Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimecres, 30 d’octubre de 2019

Coaching versus Supervisió

Hem demanat a la Susanne Rieger, presidenta de l'European Association for Supervision and Coaching, un article en què ens expliqui les diferències que hi ha entre el coaching i la supervisió.
A Europa hi ha diferents definicions de supervisió i coaching que varien d'un país a un altre. A l'Estat espanyol, per exemple, s'entén per supervisió una eina per al desenvolupament professional, un espai d'aprenentatge i de reflexió amb mirades des d'altres perspectives, on la persona supervisada o supervisant espera rebre coneixement tècnic del supervisor o supervisora. Els clients del supervisor/a provenen de l'àmbit de la psicologia, el treball social o el coaching i busquen contrastar els seus enfocaments. A Alemanya, per exemple, aquesta definició és igualment vàlida, si bé la supervisió d'aquest país pot incloure també aspectes i situacions de la vida personal del supervisant que repercuteixen en la seva vida professional.

En comparació amb la supervisió, el coaching ontològic s'entén més com a procés orientat cap a la transformació personal i professional de la persona, amb l'objectiu de potenciar i desenvolupar habilitats i capacitats concretes, amb el coach com a acompanyant en aquest camí. Al coach se'l relaciona al principi amb el món empresarial i/o dedicat a una especialitat ("coach per..."). El coaching resulta atractiu per al món empresarial perquè combina coneixements econòmics i empresarials amb consultes de tipus psicològic definides i orientades a objectius acordats per endavant. La paraula supervisió no es concep en el sector empresarial-econòmic. Està clar que els coaches van a supervisió per reflexionar sobre el seu propi trebal; potser la supervisió podria denominar-se "consultoria per a consultors".

La supervisió s'ha desenvolupat tradicionalment en l'àmbit social i terapèutic, orientada a les relacions laborals. Moltes vegades la trobem també en el sector d'organitzacions sense ànim de lucre. La supervisió inclou i té en compte diferents sistemes i en reflexiona de forma àmplia, i tracta críticament temes com el poder i les jerarquies, mentre que al coaching es tendeix a respectar la situació real sense qüestionar-la.

En les dues professions, el més important és el desenvolupament de la persona, tant a nivell personal com professional, així com la funció d'acompanyar una o diverses persones en un procés. Els settings (individual, grupal, equip) amb què treballen tant supervisors com coaches, són molt semblants. En ambdues professions es dona summa importància a la confidencialitat entre coachee/coach, supervisant/supervisor. Són molts els mètodes i les eines de reflexió que s’utilitzen per igual en les dues professions. Els professionals d'ambdós sectors són conscients del seu rol, coneixen els seus límits i els límits de cada intervenció. En el cas ideal, tant processos de coaching com de supervisió es realitzen amb especialistes externs.

Hi ha diferències, similituds i coincidències en les diferents professions. Si posem al centre les persones amb què treballem, el que realment importa és la nostra màxima preparació professional, la nostra contínua reflexió i el màxim respecte i comprensió cap als nostres clients.

Susanne Rieger, presidenta de l'EASC
susanne.rieger@easc-online.eu

---

L'Associació EASC (European Association for Supervision and Coaching) és una organització europea que certifica formacions en coaching i supervisió garantint uns alts estàndards de qualitat en totes dues professions i reuneix coaches i supervisors de més de 15 països europeus. Els dies 18 i 19 de setembre del 2020, l’EASC realitzarà el seu congrés bianual a Barcelona. El programa serà innovador i participatiu, enfocat al networking, alhora que reunirà ponents molt interessants del sector i d'altres àmbits. Sota el lema "Qui sóc jo en un món canviant?" s’hi tractaran temes com la identitat i els canvis que s'estan produint en els sectors empresarial, econòmic, social, digital, etc.


dijous, 24 d’octubre de 2019

Serveis públics motors de l’acció comunitària

Els àmbits d’educació, salut i serveis socials tenen un paper bàsic en la construcció de comunitat. En aquest sentit, aquest estudi exploratori pretén aportar eines que millorin l’acció comunitària a partir d’identificar els elements comuns de quatre iniciatives impulsades per l’Administració.

Així que, en aquest document, s’hi pot trobar un estudi exploratori de casos basat en la lectura de documents, visites als serveis i la realització de quatre entrevistes transcrites de manera literal a dos projectes de Catalunya (Lleida i Olot) i dos projectes de l’Estat espanyol (Madrid i Màlaga); posteriorment hi ha quatre taules comparatives entre els elements analitzats i unes conclusions que recullen l’anàlisi dels elements claus i comuns als diversos projectes.
L’estudi l’ha realitzat Antonio Alcántara, educador social i activista cultural, per encàrrec de la Direcció d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.

Algunes de les conclusions a les qual arriba plantegen que un marc d’actuació consensuat que doni pistes bàsiques per poder construir l’acció comunitària és vital, perquè ha de poder servir a l’equip, al territori i a altres professionals que  entrin en joc.

També destaca, a l’hora d’apropar-se a una proposta d’aquest tipus, tenir presents les bases en les quals coincideixen: drets, inclusió, apoderament i passar del treball individual al treball col·lectiu (passar del que hi ha de meu al que hi ha de nostre). Així, en aquestes experiències, trobem que l’acció comunitària es converteix en una mena de programari lliure on l’administració genera i presenta un marc que la ciutadania fa seu, modifica i actualitza. aquest fet és d’una importància vital perquè dona sentit a la finalitat dels projectes, alhora que permet un contacte directe amb la realitat que es viu en el territoris.

També ens diu que a l’hora de començar una proposta d’aquest tipus, és important evidenciar els elements metodològics que comparteixen. i és potent veure com el fet relacional agafa molta força. són equips amb maneres de fer molt properes.

  • En primer lloc, parteixen del fet d’estar, de tenir una presència, de formar part del que passa al carrer, les places i els equipaments. En definitiva, és la idea que desapareixen les barreres físiques i el veïnat els troba d’una manera fàcil. i, quan hi entren en contacte, treballen en l’acollida i donen espais de qualitat per a la rebuda individual i per a l’acompanyament en l’espai col·lectiu.
  • En un segon nivell, plantegen el fet d’anar a buscar la comunitat. Piquen a les portes, van a les reunions, parlen en els parcs, etcètera. Hi ha una actitud proactiva en la construcció de relacions. a més, es busca la veu de persones i col·lectius amb els quals no es té relació i que no formen part de l’estructura comunitària del territori. això significa que es vol obrir una lògica d’oportunitat per tal que formin part d’allò que és de tots, assegurant que les veus siguin diverses. En definitiva, es vol poder comptar amb les veus dels presidents i presidentes, però també de les persones joves que són a la plaça, per posar un exemple. Es veu d’una manera molt clara l’aposta per construir des d’una perspectiva de drets.
  • I, en un tercer nivell, detectem la creació d’una capil·laritat en el territori, una capacitat de generar connexions i poder arribar a llocs diferents. s’arriba a les persones perquè aquestes arribin als espais comunitaris  (“arribo a tu perquè tinguis l’oportunitat d’arribar a allò que és de tots i totes”). són les passarel·les que posen en relació els diversos projectes i espais.
És una estructura comunitària importantíssima, que permet la sinergia entre accions i, alhora, fa que la veu diversa del territori estigui arribant a diversos espais, que ressoni i, per tant, construeixi comunitat. són passarel·les que permeten el pas de les persones per diversos espais que les alimenten i que alhora són alimentats per elles.

En definitiva, els serveis públics són clars motors d’acció comunitària i que, de tots els reptes que tenen, n’apareixen dos de clars que cal destacar: un de principal i constant, que és la construcció d’una proposta conjunta amb la diversitat de protagonistes d’un territori, i un segon repte, que és generar una marc d’actuació comunitari construït de manera conjunta amb els diversos serveis i equipaments d’un territori.


Antonio Alcántara. Educador social, autor d'aquest estudi. Activista veïnal i professor de la Facultat d’Educació de la UB. Col·legiat 10016.


El podeu descarregar en PDF: Serveis públics motors de l’acció comunitària


Us pot interessar aquesta altra entrada sobre un altre estudi que va fer l'Antonio Alcántara per la Direcció d'Acció Comunitària de Barcelona: "Recerca: Acció comunitària en medi obert. Estudi de casos"



dijous, 17 d’octubre de 2019

I si els i les professionals de l'educació social girem la mirada cap a nosaltres mateixos?

Fa un temps que des del CEESC vam entrar en contacte amb l’Institut Gestalt perquè ens van interessar algunes de les seves propostes formatives. De fet, ara mateix teniu disponible una de els seves formacions amb descompte per a membres del CEESC.
L’entrada d’avui ens l’escriuen la Silvia Lobera  i el Jan Garrido Montblanch, de l’Institut Gestalt, molt a to amb la recent celebració del #DiaES i el Carnaval de Blogs d’aquest any

Dedicar energia a la revisió i cura personal dels equips d'atenció directe pot incrementar el potencial terapèutic de la intervenció eductiva. Entenent per "potencial terapèutic" a la valoració de que l'assoliment dels objectius dels nostres serveis passa per una transformació personal de la persona destinatària del servei.

Es tracta d’un canvi vital del qual podem distingir dues parts. Una part  relacionada amb  la prestació del servei com accés als recursos, oportunitats, prestacions, mesures de protecció, accés a la informació...  que van dirigides a reduir la situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social de les persones ateses. I una altra que ve donada per l'enfoc educatiu dels serveis dirigits a promoure les capacitats, competències, coneixements, recursos propis de les persones que són usuàries del serveis.

Ara ens volem centrar en aquesta segona part.  Podem fer servir la paraula empoderament, capacitació, promoció de l'adquisició d'aprenentatge... També parlem d'acompanyament. Som conscients que aquests processos tenen un recorregut, no es donen d'un dia per l'altre, no són lineals, i s'ha de realitzar al ritme de la persona, que és la protagonista.  És més, en aquests processos podem observar també “retrocessos”, dificultat d'assumir les oportunitats que s'ofereix des del servei, desvinculacions, abandonaments, retraïments...

Com ja sabem en els nostres serveis aquest procés de capacitació, empoderament o de facilitació d'aprenentatge es duu a terme amb persones amb nivells de patiment molt alts, exposats/des a situacions de risc, on s'hi poden veure associades processos traumàtics, dols, addiccions, nivells alts d'ansietat, convivència amb diagnòstics de salut mental.

Enfoquem aquest aspecte ja que el potencial de la relació educativa que oferim des dels nostres serveis no pot tenir una mirada, i no la té, centrada únicament en el nivell d'adquisició de nous coneixements o habilitats, sinó que cal que acompanyem en la restauració, en la resiliència, en una promoció de la salut i el benestar integral de la persona. I creiem que això passa, en gran part, per fomentar el potencial terapèutic de la relació educativa.

En la relació educativa, com en totes les relacions, es posa en joc el propi material humà. I quan ens vinculem com a professionals amb les persones que atenem, ens vinculem com hem après i amb les eines personals que hem desenvolupat al llarg del nostre camí. En les formacions acadèmiques  aquest és un aspecte encara poc, o gens, afrontat. En els currículums universitaris no està contemplat l'auto-coneixement profund del/la professional per tal de poder estar entrenat en l'abordatge integral de la relació que contempla la inclusió de les emocions.

No fem aquesta referència perquè els professionals de l'educació social hagin de realitzar processos terapèutics o tractaments psicològic, ja que no és la nostra funció, sinó per tal de poder acompanyar a la persona atesa en la seva integritat i poder-nos prendre cura de nosaltres mateixos amb l'impacte que implica l'exposició de la tasca que realitzem.

Des dels serveis d'intervenció social preval una mirada  que contempla la persona atesa en el seu context, que inclou per exemple el tractament amb el nucli de convivència, així com treball amb grups d'iguals per promoure el suport mutu. Creiem que el camí cap a l'atenció  integral de la persona, mitjançant múltiples paradigmes d'intervenció, ja està en marxa i dia a dia es realitzen dels dels equips molta feina amb aquesta voluntat.

Alhora creiem que des de la mirada de la teràpia Gestalt trobem una metodologia d'auto-coneixement que ens permet afinar-nos com a instrument de treball. A un mateix. Permetre'ns posar el focus cap a nosaltres.

La nostra és una professió on la mirada està centrada en l'altre, i ha de ser així. Però podrem veure, que si allò propi no està suficientment atès: preval, emergeix, impregna, entorpeix, limita, pesa. Aquest exercici d'auto-revisió i aquest espai de girar la mirada cap a nosaltres ens pot aportar més claredat, solidesa i capacitat de contenció pròpia i d'altri.

És des d'aquesta voluntat que des de l'Institut Gestalt proposem una formació vivencial. Des de l'experiència extraure'm les bases teòriques de la l'enfoc gestàltic. Serà un treball de creixement en context grupal. És una oportunitat per tal d'abordar tota la informació que en el contacte amb els i les companyes del procés emergeix. Les persones participants esdevenen miralls on poden rebre informació els uns i els altres, alhora que afavoreixen la contenció i l'acompanyament mutu.

La relació educativa es veurà nodrida d'un major nivell d'autoconeixement, d'un espai on el/la professional es pot recolzar i així afrontar la tasca diària amb més energia i disponibilitat, i d'eines en relació a l'escolta, la comunicació i els patrons relacionals que afavoriran la comprensió i acompanyament integral de les persones ateses als serveis.

Silvia Lobera i Jan Garrido Montblanch, Institut Gestalt i amb la col·laboració de Col·legi.

dijous, 10 d’octubre de 2019

Carnaval de blogs 2019

Avui us presentem la 7ena edició del “Carnaval de blogs” del Dia Internacional de l’Educació Social, #DiaES.

Aquest any, en el #DiaES, hem posat el punt de mira en la necessitat de generar estratègies i destinar recursos a construir una cultura de l’autocura sota el lema “La nostra energia és la nostra força”.

Vam demanar que els bloguers i blogueres de l’educació social ens expliquessin quina és la seva vivència entorn a aquest tema i com ho fan per carregar les piles.  

No tenim la recepta exacta, tal i com en diu un dels participants, però des de cada una de les entrades se’ns parla de punts molt diferents. Un luxe, comptar amb aquestes 14 veus de l’educació social. Us en recomanem la lectura, perquè segur que en traieu moltes coses bones. Disfruteu-ne!

I, des d’aquí, no podem més que agrair a totes i tots els que hi heu participat. Gràcies!


//cast//

Hoy os presentamos la 7ª edición del "Carnaval de blogs" del Día Internacional de la Educación Social.

Este año, en el #DíaES, hemos puesto el punto de mira en la necesidad de generar estrategias y destinar recursos a construir una cultura del autocuidado bajo el lema "Nuestra energía es nuestra fuerza".

Pedimos que los blogueros y blogueras de la educación social nos explicaran cuál es su vivencia entorno a este tema y cómo lo hacen para cargar las pilas.

No tenemos la receta exacta, tal y como dice uno de los participantes, pero desde cada una de las entradas se nos habla de puntos muy diferentes. Un lujo, contar con estas 14 voces de la educación social. Os recomendamos la lectura, porque seguro que en extraiga muchas cosas buenas. ¡Disfrutad de ella!

Y, desde aquí, no podemos más que agradecer a todas y todos los que habéis participado. ¡Gracias!

  • Carlos Alejandro Campos Urrutia (@Educarlex_ES) Educarlex - Experiencias desde la educación social Día Internacional de la Educación Social – EdusoDay2019
    “Espero que jamás me llegue el día de que antes de salir de casa, deba ensayar que sonrisa debo mostrar al mundo y que eso se traslade de un modo u otro a mi trabajo y trato”.
  • Carmen Carrión (@caordas) Educadora Social en construcción Refugios...
    “Por fin me paro. Entonces sé que ha llegado el momento de refugiarme. Solo depende de mí hacerlo”.  
  • Douglas Antonio Varela Rodriguez (@DouglasCayac) Adolescencia y transición Nuestra energía es nuestra fuerza
    "El mundo de la educación social es como una montaña rusa, puede que la actividad vaya como la seda o puede que se esté en un infierno de circunstancias, es como un deporte de riesgo, nunca sabes a dónde vas a llegar o cómo y en que estado te encontraras al final de la aventura".
  • Jose Luis González (@josgnzlz#ineditviable#DiaES Vamos a cuidarnos, juntas
    “Crec que, el primer que ens cal, és fer-nos preguntes que ens permetin avançar cap a una presa de control dels factors que influeixen en el nostre benestar professional, i personal”. 
  • Juan F. Berenguer Martínez (@Trabaconjovenes) Trabajar con jóvenes Nuestra energía es nuestra fuerza
    “Debemos cuidarnos a nosotros mismos y a quienes nos rodean, a la vez que debemos poner encima de la mesa aquellos comportamientos que ayudan a que en muchas ocasiones el mundo de la #educaciónsocial sea un jungla”. 

Queremos agradecer la participación a estas 13 voces que se han sumado a la iniciativa un año más! // 
Volem agrair la participació a aquestes 13 veus que s’han sumat a la iniciativa un any més! 


El Carnaval de Blogs va néixer fa 5 anys: