'aprenentatge de l'expressió i creació artística en si mateixa (capacitació musical, la música com a fi: democràcia cultural).

Actualment estem duent a terme 6 projectes (activitats extraescolars amb les escoles, Tantarantan!, Ve-Ri-No-Tek, EMIC, Riborquestra i Bàsquet beat: 17 tallers setmanals) en els quals es troben vinculats més de 150 beneficiaris participants d'entre 4 i 23 anys, 2 educadors socials, 12 professors especialistes, 1 estudiant en pràctiques i 1 voluntari.

Aquestes són quatre pinzellades sobre com pensem i fem les coses a Ribermúsica. Seria gairebé insultant no esmentar referents i acompanyants com el 'Sistema' de Veneçuela, The Sage Gateshead, Pracatum o altres projectes més propers com Xamfrà, ArtiBarri, Comusitària o el Centre de les Arts de l'Hospitalet. I és que estem sens dubte davant una de les més importants revolucions culturals dels nostres temps i això és només el principi.

Josep Maria Aragay.

Coordinador del projecte socioeducatiu de la Fundació Ribermúsica de Barcelona.

http://www.ribermusica.org/
facebook.com/ribermusica.

El procediment de les retitulacions en els estudis d’Educació Social: negoci de les universitats o necessitat d’equiparació dels professionals?

2012-01-19T11:48:00.001+01:00

Des del CEESC conjuntament amb les persones coordinadores del Grau d’Educació Social d'algunes universitats catalanes ens manifestem en contra de com s’està orientant el procés d’adaptació, ja que les universitats estant obrint processos de retitulació per als Diplomats i Diplomades en Educació Social on ofereixen fer un curs de 60 crèdits per tal d’homologar el seu títol al de Grau en Educació Social. Aquesta situació per sí mateixa demana debat acadèmic i professional i amaga darrera seu una problemàtica que cal posar urgentment sobre la taula: com es contemplaran les i els Diplomats en Educació Social pel que fa al reconeixement acadèmic, professional, econòmic i social de la seva titulació.

Cal replantejar l’enfocament actual que s’està portant vers les retitulacions així com demanar l’equiparació de la Diplomatura d’Educació Social als estudis de Grau.

En el passat, quan hi ha hagut un canvi de pla d'estudis, les “velles” titulacions han estat homologades a les “noves”. Per tant caldria demanar que la Diplomatura d’Educació Social s’equipari a afectes acadèmics i professionals a la nova titulació de Grau en Educació Social.

La majoria dels diplomats i diplomades en Educació Social d’Espanya han cursat 180 crèdits durant 3 anys de carrera universitària. El col·lectiu té una inserció laboral alta, i per tant una experiència en la pràctica professional molt elevada, estant permanentment en formació continuada i actualització professional. El Reconeixement professional de la seva preparació i solvència professional està fora de dubtes. La seva titulació, per tant, ha de tenir el mateix reconeixement i validesa professional que la de Grau.

Els nous títols de Grau en Educació Social tenen exactament les mateixes atribucions (a la pràctica, valen per al mateix) que la Diplomatura en Educació Social, les competències de la titulació habiliten per a la professió en ambdós casos . En aquest cas, si els dos títols són iguals, han de ser equiparables a afectes acadèmics. Les retitulacions proposades no s’haurien de contemplar com a requisits necessaris per accedir a catalogacions professionals.

Ens plantegem si darrera la proposta de retitulacions i els ingressos que aquesta comporta per a les Universitats no s’amaguen més interessos per al fiançament universitari que necessitat real d’ampliació de coneixements en les i els educadors socials per desenvolupar adequadament la seva tasca professional. Caldria que les retitulacions es reconverteixin en formació permanent professionalitzadora, prioritzar masters que puguin habilitar-nos més com a professionals. Sembla que hagin de prevaldre en la proposta de les retitulacions més l’economia de les institucions que la necessitat dels professionals.

Per tant caldria començar a fer camí per evitar una problemàtica que tard o d’hora se’ns farà present i DEMANAR A LES ADMINISTRACIONS PERTINENTS QUE:

RECONEGUIN el valor i l’experiència aportada a la societat pels i les professionals que han ocupat la professió en els camps de la Diplomatura d’Educació Social.
NO DEVALUIN o MENYSPREÏN els títols i mitjans de vida dels i les professionals que estan exercint a Espanya com educadors socials.
EQUIPARIN la titulació de Diplomatura d’Educació Social a la de Grau pel que fa a qualsevol procés i tràmit, qualsevol reconeixement professional, i les mateixes condicions econòmiques de la professió.
ACCEPTIN o PROMOGUIN que la titulació de diplomat o diplomada en Educació Social pugui accedir a la matrícula en qualsevol curs de postgrau o màster oficial a nivell estatal i dins les titulacions afins, facilitant l’adaptació dels requisits necessaris en el cas dels màsters de recerca..
REPLANTEGIN la retitulació per reconvertir-la en formació professionalitzadora. En el cas que es duguin a terme processos de retitulació, que en aquesta es faci reconeixement total i sense taxes dels crèdits reconeguts. En cap cas, però, les retitulacions han de fer perdre els drets laborals, professionals i econòmics dels i les diplomades en Educació Social.

Com dèiem es necessari que no sigui un tema que deixem fins que generi els primers problemes reals, cal que promoguem cert debat en la professió i en els interlocutors que ens afecten i hi tenen molt a dir, cal no caure en propostes que no van enlloc i si afavorir aquelles que ens podem fer millorar a nivell professional. És en definitiva també la nostra responsabilitat.

Joan Muntané

Membre de la Junta de Govern i responsable de formació i universitats del CEESC

Podeu adherir-vos al Manifest al següent enllaç: MANIFEST

Pequeño Diccionario sobre la Utopía: recursos para contar una historia.

2011-12-28T14:02:00.000+01:00

SOBRE LA EXPERIENCIA DEL PROYECTO REDESEARTE PAZ Y SU VOCACION DE INTERVENCIÓN ARTÍSTICA Y CULTURAL EN TERRITORIOS EN RIESGO DE EXCLUSIÓN SOCIAL

Cultura, desarrollo, comunidad, territorio, arte, cohesión social, empoderamiento, desarrollo cultural comunitario, solidaridad. Todas estas palabras, todos estos términos, componen una compleja definición sobre una propuesta de transformación y futuro para contextos sociales en riesgo de exclusión.

Un proyecto que es, a la vez, una red de agentes culturales, un contenedor de deseos y acciones de intervención, y un vínculo entre el arte y la cultura como motores de transformación del territorio a favor de una cultura de paz. Se trata de REDESEARTE PAZ, un proyecto que, a través de las herramientas de las prácticas artísticas contemporáneas y la cultura, genera y fortalece procesos de cohesión social. El proyecto trabaja mediante la intervención-colaboración-reflexiónacción con comunidades en peligro de marginación.

El presente texto que os presentamos es un glosario de términos, con intención de diccionario, que trata de dibujar el amplio mapa de las acciones y los conceptos que conforman esta red; la búsqueda de una definición en la suma de todas las partes que componen la propuesta, bajo la idea de reivindicar el uso de la palabra utopía en la actualidad: recuperar esa esperanza que supone el término y a la vez compartir la experiencia de este diálogo entre el arte y la cultura propuesto por REDESEARTE PAZ a favor de la cooperación y el desarrollo.

Podéis leer el artículo completo en: http://blog.transit.es/diccionario-redeseartepaz/

Si deseáis ampliar la información sobre REDESEARTE PAZ podéis consultar la web del proyecto:http://www.redeseartepaz.org

Àngel Mestres Vila
Director de Trànsit Projectes
http://www.transit.es/ http://blog.transit.es/

Ràdio càpsula dMagaZines: retrasmetent des de Quatre Camins.

2011-12-14T11:18:00.002+01:00

Divendres 11 de Novembre va ser un dia especial: al Mòdul 4 del Centre Penitenciari Quatre Camins es va inaugurar oficialment una Cyberaula i es va presentar la primera edició del dMagazine “Universo Cultural, el magazine abierto” (que podeu escoltar des d’aquest enllaç).

Darrera d’aquests dos fets hi ha una llarga història que us expliquem a partir de tres mirades, que resumeixen moltes veus: la de tota la gent que ha participat en la creació de “Universo Cultural, el magazine abierto”.

Julio: “Des de fa anys treballo durant el mes d’agost. Aprofito aquest temps d’aparent calma per a preparar el curs, per fer proves d’experiències que es puguin dur a terme durant l’any. Penso en la marxa que està portant el Projecte AlfaDigital i en el que tenim per endavant. Com fer que les màquines, els ordinadors, es converteixin en eines educatives i de dinamització. Penso també en companyes i companys amb ganes de fer coses: penso en accions que podem emprendre i que integrin les TIC com a eines socioeducatives, de l’educació social.

Abans de l’estiu vam començar a treballar amb les Narratives Digitals, una metodologia que ens ha atrapat i en la qual tenim dipositades moltes expectatives. Les Narratives aniran arribant a les presons, a poc a poc i seran molt mobilitzadores. De fet ja estan entrant de la mà de companys que han decidit donar el pas.

Durant l’estiu buscava poder definir un projecte més lleuger, que pugui tenir una implementació menys complexa i que fos complementari de les narratives.
Fa temps que li donava voltes a un format que em resultava molt atractiu: la Càpsula de la Casa Encendida, una mena de programa de ràdio “encapsulat” per a ser escoltat com a podcast. Pensava que seria interessant partir d’aquest format i provar de fer als centres una mena de revista, de magazine d’àudio que fos una mica hereu de les revistes tradicionals i que pugés ser utilitzat com a eina per diferents activitats.

Vaig traçar un esquema molt tènue del projecte: un magazine digital d’àudio, amb diferents seccions, produït en totes les fases pels propis participants (definició de l’estructura, continguts, lectures, enregistrament, edició de so i efectes, muntatge i distribució), possible de fer amb els equips i programari (Audacity) que comptem en el Projecte AlfaDigital i que fos atractiu i viable… Quatre línies, les idees principals, la metodologia bàsica i un nom: dMagaZines (o sigui, magazines digitals), un logo… I mentre penso en tot això me n’adono que estic pensant amb qui podríem començar a fer un pilot d’aquest projecte. Fa temps que treballem junts amb l’Elisabet i l’Elisenda i amb Quatre Camins. Portem prop d’un any i mig incorporant les TIC al programa d’Interculturalitat. Al MR4 de Quatre Camins hem muntat ordinadors del projecte Alfadigital. Elles estan treballant durant el mes d’agost!”

Elisabet: "Un mes d’agost intens per la proposta d’en Julio (que no deixa de sorprendre’ns amb nous reptes), i perquè al grup d’educació intercultural no el para ni la calor, ni els reptes, i s’entusiasmen amb el projecte del dMagaZines, amb una facilitat difícil de trobar en aquestes cases…. Aquest entusiasme ens transporta a l’Elisenda i a mi a les aules de la facultat d’educació social, on tantes vegades havíem sentit: “cal vincular a les persones amb la cultura i partir dels seus interessos, així prenen sentit les coses”. Davant de tot això, la resposta no podia ser una altra que SÍ.

Després de fer una crida a la responsabilitat i al compromís amb el grup, iniciem el camí. Un camí que sense ni adonar-nos-en ens submergeix en un procés de redacció d’articles, revisió de materials, recerca de notícies, propostes de seccions, assajos, gravacions…. Els papers, diccionaris, micròfons, auriculars, ordinadors… es fan imprescindibles sobre les taules de l’aula. I què dir de les converses? De cop ens sentim parlant de “cunyes”, “cortinillas” i l’Audacity…. Cada un de nosaltres va trobant el seu paper dins aquest projecte: els redactors, els tècnics, les veus, el presentador, els comentaristes…. Quina força que té aquest grup!!!! I quina sort haver-me topat amb ells. Així doncs, el dMagaZine del mr-4 comença a prendre forma.

Passa l’estiu i les presons tornen al funcionament habitual: comencen les activitats escolars, els programes específics, els cursos de formació ocupacional… Però, els nois busquen hores d’on sigui per tal de continuar vinculats amb el projecte. Ni tan sols els canvis de mòdul de persones significatives dins el grup fan trontollar-lo, i continua creixent….”

Elisenda: “… igual que l’optimisme -el gran lema del grup-, encara que l’Elisabet i jo a vegades intentem posar una nota de realisme: “voleu dir que acabarem per l’octubre el primer magazine?” La resposta va ser aplastant: “I tant, això ja ho tenim!” I efectivament teníem el més important: el nom “Universo Cultural, el magazine abierto”, les seccions ja pensades (literatura, notícies, cuina, cotilleos…), escrites i gravades, les músiques… la pèrdua de la vergonya inicial (la primera vegada que vaig sentir la meva veu a través de l’ordinador el color vermell va envair les meves galtes) i l’entusiasme per escoltar el resultat de moltes hores de feina i esforços.

Així és, com efectivament, no el vam acabar pel mes d’octubre, però molt poquet va faltar, ja que el divendres dia 11 de novembre del 2011 fèiem la inauguració i l’estrena en públic del primer magazine digital del grup d’Educació Intercultural del mòdul 4 de Quatre Camins. La presència del director, del coordinador d’equips multidisciplinaris, del cap de programes d’educació social, d’en Julio (que ja forma part del grup) i de l’Elena (tots dos de la Unitat de Nous Projectes) no va impactar tant als nois com per deixar-los sense paraules i van fer una presentació dita des del cor, des de la il·lusió, des de la recompensa personal de fer les coses per un mateix i des d’un mateix però pensant en els altres. Crec que l’Elisabet i jo estàvem més neguitoses que ells: Agradarà? Tindrà èxit? La gent entendrà l’essència? Es valorarà tot l’esforç fet?… un munt de preguntes que una hora més tard es diluïen amb una respiració profunda: “ja hem superat l’estrena!”.

Les felicitacions i el suport ens arriben en forma d’energia per plantejar-nos el següent pas: anem a distribuir el nostre magazine. Ara hem de crear xarxa, infraestructura, perquè arribi a molts indrets i perquè moltes persones de dins i fora puguin escoltar les nostres veus, el nostre entusiasme, les nostres idees… i puguin gaudir d’aquest viatge digital igual que ho estem fent nosaltres.

Obrim la porta de l’aula el següent dia d’activitat després de la presentació i ens assalten amb la pregunta: “el nostre pròxim número serà en breu, oi?”; “farem un especial Nadal, no?”. L’Elisabet i jo ens mirem, riem plegades, crec que estem pensant el mateix (uf! Quina feinada, aquests no paren de pensar i de tenir idees!!), “ja veurem”, és la nostra contestació però acte seguit els hi diem: “el següent número ha d’estar pel 16 de desembre. Som-hi?”.

Identitats Digitals a l’abast de tothom?

2011-11-30T14:08:00.000+01:00

La jornada del Paper de la innovació en la recerca activa de feina realitzada pel CEESC I la Consultora ITD a l’espai Plató del Pati Manning (CERC) va tractar essencialment de la recerca de feina i com la creació d’una identitat digital pot ajudar-nos en aquesta tasca.

La identitat digital és tota petjada que deixem al món d’Internet sobre qui som, interessos, àmbits que ens agraden, professió. Aquesta té relació amb la nostra identitat real.

Tant el Jaume Albaigés com l´Óscar Martínez, tots dos de la Consultora ITD, ens van presentar una idea clara i concreta de com la web ha de ser un espai on potenciar la imatge professional-identitat digital. També van apuntar com la presència en el món cibernètic fa xarxa i pot ampliar els horitzons professionals dels educadors i educadores. Qui no té presència a la xarxa no existeix.

Els educadors i educadores tenim petjada al món d’Internet? Existeix la identitat dels educadors socials a la Xarxa? Presentem experiències professionals a medis digitals com blocs, pàgines de perfils, fòrums?

Si bé ara utilitzem aquest espais per relacionar-nos amb amics i família cal ampliar el cercle per presentar la nostra professió i experiència als altres. Això, requereix de temps i processos d’assaig i error, degut al marge d’aprenentatge propi de cada nova tecnologia i i programari.

La centralització d’aquesta identitat digital no pot fer oblidar, tal com feia palés la Carol Martínez, de la cooperativa Eduvic, la importància de les capacitats, actituds i aptituds del candidat a una oferta de feina: tenir habilitats socials, saber treballar en equip, tenir capacitat de gestió de les seves emocions, resolució de conflictes, etc.

Hem d’aprendre a fer networking mitjançant recursos que ja utilitzen, periodistes, creatius, artistes, músics com a medi d’autopromoció. No només blocs, si no també eines per contactar amb gent per àmbit de professió com el linkedIn, el twitter. Sobretot ara que la família ha deixat de ser generadora de feina amb la pèrdua del boca orella.

Hem de capacitar-nos per crear i gestionar continguts, aprendre a referenciar i construir la nostra xarxa relacional, el nostre networking. Hem de pensar com traslladar els sabers sense exposar dades sensibles de les persones amb les que treballem. Saber alimentar, fer créixer i organitzar les nostres veus per no caure en un discurs únic i monòton. Donar cabuda a les tecnologies des de la responsabilitat i la crítica per entendre que les relacions també canvien.

Si no entenem aquests canvis no podrem acompanyar a la gent en la seva inserció laboral, i aquesta romandrà fora per la bretxa digital sense accedir a les mateixes oportunitats que la resta de persones.

Mario Robles Rionegro
Educador Social
www.kaotot.blogspot.com

El Circ Social

2011-11-16T13:23:00.002+01:00

Ha estat un sorpresa ben agradable que des del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya em demanessin una col·laboració en relació el blog que porto “Educació Transformadora”. La meva aportació és al voltant d’un tema en el que s’uneixen l’educació, la inclusió social, el desenvolupament comunitari i la meva feina a l’Ateneu Popular 9Barris: El circ social.

A principi dels anys 80 del segle passat i al voltant de la idea del Nou Circ o Circ Contemporani s’inicien processos paral·lels a diferents llocs del món com Bèlgica, Catalunya o Canadà on el circ es converteix en una eina educativa per a l’empoderament de persones i comunitats en situacions de desigualtat social. Experiències com les de l’Ecole du Circ de Brussel·les, l’Ateneu Popular 9 Barris o la de Cirque du Monde de Cirque du Soleil són clars exemples. Aquest últim ha desenvolupat projectes de circ social a diferents llocs del món i els dos primers formen part de Caravan Xarxa Europea en Formació i Circ Social.

El Circ Social és un procés d’ensenyament–aprenentatge de tècniques circenses que te com a finalitat la inclusió de persones en situació de risc social i el desenvolupament de la seva comunitat. En una proposta pedagògica d’aquest tipus s’aconsegueix estimular la creativitat i promoure les aptituds socials dels participants. Aquests poden millorar i desenvolupar les seves facultats relatives a la cooperació, la solidaritat, l’esforç, la superació, la comunicació, l’autoestima i la participació a partir de l’aprenentatge de tècniques com el trapezi, l’acrobàcia, les malabars, els equilibris i la seva posterior mostra.

Fotografia: Luís Montero

El circ ha significat una possibilitat per a persones en situació d’exclusió social, ja que hi han trobat una plataforma més enllà de les barreres conegudes, han pogut elevar la seva autoestima, mostrar la projecció d’ells mateixos, i han aconseguit moure i remodelar les jerarquies socials que es formen en les ments dels seus iguals, dels seus professors o educadors, dels seus familiars i fins i tot de la comunitat més propera.

Juan Pablo Bonetti (2009) planteja diferents àmbits de treball en relació amb la proposta pedagògica en circ o en altres disciplines artístiques:

_El cos i el joc com a suport metodològic i pedagògic.

_L’experiència com a forma d’adquirir coneixement, un coneixement tan important com l’acadèmic.

_La mostra del producte circ (actuació) com a argument carregat de simbolisme, atès que permet al participant sortir de l’espai quotidià (el barri i les mirades) per ocupar-ne un altre diferent (l’escenari).

Pel que fa a l’ambient comunitari i social, visualitzem que l’aprenentatge de tècniques circenses i la creació d’un espectacle o d’una mostra permet que els participants ocupin un lloc (l’escenari) diferent del quotidià. Això habilita una mirada diferent del membres de la comunitat, de l’adult, o del barri, cap a ell o ella. D’altra banda, tenim l’actuació on el participant rep l’aplaudiment, desperta “admiració”, ocupa diferents llocs de la ciutat promovent la millora de l’autoestima i el vincle amb altres realitats.

La proposta de circ té un abast sociocultural i educatiu transcendent i, en promoure la participació dels seus alumnes (infants, adolescents, joves,...) potenciant la seva inclusió, adquireix una profunda dimensió política. Es generen espais de convivència social interrelacionant els diferents elements, projectes, entitats i agents de la comunitat.

A través del circ l’alumne es pren lloc com a actor protagonista modificant la seva autopercepció i posant en positiu la relació que estableix amb la comunitat.

Antonio Alcántara Alcántara
Educador Social
http://educaciotransformadora.wordpress.com/

EDUCACIÓN EMOCIONAL: La intervención

2011-11-02T15:35:00.003+01:00

Dentro de la mayoría de programas de intervención social, relacionados con lo educativo y aplicados en cualquiera de los ámbitos tan variados donde se contempla la intervención socioeducativa, se recogen actividades y objetivos relacionados con las habilidades sociales. La asertividad y la empatía son las que más se vienen trabajando en educación social

Son habilidades que no se enseñan en las aulas, y que también suelen escasear en el contexto familiar. En educación formal, ésta va más encaminada a la trasmisión de conocimiento, y queda muy poco espacio para el desarrollo de habilidades para la vida, donde queda ubicada la educación emocional. Es por ello que los educadores y educadoras sociales tenemos que implementar en el contexto escolar, mediante las intervenciones preventivas que realizamos en los centros educativos, programas de este tipo. Es también en otros contextos, como son los centros de menores, de inserción sociolaboral y todos aquellos en los que tenemos cabida desde la intervención socioeducativa este tipo de programas de educación emocional.

Este tipo de programas se vienen desarrollando a través de talleres, actividades, con el objetivo de dar a conocer todo el conjunto de emociones y alfabetizar emocionalmente, para después poder reconocerlas en uno mismo y en los demás. Trabajando la capacidad de saber ponerse en el lugar del otro, la empatía, y por supuesto trabajando la autoestima. Sin autoestima es complicado ponerse en el lugar del otro, sin tirarnos piedras a nuestro propio tejado.

La educación emocional pretende dar un paso más hacia la integración y adaptación de las personas en la sociedad donde viven y se desarrollan, para la obtención de relaciones sanas, con uno mismo y con los demás. Por lo tanto, la educación emocional es una pieza angular en la educación social, que ha de estar presente en todos los proyectos socioeducativos.

Desde la experiencia se ha venido demostrando que los programas de habilidades para la vida son un motor decisivo en el cambio de conductas para la integración. El ambiente que rodea al sujeto objeto de intervención social, es un condicionante importante en la educación emocional y en la asimilación de las habilidades sociales. Aprendemos lo que vemos, y por lo tanto nosotros, los educadores y educadoras tenemos la responsabilidad de ser modelos de referencia en estos aspectos, como también en otros incluidos en nuestro código deontológico, intentando ser voz, pero también ejemplo. A su vez también hemos de ser capaces de hacer ver la importancia de desarrollar ciertas competencias socioemocionales, que nos hacen más libres y más humanos.

África Martínez
Educadora Social
http://educacionsocialamg.blogspot.com

Comunicació i Educació Social

2011-10-19T16:51:00.000+02:00

Aquest dissabte es celebra a Gijón I Trobada Estatal de Professionals de la Comunicació i l'Educació Social on webmasters i blocaires de reconegut prestigi en l'àmbit de l'Educació Social es reuniran a la ciutat asturiana, els dies 21,22 i 23 d'Octubre.

La trobada que està emmarcada dins dels actes oficials de difusió de l'IV Congrés Estatal d'Educació Social, que se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de Maig de 2012, a València, pretén ser un espai on poder veure quin és l'estat actual de l'Educació Social a les xarxes socials.

En aquest sentit, pel que fa a la nostra professió, a la jornada El paper de la innovació en la recerca activa de feina Oscar M. Ciuró , de Trànsit Projectes, apuntava que els educadors socials tenim poca presència a les xarxes socials en comparació amb altres àmbits. Anem fluixos en networking i no expliquem el que fem però veiem que a més informació que es comparteix més notorietat té la nostra professió, d'aquí la importància de crear, compartir, difondre.

Si expliquem el que fem i ho compartim amb d'altres professionals de l'educació i del món social podem contrastar si ho estem fent bé i trencar amb aquesta sensació que Tote d'Educablog ens transmet al seu post:

"Alguna otra vez he acudido a la visión de los educadores y educadoras como islas aisladas en el gran océano de la educación social, un poco aturdidos, abrumados por su inmensidad…"

Les eines 2.0 ens ofereixen noves oportunitats per trencar amb aquesta sensació d'aïllament professional. Aquestes noves maneres de comunicar-nos i reflexionar conjuntament sobre la nostra pràctica educativa pot ajudar-nos a entomar aquest repte del present de l'educació social.

Citant a una frase de l'obra de teatre Alaska 2099 "I tu que vas fer davant d'això?". Aquesta serà una pregunta a fer-nos per repensar les nostres maneres de fer, també a nivell comunicatiu en el nostra professió.

Els infants i adolescents nouvinguts i la intervenció educativa

2011-09-29T18:22:00.001+02:00

El nostre país ha estat terra d’immigració i d’acolliment. Fins els anys setanta els fluxos de nouvinguts provenien, bàsicament, de les terres de la resta de l’Estat. Posteriorment, van passar molts anys de poca incidència migratòria fins a la segona part dels noranta amb la vinguda important de persones d’altres països.

L’augment global de població ha estat molt rellevant i també els reptes com a conseqüència de la nova realitat i la interconnexió entre diverses cultures. Un dels aspectes més complexos, i que incideix molt directament amb la nostra professió, té a veure amb l’arribada d’un nombre important d’infants, el que s’ha vingut a anomenar menors estrangers no acompanyats.

Nosaltres preferim parlar d’infants i d’adolescents que han arribat a casa nostra sense referents adults que s’han jugat, en infinitat de situacions, la vida literalment i que presenten una situació de desemparament i una vivència personal rica, que requereix de la intervenció especialitzada i de l’atenció dels organismes que tenen l’obligació de vetllar per la seva atenció i pel seu benestar.

El tema es complica quan situem a nois i noies que no han arribat a la majoria d’edat, que viuen sovint en situacions de pobresa i de carrer i que, en el millor dels casos, són tutelats per l’Administració, sense els seus referents familiars i, sovint, amb una responsabilitat assumida d’adquirir la independència personal i d’haver d’ajudar a les famílies que han deixat en el país d’origen. Nois i noies que no continuaran creixent en el propi entorn i assumint compromisos que, sovint, no són realistes.

En un altre ordre de coses, el CEESC forma part del Consejo General deColegios oficiales de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) que és l’entitat que aglutina el conjunt de Col·legis i Associacions Professionals que existeixen en el conjunt de l’Estat Espanyol. Des del Consejo vam enviar al Ministre de Treball i Immigració una carta expressant la nostra preocupació per la possible aplicació restrictiva amb els nois i noies provinents d’altres indrets i que podrien tenir una regulació diferent als autòctons en situació de desemparament i dificultat així com la necessitat que detectaven d’adoptar les mesures oportunes per a garantir el benestar i seguretat d’aquests infants tenint en compte el seu interès superior en la presa de decisions que els hi afecta directament.*

El Ministre va contestar al Consejo que prenia nota de la nostra preocupació i que ens garantia que no es produirien situacions de discriminació. En tot cas, el CEESC convida a obrir un ampli debat, entorn a la realitat actual d’aquests infants, que sorgeixi de la intervenció dels diferents professionals sobre les mesures que s’estan adoptant per part de la DGAIA, de la Fiscalia i de la Judicatura. Tan de bo aquesta reflexió i debat conjunt doni lloc a una trobada presencial. Aquesta reflexió és fonamental per tal de que els diversos professionals interessats i /o que treballen en l’àmbit específic, puguin reflexionar sobre la seva praxis quotidiana i les característiques específiques d’aquesta població. Podrem, així, reflexionar sobre els interrogants i reptes que permetin millorar l’atenció i la feina amb els infants i els adolescents nouvinguts en situació de desemparament.

Andreu Peláez Artacho

Educador Social. Secretari de la Junta de Govern del CEESC i vicepresident del CGEES.

*Podeu consultar la carta complerta enviada al següent enllaç:
Carta al Ministeri deTreball i Immigració.

RES_Revista d'Educació Social

2011-09-22T14:01:00.001+02:00

Des de fa 8 anys els Educadors Socials tenim una revista professional RES, Revista d'Educació Social. En format digital i allotjada a la web de EDUSO la revista ve donant forma a diferents aspectes i àmbits de la nostra professió. Amb continguts actuals, elaborats des dels coneixements i experiències dels mateixos educadors i educadores socials ens trobem amb temes que sens dubte gaudiran del vostre interès i seran un suport per al vostre coneixement professional.

RES és una publicació de temes monogràfics, en la qual cada número gira entorn d'un tema central i desenvolupa en cada tema una seccions fixes relacionades amb el tema triat: Reflexions i Experiències. Amb la presentació de la revista actual s'anuncia el tema de la següent publicació i s'obre i convida a qualsevol educador o educadora a que faci les seves aportacions per mitjà de reflexions o experiències sobre el tema triat.

El catorzè nombre de la Revista RES serà el primer d'una nova etapa i el tema central estarà dedicat a les PERSONES EN SITUACIÓ D'EXCLUSIÓ SOCIAL i la seva relació amb l'Educació Social.

Si esteu interessats a participar podeu fer arribar les vostres aportacions abans del 31 d'octubre de 2011, a la següent adreça res@eduso.net

BLOCS SOBRE EDUCACIÓ SOCIAL: Resi...què? Resiliència

2011-09-14T18:07:00.004+02:00

Continuant amb les recomanacions d'altres blocs d'educadors i educadores socials que vam començar la setmana passada us presentem en aquesta ocasió un bloc anomenat Resi...què? Resiliència de l'educador social Jordi Navarro.

La resiliència és la capacitat d’una persona o col·lectiu de fer front i superar adequadament les adversitats i dificultats de la vida, sortint-ne reforçat i transformat positivament, d’una forma socialment acceptable.

Mitjançant aquesta eina, aquest educador ens presenta vers una reflexió sobre la seva pràctica educativa diferents activitats que li han servit com a base i font d’inspiració per promoure la resiliència. Fruit del recull d'aquestes activitats portades a terme l'educador social Jordi Navarro va decidir escriure un llibre sobre aquesta temàtica el qual va presentar ahir dimarts 13 de setembre a la seu de la delegació del CEESC al Camp de Tarragona. El seu primer llibre titulat com el seu bloc Resi..què? Resiliència. posa en pràctica la resiliència dirigida a professionals per treballar amb infants i joves i és una guia pràctica i oberta per a totes les persones interessades en la seva promoció, especialment per a aquelles que intervenen amb infància, adolescència i/o joventut en risc social i en l’educació no formal. A la presentació del mateix, l'autor, va parlar del concepte de resiliència, així com de les reflexions que el llibre recull sobre el canvi de perspectiva que ofereix a l’àmbit de l’acció social i com poder-la dur a la pràctica.

L'acte de presentació al qual van assistir un total de 20 professionals de l'educació està previst portar-ho a terme també a Barcelona on properament els educadors i educadores de la província podran reflexionar conjuntament amb en Jordi Navarro.

A més de poder trobar la convocatòria a la pàgina web de l'educador http://www.resiliencia.cat des del CEESC us mantindrem informats per tal de que podeu apuntar a les vostres agendes aquesta trobada amb l'autor del llibre.

BLOCS SOBRE EDUCACIÓ SOCIAL: Educador social en Alaska

2011-09-08T15:36:00.004+02:00

Amb aquesta nova entrada al bloc volem presentar-vos el que serà una sèrie de recomanacions d'altres blocs d'educadors i educadores socials que porten a terme, mitjançant aquesta eina, una reflexió sobre la seva pràctica educativa.

En aquesta primera ocasió us presentem el bloc Educador social en Alaska d'en Sera Sánchez.

El bloc, pensat per reflexionar sobre les intervencions educatives dins l'àmbit dels Serveis Socials Bàsics va jugar al començament amb l'anonimat del seu autor, el qual signava els seus post amb el pseudònim de Quique.

Fruit d'aquests pensaments en veu alta, o més ben dit en lletra majúscula, va néixer el que després seria una obra de teatre escrita també per en Sera Sànchez amb el mateix nom del bloc que us presentem i posteriorment va guanyar la 1ª edició del premi Retines del CEESC.

El bloc Educador social en Alaska es caracteritza per ser, junt amb d'altres blocs com els dels companys d'Educaglog, un dels primers espais digitals creats per plasmar els pensaments, dubtes, il·lusions i reptes vers la professió de l'educació social. Aquests nous espais per i per a els professionals socials a la xarxa van posar la primera fita en el que després esdevindria la Web 2.0 creant una eina d'informació bidireccional on la resta de companys de professió també poguessin aportar les seves opinions respecte als continguts tractats als posts.

Esperem que us sigui del vostre interès i ens feu arribar les vostres opinions sobre aquest i els següents blocs que recomanarem.

L’acollida professional en infància.

2011-08-29T18:29:00.002+02:00

La llei 14/2010 (la LADOIA) ha obert una nova finestra en les possibilitats del desenvolupament i dedicació professional de les educadores i educadors socials a Catalunya: el de poder exercir com a tals des de la nova figura de l’acolliment professional.

Les virtualitats, els avantatges, els riscos, etc… d’aquesta nova figura professional i social (que té, per altra banda, una llarga trajectòria a Europa i Nordamerica), van començar a ésser debatuts al CEESC en una “càpsula” que es va fer el passat 9 de juny a Barcelona.

La posada en marxa de la proposta s’ha vist temporalment suspesa pel canvi de govern i per la irrupció de la crisis, que ha desdibuixat algunes de les prioritats i programes. Però, estem segurs de que finalment es reprendrà i volem que, quan això succeeixi, estiguem en disposició de poder oferir la nostra opinió socialment.

Per a possibilitar això, entre els acords als que vàrem arribar en aquesta càpsula (que va ser força participativa), va estar el d’obrir un espai al web (un bloc) que possibilités tant l’accés a la diferent informació i documentació que sobre el tema es vagi generant, com el de possibilitar la participació d’aquelles persones, educadores i educadors socials principalment, que n’estiguin interessats.

Aquest és el resultat de l’acompliment d’aquest acord: posar al vostre abast eines per a poder fer-vos una idea sobre el tema i per a poder participar-hi, si en voleu (nosaltres un encoratgem a fer-lo!), per tal d’acabar madurant una posició com a col·lectiu i com a CEESC.

Ara la paraula és vostra!!!

Els acolliments familiars en l’àmbit internacional: el debat de la professionalització

Una visión de la protección de la infancia

L’acolliment familiar professionalitzat d’infants i adolescents en unitats convivencials d’acció educativa.

Ensayo sobre la acogida profesional

Posicionament del CEESC en relació amb la Renda Mínima d'Inserció (RMI).

2011-08-22T13:43:00.001+02:00

El passat dia 29 de juliol vam participar en una reunió de la Comissió Funcional del Consell General de Benestar Social, en la qual se’ns va informar de la proposta de Decret de la RMI.
Aquell mateix dia els col·legis professionals, els sindicats, la patronal del sector i les entitats socials presents vam manifestar el nostre malestar per haver rebut una convocatòria sobtada que impedia que tinguéssim prou temps per preparar una resposta acurada. Tot i així, en la reunió les persones que van prendre la paraula van estar d’acord en manifestar la preocupació i també el desacord en diferents aspectes de la Llei, com les dificultats i traves que suposaran les modificacions, el límit pressupostari, etc. (temes de fons molt importants).

En aquests moments, també hem de manifestar-nos en contra de les formes. No és admissible la criminalització de tots els beneficiaris de la RMI per les possibles o suposades “irregularitats” d’alguns. Els i les tècniques dels Serveis Socials Bàsics (SSB) són els primers interessats en detectar qualsevol frau, en aquesta i en qualsevol altra prestació que gestionin. Per això, no s’entén que s’hagin pres mesures d’aquest tipus d’esquena als professionals que diàriament
gestionen aquestes prestacions.

Durant el mes d’agost ha entrat en vigor la nova Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que modifica la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la RMI (en el seu article 62). Alhora, s’ha decidit canviar la forma de pagament sense previ avís ni comunicació als SSB, que assumeixen una gran responsabilitat en relació amb aquesta prestació.

Les formes que s’han utilitzat per part de la Generalitat de Catalunya són incomprensibles: manca d’informació als SSB i als propis beneficiaris, precipitació en portar a terme les modificacions i els canvis, poca atenció a les entitats, organitzacions i professionals que treballen directament amb aquesta prestació, posada en funcionament dels canvis durant el mes d’agost en què hi ha menys professionals en tots els serveis, entre altres qüestions.

La manca d’informació ha provocat que en els SSB dels diversos municipis, en les oficines de correus o en les entitats bancàries s’hagin viscut situacions d’angoixa i de molta incertesa, tant per part dels beneficiaris com dels mateixos professionals.

Com es deia el dia 29 de juliol a la Comissió Funcional, estem vivint una situació de crisi econòmica en la qual cal solidaritat i compromís vers els que més pateixen. Recordem que els beneficiaris de la prestació són persones que viuen situacions molt precàries, vulnerables i amb uns recursos econòmics extremadament reduïts; persones
en situació de pobresa extrema i, en alguns casos, s’hi afegeixen greus dificultats socioeducatives i de salut. Els i les professionals que coneixen els beneficiaris de la RMI saben del nivell de dificultat que pateixen. Són ciutadans que necessiten suport i treball socioeducatiu, no més entrebancs.

Tot i això, som conscients que manquen recursos humans per fer un seguiment acurat dels beneficiaris de la
RMI, així com també serveis i recursos de formació i orientació laboral per ajudar-los a millorar la seva situació.

Davant de tot això, el CEESC vol manifestar públicament la seva oposició a unes decisions que han significat
una manca de respecte als tècnics dels SSB i a moltes persones que disposen d’aquests serveis, així com un retrocés en les línies de treball que ajuden a afavorir la igualtat i els drets a tota la ciutadania.

Som conscients que les dificultats, tant per als beneficiaris de la prestació com per als tècnics dels SSB, tot just estan començant. Per això, apel·lem a la capacitat de rectificació del nostre govern i ens oferim a col·laborar per trobar millors solucions davant la necessitat d’ajustar els pressupostos a la situació de crisi actual, a oferir idees per a la revisió de la RMI sense necessitat d’utilitzar les eines i decisions actuals, a pensar diferents programes per afavorir l’ocupació, entre moltes altres propostes.

Ens oferim, en definitiva, a estar al costat del Govern per ajudar a millorar la situació actual del país, però la nostra prioritat, la nostra defensa i el nostre treball sempre anirà enfocat cap a la ciutadania i els professionals que treballen per a ella i amb ella.

CEESC, 16 d’agost de 2011.

Les habilitats socials

2011-05-31T13:02:00.000+02:00

La Sonia Sánchez, una educadora social, ens explica la seva experiència al taller d'habilitats socials que du a terme en un Hospital de Dia.

Hi ha moltes maneres de definir els comportaments en les relacions interpersonals: les conductes apropiades o no, les apreses o adquirides, etc. Dins d’aquest ampli ventall, trobaríem el que avui anomenem les habilitats socials.

Moltes vegades ens suposa un gran esforç apropar-nos a un grup de gent per poder presentar-nos, o pot ser que ens generi molta angoixa tan sols la idea de sortir de casa per conèixer gent o, simplement, per relacionar-nos. Molta gent té, realment, dificultats a l'hora de manegar les seves ansietats o pors a l'hora d'encarar situacions difícils o noves.

Tot això implica una àrea molt important del cervell humà, com és la comunicació. Partim de la idea que la comunicació és primordial però, si sovint se'ns crea un repte o, simplement, no ens veiem capaços d'expressar sentiments, d’exposar una queixa, de donar una negativa o trobem situacions que ens superen, aleshores això es pot convertir en una sèrie de problemes relacionats amb les conductes o actituds personals. Les accions de les persones es determinen en una o diverses conductes interpersonals relacionades entre si (intercanvi), i la conducta empra un mitjà per assolir un objectiu que intenta resoldre el conflicte entre el jo i les circumstàncies o viceversa.

Hi ha unes habilitats anomenades bàsiques i unes altres anomenades més complexes. No podem desenvolupar les segones sense haver interioritzat les primeres.

Aquestes habilitats bàsiques i principals les podríem resumir com aquell conjunt de comportaments i actituds envers la higiene, la salut, l’autonomia personal, etc. Les altres, les més complexes, serien tot aquell grup d’habilitats relacionades amb la gestió dels sentiments, de l’agressivitat, la planificació, etc.

Al taller que realitzem a l’Hospital de Dia sobre habilitats socials, ens trobem que cada noi/a requereix el reconeixement i l'aplicació d'unes o d'altres, depenent de les característiques de la situació i del seu grau de dificultat.

Al centre oferim tres espais diferenciats dins del mateix taller: el taller d’habilitats socials. Aquests espais duren una hora i quart i es duen a terme els dimarts, dijous i divendres en diferents franges horàries per tal que els nois que estan ingressats parcialment (és a dir, pacients que compleixen uns protocols i que, per tant, tenen un horari fixat, o que fan una compartida amb l’escola, per exemple) puguin dur-lo a terme si cal.

Aquest tres grups s’han marcat en funció de les necessitats dels usuaris. Sabem que cada persona té unes necessitats molt diferents, però en qüestió d’habilitats socials, tot es redueix. Cal dir que ens basem en una programació molt específica que agrupa diferents ítems que alhora engloben unes pautes molt bàsiques sobre aquestes habilitats.

El primer grup va dirigit a un grup de nois que tenen dificultats a l’hora d’assolir unes tasques bàsiques com poden ser la higiene personal, el respecte, la salut, l'autonomia, etc. Els altres dos grups actualment podríem dir que són més semblants ja que les necessitat dels nois i noies del centre són mes homogènies.

Treballem conjuntament amb tots dos grups temes com ara les emocions, els valors, l'assertivitat, els sentiments, les idees de futur, etc., però ens centrarem en temes més concrets i específics, segons les necessitats de cada grup. Per exemple, amb un grup es treballarà més tot el tema de les normes i agressivitats, i amb l’altre reforçarem més altres capacitats com les de planificar, orientar-se i utilitzar recursos.

A l’hora d’escollir el participant de l’activitat, ens reunim l’equip multidisciplinari del centre. Valorem si cal que el pacient realitzi algunes sessions per aprendre o simplement per fer un bon reforç positiu de les seves habilitats socials. S’informa l’usuari per tal que estigui assabentat de l’activitat, de la seva participació i dels objectius establerts. Evidentment, se'n valora l’actitud, la motivació i la predisposició.

Finalment, si l’equip i el pacient decideixen què seria el més adient, se li pot indicar un dia a la setmana per fer un taller o una activitat pautada (això vol dir que hi ha d’assistir obligatòriament).

Desprès d'haver realitzat durant dos anys aquesta activitat (o taller) gosaria dir que, en els tres grups, he observar que les tècniques més afavoridores, entre d’altres, són: una “bona” comunicació i el role-playing (aquí també inclouríem les petites dramatitzacions reals o inventades i els “assajos conductuals”) així com el modelatge i les instruccions proposades pel professional.

Penso que el que és realment important per a aquest nois és que puguin veure i entenguin el que s’està treballant, acceptant les dificultats i adquirint consciència, seguretat i confiança, possibilitant així l’aplicació dels seus coneixements a la seva quotidianitat.

Fent camí pel CEESC a Terres de l'Ebre

2011-05-17T12:00:00.000+02:00

El passat dijous 12 de maig de 2011, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova seu i un pas endavant, no només per al col·lectiu d’educadores i educadors socials de Catalunya, sinó per l’aposta per la Catalunya del Sud, la de les Terres de l’Ebre. Un pas endavant que suposa la descentralització dels serveis i col·lectius professionals que donen suport a una nova professió. Una professió que treballa amb i per les persones.

Acte a la UNED

Al voltant d’aquest acte ens vàrem aplegar, no només professionals de l’Educació Social, sinó també tots aquells que, d’alguna manera o altra, es comprometen amb la societat del benestar (representants de les institucions públiques, d’associacions, sindicats, de governs municipals, d'universitats…).

L’acte va tenir lloc a la sala audiovisual de la UNED de Tortosa enmig d’un ambient distès i de celebració. Pepín de la Rosa, president del CEESC i Pep Vallés, president de la delegació territorial, van explicar el procés de creació de la nova delegació i del nou local a una seixantena de persones.

Acte a la UNED

Van estar acompanyats pel Sr. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, per la Sra. Ana Algueró, primera tinent d'alcalde de la ciutat, i pel Sr. Josep Ma. Franquet, director de la UNED. Pep Vallés va dedicar l’acte a la memòria de Toni Julià i de Marc Polo (monitor de l’Escola de l’Esplai de Tortosa).

Durant l’acte, Pepi Borràs, vicepresidenta de la delegació, va fer el lliurament de premis del concurs de làmines per decorar la seu, que va tenir 12 obres premiades. A més, es van concedir tres premis especials: el Premi Punt de Llibre, concedit a l’Andrea M. G. de 7 anys, del Centre Obert El Castell d’Amposta (a partir del seu dibuix es va dissenyar el punt de llibre entregat com a obsequi a tots els assistents); el Premi Sènior, concedit a José A. B. de 91 anys, de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús (Tortosa), i el Premi al millor conjunt de treballs presentats, concedit als nens i nenes amb síndrome de Down de Deltebre.

Brindis per la nova seu del CEESC

A les 19 hores, vam anar plegats a visitar la seu del CEESC, situada al carrer Ramon Berenguer IV de Tortosa, on els membres de la Junta delegada a Terres de l'Ebre -Raquel Aixendri, Carina Callejon, Fina Callau, Núria Palau, Toni Polo, Inés Solé i Manel Roman- van fer d'amfitrions.

A partir d’aquest moment, disposem d’una nova seu on poden aplegar-se les educadores i els educadors socials de les Terres de l’Ebre per compartir inquietuds i restar informats d’allò que suposa estar col·legiat.

Els serveis que s’ofereixen des d’aquest espai són múltiples i variats. Serveis que poden ser útils per a qualsevol professional de l’Educació Social. Disposem d’una tècnica que s’encarrega de l’acollida dels col·legiats i col·legiades, dels grups de treball, de la formació i de la gestió de les seves necessitats professionals.

Sopar de fi de festa

Entrega de diplomes a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa

Si aquesta inauguració portés música, seria la cançó Fent Camí del grup del mític grup de folk Esquirols:

Quins Quaderns d'Educació Social volem?

2011-04-21T13:17:00.000+02:00

Un dels objectius recollits en el Pla de treball de 2011 del CEESC és el replantejament dels Quaderns d'Educació Social, a partir d'un procés participatiu amb els col·legiats i col·legiades. És per això que, des del Clúster de Comunicació, vam iniciar una sèrie d'accions que van començar al gener i acabaran al mes de maig.

La primera de les accions va ser elaborar un qüestionari que es va enviar per llista de distribució en què es feien diferents preguntes sobre aspectes de contingut, disseny i temporalitat dels nous Quaderns d'Educació Social, que han respost 201 persones, la qual cosa considerem un èxit de participació.

La segona de les accions era crear un grup motor ampli i divers, format per col·legiats i col·legiades, així com per persones de diferents àmbits professionals, l'objectiu del qual era complementar la recollida de dades del qüestionari amb aportacions més qualitatives.

Per crear aquest grup motor, vam posar-nos en contacte amb aquelles persones que, havent omplert el qüestionari, ens feien palès el seu interès per seguir col·laborant en aquest procés, així com amb persones col·legiades triades a l'atzar i amb professionals d'altres àmbits, les aportacions, reflexions i valoracions dels quals consideràvem importants per donar un punt de vista diferent del de l'educador/a social, com ara un dissenyador gràfic, una sociòloga i el director d'una revista cultural.

A les persones interessades les vam convocar a una sessió presencial. Aquelles que ja van dir que no podrien assistir-hi, van omplir un qüestionari ampliat que ens van retornar per correu electrònic.

Finalment, el 17 de març a la tarda va celebrar-se una sessió de treball a la seu social del CEESC en què van prendre part14 persones. En aquesta trobada, molt participativa, vam tractar temes de format, contingut i línia editorial dels nous Quaderns.

Amb totes les dades, aportacions i respostes rebudes, el Clúster de Comunicació, ha de fer un buidat i una lectura atenta dels resultats per tal d'elaborar uns nous Quaderns d'Educació Social que siguin una publicació de referència per a tot el col·lectiu professional.

Aquest procés endegat està sent molt valuós, no solament perquè ens està donant una fotografia dels Quaderns que els nostres col·legiats i col·legides volen, sinó pel grau de participació que hi hem obtingut. Aquests processos serveixen, també, perquè els col·legiats i col·legiades visquin i participin cada vegada més en la dinàmica del CEESC i en les seves decisions i se sentin a casa seva.

Des de la Junta de Govern del CEESC i, en concret, des del Clúster de Comunicació, volem donar les gràcies a les més de 200 persones que han participat en tot aquest procés pel seu suport i les seves valuoses opinions.

Vindrà molta gent?

2011-03-17T13:57:00.002+01:00

L'Elisabet, una educadora social del Centre Penitenciari de Quatre Camins, ens explica la seva experiència en una sortida programada amb interns a la Universitat de Barcelona.

Després de mesos preparant la sortida, la Montse (una de les professores del grau d’educació social) es posa en contacte, com cada any, amb l’Antonio (el pedagog del centre); l’Antonio comença a moure l’engranatge i la paperassa que comporta tota sortida i ens convida a l’Elisenda i a mi a participar-hi (gràcies Antonio per continuar comptant amb nosaltres); fem la tria dels interns i els anem a explicar la peculiaritat d’aquesta programada (no és fàcil anar a parlar sobre l’experiència pròpia sense entrar en dramatismes ni rancors); ens donen el “sí vull” i comencem a valorar què pot explicar cada un de nosaltres per tal de fer un vertader intercanvi amb els i les estudiants… I, finalment, arriba el dia: ja som 1 de desembre, ens espera un dia diferent!

Vindrà molta gent? Però, què els explicarem? I si em quedo en blanc i no sé què dir? M’ajudaràs?

Aquestes eren les preguntes que ens van acompanyar durant el viatge de la Roca a la Universitat de Barcelona. Els nervis creixien per moments a mesura que ens apropàvem a la sortida 4 de la Ronda… Si ja normalment, les programades tenen aquell xic d’inquietud i nerviosisme, imagineu-vos si, a sobre, ens en anem a parlar al saló d’actes de la Universitat davant dels futurs educadors i educadores socials de les presons catalanes! Estem tots i totes amb el nus a la panxa. L’acollidora rebuda de la Montse (l’ànima d’aquest projecte), el cafetó de primera hora i les salutacions vàries de les diferents professores (la Remei, l’Anna, la Mònica, la Laura...) ens distreuen una miqueta, però el camí cap al saló d’actes es fa curt. En un tres i no res, ens trobem davant la porta fent recomanacions als “nous professors” que tindrà avui la facultat. Ha arribat el moment, no ho podem allargar més: obrim la porta i un uuuuuuffff alleugerit ens indica que no hi ha tanta gent.

Però la tranquil·litat ens dura poc en adonar-nos que ens hem d’asseure dalt d’una tarima i amb micròfon (nosaltres veníem preparats per una cosa més informal, una taula rodona, per exemple…), i a més a més, la porta no para d’obrir-se i de mica en mica la sala es va omplint. Organitzem els últims detalls abans que la Montse ens comenci a presentar. De seguida, l’Antonio, l’altra ànima del projecte, agafa el relleu i situa els estudiants en les històries i vivències que sentiran avui. Històries d’educadors i educadores socials que treballem a l’àmbit penitenciari, i històries d’interns que valoraran, explicaran i suggeriran què fa i/o què ha de fer un educador o educadora en un centre.

L’auditori no es perd detall durant la nostra explicació, i quan els passem el relleu a ells, els costa trencar el gel, però de seguida s’animen i pregunten:

Si poguéssiu dir un context ideal de rehabilitació, quin seria? Heu après alguna cosa dins la presó? Què li demanaríeu a un educador/a social que vingués a treballar a Quatre Camins?…

I nosaltres anem contestant, ara ja sí, des de la confiança i la seguretat que ens han donat més de dues hores dalt de l’escenari. A tres quarts d’una es dóna per acabada la sessió, les paraules de les professores estan plenes d’agraïment, i nosaltres ens disculpem per haver-nos saltat el guió tres quarts d’hora! Ningú no ho diria que veníem espantats!

Els nervis acaben de sortir: “tinc mal de cap”, “em fa mal el coll”… Però, una volta pel Campus, un dinar diferent, la companyia energètica de la Laura i un cafetó ens fan agafar forces per a la sessió de la tarda. Aquesta vegada, però, en petit comitè i en taula rodona! La proximitat es nota i l’experiència també, tots ens obrim una mica més. A quarts de set, la Mònica dóna per acabada la sessió, ara sí que podem dir allò de: prova superada! i jo afegiria que, amb bona nota!

Fins i tot la tornada, en comptes de ser ensopida i silenciosa, és animada i plena de rialles i cançons (descobrim que ens guanyarem més bé la vida com a ponents que com a cantants…). Des de l’autopista es dibuixa, de fons, Quatre Camins, penso que ara es farà aquell silenci inquiet que tenen les tornades, però estan tan distrets amb els càntics que no se n’adonen fins que estem davant del mòdul semiobert (MSOB) un: "Ah! Però ja som aquí?" Fa reaccionar la resta del grup, podem dir que avui hem assaborit fins l’últim minut, i jo puc dir que per dies com aquest val la pena seguir treballant.

Elisabet, educadora CPQC

Sessió Informativa de 12 de febrer de 2011

2011-02-23T11:00:00.001+01:00

El passat 12 de febrer va tenir lloc una sessió informativa per tractar els temes que no van poder tractar-se durant l'assemblea de desembre. A banda de representants de la Junta de Govern, a la sessió van assistir 3 persones més que van participar activament en la sessió. Es van tractar temes com el Títol de Grau, l'Estatut Europeu o el Mapa territorial del CEESC.

El primer punt que s'havia de tractar, la Llei Òmnibus, no es va poder tractar, ja que la persona de la Junta de Govern experta en el tema no hi podia assistir ja que estava participant en una reunió del CGCEES. La resta de punts van tractar-se seguint l'ordre establert i passem a resumir-los.

1.1. Gent que pensa que la millor manera de preveure el futur és crear-lo

Per poder situar el “Gent que Pensa” es va explicar l’organització actual del CEESC: òrgans de govern, prioritats dels Clústers, etc. i també es va fer una breu explicació sobre el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) i l’Associació Internacional d'Educadors Socials (AIEJI).

Quan es va presentar la candidatura de la Junta de Govern, la frase Gent que Pensa volia significar una manera de fer i ajudar a construir equip. Les persones que formen part de la Junta no són les úniques que treballen per al CEESC i és per això es va crear un nou òrgan que aglutinés totes elles i que ens ajudés a construir el present i el futur del CEESC.

El Gent que Pensa està constituït per unes 120 persones, membres de la Junta de Govern, Juntes Delegades, Grups de Treball i Comissions, persones que ostenten una representació en nom del CEESC, treballadors i treballadores, etc. Són el grup motor del Col·legi, amb implicacions i responsabilitats diferents que, unides, tiren endavant un mateix projecte. S’han estipulat diferents trobades del Gent que Pensa per treballar prioritats, aportar idees, reorientar el pla de treball, avaluar el funcionament, etc.

1.2 Títol de Grau

El CEESC, conscient de la preocupació real amb relació al Títol de Grau, va explicar la feina feta per part del CEESC i del CGCEES sobre aquest tema. S'ha estat treballant amb les diferents universitats per veure com es plantejava el Títol de Grau, què suposaria això per als diplomats, etc.

A nivell estatal es van fer reunions amb l’òrgan que agrupa totes les universitats a nivell espanyol, la Conferència de Degans d’Educació Social. Es va entrar en un primer diàleg amb elles i el posicionament inicial del CGCEES era que si educadors i educadores socials tenien la diplomatura, s’entenia que acreditant experiència s’obtenia el quart any de carrera. Les universitats, però, van considerar que això no era suficient.

Arran d’això, el CGCEES, en converses internes, va elaborar i difondre el seu posicionament, tant a les universitats com als interessats que podeu trobar a la nostra pàgina web.

Les universitats tenen llibertat per escollir lliurement el seu posicionament envers aquest tema. De moment, que sapiguem, l'única universitat que ha llençat oferta oficial de passar de diplomatura a grau ha estat la UNED, que ha plantejat un curs pont de 72 crèdits. També es té constància que la Fundació Pere Tarrés volia crear un curs pont d’uns 60 crèdits, però no es té informació sobre si l’estan executant o no. Se sap que el cost aproximat del curs voltava els 7.000 €, que des del CEESC és considera molt elevat.

Pel que fa a l’oferta de les universitats públiques, encara no ha sortit i es recomana esperar a veure què acaben elaborant. Cal tenir clar que, de moment, a nivell d’activitat professional, els diplomats no han de tenir problemes.

De fet, la Universitat de Barcelona volia acompanyar-nos en aquesta sessió per tal de reflexionar sobre el tema, però es va creure convenient fer una primera sessió explicativa i, més endavant, fer una trobada amb totes les universitats.

La idea és seguir treballant el tema i anar informant els educadors i educadores socials a mesura que hi hagi canvis, nous posicionaments o noves propostes.

1.3 Eines 2.0

El Clúster de Comunicació va explicar les diferents eines existents al CEESC en matèria de comunicació: pàgina web, Quaderns d’Educació Social, Full Informatiu, llista de distribució, Facebook, Twitter i Bloc.

Es va comentar que la millor manera d'estar informats de les activitats i informacions més rellevants sobre l’Educació Social i el Col·legi és donar-se d’alta a la llista de distribució, i a les noves eines 2.0. La idea de totes les eines, especialment de les noves, és poder comunicar i informar de la manera més àgil i ràpida possible.

Aquestes eines es valoren positivament per la gran quantitat d’informació que es pot transmetre, el valor del feedback que s’estableix, la possibilitat de crear debats i intercanvis, establiment de vincles amb educadors/ores socials, altres professionals i entitats, etc. Són eines potents i que han tingut bona rebuda.

Es va reflexionar sobre si el CEESC hauria de tenir perfil o pàgina al Facebook, tant per temes de confidencialitats dels “amics”, com perquè la pàgina no es bloquegi quan tingui més d’un cert nombre d’amics. També es va recomanar fer formació a educadors/ores i associacions sobre les eines 2.0. i es podrien trobar entitats col·laboradores que hi estarien interessades.

Es va informar que s'ha creat un qüestionari per repensar els Quaderns d'Educació Social i que es crearà un grup motor per treballar les idees de millora. Es va animar els assistents a omplir el qüestionari, que trobareu en aquest enllaç.

1.4 Congrés Català d’Educació Social

Es va explicar en quin estat es troba el I Congrés Català, del qual només falta fer la publicació de les conclusions. La documentació està preparada però falta acabar de gestionar-ne l’edició que ha estat aturada per motius pressupostaris, ja que les subvencions que havien d’obtenir-se per part de la Generalitat de Catalunya no han arribat i el Col·legi no tenia possibilitats d’avançar els diners.

Tot i això, a principi d’any, i veient que els diners de la subvenció encara no arribarien, es va decidir tirar endavant la publicació ja que cal treure les conclusions del primer si es vol posar en solfa el segon.

Sobre això es va explicar que ja s'ha començat a treballar per pensar en el Segon Congrés, partint de les recomanacions extretes de les conclusions del Primer. Alhora, s’estan començant a fer gestions per trobar col·laboradors, tant a nivell d’universitats com d’ajuntaments. Probablement, s’apostarà per fer el Segon Congrés a Barcelona, ja que s’estan començant a generar diferents sinergies amb l’Ajuntament.

També es va informar que els congressos no serien anuals, però que caldria concretar les temporalitats i les localitzacions arreu del territori.

1.5 Mapa territorial
Aquest Clúster és un encàrrec comú de presidència i de les presidències de les delegacions, tot i que n’assumeix el lideratge en Pep Vallés, president de la Junta delegada del CEESC a Terres de l’Ebre. Aquest Clúster treballa temes com ara la identitat, les relacions, les complicitats físiques i conceptuals… Vol avançar amb la idea de com s’ubica el CEESC a nivell de delegacions, així com en pensar el mapa territorial més enllà d’aquestes.

És a dir, es vol veure com facilitar l’agrupació de companyes i companys des d’altres idees de territori (p. ex. creant grups diversos, com l’existent a Osona o com es crea el vincle amb el grup d’educadors del Maresme). Afavorir que grups d’educadors/ores a diferents territoris facin coses, servint-se del CEESC com a aixopluc d’iniciatives, organitzant-les i estructurant-les com a Col·legi. Es volen aglutinar altres formes de treball més enllà de les delegacions.

Es va explicar que, de moment, s’ha prioritzat l’enfortiment de les delegacions actuals i la creació de la nova seu a Terres de l’Ebre.

1.6 Estatut Europeu
Es va fer un repàs històric amb relació al tema:

El 2002 va sortir una proposta de directiva sobre el reconeixement de qualificacions professionals.
El 2003 comença a treballar-se la Convergència Europea: lliure circulació dels professionals i qualificacions professionals. Aquest tema té a veure amb la mobilitat de les persones i el reconeixement de les professions. La proposta que es feia era que les diferents professions tinguessin els mateixos nivells de qualificació i formació en els diferents països; i es pretenia la lliure prestació de serveis i la llibertat de circulació.
Els anys 2004 i 2005, l’Oficina Europea de l’AIEJI, va organitzar dos Simposis Europeus en la línia anterior.
El 2005 va sortir la directiva europea de les qualificacions professionals.

Es va informar que, actualment, des de la vocalia internacional del CGCEES s’està treballant sobre la directiva: es miren les possibilitats que donaria, s’estudia com afectaria a l’educació social, es fan contactes amb altres grups professionals, etc. Alhora es participarà en una consulta oberta a la Unió Europea, no vinculant, sobre la directiva.

A finals d’any, sortirà un nou document marc. L’objectiu de tot aquest treball és el reconeixement de la professió a nivell europeu, donar facilitats i garanties de mobilitat, regulació del nostre camp i el mercat de treball; tot sense mesures compensatòries (reconeixement automàtic).

Un cop acabada la primera part de la sessió, es va obrir un torn obert de precs i preguntes en què van sortir diferents temes.

Any europeu del voluntariat
Es va demanar si el CEESC té presència en aquests actes i es va informar que es s'ha participat en diferents consells, però amb la nova organització de la Conselleria no se sap com quedarà el tema. A nivell de Junta, s'està començant a treballar amb les noves conselleries.

El tema del voluntariat porta controvèrsia dins l'àmbit i cal treballar-hi; tot i això, no és un tema marcat com a prioritari a la Junta de Govern. D'altra banda, es va comentar que no es tanquen portes a treballar-ho si hi ha demandes directes.

Conveni del lleure
Es va fer la reflexió sobre que el conveni que s’ha signat s’ha de treballar. Des del CEESC es va informar que el CEESC té relació amb la patronal i els sindicats i que hi ha un procés de debat iniciat però amb dificultats internes. Alhora, també hi ha polèmica a nivell de les empreses del sector. Es va dir que es confia que es pugui avançar en l’articulació d’un conveni marc que permeti la regulació del sector.

Es va dir que el conveni català ha estat denunciat i està parat però que, de moment, el marc estatal no es pot aplicar a Catalunya perquè seria anar un pas enrere. El Col·legi té dificultats per incidir a nivell de negociació, però sí que hi ha una convicció clara d’anar plantejant a les entitats que tinguin com a referència el conveni català. El CEESC només pot donar opinió al respecte, ja que no es té capacitat de negociació amb els sindicats/patronal. Tot i això, s’intentarà incidir amb el que es pugui.

Es va explicar que des del Clúster de Relacions s’està fent un estudi sobre els àmbits reals de l’educació social i, seguidament, es volen conèixer tots els convenis existents. Es van crear complicitats al voltant d'aquest tema.

Hi va haver debat entorn d'altres petites qüestions.

Informació. Es va voler deixar clar que el Col·legi no té la capacitat de recollir totes les informacions sobre dificultats, necessitats, etc. dels educadors i les educadores socials, així que es va animar a tothom a posar-se en contacte amb el CEESC per informar d’aspectes sobre els quals el Col·legi no tingui coneixement.
Importància de la col·legiació. Es va parlar de la importància del Col·legi i de les tasques que està fent. Es considera que els educadors i educadores socials estan poc aglutinats per treballar pel bé comú. Cal que els educadors entenguin que el CEESC no només hi és quan es necessita, sinó que treballa pels interessos i necessitats de la professió.
Assemblees. Es va manifestar que les dates de les assemblees coincideixen en èpoques de molta feina per als educadors i educadores socials (juny i desembre). Des del CEESC es va dir que es tindria en compte.
Com es col·labora amb el CEESC? Es va parlar de futures col·laboracions entre els assistents i els membres de la Junta.

A les 13.30 hores es va donar per finalitzada la sessió.

El Bloc del CEESC. El vostre bloc!

2011-01-27T10:54:00.000+01:00

Com ja sabeu, aquest bloc està en marxa des de fa uns mesos. Hi publiquem notícies sobre activitats, formacions, entrevistes, ens fem ressò d'altres blocs relacionats amb l'educació social, etc.

Ara volem fer una passa més i fer que el bloc del CEESC sigui, també, una eina on els educadors i les educadores socials que ho vulguin puguin dir-hi la seva sobre la professió: experiències, projectes, dubtes, inquietuds, etc.

Volem oferir un espai que es puguin fer seu aquells professionals que tinguin alguna cosa interessant a compartir amb la resta del col·lectiu interessat en l'educació social.

Si voleu aprofitar aquesta oportunitat d'expressar-vos, de compartir inquietuds o d'iniciar un debat amb els lectors del nostre bloc, i de trobar difusió de les vostres idees a través dels canals de comunicació del CEESC, no dubteu a fer-nos arribar un correu electrònic a sonia.rodon@ceesc.cat i us indicarem com ho heu de fer.

Animeu-vos a escriure!

Assemblea de la delegació territorial del CEESC a Terres de l'Ebre

2011-01-19T13:13:00.002+01:00

En Assemblea de col·legiats del territori celebrada el 15 de gener de 2011, a les 12 hores, al Casal de la Gent Gran de Ferreries -Tortosa-, es va acordar proposar a la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) la creació d'una delegació del CEESC a Terres de l’Ebre.

De la mateixa reunió també va sortir la proposta de creació d’una Junta delegada formada per set educadors i educadores ebrencs. Aquesta delegació comprèn les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Aquesta proposta és el resultat del mapa territorial del CEESC que vol fer arribar els seus serveis més a prop dels col·legiats i col·legiades.

Fins ara, el CEESC comptava amb una delegació amb seu a Reus per a tots els col·legiats i col·legiades del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. La creació d’una nova delegació s'ha volgut fer després d’un procés de caminar plegats de més d’un any i mig i amb la intenció de seguir treballant plegats per a tots els educadors i les educadores socials.

Actualment, el CEESC té 3.497 col·legiats i col·legiades. La seu social es troba a Barcelona i té delegacions a Girona, a Lleida, al Camp de Tarragona a les quals es vol sumar la de Terres de l'Ebre.

Els serveis que ofereix el CEESC als seus col·legiats i col·legiades són múltiples i variats i, amb la proposta d’aquest nova delegació, volem apropar-nos més als educadors i educadores socials de les Terres de l’Ebre. La nostra tècnica s’encarrega de l’acollida dels col·legiats i col·legiades i de la gestió de les seves necessitats professionals al telèfon 648 08 55 35 i properament al correu electrònic terresdelebre@ceesc.cat.

Jornada sobre violència de gènere per a l'actuació socioeducativa amb l'agressor

2011-01-12T10:49:00.003+01:00

El passat 13 de desembre, va tenir lloc el primer mòdul de la Jornada sobre violència de gènere per a l'actuació socioeducativa amb l'agressor, titulat Un marc teòric per a l’acció socioeducativa amb l’agressor, a càrrec de dues formadores de Fil a l'Agulla. Les coordinadores del Grup de Treball de l'Àmbit Penitenciari ens en fan una petita crònica.

Arribem al CEESC a les 10.10h, fem tard, és dilluns 13 de desembre de 2010. Ja se sap que un dilluns al matí a Barcelona aparcar no es gens fàcil. El trànsit sempre serveix d’excusa quan un o una arriba tard a algun lloc, però en aquest cas el motiu del retard és cert.

Ens disculpem amb les formadores, ja que som les coordinadores del Grup de Treball de l’Àmbit Penitenciari del CEESC que ha organitzat la Jornada sobre violència de gènere per a l’actuació socioeducativa amb l’agressor.

La sala no fa gaire goig al principi, falta molta gent… i les cares dels que hi som transmeten, quasi totes, aquesta expressió i gesticulació dels inicis de cursos, xerrades, jornades, seminaris… Aquelles cares d’interrogació i misteri: Què em trobaré? Em servirà d’alguna cosa? O, perdré el matí del dilluns? Per trencar el moment, iniciem el dia amb una dinàmica de moviment per relaxar-nos, prendre confiança, situar-nos en l’aquí i l'ara, fer les presentacions pertinents d’una manera més àgil i menys convencional. Quan acabem la dinàmica, els i les participants han augmentat força perquè han anat arribant, en total som 20.

La segona dinàmica s’encara a abordar el tema. Fem un parla i escolta que consisteix a crear parelles i escoltar-nos; cada membre ha de respondre-li a l’altre, durant 3 minuts, una pregunta que les formadores ens plantegen; l’altra persona no pot interrompre, ja que després li tocarà a ella el torn.

La pregunta no és gens fàcil i fa que el cervell hagi de pensar una miqueta i portar-nos a fer un recorregut vivencial per les nostres experiències al llarg de la vida: Quines diferències hem viscut a la nostra vida pel fet de ser dona/home?

Treballem des de la subjectivitat per poder anar aplicant i explicant la teoria entorn de les vivències personals de cadascú i cadascuna de nosaltres. La pluja d’idees que sorgeix ens ajuda a fer un recull dels estereotips i prejudicis entorn del rol de la dona i de l’home a la nostra societat.

Després d’una pausa de 20 minuts continuem fent grups per plantejar una manifestació de violència masclista sense violència física dins la parella. Després anem fent diferents role-playing per treballar altres maneres d’actuar, com fer un plantejament de treball amb la persona agressora sobre aquestes creences, com anar recollint aquests sentiments de malestar…

El matí passa molt ràpid, mirem el rellotge i ja són les 13.30h, i la formació acaba a les 14.00h, així que queda el temps suficient per fer una ronda d’avaluació del matí, de suggeriments, de continguts trobats a faltar…

Les quatre hores han estat “productives”, les crítiques han estat bones i la gent coincideix en què la jornada ha estat molt bé, però curta, queda la sensació de voler aprofundir-hi més.

Nosaltres ens alleugerim una miqueta, ja que no sabíem si la resposta cap al treball amb l’agressor i no amb la víctima seria positiva, ben rebuda, entesa... però sí!!!

Marxem amb més interrogants, dubtes, replantejaments individuals… un tema tan ampli en 4 hores no pot encabir-se, però ens enduem una perspectiva diferent:

La visió global de la cultura de la pau per emmarcar la perspectiva de treball a l'entorn de la violència de gènere i la necessitat de recollir el malestar de l’altre, en aquest cas de l’agressor, no negar els sentiments, sinó treballar a partir d’aquests, per tal de poder anant “reconstruint” creences.

El 24 de gener del 2011 tenim una altra cita per poder abordar el segon mòdul, titulat: Elements per a la intervenció de l’educador/a social amb homes agressors en l’àmbit penitenciari, que ens permetrà endinsar-nos encara més en la pràctica, en l’aplicació d’aquest tastet teòric que hem dut a terme ara.

Elisenda Sancenón i Elisabet Boó. Coordinadores del Grup de Treball en l'Àmbit Penitenciari del CEESC

***

Us podeu inscriure al segon mòdul d'aquesta Jornada des d'aquest enllaç.

La nova Formació del CEESC: Borsa de formadors, condicions i descomptes

2011-01-03T11:00:00.001+01:00

Borsa de formadors i Espai Formatiu del CEESC

Si tens coneixements en una àrea específica i bones habilitats com a docent, pots entrar a formar part de la Borsa de formadors i formadores del CEESC. Per fer-ho, posa’t en contacte amb nosaltres a formacio@ceesc.cat o al 972 249 276, i t’explicarem quins són els passos a seguir.

Si, a més, tens una proposta concreta de formació, també ens la pots fer arribar.

Si la proposta s'accepta, passarà a formar part de la Formació pròpia del CEESC i es gestionarà des de l’equip tècnic del Col·legi i seguirà els criteris i normatives propis.
En cas de no adequar-se a aquests criteris, posarem al teu abast l’Espai Formatiu del CEESC com a plataforma educativa on poder-la dur a terme.

Més informació: http://www.ceesc.cat/content/view/1534/217/

Extracte de les condicions de les accions formatives del CEESC

Caldrà fer inscripció a totes les accions formatives, ja siguin gratuïtes o no, mitjançant el formulari d’inscripció de la web.
S’establirà una data límit d’inscripció per a totes les accions formatives; un cop finalitzat el termini d’inscripcions, i en funció dels inscrits confirmats, es procedirà a decidir la viabilitat de l’acció formativa.
En les accions formatives de pagament caldrà fer efectiu l’import dins el termini d’inscripcions establert, serà en aquest moment quan la plaça quedarà confirmada.
Les cancel·lacions d’inscripcions hauran de ser notificades per escrit mitjançant un mail a formacio@ceesc.cat fins a 48 hores abans de l’inici de l’acció formativa. En cas contrari no donarà dret a devolució de la quota d’inscripció, si s’escau.
Aquelles persones que s’inscriguin a una acció formativa, gratuïta o no, i finalment no hi assisteixin, sense haver-ho comunicat prèviament o sense cap causa justificada, en la propera acció formativa que s’inscriguin restaran en llista d’espera i només podran participar en cas que quedin places un cop finalitzat el termini d’inscripcions.
El CEESC es reserva el dret d’anul·lar qualsevol acció formativa si –segons el seu criteri- el nombre d’alumnes no permet la seva realització o en cas de causa major justificada. En aquest cas, es retornaran totes les quotes d’inscripció de la mateixa.

Descomptes en les accions formatives del CEESC

En inscriure’s i participar a més d’una acció formativa dins d’un mateix any acadèmic es gaudirà d’un descompte del 15% sobre el preu corresponent en la segona i successives;
Les inscripcions d’una mateixa entitat per a 5 o més persones, es beneficiaran d’un 10% de descompte sobre el preu corresponent.
En cas que una entitat inscrigui 5 o més treballadors a més d’una acció formativa dins d’un mateix any, tindrà un 15% de descompte en la segona i successives.
Si sou membres d’un Grup o Comissió de Treball o Secció Professional del CEESC, gaudireu d’un 5% de descompte sobre el preu corresponent de les accions formatives a què assistiu.

Més informació sobre condicions i descomptes: http://www.ceesc.cat/content/view/1532/217/

Fotografies: Frederic Garrido

Resum de les Assemblees del CEESC de 18 de desembre de 2010

2010-12-29T10:33:00.001+01:00

El passat dissabte 18 de desembre estaven convocades a la seu social del CEESC c/. Aragó 141-143 4a planta, l'Assemblea Extraordinària, a les 9.30 hores en primera convocatòria i a les 10.00 hores en segona, i l'Assemblea Ordinària, a les 10.30 hores en primera convocatòria i a les 11.00 hores en segona.

A l’Assemblea Ordinària del darrer trimestre de l’any cal aprovar els pressupostos per a l’exercici següent i el Pla de treball de l'any següent. Aprofitant la convocatòria del l'Assemblea Ordinària, també estava convocada una Assemblea Extraordinària per a l’aprovació del Reglament de Participació del CEESC.

Aquestes Assemblees van ser les primeres convocades per la Junta de Govern que va iniciar el seu mandat el passat mes d’abril. Conscients de la importància de la participació del màxim de col·legiats en aquestes trobades, a banda de fer arribar les convocatòries i la documentació necessària per a les assemblees, tal i com marquen els estatuts, els dies previs es van anar enviant un cada dia, motius per assistir a l’assemblea, a través del Facebook i el Twitter del CEESC. Tots els motius publicats durant els dies previs van quedar recollits en un post d'aquest bloc.

Podem dir que en aquestes dues assemblees hi va haver un augment de participació respecte de les dels últims anys; en total hi van estar representades 55 persones col·legiades (26 assistents i 29 que van delegar els seu vot).

Les assemblees es van poder seguir a través de l'etiqueta de Twitter #ceesc10 i també a través del Facebook del CEESC. Totes les aportacions a Twitter sota aquesta etiqueta es poden consultar en aquest enllaç.

A l'Assemblea Extraordinària es va aprovar, amb alguna petita modificació en el redactat, l’acta de l’Assemblea Extraordinària anterior, de 27 de març de 2010.

Després es va passar a debatre l’aprovació del Reglament de Participació. La proposta de Junta de Govern era fer una esmena a la totalitat i no aprovar aquest reglament, argumentant que el Pla de participació de la Junta ja recull l’esperit del Reglament i que es creu que a la pràctica el document en si pot encotillar la participació real. En el debat no tots els assistents van estar d’acord amb la proposta de la Junta de Govern, i es va encetar una interessant conversa entorn a la participació dels educadors socials al CEESC i la necessitat de disposar o no d’un reglament de participació.

Finalment, es va passar a la votació i l’assemblea per majoria va decidir no aprovar el Reglament de participació.

A l’espai final de precs i preguntes es va suggerir a la Junta plantejar un reglament de règim intern del CEESC i buscar la manera de fer públiques les actes de la Junta de Govern un cop aprovades.

Un cop acabada l'Assemblea Extraordinària vam fer un petit descans, on vam aprofitar per tornar-nos a acreditar com a col·legiats de ple dret per participar a l’assembla ordinària i per fer un petit mos -galetes, sucs i algun polvoró que ens van recordar que s’acosten les festes de Nadal.

A les 11:40 va començar l’Assemblea Ordinària, revisant l’acta de l’assemblea de març que es va aprovar després d’introduir alguna rectificació al redactat.

En aquesta Assemblea calia presentar les propostes de Pla de Treball, Pressupost i Quotes per al 2011. Com que els tres temes estan molt lligats entre ells, es va proposar presentar-los tots tres conjuntament i per després fer les votacions de cada tema.

En Pepín de la Rosa, com a president de la Junta de Govern del CEESC, va iniciar la presentació del Pla de Treball explicant el procés de construcció i els principals objectius i reptes del Col·legi per al 2011:

Amb relació al col·lectiu, consolidar el número de col·legiats i col·legiades en 3.600.
Amb relació a l’entorn social, augmentar el número d’agents diversos amb què mantenim espais de col·laboració en un 50%.
Amb relació a l’estructura, augmentar el número de persones proactives dins l’estructura del CEESC en un 50%.
Amb relació a l’organització i les tasques concretes, establir un protocol de seguiment de l’evolució del Pla de Treball per a cada àmbit específic.
Amb relació a l’economia, augmentar proporcionalment els ingressos no ordinaris en un 30%.

Per poder dur a terme els objectius anteriors es realitzaran diferents accions que s’emmarcaran dins els diferents Clústers (agrupació de persones implicades, amb diferents graus de responsabilitat a l’entorn d’una àrea temàtica específica prioritària en la dinàmica del CEESC ) que organitzen l’estructura del Col·legi.

Els responsables de cada Clúster van presentar el Pla de treball de la seva àrea de responsabilitat. Els Clústers que conformen el CEESC són: Coordinació general; Serveis (atenció col·legial, acompanyament sociolaboral, projectes i activitats, i formació); Relacions (nacionals, estatals i internacionals), Comunicació; Participació; Espai Comú, i Ètica.

La presentació del Pla de treball es va fer amb el suport de la projecció d’un Prezi, que es pot veure en aquest enllaç.

Seguidament, el tresorer va presentar la proposta de quotes per al 2011. La proposta permet reduir l’import total del que paguen els col·legiats tot i aplicar un augment de l'IPC a la quota col·legial, ja que s’ha aconseguit rebaixar el cost de l’Assegurança de Responsabilitat Civil de 16 € a 9 €.

Per a aquest 2011 es proposa apostar per fer una gran campanya per potenciar la figura dels amics i amigues del CEESC entre els estudiants d’Educació Social. Durant aquest primer any, la quota seria gratuïta per a tots els estudiants d’Educació Social i de cara als propers anys, la gratuïtat només s’aplicaria als estudiants de 1r curs.

El pressupost presentat a l’assemblea ha condicionat el Pla de treball, i s’ha fet pensant en una consolidació del número de col·legiats i pensant augmentar els ingressos ordinaris i buscant noves vies de finançament.

Des del Clúster de Comunicació s'explica la proposta de no cobrar els Quaderns d’Educació Social de l'any 2011, fet que permetrà al Col·legi posar-se al dia amb els números que resten pendents de publicar.

Un cop presentats el Pla de treball, els Pressupostos i les Quotes es va iniciar el torn de preguntes i intervencions.

Alguns dels assistents van mostrar el seu desacord amb la nova organització del CEESC que ha apostat per contractar un Coordinador General, que coincideix amb la figura del President del CEESC.

Després d'un intens i interessant debat, es va passar a les votacions dels tres punts anteriors que van ser aprovats.

En vistes que s'havia arribat a l'hora prevista de finalització de l'Assemblea sense tractar el punt d'informacions, es va acordar fer una sessió informativa sobre els punts següents: Títol de Grau; Llei Òmnibus; Eines 2.0; Gent que pensa que la millor manera de preveure el futur és crear-lo; Estatut Europeu; Congrés Català de l'Educació Social. La sessió informativa tindrà lloc el proper 12 de febrer a les 10.30h a la seu social del CEESC

L'únic punt d'informacions que sí es va tractar va ser el de la proposta de creació d'una Delegació a Terres de l'Ebre. Es va comentar el procés seguit per la Delegació fins ara i es va explicar que el proper 15 de gener hi ha convocada una Assemblea per tal que els col·legiats i col·legiades de les Terres de l'Ebre aprovin la creació de la nova delegació i proposin la primera Junta.

Amb aquesta darrera explicació, es va donar per finalitzada l'Assemblea.

COACHING TRANSFORMACIONAL (formació al CEESC)

2010-12-27T11:11:00.001+01:00

Espai Formatiu - Les bases del Coaching Transformacional

A càrrec de:

Gabriela Sobel, Psicòloga. Consultora i Formadora. Coach Transformacional i Mentor Coach del programa de Formació de Coachs del IG. Màster en RRHH. Màster Practitioner (experta) en Programació Neurolingüística (PNL). Coach i Formadora a la Diputació de BCN, Àrea de Serveis Socials i Xarxa de Municipis. Mediadora familiar de la Generalitat de Catalunya. Docent de PNL en el Centre de Formació de Foment del Treball.

Continguts:

El coaching originalment, es dóna a conèixer, com una eina utilitzada per a assessorar i orientar a executius de grans empreses. No obstant això, avui dia, podem tenir a l'abast de la mà els aports d'aquesta valuosa perspectiva per a aplicar-la a tots els àmbits. I per descomptat, podem servir-nos del coaching per a facilitar, i brindar qualitat a la nostra vida laboral, com així també, personal.

Cap a on anem…? El coaching té com a meta central proposar-nos recórrer el camí que va del sofriment al benestar. Amb l'estratègia de les preguntes “làsser”, ens possibilita prendre consciència, moure'ns de llocs estancats, i predisposar-nos per a transitar aquest procés de descobriment. La “conversa transformadora”, entre altres tècniques, duu a crear altres realitats que ens permeten potents transformacions. Aquest taller és, en definitiva, una invitació a obrir noves portes que fins a ara no crèiem que es poguessin obrir, o de vegades, ni tan sols havíem imaginat que existien. Coaching, vol dir carruatge, i fa referència als carruatges o carrosses medievals que servien com mitjà per a transportar a les persones des d'un lloc inicial, cap a altre lloc, desitjat. El taller de coaching és un oferiment a muntar en aquest vehicle per a realitzar un nou passeig.

Objectius:

Crear les condicions adequades per a detectar les transformacions desitjades, tant personals com professionals, i iniciar el camí del canvi. Amb la fi última, en aquest marc específic, de millorar l'acompliment professional.

Programa

Durada: 20 hores (4 sessions de 5 hores). 2 edicions

Dates:

Curs tardes: 3, 10, 17 i 24 de febrer i 3 de març de 2011, de 16h a 20h.

Curs matins: 4, 11, 18 i 25 de febrer i 4 de març de 2011, de 10h a 14h.

Lloc:

Seu del CEESC

Aragó, 141-143, 4a planta

08015 Barcelona

Preu: 110 €

Col·legiats/ades i/o Amics/igues del CEESC 93 €

Data límit d'inscripcions: 27 de gener.

Inscripcions:

Enviar mail a gsobel@hotmail.com fent constar TALLER COACHING TRANSFORMACIONAL CEESC MATINS o TARDES (en funció del que s'esculli) i el vostre nom.

Per fer els pagaments caldrà fer l'ingrés de l'import al nº de compte 2100-0869-13-0100845378 de La Caixa, fent constar COACHING CEESC MATINS o TARDES i el vostre nom.

Més informació contacteu amb gsobel@hotmail.com o per telèfon al 635 961 721 / 93 448 60 05

SOCIALITZATS?

2010-12-22T10:49:00.005+01:00

Et deixem amb un post molt interessant del bloc Pipa o Popa , escrit per una educadora social. Aquest bloc, sobre maternitat i criança, ha aparegut a la plana web de notícies 3cat24.cat i al programa de ràdio El món a RAC1.

Socialitzats?

Ara ja fa uns quants mesos (la petita tenia tot just uns quatre mesets) recordo un dia en què, en un espai de mares al que anava, parlàvem de dur els petits a l'escola bressol.

Recordo una de les mares assistents amb un petit de tot just 6 mesos que deia que ella, tot i no treballar, duria el seu fillet a l'escola bressol als 8 mesos. Quan ho explicava deia que sentia pena (era el seu tercer fill i últim, segons explicava) pel fet de no gaudir-lo aquelles hores però que ho creia molt important per al nen. Per la seva socialització.

Jo vaig dir-li poc més que trobava estrany que no treballant i tenint la contradicció emotiva que tenia pel fet de dur-lo a la llar d'infants, es decidís a fer-ho per un tema de socialització. Em semblava una estupidesa (però no li ho vaig pas dir això, només faltaria! Que cadascú faci el que vulgui i bonament pugui, no?). Ho veia molt important ella. No vam discutir-ho gaire més.

Ara, 1 any més tard d'aquella conversa, i amb la meva filla amb 16 mesos camí dels 17, em plantejo de nou que volia dir aquella mare. En aquell moment tenia ben clar que no duríem la nostra filla a l'escola bressol fins als 2 anys. Que estaria a casa amb nosaltres, amb mi en aquest cas. A partir dels 2 anys ja era una altra història.

Sé que hem fet bé, molt bé. Tant és que, ara tinc els meus dubtes de dur-li mai. Allò que em podia fer plantejar la possibilitat de portar-li a partir dels 2 anyets (no em pregunteu ben bé de que es tractava. Crec que en el fons era aquesta idea que ens han posat al cap que els nens necessiten anar a la llar d'infants per relacionar-se amb altres nens, o que els hi va bé per no entrar tan de cop a l'escola i, no sé quantes històries més) ara ja no ho crec important.

Socialització, segons l'Institut d'Estudis Catalans és (i cito textualment):

"1 f. [LC] Acció de socialitzar; l’efecte.

2 f. [SO] [PO] Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.

3 1 f. [SO] [PO] Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta del medi sociocultural al qual pertany.
3 2 [SO] [PO] socialització primària. Socialització que es produeix durant la infantesa, per mitjà de la qual l’individu es converteix en un membre de la societat.

3 3 [SO] socialització secundària. Socialització mitjançant les institucions educatives."

En aquest cas ens fixaríem en els punts 3.1, 3.2 i 3.3. En resum, socialització seria doncs el procès pel qual ens convertim en membres d'una societat, quedant les institucions educatives (Escoles Bressols incloses) relegades a una socialització secundària. Per què llavors ens hem de sentir dir que dur els nens a les llars d'infants és tan important per a la seva socialització? Com si els que no hi van anés en detriment d'aquesta? És que potser algú creu que la meva filla està menys socialitzada que aquell nen d'aquella mare que "obligada per la socialitació del seu fill" el va portar a l'escola als 8 mesos? Per què, com mesurem la socialització d'un infant? Per la seva capacitat d'aguantar moltes hores rodejat de desconeguts sense plorar? Per la quantitat de llàgrimes que li cauen (o que no li cauen!) quan la mare el deixa a classe? Pel munt d'activitats (manualitats, jocs, migdiades...) que pot arribar a fer en un dia?

Els meus pares no van anar a l'escola bressol. No n'hi havia. Jo vaig anar-hi de gran, abans de començar l'escola (no hi havia parvulari llavors). I molta altra gent de fa 30-40 anys tampoc van anar a les escoles bressol. És que vivim, doncs, en una societat plena d'individus menys socialitzats llavors? No! Anar a l'escola bressol ha de ser una necessitat i no una obligació. I cada cop més, veient les polítiques dels nostres governants em dóna la sensació que estem tendint cap a aquesta segona opció. Avui en dia, sembla inqüestionable dur els fills a l'escola bressol. Sinó pareu un moment i penseu: "quanta gent conec, actualment, que els seus fills no hagin anat mai a l'escola bressol? I si en conec, quina opinió en tinc?". Sigueu sincers.

Probablement la nostra filla haurà d'anar a la llar d'infants en algun moment o altre. Però ara ja tinc clar perquè serà. No serà per forçar cap "falsa socialització" sinó perquè, desgraciadament, el meu país té unes polítiques de conciliació laboral i familiar penoses que no em permetran poder continuar "socialitzant" al 100% a la meva filla amb i des de la seva família. Espero que algun dia poguem veure i viure millores en aquest sentit.

10 motius per venir a l'assemblea

2010-12-16T11:11:00.003+01:00

Com ja sabeu, aquest dissabte, 18 de desembre, al CEESC hi ha assemblea. Durant aquests dies, al nostre Facebook, hem compartit amb vosaltres 10 motius pels quals pensem que pot ser una bona idea venir a l'assemblea del CEESC.

I recordeu que també podreu seguir la nostra assemblea en directe, a través del nostre Twitter, seguint l'etiqueta #ceesc10, i a través de la nostra pàgina de Facebook.

MOTIU 1: Coneixeràs el local del CEESC. T'ensenyarem les seves sales, els despatxos, l'office. En definitiva, CASA TEVA.

MOTIU 2: Coneixeràs els membres de la Junta, alguns membres de l'equip tècnic i altres educadors i educadores socials.

MOTIU 3: Podràs preguntar, debatre i discutir sobre temes que t'afecten directament.

MOTIU 4: Potser et vindrà de gust fer un cafè en el descans, o fer un toc després de l'assemblea i compartir aquells temes importants que sempre surten en el moment cafè.

MOTIU 5: Coneixeràs de primera mà el Pla de Treball de la Junta actual i podràs aportar els teus suggeriments, queixes, dubtes, etc.

MOTIU 6: Viuràs en directe un dels moments més importants de la vida col·legial.

MOTIU 7: Podràs comentar tot allò que sempre havies pensat sobre el Col·legi però que mai t'havies atrevit a dir.

MOTIU 8: Podràs comprovar que el més important al Col·legi ets tu.

MOTIU 9 i 10: i com que al CEESC ens creiem el motiu 8, deixem que el 9 i el 10 els pensis i els omplis tu.

Esperem els teus motius o, millor encara, t'hi esperem a tu!

“EP JOVE! HISTÒRIES D’EL PUNTET”

2010-12-10T12:36:00.000+01:00

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EP JOVE! HISTÒRIES D’EL PUNTET”

En Carles Carbonell, educador social, treballa al departament de joventut de l’Ajuntament de Lloret de Mar des de 1992, un any després que es creés el Departament. Des de ben jove, la seva tasca ha girat en torn a l’animació sòciocultural. Primer des de l’esplai, on ha estat 17 anys fent tasques de monitor i director, i després, professionalment com a tècnic de joventut.

La seva tasca educativa i com a tècnic de joventut es desenvolupa sempre a EL PUNTET, un equipament juvenil amb format de Casal de Joves amb 15 anys de vida, tot i que en feia 3 més que funcionava com a Punt d’informació juvenil. Des de fa 3 anys, coordina, a més, El Puntet de Fenals, una extensió del primer en un barri de fort creixement de Lloret de Mar.

Fruit d’aquesta experiència professional, ha sortit aquest divertit llibre EP JOVE! HISTÒRIES D’EL PUNTET, un recull de les anècdotes més divertides que han succeït en el tracte directe amb els joves durant aquests 18 anys. Però a part de les històries dels joves, també es reflexa com és la vida del dia a dia en un centre juvenil d’aquestes característiques, les activitats i serveis que s’hi duen a terme per dinamitzar a la població juvenil, i la tasca educativa de les persones que estan al capdavant de l’equipament amb l’animació sòciocultural com a metodologia de treball.

En definitiva, un llibre divertit, de bon llegir, que alhora descriu per dins un equipament educatiu juvenil i el paper important que l’Educador Social hi té.

Data, lloc i horari: Dijous 16 de desembre de 2010 a les 20 hores a la Delegació del CEESC a Girona (Ibèria, 4, Bxs. – 17005 Girona).

La presentació anirà a càrrec de:

Joan Carles Codolà, tècnic comarcal.

Pere Soler, professor de la Universitat de Girona i autor del pròleg del llibre.

Margarida Solà, educadora social i Presidenta de la Delegació del CEESC a Girona.

Carles Carbonell, educador social i autor del llibre.

Després de la presentació es servirà un petit refrigeri.

Entrada lliure prèvia inscripció

Data límit d'inscripcions: 13 de desembre

Enfortint el teixit associatiu de Barcelona

2010-11-29T11:09:00.000+01:00

Entrevista a Montse Balaguer, educadora social i presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), entitat impulsora del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona.

En quin estat de salut es troba el moviment associatiu de la ciutat de Barcelona?

L'estat de salut és bo. El moviment associatiu ha canviat i va creixent. És cert, però, que tot i aquest creixement, existeixen problemes de fons que hem anat arrossegant des de fa molts anys i que caldria combatre perquè no ens permeten seguir creixent com a sector. Moltes entitats creixen de forma individual. El creixement com a sector, com a xarxa, és el que potser està costant més. Cal procurar que aquesta maduració es faci de forma positiva, saludable i respectuosa amb totes les entitats.

Per què es planteja ara un segon congrés d’associacions a Barcelona?

En primer lloc perquè ja s’ha donat resposta a molts dels reptes que van sorgir del primer congrés, fet l’any 2001-2002. Però també perquè, lògicament, el teixit associatiu és dinàmic i va creixent, surten nous reptes, noves preguntes, noves expectatives i noves necessitats i, per tant, necessitem trobar eines perquè el creixement continuï i que la cohesió sigui real. El 2n Congrés d’Associacions de Barcelona es planteja per aconseguir respostes a tres reptes fonamentals: el reconeixement associatiu, el finançament i l’ús de l’espai públic i d’equipaments.

Les associacions demanem reconeixement social. La ciutadania sap que existim, però creiem que encara ho ha de saber més. Ens interessa establir complicitats amb aquesta ciutadania per ser capaços, tots plegats, que entenguem allò que fem i per què ho fem.

Quant a finançament, a banda de les subvencions, les associacions hem de ser capaces de ser creatives i trobar noves formes de finançament, no només a nivell econòmic, sinó també maneres de compartir recursos, projectes i fer intercanvis en espècie, tant entre entitats com entre entitats i administracions.

Pel que fa a la reivindicació d’equipaments, moltes entitats estan ubicades en locals municipals, altres tenim locals de propietat i altres estem en locals de lloguer. Hem de regular aquesta situació i garantir que totes les entitats puguin treballar en espais dignes, ja que n’hi ha moltes que estan treballant en precari i això dificulta el seu creixement. D’altra banda, últimament, i per motius molt diversos, el carrer s’està privatitzant i les entitats tenim problemes per utilitzar-lo com a espai de socialització. Per tant, necessitem tornar a ocupar els carrers com a espai de creació de ciutadania.

La descentralització és un element clau en la metodologia d'aquest segon congrés...

Volem que la gent de les entitats sigui la protagonista d’aquest Congrés. És per aquest motiu que el 2n Congrés s’ha pensat de forma descentralitzada, perquè tingui lloc en els districtes de la ciutat. S’està treballant des de cada territori, amb les entitats de segon grau coordinant les seves entitats de base, per tal que siguin les pròpies associacions les que s’apoderin d’aquest Congrés. I això és possible perquè el sector associatiu no està en crisi, com molta gent es capfica a dir. És precisament perquè aquest sector associatiu ha evolucionat, que ara és capaç d’organitzar els seus processos congressuals i els seus processos de debat intern.

Un dels objectius d'aquest segon congrés és mostrar el valor de l'associacionisme. Quin és el missatge que es vol transmetre a la ciutadania?

Associar-se val la pena, és bo per a la ciutat i per als ciutadans, perquè creen vincle, creen comunitat. L'associacionisme et fa créixer com a ciutadà i et fa implicar-te en el teu dia a dia.

No podem esperar que només votant cada quatre anys la nostra ciutat sigui millor. La nostra ciutat serà millor en la mesura que tots els ciutadans i ciutadanes ens impliquem i entenguem que podem fer coses per a la nostra ciutat en qualsevol àmbit, des de la cultura, des de la salut, des de la gent gran o des de les reivindicacions urbanístiques.

***

Pàgina web del 2n Congrés d'Associacions: http://www.congresassociacionsbcn.cat

Noves realitats socioeducatives en l'àmbit familiar

2010-11-26T12:44:00.002+01:00

Xerrada Debat: Noves realitats socioeducatives en l'àmbit familiar

A càrrec de: Famílies que opten per educar sense escolaritzar els seus fills i filles.

Data: Divendres 26 de novembre a les 17:00 hores.

Lloc: Delegació de Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre del CEESC

Antoni Gaudí nº62

43203 Reus

Activitat gratuïta prèvia inscripció.

Pintura: José Pantaleón

ASSEMBLEA DEL CEESC

2010-11-22T17:52:00.001+01:00

Assemblees del CEESC - 18 de desembre de 2010

Us convoquem, el proper dia 18 de desembre a l'Assemblea Extraordinària del CEESC, a les 9.30 hores en primera convocatòria i a les 10.00 hores en segona, i a l'Assemblea Ordinària, a les 10.30 hores en primera convocatòria i a les 11.00 hores en segona.

Lloc:

Seu social del CEESC

c. Aragó, 141-143 4a planta

Barcelona

Ordre del dia de l'Assemblea Extraordinària

Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Extraordinària anterior, de 27 de març de 2010.

Aprovació, si escau, del Reglament de Participació.

Precs i preguntes.

Ordre del dia de l'Assemblea Ordinària

1. Temes ordinaris:

Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària anterior, de 27 de març de 2010.

Aprovació, si escau, del Pla de Treball per a l’any 2011.

Aprovació, si escau, de les quotes del CEESC per a l’any 2011 i de les possibilitats de temporalització.

Aprovació, si escau, del Pressupost per a l’any 2011.

2. Informacions.

3. Precs i preguntes.

Trobareu tota la documentació en aquest enllaç.

ReCREO, ArTs i EdUcAcIÓ

2010-11-17T12:42:00.000+01:00

ReCreo, una experiència de dinamització de les arts i l'educació

ReCreo és una associació dedicada a la dinamització de les arts i de l'educació, que desenvolupa projectes pedagògics d'intervenció sociocultural. Partim de la idea que les arts poden constituir un motor de canvi i transformació social, creiem en l'art com a eina comunicativa i educativa, per mitjà de la qual podem millorar la nostra educació, la societat i la nostra realitat.

Amb aquestes finalitats, des de fa un any comencem a desenvolupar projectes educatius basats en l'art, gran part d'ells dirigits a joves del barri de La Mina, a Sant Adrià de Besòs. Els projectes que desenvolupem, posen èmfasi en la necessitat de treballar a partir de les experiències i sabers dels joves, tenint en compte l'entorn social i com aquest influeix en la construcció subjectiva i en el desenvolupament personal dels mateixos.

Des d'aquesta perspectiva plantegem temàtiques que conviden a desenvolupar a través de les arts, una mirada crítica i conscient a partir del que els propis participants pensen, senten, creuen i viuen en relació amb el seu entorn social.

En aquesta trobada proposem parlar de la nostra experiència iniciant la associació i sobre el desenvolupament dels tres diferents projectes:

Creuant Fronteres (Novembre 2008 - Maig 2009)

El Llibre Gran de La Mina (Octubre 2009 - Febrer 2010)

InventArte (Gener 2010 - Juliol 2010)

Després de la presentació es durà a terme la inauguració de l'exposició InventArte, que restarà a la seu del CEESC fins el 24 de desembre.

A càrrec de: Membres de l’Associació ReCreo.

Data i horari: dimecres 24 de novembre d’11h a 13h.

Lloc: Seu Social del CEESC

Aragó, 141-143, 4 a. Planta

08015 Barcelona

Tel. 93 452 10 08

Activitat gratuïta prèvia inscripció

Presentació de l'E-Joventut. Espai Virtual de Recursos per a les Polítiques de Joventut

2010-11-11T13:10:00.002+01:00

El passat dimecres 10 de novembre, el CEESC va assistir a l'acte de presentació E-Joventut. Espai Virtual de Recursos per a les Polítiques de Joventut.

E -Joventut és l’espai virtual que recull tots els recursos de la Secretaria de Joventut, i d’altres institucions i organismes, i els posa a l’abast dels professionals de les polítiques de joventut.

Entre els recursos que s’hi poden trobar destaquem, entre molts elements: documentació i recerques, oferta formativa, ajuts i subvencions de l’àmbit de joventut de Catalunya i d’altres organismes estatals i internacionals, xarxes de treball i un recull de bones pràctiques.

A més, aquest portal difondrà les principals notícies de l’àmbit de la joventut i arribarà a tots els professionals a través del butlletí electrònic quinzenal.

Per finalitzar la presentació, el Sr. Jordi Graells, expert en comunicació, xarxes i gestió del coneixement, ens va oferir la conferència ‘La gestió del coneixement a l’Administració Pública’.

***

Informa: Manolo Cortés. Membre del Clúster de Serveis de la Junta de Govern del CEESC i de la Comissió de treball en Animació Sociocultural del CEESC.

15 de novembre - Data límit per fer aportacions al III Congrés del Tercer Sector Social

2010-11-03T12:43:00.002+01:00

III Congrés del Tercer Sector Social
Sumem valors, construïm futur
Dijous 24 i divendres 25 de març 2011
CCIB - Centre de Convencions Internacional de Barcelona (Fòrum)

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que aplega més de 3.000 entitats socials catalanes, convoca el III Congrés del Tercer Sector Social, els dies 24 i 25 de març de 2011, amb l’objectiu de propiciar una reflexió col·lectiva sobre els valors, els reptes i les oportunitats del tercer sector social en l’actual context de crisi econòmica i de desplegament de les noves lleis socials del nostre país.

El Congrés vol tornar a ser un espai de referència per a la reflexió, l'intercanvi de coneixements i la participació de les organitzacions del Tercer Sector Social i altres agents relacionats.

Us recordem que el dia 15 de novembre s'acaba el procés de presentació de ponències i d'experiències a partir del qual es configurarà bona part del programa de continguts d'aquest III Congrés.

A la web del III Congrés podeu trobar les bases de la convocatòria de participació on es detallen els temes sobre els quals podran tractar les seves propostes, així com el formulari de sol·licitud.

Us convidem a participar i a col·laborar per fer possible un III Congrés construït entre tots i totes.

Cultura I Oci en l'àmbit penitenciari

2010-11-02T18:31:00.003+01:00

JORNADA DE REFLEXIÓ I APLICACIÓ: Com treballar la creació de vincles i xarxes que afavoreixin la cultura i l’oci dins l'acció socioeducativa en l’àmbit penitenciari

Organitza: Grup de Treball en l’Àmbit Penitenciari

A càrrec de: Elizabeth Uribe Pinillos. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona. Formadora de formadors en Interculturalitat, CAIM/CBI. Màster en Estudis Interdisciplinaris de les dones, Duoda.
Luz Marina Gil, pedagoga i actriu. Integrant de 'Mujeres en Escena'.

A partir de la pregunta "Com explicar i treballar el temps d’oci dins l'acció socioeducativa en l’àmbit penitenciari?" volem treballar un aspecte poc desenvolupat en la nostra feina diària com a educadors i educadores socials a presons. Buscarem eines, vincles, espais i xarxes noves per poder-les aplicar a la nostra tasca en un espai d'intercanvi i de pluja d'idees.

Objectius

Donar eines per a la reflexió i fer ús de l’oci com a espai privilegiat de cultura i de llibertat dins l'acció socioeducativa en l’àmbit penitenciari.

Presa de consciència dels dos aspectes de la relació: amb un mateix i amb l’altre.

Treballar i conèixer els diferents àmbits on es desenvolupa la relació: íntim, privat, social, públic i ciberespai.

Fer un treball d’autoreflexió respecte de les experiències i vivències de gestió del temps (dins-fora, important-urgent).

Conèixer i aplicar eines per a la gestió del temps lliure i dins d’ell, el temps d’oci.

Metodologia: Exposició. Espai de treball en petits grups. Intercanvi i devolució a gran grup.

Data: Dilluns, 22 de novembre de 9.30h a 18.00h

Data límit d'inscripcions: 15 de novembre.

Preu:

Preu per a col·legiats/ades i amics/igues del CEESC: 25 €

Preu per a no col·legiats/ades: 40 €

Preu per a persones en atur, pensionistes i/o estudiants: 30 €

Lloc:

Seu social del CEESC

Aragó, 141-143, 4ª planta

08015 Barcelona

Tel. 93 452 10 08

Detecció de maltractaments des dels recursos educatius no formals

2010-10-29T13:04:00.001+02:00

Seminari: Detecció de maltractaments des dels recursos educatius no formals
A càrrec de:

Natàlia Martínez Gené, llicenciada en Psicologia i Màster en Psicologia clínica i de la Salut; actualment psicoterapeuta infantil i d’adults.

Objectius:

- Entendre les dinàmiques de maltractament infantil dins les families
- Donar recursos i eines terapèutiques per a la detecció dels maltractaments

Continguts:
- Què entenem per maltractament infantil.
- Indicadors de maltractament infantil.
- Factors de fragilitat, de risc i protectors dins la família.
- Families i funcionaments familiars maltractants.
- El maltracte com a nen, símptoma i depositari de la conflictiva familiar.
- Nens resilients.
- Intervencions institucionals: protectores i terapèutiques.

Durada: 9 hores (2 sessions de 4,5 hores)
Dates: 9 i 11 de novembre.
Horari: dimarts i dijous de 9h a 13:30h.

Data límit d’inscripcions: 2 de novembre.
Lloc: Reus (espai per concretar).

+ informació: http://www.ceesc.cat/

Organitza: Grup de Treball de Centres Oberts del Camp de Tarragona.

Els serveis socials: agents de control o agents de transformació social?

2010-10-27T11:31:00.003+02:00

La pregunta de la setmana passada al nostre bloc: Estan ben definides les funcions de l'ES al teu lloc de treball? ha donat aquest resultat: Participació: 22. Respostes: Si: 22% No: 40%. Algunes si: 27% Algunes no: 9%.

Aquesta setmana et preguntem:
Els serveis socials haurien de ser agents de control o agents de transformació social?

_______________________________________________________

Els serveis socials: agents de control o agents de transformació social?
IV Jornades de l'Espai de Debat Permanent i Aplicat dels Serveis Socials:

Dijous, 11 de novembre de 2010 a Barcelona

Horari: de 9h a 13:45h

Lloc: manca per confirmar

L'EDPA està format per més de noranta entitats vinculades als serveis socials i als diferents agents que hi intervenen: col·legis i associacions professionals, sindicats, entitats prestadores de serveis, administracions públiques i associacions d'usuaris. Les administracions públiques hi donen suport.

Des del 2004, l'EDPA ha treballat per la que ara és la Llei 12/2007, de serveis socials. En aquest procés hem organitzat diferents actes com ara un Fòrum sobre els Serveis Socials, en el marc del Parlament de Catalunya, la presentació del document 100 propostes concretes a la nova Llei de Serveis Socials i l'organització anual de les Jornades de l'EDPA (2006: Taula rodona pels serveis socials; 2008: Jornada sobre la Llei de serveis socials; 2009: L'avaluació de les necessitats dels serveis socials: el Pla estratègic i el Pla de Qualitat).

Amb la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 28 de novembre, creiem convenient organitzar unes jornades en què els grups polítics amb representació parlamentària concretin les seves posicions i compromisos en relació amb el desplegament de la Llei de serveis socials.

La dinàmica de la jornada es basa en la resposta de tots els polítics a les preguntes que els haurem fet arribar prèviament. Després de totes les intervencions, s'obrirà un torn de preguntes per part del públic.

Preprograma:

9:00 – 9:30 Acreditacions.

9:30 – 10:30 Benvinguda i presentació de les IV Jornades de l’EDPA.

10:30 – 11:00 Pausa

11:00 – 13:30 Taula rodona, amb la participació dels representants dels cinc grups polítics de l’arc parlamentari català.

13:30 – 13:45 Cloenda.

Més info: http://www.ceesc.cat/

Curs d'Artteràpia per a Educadors/es Socials

2010-10-21T14:34:00.003+02:00

Curs d'Artteràpia per a Educadors/es Socials: Creativitat per l'autoconeixement.

A càrrec de: Anna Freijomil, Art-terapeuta y coach personal especialitzada en l’acompanyament en processos de canvi. Formadora d’Art-teràpia de la Fundació Setba, Fundació Plataforma Educativa i Fundació Catalana de l’Esplai entre d’altres, així com en consulta privada http://www.annafreijomil.com/

El Curs 20% teòric i 80% pràctic-vivencial. L'Art-teràpia consisteix en l'ús de diferents disciplines artístiques amb finalitats terapèutiques. L'important és el procés creatiu en sí i el que s'experimenta en el procés, no importa el resultat estètic. No es necessiten nocions artístiques prèvies. Es lliura certificat d’assistència.

Objectius:

1. Adquirir coneixements teòric - pràctics sobre l'Art-teràpia i l’aplicació en diferents àmbits (educació, famílies, etapa prenatal, infància, adolescència, adults, víctimes de violència de gènere parelles i gent gran)

2. Fer un treball personal d'auto-coneixement a través de l'art i la teràpia

3. Conèixer nous recursos creatius i terapèutics com a eina que pugui arribar a complementar el seu treball actual o futur.

4. Aprendre mètodes terapèutics creatius de llenguatge verbal i no verbal que facilitin l'exploració de les emocions, el cos i la ment.

5. Conèixer i treballar amb diferents disciplines, tècniques i materials artístics.

6. Vivenciar processos individuals, per parelles i en grup.

Programa

Durada: 30 hores

(es recomana dur roba còmoda per les sessions pràctiques i mitjons per caminar descalços).

Dates: dimarts i dijous 2, 4, 9,11, 16, 18 i 23 de novembre de 2010.

Horari: de 16h a 20h (a excepció del primer i últim dia on l’horari és de 15:30h a 20:30h).

Preu: 130 €

Col·legiats/ades i/o amics/gues del CEESC 75 €

Persones aturades, pensionistes i/o estudiants 85 €

Inscripcions: Reservar la plaça trucant al 661203203 (preguntar per l’Anna) i ingressar l’import del curs, al següent número de compte: Caja Madrid 2038 9150 33 3000385271.

Data límit d'inscripcions: 26 d'octubre.

Lloc:

Delegació del CEESC a Girona

Ibèria, 4, Bxs.

17005 - Girona

Més informació al 661203203 o a info@annafreijomil.com

RECURSOS MUSICALS ADREÇATS ALS EDUCADORS/ES SOCIALS

2010-10-20T11:25:00.004+02:00

La pregunta de la setmana passada al nostre bloc: "Estàs satisfet/a amb el teu sou d'ES?" ha donat aquest resultat: Participació: 35. Respostes: Si: 20% No: 80%. .
Aquesta setmana et preguntem:
Estan ben definides les funcions de l'ES al teu lloc de treball?

_________________________________________________

RECURSOS MUSICALS ADREÇATS ALS EDUCADORS/ES SOCIALS

ESPAI FORMATIU AL CEESC

Curs Recursos Musicals adreçats als Educadors/es Socials

A càrrec de: Sebastià Gutiérrez, Llicenciat com a Professor Superior de Música al Conservatori Superior de Música del Liceu i educador social habilitat, de l’Associació Music Om

“La Música es una forma d’expressió sensible de l’ésser humà mitjançant el so “

Certament per poder arribar a expressar-se a través de qualsevol manifestació artística es requereixen unes condicions que tots tenim més o menys desenvolupades ; segons les capacitats naturals, la formació educativa i els condicionants socials que ens envolten; però es evident que totes les persones tenim capacitats ( amb més o menys dificultats ) per expressar , comunicar i gaudir a través de la Música.

Es obvi que els/les Educadors/es Socials, quan consideren adient , apliquen certs recursos musicals dins les seves diversificades tasques i la proposta d’aquesta activitat de formació tracta d’ampliar aquests recursos musicals que poden arribar a oferir nous horitzons per generar creativament noves activitats dins la tasca de l’Educador/a.

Per això aquesta activitat es vol adreçar a tots els Educadors/es , independentment dels seus coneixements musicals previs a l’activitat.

Objectius:

- Sensibilitzar als Educadors/es Socials per l’aplicació i ampliació de recursos musicals dins la seva tasca.

- Valorar la Música com a Art i amb conseqüència com a forma d’expressió sensible - Ensenyar resumidament els coneixements musicals bàsics ( Llenguatge , harmonia, cant, instrumentació, etc. ) de forma teòrica i pràctica.

- Relacionar la Música amb altres tipus de manifestacions artístiques ( Dibuix, Pintura, Poesia, Cinema, Teatre, etc ) i crear activitats .

- Conèixer la influència de la Música a l’ésser humà i els recursos bàsics de la Musico teràpia.

- Realitzar assajos, recitals i concert públic a final de l’activitat proposada.

+Info

Lloc:

Seu social del CEESC

Aragó, 141-143, 4ª planta.

08015 Barcelona

Conveni de col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i el CEESC

2010-10-16T01:03:00.001+02:00

Conveni de col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Us informem que el CEESC i la Universitat Rovira i Virgili han signat un conveni de col·laboració en què s’acorda que els col·legiats i col·legiades podeu accedir al Servei de Biblioteca i Documentació integrat en el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI de la URV).

Els col·legiats i col·legiades del CEESC teniu dret als següents serveis:

Ús de les taquilles i de l’espai de trobada.

Informació general i especialitzada.

Consulta de catàlegs del fons de la biblioteca.

Préstec interbibliotecari.

Servei de reprografia.

Accés a l’aula informàtica.

Si voleu podeu consultar el conveni, el podeu sol·licitar al CEESC.

2a edició Premi Internacional en Educació Social Joaquim Grau i Fuster

2010-10-13T10:56:00.000+02:00

El proper 28 d'octubre de 2010 a les 18 hores tindrà lloc al Centre Cultural la Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat l'acte de presentació de la 2a edició del Premi Internacional en Educació Social Joaquim Grau i Fuster. Reflexió sobre la pràctica educativa.

A l'acte assistiran la Paola Fryd i el Diego Silva, autors del treball guanyador de la primera edició "Responsabilidad, pensamiento y acción: Ejercer educación social en una sociedad fragmentada. Experiencias de Educación Social en Uruguay" que s'ha editat en format llibre i que es presentarà, també, durant l'acte.

En aquest enllaç trobareu les bases de presentació del Premi. El Premi està dotat amb 9.000 € i el termini de presentació de treballs és el dia 31 d'agost de 2011.

VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE

2010-09-22T13:41:00.000+02:00

Davant la convocatòria de vaga del proper 29 de setembre, una entitat com la nostra, el CEESC, quan veu que la responsabilitat de la resolució d'una crisi greu com l’actual recau només sobre un grup de la població (el més vulnerable), ha de pronunciar-se i reclamar el que és realment educatiu i ajuda socialment a construir.

Les educadores i els educadors socials, en la nostra pràctica professional, sovint diem que una crisi pot ser una oportunitat per millorar, ara bé, perquè això sigui així, tothom ha d’assumir les seves responsabilitats i el procés que porti a la sortida de les dificultats ha de ser just i equitatiu (en consonància amb la responsabilitat de cadascú). Si no es donen aquests valors, ens trobem amb la llavor de futures desigualtats i conflictes socials.

Considerem que la sortida que el Govern planteja a la crisi és una sortida en fals ja que es focalitza en gran mesura sobre els treballadors i assalariats, que ni molt menys en són els responsables.

Cal que tots els que han estat d’alguna manera responsables d’haver arribat a la situació de crisi actual se’n responsabilitzin també per trobar-ne la sortida.

Per tot això, des del CEESC donem suport a la vaga del 29 de setembre i, en conseqüència, les nostres seus romandran tancades.

UN BLOC I UNA INVITACIÓ

2010-09-11T00:43:00.003+02:00

Un bloc i una invitació:

1. El bloc:
Us presentem el "BLOG DE UNA EDUCADORA SOCIAL EN CONSTANTES APUROS", de Monserrat Sánchez. Montserrat és educadora social i formadora empresarial (on line). Treballa en un centre penitenciari i Coordina el Grup d'Educació Emocional del col·lectiu d'educadores i educadors socials d'àmbit penitenciari.

Us deixem amb un post molt interessant del seu bloc:

Nuevos centros penitenciarios... misma política

Están a punto de finalizar las obras de la nueva prisión de Puig de les Basses en Figueres (Girona), con una capacidad para 750 internos (650 hombres, 50 mujeres y 50 jóvenes). Está prevista inaugurarla a principios del 2011 con el objetivo de unificar los dos centros actuales de Figueres y Girona.

En poco tiempo se inaugurarán dos prisiones más (una de ellas pretende substituir la famosa Modelo) pero la política penal sigue siendo la misma: castigar en un 90% con penas privativas de libertad, endurecer las ya existentes y creer que la cárcel es la solución a muchos de nuestros problemas.

Se van creando más y más centros pero los niveles de reincidencia no bajan. Los delitos contra la propiedad y contra la salud pública (los más numerosos) siguen produciéndose a pesar de las medidas tomadas.

¿Por qué no potenciar las medidas alternativas a la prisión? Muchas de las condenas que se aplican podrían pagarse con trabajos a la comunidad. Cierto es que ya se están llevando a cabo pero considero que aún es mínimo el esfuerzo que se hace en pro de estas alternativas.

¿No sería más rentable y efectivo que un ciudadano condenado por conducir bajo los efectos del alcohol estuviese 6 meses siendo voluntario en un centro de rehabilitación para víctimas de accidentes? ¿No sería mejor que los jóvenes que han hecho pintadas o destrozado mobiliario público se dedicasen durante los fines de semana a arreglar los destrozos de los demás y limpiar las calles?

Está claro que no todos los delitos son susceptibles de ser commutados por trabajos en beneficio a la comunidad; los centros penitenciarios son necesarios en muchos casos, pero ¿no funcionaría mejor el sistema si se potenciasen otro tipo de medidas? No sólo sería más rentable y productivo sino que la eficacia aumentaría y evitaríamos que muchos jóvenes iniciasen su periplo por los centros penitenciarios del país.
________________________________________________

i ara......
La invitació: Ens plau convidar-vos, el proper dimecres 22 de setembre, a l'acte conjunt d'inauguració de l'exposició de Fotografies del III Concurs de Fotografia i de visionat dels Curtmetratges seleccionats en la categoria de projectes a realitzar del Concurs RetinES.
L'acte, que tindrà lloc a la seu social del CEESC a Barcelona, començarà a les 17.30 amb un brindis amb una copa de vi per a tots els assistents.

XARXES SOCIALS, PRIVACITAT I EDUCACIÓ.

2010-09-06T11:34:00.000+02:00

Continuem amb la presentació de blocs sobre educació i tecnologia. Aquesta vegada us presentem el bloc Tíscar.com, de Tíscar Lara, vicedegana de cultura digital a la EOI (Escuela de Organización Industrial).
Us deixem amb un post del seu bloc sobre xarxes socials, privacitat i educació.
(Ah!, i recordeu que podeu trobar informació sobre Formació al CEESC per aquest proper trimestre a la nostra web: http://www.ceesc.cat )

REDES SOCIALES, PRIVACIDAD Y EDUCACIÓN

El aspecto más interesante de las redes sociales es la capacidad que nos ofrece de relacionarnos con otras personas y compartir intereses para crear lazos comunes, ya sean profesionales, educativos o personales. Sin embargo, uno de los mayores problemas que nos plantean es que aprendamos a proteger nuestra privacidad mientras nos relacionamos con distintos tipos de personas y con distintos grados de proximidad.

Esta es la respuesta a la pregunta ¿cuáles son los pros y contras de las redes sociales? en la entrevista que ha publicado el suplemento sobre Educación del periódico Ideal de Granada y cuyo texto íntegro se puede consultar en Ideal en Clase.

Esta semana me vinieron a ver de la Fundación Alia2 porque están preparando su próximo informe sobre protección de menores en internet y querían tener una perspectiva desde la cultura digital. En este sentido es irremediable acudir de nuevo a la educación en libertad y responsabilidad. Pero no sólo de los niños, sino también de los adultos en sus áreas de acción personales y profesionales. Volviendo la vista atrás, parece mentira que hace tan solo 3 años las redes sociales que hoy nos parecen omnipresentes (tuenti, facebook, live spaces, etc.) apenas existían, y si lo hacían, no eran utilizadas a la escala que ocurre actualmente. En aquel momento cuando hicimos el estudio para UNICEF, el principal campo de acción eran los foros y los chats. Hoy nos parece prehistoria, la complejidad ha aumentado y el trabajo de sensibilización a nivel institucional o particular es más importante que nunca.

El debate sobre el potencial de las redes sociales en la educación suele oscilar regularmente entre su capacidad de abrir puertas al conocimiento (el aprendizaje es social por definición) y el riesgo que pueden ocasionar el contacto no deseado de los menores con otras personas a su alcance. Como en todas las esferas de la sociedad, libertad y seguridad son parte de un binomio regido por una tensión constante. Aprender a ecualizarla es parte de nuestra responsabilidad como ciudadanos, familias, educadores, empresarios, políticos, ingenieros, etc. porque necesitamos desarrollar tecnologías, políticas y medios para desarrollarnos libre y responsablemente en una sociedad más abierta, sostenible, participativa y solidaria.

TWITTER A LES AULES

2010-09-01T09:02:00.000+02:00

Continuant amb la presentació de blocs d'educació interessants, us deixem amb el bloc MENORES EN LAS TIC i un post seu sobre l'utilització de twitter a les aules.

Twitter como herramienta de participación en el aula

Si hay algo a lo que están acostumbrados los docentes, sobre todo los que se dedican a la enseñanza secundaria o superior, es al silencio generalizado tras realizar una pregunta. Cogiendo una frase del artículo que os voy a citar a continuación “la timidez en el aula es como un agujero negro: una vez que que llega el silencio, nunca se va“.

¿Cómo vencer esa barrera? ¿Cómo animar a los estudiantes a participar activamente en la clase? Y lo que es aún más difícil ¿cómo hacer interactiva una clase con 40 alumnos sin que siempre hablen los mismos?

El éxito de las redes sociales entre los menores ha provocado que muchos profesores se esfuercen por relacionar algunos contenidos de sus materias con blogs, YouTube, la Wikipedia o incluso Facebook pero quizás Twitter sea uno de los ejemplos de cómo una herramienta moderna, aparentemente orientada a procrastinar, transforme profundamente la forma de entender una hora de clase.

La idea en realidad, viene de los eventos y congresos de tecnologías donde cada vez es más habitual usar Twitter como una herramienta que centralice las opiniones de todos los participantes. Es común ver en este tipo de reuniones una pantalla en la que se proyecta una búsqueda en Twitter por un término o “hashtag” asociado al evento y así seguir a tiempo real qué es lo que está pensando la gente sobre las charlas y las actividades.

¿Y si hiciéramos lo mismo en una clase de historia en la que los estudiantes tiene que leer un texto y opinar sobre él? Si empezaran a Twittear con sus móviles o portátiles ¿sería un desastre o un éxito?

La doctora Monica Rankin de la Universidad de Texas llevó a cabo un experimento de este tipo, lo podéis ver documentado en el vídeo (aquí).

El experimento da qué pensar. Ciertamente, cuando en lugar de levantar la mano se proporciona a los jóvenes un sistema de comunicación al que están más acostumbrados la participiación aumenta. ¿Es esto un éxito o por el contrario se fomenta aún más la timidez y la incapacidad para llevar la iniciativa? El debate es interesante pero aún hay más detalles de interés que se mencionan el artículo How Twitter in the Classroom is Boosting Student Engagement . Por ejemplo, en el caso de Twitter, la extensión máxima de 140 caracteres obliga al alumno a sintetizar al máximo la idea que quiere exponer. Y por supuesto, la conversación realizara a través de Twitter permanece y los alumnos pueden repasar las ideas y aportaciones de sus compañeros al salir de clase.

LA CRISI EN EDUCACIÓ

2010-08-23T10:54:00.004+02:00

Us deixem avui amb un post molt interessant de Dolors Reig, del seu blog El caparazón

Otra película sobre la crisis en educación: Esperando a Superman

Dolors Reig
Tuesday, August 17th, 2010

Quizás sea un absurdo hablar de crisis en educación. Comentaba ayer en twitter que si el propósito de la educación es mejorar el mundo, sus crisis, como parece, no pueden dejar de ser permanentes. Tal vez esto pueda ampliarse a muchas otras disciplinas.

Son muchas ya las películas, vídeos, libros, artículos, etc… sobre el tema (me enviaban hace poco La Escuela contra el mundo, de Gregorio Luri, con un subtítulo “el optimismo es posible” que asegura que lo leeré ).
Incluso personajes populares como Bill Gates confirman lo que les escuché a Seth Godin o Alejandro Piscitelli hace ya un tiempo y en lo que muchos otros/as coincidimos: que en cinco años (esto lo afirma Gates, creo que otros diríamos menos o que ya es presente) la web será mejor que cualquier Universidad por sí sola. Traduce Gates a términos económicos, actualmente tan adecuados: los 50.000 dólares anuales que cuesta hoy la formación universitaria serán 2000 en 5 años.

Con una idea similar a We are the people we´ve been waiting for, versión europea dirigida por Lord Puttman,del tema, se estrenará en los cines en breve Waiting for “Superman, a Documentary about School Choice, documental sobre el sistema educativo Americano y la libertad de elegir.
(continuar llegint)

PREVENIR EL CONSUM DE DROGUES

2010-08-20T14:25:00.001+02:00

Us deixem amb un post del bloc: REFLEXIONES DE UN PSICÓLOGO EVOLUTIVO, del professor de psicologia evolutiva a la Universitat de Sevilla, Alfredo Oliva.

_______________________________________________

La eficacia de los programas escolares para prevenir el consumo de drogas

Quedaron atrás los tiempos en que bastaba con hacer algo en los colegios para prevenir el consumo de drogas y quedarnos satisfechos, dando por supuesto que esa intervención supondría necesariamente una reducción del consumo. Ha llegado el momento de ser más exigentes y llevar a cabo una evaluación de la eficacia real de las intervenciones. De lo contrario podríamos estar manteniendo programas que cuestan un dinero, y que no sólo no reducen el consumo sino que incluso pueden contribuir a aumentarlo (ver aquí).

En el marco de un convenio con la Consejería de Bienestar e Igualdad Social de la Junta de Andalucía hemos llevado a cabo un estudio sobre la evidencia empírica disponible a nivel internacional acerca de la eficacia preventiva de los programas que se llevan a cabo en centros educativos. El estudio consistió en una revisión sistemática de los meta-análisis publicados. Para ello se revisaron 1622 de resúmenes o abstracts para llegar a una selección de 17 publicaciones científicas que cumplían los criterios requeridos.

El análisis riguroso de esos 17 meta-análisis nos permitió seleccionar las 29 características que deben estar presentes en los programas eficaces de prevención de drogadicciones en el ámbito escolar. También hizo posible la elaboración de un índice de eficacia de cada característica a partir tanto del número de estudios que han demostrado la eficacia de este aspecto como del número que no lo han conseguido demostrar.

A continuación figuran algunas de las características que deben cumplir aquellos programas que aspiren a prevenir el consumo de sustancias, ordenadas de acuerdo con su índice de eficacia:

Enseñanza y entrenamiento en habilidades para la vida. Se refiere habilidades personales tales como estrategias de negociación, mejora de la autoestima y autoeficacia, toma de decisiones, autocontrol, estrategias de afrontamiento, etc.

Participación de la comunidad en el programa de prevención.

Existencia de una evaluación rigurosa y de calidad.

Intensidad de la implementación del programa o número de horas totales para llevar a cabo el programa.

Transmisión de información combinada con otra estrategia de intervención, ya que la simple información se muestra poco eficaz.

Existencia de una justificación teórica que sustente la intervención.

Participación de los iguales como mediadores, aunque no está claro si esta participación debe darse conjuntamente con la participación de adultos.
Metodología interactiva a partir de un estilo de enseñanza orientado hacia el aprendizaje basado en problemas reales.

Implementación que se ajusta fielmente al diseño o planificación inicial del programa.

Formación específica en prevención de drogodependencias de los responsables de implementar el programa.

Participación de las familias del alumnado en el programa de prevención.

Fomento de las relaciones positiva con iguales, profesorado o miembros de la comunidad.

Existencia de sesiones de refuerzo o seguimiento, una vez terminada la aplicación del programa.

Y así hasta 29 características que se relacionan con la eficacia del programa para prevenir el consumo de sustancias. Aquellas intervenciones que incluyan un mayor número de ellas serán más eficaces y deberían ser promovidas, de lo contrario tal vez sea mejor destinar los recursos a otra cosa.

De los programas que se implementan en nuestro país y que hemos analizado en este estudio, hay algunos que incluían muchas de las características anteriores, como Órdago, Rompecabezas, Entre Todos o Prevenir para Vivir.

Mas información en:

Ramos, P., Oliva, A., Moreno, M. C., Lorence, B., Jiménez, A. M., Jiménez, L. Hidalgo, M. V. y Antolín, L. (2010). Los programas escolares para la prevención del consumo de sustancias.. Análisis de las claves que determinan su eficacia. Sevilla, Consejería de Bienestar e Igualdad (descargar aquí)

TED

2010-08-15T15:40:00.022+02:00

Us deixem amb una conferència de Chip Conley en TED que parla de la FNB (la felicitat nacional bruta) en contraposició al PIB.
TED és una organització sense anim de lucre que promou el pensament i les idees. (substitols en castellà ).

ARTTERÀPIA

2010-07-30T02:46:00.003+02:00

Apartat d'opinió i col.laboració del CEESC:

Anna Freijomil. Artterapeuta especialitzada en acompanyament en processos de canvi. Treballa impartint ponències i cursos d’artteràpia per a diverses entitats i fundacions, entre elles la Fundació Catalana de l’Esplai i la Fundació Plataforma Educativa. Té consulta privada a Barcelona i Girona. http://www.annafreijomil.com/

Què és l’Artteràpia?

La teràpia a través de l’art, coneguda com a Artteràpia, consisteix en l’ús de diferents disciplines artístiques amb finalitats terapèutiques. Algunes de les disciplines que s’utilitzen són el dibuix, la pintura, el collage, el teatre social, l’expressió vocal i corporal, la música o musicoteràpia, la dansa, la videoteràpia, l’escultura, la fotografia, l’escriptura creativa, el treball amb mandales, les relaxacions i visualitzacions, entre d’altres.

Es basa en la idea que a través de les propostes creatives realitzades per una persona, aquesta pugui arribar a trobar el significat dels conflictes psíquics o emocionals, afavorint la seva comprensió, transformació i posterior resolució. És un treball de coneixement personal i reflexió a través de la comunicació no verbal i dels elements plàstics. És important aprendre a observar i acceptar les produccions artístiques sense emetre un judici (bonic o lleig) ja que no es demanen nocions artístiques prèvies; si no serien només tallers artístics i no és aquesta la seva finalitat. El que és realment important és el procés creatiu de la persona, i que durant la sessió aprengui a escoltar-se, a observar-se, fent un recorregut simbòlic pel seu interior. És d’aquesta manera, posant atenció en el procés i no en el resultat final, que la persona pot canalitzar i expressar els sentiments i pensaments per tal de prendre consciència de les pròpies actituds i situacions.

L’artterapeuta guia i sosté el treball en tot moment i acompanya qualsevol procés de la persona per tal que aquesta pugui arribar a experimentar una evolució.

L’artteràpia s’aplica en àmbits diversos com ara la salut mental, presons, àmbit educatiu i d’integració social, col·lectius en risc d’exclusió social, amb famílies, nens i adolescents, gent gran, etc.

L’artteràpia es dirigeix a qualsevol persona que, per exemple, vulgui millorar el seu estat anímic, enfortir l’autoestima, despertar les facultats de l’hemisferi dret del cervell i desenvolupar el seu potencial creatiu. També és una via de creixement personal per a aquelles persones que vulguin conèixer més de si mateixes i vulguin ajuda per tal de superar algun procés pel qual estiguin passant: un dol, una malaltia, una separació de parella, maltractaments psicològics i/o físics, etc.

L’artteràpia en casos de víctimes de violència de gènere

En casos de dones que han patit violència de gènere, l’artteràpia és molt útil ja que el que aquestes dones no poden expressar verbalment es pot expressar a través de l’art, fet que facilita, finalment, l’articulació verbal dels traumes: una barreja de sentiments, pensaments i experiències que necessiten ser sanades. Els objectius principals a treballar solen ser: potenciar la reconstrucció personal de les dones; desenvolupar una autoestima assertiva, i guanyar autonomia personal, ja que sovint han sigut menyspreades i manipulades emocionalment, fins al punt de sentir-se poc capaces de fer qualsevol cosa, amb dificultat per discernir una forma sana d’estimar, d’una que no ho és. És a dir, els maltractaments es converteixen en una rutina i, al final, resulta difícil diferenciar entre allò que està bé i allò que no ho està, el que elles volen i el que no.

Podeu descarregar tot el document en aquest enllaç

PROPOSTA del CGCEES de convalidació de la dipomatura en Educació Social a Títol de Grau

2010-07-29T01:53:00.000+02:00

Com ja sabeu, amb el Pla Bolonya, la diplomatura en Educació Social ha esdevingut un Títol de Grau.

Tot i que els títols universitaris oficials anteriors al nou pla mantenen tots els seus efectes acadèmics i professionals, depèn de cada universitat reconèixer l'expedient acadèmic dels alumnes que decideixin cursar un màster o un programa de doctorat.

El Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES), entitat a la qual pertany el CEESC i la resta de col·legis professionals d'educadores i educadors socials de l'Estat espanyol, coneix la inquietud que aquest tema suposa per a tots aquells diplomats i diplomades en Educació Social. És per això que ja fa un temps que hi està treballant.

Tenint en compte una sèrie de factors, com ara que el Reial Decret 1224 reconeix les competències professional adquirides per experiència laboral; que en el Reial Decret 1125/2003 s'especifica que 1 crèdit ECTS equival a 25/30 hores de dedicació i aprenentatge real (és a dir, que 60 crèdits ECTS suposen de 1.500 a 1.800 hores); i que el fet que 1 any de feina en jornada de 40 hores setmanals, suposa 1.920 hores reals de dedicació i aprenentatge real, el CGCEES proposa la convalidació automàtica del títol de Graduat/ada en Educació Social a totes aquelles persones que, tenint el títol de Diplomat/ada en Educació Social, demostrin com a mínim 1 any d'experiència laboral en un àmbit vinculat a l'Educació Social i realitzin el treball de final de grau corresponent.

Us fem arribar, doncs, aquesta proposta i us mantindrem informats de com van les gestions amb la resta d'agents implicats.

ABIMBOWÉ

2010-07-14T16:10:00.008+02:00

Abimbowé, d' Alejandro Montoya PC i MORITURI, Menció especial als premis Retines 2008 del CEESC.

Aquest any 2010, els Premis Retines tornen. Anima't a participar!

RES (revista d'educació social)

2010-07-13T16:49:00.000+02:00

La Revista de Educación Social RES és una revista digital editada pel CGCEES (Consejo General de Colegios de Educadores y Educadoras Sociales) que s’integra dins del portal EDUSO

La revista vol tractar de manera monogràfica els diferents aspectes relacionats amb la professió de l’educador social i inclou diversos apartats que presenten, des de diferents punts de vista, una visió general i específica del tema central de cada edició.

Volem que aquesta revista serveixi per fomentar la trobada, el debat i la comunicació entre els educadors socials i desitgem que esdevingui un bon instrument per al desenvolupament de l’Educació Social.

Per consultar la revista: www.eduso.net/res

EL PLA BOLONYA (preguntes i respostes)

2010-07-06T23:17:00.004+02:00

El Pla Bolonya afecta els professionals que estan en possessió d’una diplomatura universitària?

Segons la disposició addicional quarta del Real Decreto 1393/2007, del 29 octubre:

Dels títols universitaris oficials:

• Els títols universitaris oficials obtinguts en plans d'estudis anteriors mantindran tots els seus efectes acadèmics i professionals.

• Els qui, estant en possessió d'un títol oficial de Llicenciat, Arquitecte o Enginyer, pretenguin accedir a ensenyaments per accedir a un títol de Grau obtindran el reconeixement de crèdits ue sigui procedent d'acord amb el disposat al'article 13.

D’altra banda, l’article 17 diu que aquests últims podran accedir als ensenyaments oficials de Màster sense cap requisit addicional. A més, des de la seva autonomia les universitats tindran les competències necessàries per reconèixer crèdits, tenint en compte l'adequació entre les capacitats i els coneixements que es derivin dels ensenyament cursats i els previstos en el pla d'estudis dels Màster sol·licitats.

• Els titulats que estiguin en possessió del Diploma d'Estudis Avançats o que hagin assolit la suficiència investigadora podran accedir directament al Programa de Doctorat.

• Pel que fa als Diplomats, Arquitectes Tècnics o Enginyers Tècnics, s’apliquen les mateixes condicions que en els casos anteriors. Són, en tot cas, les universitats, les que podran exigir la formació addicional necessària, tenint en compte l'adequació competències/coneixements entre els estudis d'origen i els previstos en el pla d'estudis del Màster sol·licitat.

És per això que, en tots els casos, haureu de contactar amb cada Universitat concreta per saber com se substancia aquest reconeixement del vostre expedient acadèmic individual.

Recapitulant: els títols universitaris oficials anteriors a aquest Reial Decret mantenen tots els seus efectes acadèmics i professionals.

Les convalidacions o reconeixements de crèdits els sabreu quan aporteu el vostre expedient acadèmic a la universitat en què vulgueu continuar els estudis. En cas que hi hagués alguna modificació en relació amb la normativa vigent o algun canvi per part del Ministerio de Educación ho farem saber a tots els col·legiats i col·legiades a través dels nostres canals de comunicació.

Font: FULL INFORMATIU DEL CEESC

EL FULL INFORMATIU DEL CEESC. JUNY 2010

2010-07-02T09:54:00.003+02:00

Us el podeu descarregar en aquest enllaç

EL FONS DOCUMENTAL DEL CEESC

2010-06-28T11:24:00.001+02:00

El Fons documental del CEESC

Els fons de les biblioteques són de lliure accés i estan constituïts per una secció de llibres, que inclouen obres de referència, revistes, documents i videoteca.

Per trobar documents a les Biblioteques del CEESC, us recomanem que seguiu els següents passos:

1 – Consultar el catàleg bibliogràfic a través de la pàgina web del CEESC, que informa de tots els documents que podeu trobar a les biblioteques. Podeu fer cerques per autor, títol, matèria i paraula clau, entre d'altres.

2 - Quan hàgiu trobat al catàleg el document que busqueu, fixeu-vos bé en la seva localització i en quin estat es troba. Per localitzar el document al prestatge es necessita saber en quina secció està i la seva signatura els documents de la biblioteca estan agrupats en seccions i dins de cada secció estan ordenats per matèries segons la classificació de la biblioteca.

Classificació:

• EdS - EDUCACIÓ SOCIAL

• INF - INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT

• ADU - ADULTS

• GG - GENT GRAN

• TOX - TOXICOMANIES

• DIS - DISMINUCIONS

• SM - SALUT MENTAL

• FAM - FAMÍLIA

• COM - COMUNITARIA

• SS - SERVEIS SOCIALS

• CS - CIENCIES SOCIALS

• FIL - FILOSOFIA

• MED - MEDICINA

• CP - ALTRES COL•LECTIUS PROFESSIONALS

• ENT - ENTITATS SOCIALS I VOLUNTARIAT

• NT - NOVES TECNOLOGIES

• EUR - DOCUMENTACIÓ EUROPEA

• HIS - HISTORIA I ART

• OB - OBRES GENERALS

FORMACIÓ AL CEESC 2010

2010-06-21T19:09:00.001+02:00

Seminari: La Supervisió en grup
Lloc:

Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Dates:
Sessió d’Acollida i intercanvi individual amb el supervisor: 17 de setembre. Hores convingudes prèviament amb els/les inscrits/es.
Dates de les sessions: 15 d’octubre, 19 de novembre i 10 de desembre de 2010, 14 de gener, 4 de febrer, 4 de març, 1 d’abril, 6 de maig i 10 de juny de 2011.
Horari:
Divendres de 16:00h a 18:00h.
A càrrec de:
Sergi Bragado Spatz

+INFORMACIÓ
__________________________________________

Curs: L'educador/a social i la seva acció en el camp de les addiccions.

Dates i lloc:

21 i 22 d’octubre i 4 i 5 de novembre de 2010.
De 9:00h a 14:00h
Lleida

A càrrec de:
Marino de la Cruz

+ INFORMACIÓ

Coordinadora per a l'Animació Sociocultural de Catalunya

2010-06-18T14:02:00.001+02:00

Noticies de la web del CEESC:

Constitució de la Coordinadora per a l'Animació Sociocultural de Catalunya (CASC.CAT)

El passat 12 de juny de 2010, es va constituir la Coordinadora per a l'Animació Sociocultural de Catalunya (CASC.CAT)

Els socis fundacionals, en nombre de 29 i reunits en assemblea a l’Ateneu Popular de 9 Barris a Barcelona, han aprovat per unanimitat els Estatuts i la Junta directiva de la nova Coordinadora.

La Coordinadora que tindrà forma jurídica d’associació, s'adreça als diferents col·lectius (entitats, professionals, estudiants, voluntaris) que estiguin interessats en la creació de xarxa, l’intercanvi d’experiències i la promoció de la pràctica de l’Animació Sociocultural.

Aquesta iniciativa respon a la voluntat de reactivar un moviment a favor de l’Animació Sociocultural que havia estat pioner aquí a Catalunya als anys vuitanta. Es considera que la pràctica i la promoció de l’ASC té ple sentit en l’actualitat ja que permet enfortir les comunitats i aconseguir objectius difícils d’abastar des d’altres instàncies.

Una de les primeres accions que es vol impulsar des de la Coordinadora és la confecció d’un Mapa de l’Animació Sociocultural de Catalunya amb la col·laboració de totes les instàncies i entitats implicades. Aquest mapa pretén ser una eina viva que informi sobre les experiències, els professionals, les associacions i la formació i investigació que s’està produint en aquest àmbit.

Els objectius del CASC.CAT són:

Aplegar entitats i professionals i totes aquelles persones interessades en l’Animació Sociocultural.

Coordinar i fer xarxa entre les diferents entitats i iniciatives relacionades amb l’ASC.
Promoure la difusió d’aquelles activitats, projectes i estudis relacionats amb l’ASC.

Promoure la presència i el reconeixement de l’ASC.

Impulsar formació en ASC.

Establir connexió amb la Red Iberoamericana de Animación (RIA).

La Junta Directiva ha estat nomenada per un període de 4 anys i la composen:

President: Xavier Úcar, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

Vicepresidenta: Desirée Arroyo, en representació de l'Associació d'Animadors Socioculturals de Catalunya.

Secretari: Jordi Sora, professor d'Animació Sociocultural a l'Institut Salvador Seguí de Barcelona.

Tresorer: Manuel Cortés, en representació del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya.

Vocal: Antonio Alcántara, educador social a l'Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona.

Vocal: Pere Soler, professor de la Universitat de Girona.

Vocal: Pilar Figueras, professora d'Animació Sociocultural a l'Institut Vidal i Barraquer de Tarragona.

Vocal: Glòria Muñoz, en representació de l'Associació Batibull de Girona.

+informació

Grups i Comissions de Treball del CEESC

2010-06-16T08:12:00.009+02:00

Dins dels objectius de treball del CEESC es recull la necessitat de consolidar els canals de participació de les col·legiades i col·legiats en la vida interna del CEESC, per tal d’estructurar una dinàmica de treball que doni resposta a les demandes del col·lectiu professional.

Per això, i per tal de promocionar els espais de vida col·legial, es van crear els grups de treball, les comissions de treball i les seccions professionals. La seva tasca és possibilitar la participació i la reflexió teòrica, la recerca-investigació i l’anàlisi de la intervenció professional de l’educadora i l’educador social en els seus diferents àmbits i possibilitats d’intervenció als objectius de potenciar la bona pràctica...

També, i d’acord amb la metodologia de treball, es poden integrar altres persones interessades encara que actualment no estiguin col·legiades.

Aquests són els grups i comissions de treball i en què pots col·laborar aportant el teu gra de sorra a partir de la teva experiència i coneixements com a educador/a social.

Comissions de treball

Comissió de Treball d’Educadores i Educadors Socials en l’Àmbit de l’Animació Sociocultural (Barcelona)
Comissió de Treball d’Infància i Adolescència (Barcelona)
Comissió de Treball en Mediació (Barcelona)

Grups de treball

Grup de Treball en l’Àmbit de la Immigració (Barcelona)
Grup de Treball d’Història de l’Educació Social (Barcelona)
Grup de Treball en l’Àmbit de la Salut Mental (Barcelona)
Grup de Treball d’Educadores i Educadors Socials en l’Àmbit Penitenciari (Barcelona)
Grup de Treball d’Educadores i Educadors Socials d’Osona
Grup de Treball Formar i Educar en Transició al Món Laboral (Barcelona)
Grup de Treball en l’Àmbit de les Addiccions: Drogodependències (Barcelona)
Grup de Treball de Recursos Residencials d'Infants i Joves Tutelats
Grup de Treball d'Educadores i Educadors Socials de les Terres de l'Ebre
Grup de Treball de Centres Oberts del Camp de Tarragona
Grup de Treball de Centres Oberts de les Terres de l'Ebre

Els grups es conformen a partir de l'interès de persones col·legiades en engegar-los, sobre la temàtica, àmbit, aspecte o territori que els sembli oportú. Així doncs, si estàs interessat o interessada a formar-ne un o vols informar-te de com fer-ho, posa't en contacte amb qualsevol de les seus del CEESC.

Per a més informació, consulteu la nostra pàgina web.

Premis i Concursos del CEESC 2010

2010-06-12T18:11:00.001+02:00

II CONCURS DE CURTMETRATGES I PROJECTES AUDIOVISUALS D'EDUCACIÓ SOCIAL DEL CEESC

+ informació

II PREMI INTERNACIONAL EN EDUCACIÓ SOCIAL JOAQUIM GRAU I FUSTER.

+informació

Formació al CEESC (Juny)

2010-06-07T23:34:00.001+02:00

Seminari: Casos pràctics de serveis socials bàsics i centres oberts per a educadors/ores socials

9, 16, 17, 21 i 28 de juny, de 16h a 20h.

Seu del CEESC a Barcelona

ENCARA QUEDEN PLACES!

+ informació

___________________________________

Seminari: La Resiliència en Educació Social

Dimecres, 9 de juny del 2010, de 16.00h a 19.30h

Tortosa

+informació

___________________________________

Curs: Metodologies didàctiques específiques. La intervenció educativa

11 i 18 de juny i 2 i 9 de juliol, de 9.30h a 14.30h.
Seu del CEESC a Lleida

Curs subvencionat pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i pel Fons Social Europeu.

+ informació

___________________________________

Noves línies de col·laboració de la Diputació de Barcelona i el CEESC

2010-06-04T12:55:00.003+02:00

Nota de premsa de la Diputació de Barcelona

La coordinadora de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Àngels Nogué, es va reunir ahir amb el president del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya, Pepín de la Rosa, i el gerent del Col·legi, Xavier Campos.

La trobada va tenir per objectiu establir les línies de treball, en el marc del conveni de col·laboració que des de l'any 2008 comparteixen les dues organitzacions. Així, es va proposar treballar conjuntament el tema de la formació pels professionals de serveis socials bàsics. L'objectiu és adequar al màxim la formació a les necessitats de les organitzacions i de desenvolupament dels professionals d'acord amb el nou marc de reconeixement de drets del sistema de serveis socials i el context de demandes i necessitats actuals.

També, es va acordar col·laborar conjuntament en la campanya de promoció de drets dels infants, impulsada per la Diputació de Barcelona amb la Fundació Catalana de l'Esplai. Finalment, es va establir la posada en marxa d'una comissió per analitzar la coordinació entre els serveis socials i el món educatiu amb l'objectiu de donar una resposta més integral a les necessitats educatives i socials dels infants i de suport de les seves famílies.

Foto: Un moment de la reunió. Font: Sala de premsa. Diputació de Barcelona.

Benvinguda al blog

2010-06-02T19:34:00.001+02:00

Des d'aquest nou espai, el blog (o bloc?) del CEESC, volem donar la benvinguda a tots els col·legiats i col·legiades, als professionals i a totes les persones interessades en l'educació social. Aquest blog pretén ser una finestra àgil i dinàmica per posar-vos al dia de les activitats que fem al Col·legi i de tot allò relacionat amb l'educació social, tant dins com fora de Catalunya.

El nostre desig és que aquest blog sigui un lloc on et trobis còmode, on et puguis comunicar amb nosaltres i puguis dir la teva.

Des del CEESC estem apostant fort per tenir presència a Internet: amb la nostra web, la pàgina Facebook, el nostre perfil a twitter, i ara amb aquest blog. No ho fem per tenir una presència només testimonial, o per seguir una moda. Ho fem perquè estem convençuts que això facilitarà la comunicació del Col·legi amb els col·legiats i amb la resta de persones que es volen apropar a l'educació social.

Ho fem també perquè aquestes finestres a la web 2.0 són imprescindibles per aconseguir que l'educació social tingui un lloc al món.