Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimarts, 31 de gener de 2012

Fundació Ribermúsica: música des de, amb i per a la comunitat.

La música comunitària com a metodologia d'intervenció social.
Existeixen multitud de conceptes que intenten definir les pràctiques que actualment s'estan desenvolupant en el camp de l'art i l'acció social: dinamització sociocultural, intervenció social a través de l'art, desenvolupament cultural comunitari, treball cultural... I és que neixen en països de tot el món centenars d'experiències que es diferencien entre elles per elements com les necessitats que les fan emergir, el seu grau de planificació, professionals que les desenvolupen, duració, objectius, etc.., però que tenen en comú el fet que totes elles utilitzen l'art com a eina per aconseguir fites que no tenen estrictament relació directa amb el producte artístic (que, evidentment, en molts projectes també és important).

La Fundació Privada Ribermúsica s'emmarca sota el paraigües genèric de les experiències de Community Arts i Música Comunitària (CM) per a autodefinir-se en termes de desenvolupament comunitari socioeducatiu.

Si afinem una mica més, podem explicar que utilitzem les preposicions des de, amb i per a la comunitat per especificar tota la magnitud de relació que existeix entre l'entitat -Ribermúsica- i la comunitat - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Barcelona -:

a) des de la comunitat perquè usem els espais cedits pel barri (públics i privats) i així actuem irradiats per tot el territori.
b) amb la comunitat perquè treballem en col·laboració amb altres institucions, organitzacions, grups i persones creant xarxes i optimitzant recursos.
c) per a la comunitat perquè els beneficis enriqueixen a la globalitat del propi territori.

En aquest sentit, és també important el fet que ens esforcem per reproduir l'heterogeneïtat real del barri en els nostres tallers (per a tothom) i, d'aquesta manera, incloure tots aquells nens, joves i famílies que vulguin participar (intentant superar limitacions físiques, cognitives, culturals, econòmiques...). Això comporta entendre que, encara que desitgem caminar cap a l'excel·lència, el procés està lleugerament per sobre del producte i que, dit d'una altra manera, és més rellevant créixer com a persones que ser meravellosos músics. I és que tant important és que participin les famílies amb menys recursos o les nouvingudes com aquelles més “normalitzades” perquè així tots puguem interrelacionar-nos i créixer en la diversitat. 



dijous, 19 de gener de 2012

El procediment de les retitulacions en els estudis d’Educació Social: negoci de les universitats o necessitat d’equiparació dels professionals?

Des del CEESC conjuntament amb les persones coordinadores del Grau d’Educació Social d'algunes universitats catalanes Diversa gent del mon universitari i professionalens manifestem en contra de com s’està orientant el procés d’adaptació, ja que les universitats estant obrint processos de retitulació per als Diplomats i Diplomades en Educació Social on ofereixen fer un curs de 60 crèdits per tal d’homologar el seu títol al de Grau en Educació Social. Aquesta  situació per sí mateixa demana debat acadèmic i professional i amaga darrera seu una problemàtica que cal posar urgentment sobre la taula: com es contemplaran les i els Diplomats en Educació Social pel que fa al reconeixement acadèmic, professional, econòmic i social de la seva titulació.
Cal replantejar l’enfocament actual que s’està portant vers les retitulacions així com demanar l’equiparació de la Diplomatura d’Educació Social als estudis de Grau.
En el passat, quan hi ha hagut un canvi de pla d'estudis, les “velles” titulacions han estat homologades a les “noves”. Per tant caldria demanar que la Diplomatura d’Educació Social s’equipari a afectes acadèmics i professionals a la nova titulació de Grau en Educació Social.
La majoria dels diplomats i diplomades en Educació Social d’Espanya han cursat 180 crèdits durant 3 anys de carrera universitària. El col·lectiu té una inserció laboral alta, i per tant una experiència en la pràctica professional molt elevada, estant permanentment en formació continuada i actualització professional. El Reconeixement professional de la seva preparació i solvència professional està fora de dubtes. La seva titulació, per tant, ha de tenir el mateix reconeixement i validesa professional que la de Grau.
Els nous títols de Grau en Educació Social tenen exactament les mateixes atribucions (a la pràctica, valen per al mateix) que la Diplomatura en Educació Social, les competències de la titulació habiliten per a la professió en ambdós casos . En aquest cas, si els dos títols són iguals, han de ser equiparables a afectes acadèmics. Les retitulacions proposades no s’haurien de contemplar com a requisits necessaris per accedir a catalogacions professionals.
Ens plantegem si darrera la proposta de retitulacions i els ingressos que aquesta comporta per a les Universitats no s’amaguen més interessos per al fiançament universitari que necessitat real d’ampliació de coneixements en les i els educadors socials per desenvolupar adequadament la seva tasca professional. Caldria que les retitulacions es reconverteixin en formació permanent professionalitzadora, prioritzar masters que puguin habilitar-nos més com a professionals. Sembla que hagin de prevaldre en la proposta de les retitulacions més l’economia de les institucions que la necessitat dels professionals.




Per tant caldria començar a fer camí per evitar una problemàtica que tard o d’hora se’ns farà present i DEMANAR A LES ADMINISTRACIONS PERTINENTS QUE:
  • RECONEGUIN el valor i l’experiència aportada a la societat pels i les professionals que han ocupat la professió en els camps de la Diplomatura d’Educació Social.
  • NO DEVALUIN o MENYSPREÏN els títols i mitjans de vida dels i les professionals que estan exercint a Espanya com educadors socials.
  • EQUIPARIN la titulació de Diplomatura d’Educació Social a la de Grau pel que fa a qualsevol procés i tràmit, qualsevol reconeixement professional, i les mateixes condicions econòmiques de la professió.
  • ACCEPTIN o PROMOGUIN que la titulació de diplomat o diplomada en Educació Social pugui accedir a la matrícula en qualsevol curs de postgrau o màster oficial a nivell estatal i dins les titulacions afins, facilitant l’adaptació dels requisits necessaris en el cas dels màsters de recerca..
  • REPLANTEGIN la retitulació per reconvertir-la en formació professionalitzadora. En el cas que es duguin a terme processos de retitulació, que en aquesta es faci reconeixement total i sense taxes dels crèdits reconeguts. En cap cas, però, les retitulacions han de fer perdre els drets laborals, professionals i econòmics dels i les diplomades en Educació Social.
 Com dèiem es necessari que no sigui un tema que deixem fins que generi els primers problemes reals, cal que promoguem cert debat en la professió i en els interlocutors que ens afecten i hi tenen molt a dir, cal no caure en propostes que no van enlloc i si afavorir aquelles que ens podem fer millorar a nivell professional. És en definitiva també la nostra responsabilitat.

Joan Muntané
Membre de la Junta de Govern i responsable de formació i universitats del CEESC

Podeu adherir-vos al Manifest al següent enllaç: MANIFEST