Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 24 d’octubre de 2019

Serveis públics motors de l’acció comunitària

Els àmbits d’educació, salut i serveis socials tenen un paper bàsic en la construcció de comunitat. En aquest sentit, aquest estudi exploratori pretén aportar eines que millorin l’acció comunitària a partir d’identificar els elements comuns de quatre iniciatives impulsades per l’Administració.

Així que, en aquest document, s’hi pot trobar un estudi exploratori de casos basat en la lectura de documents, visites als serveis i la realització de quatre entrevistes transcrites de manera literal a dos projectes de Catalunya (Lleida i Olot) i dos projectes de l’Estat espanyol (Madrid i Màlaga); posteriorment hi ha quatre taules comparatives entre els elements analitzats i unes conclusions que recullen l’anàlisi dels elements claus i comuns als diversos projectes.
L’estudi l’ha realitzat Antonio Alcántara, educador social i activista cultural, per encàrrec de la Direcció d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.

Algunes de les conclusions a les qual arriba plantegen que un marc d’actuació consensuat que doni pistes bàsiques per poder construir l’acció comunitària és vital, perquè ha de poder servir a l’equip, al territori i a altres professionals que  entrin en joc.

També destaca, a l’hora d’apropar-se a una proposta d’aquest tipus, tenir presents les bases en les quals coincideixen: drets, inclusió, apoderament i passar del treball individual al treball col·lectiu (passar del que hi ha de meu al que hi ha de nostre). Així, en aquestes experiències, trobem que l’acció comunitària es converteix en una mena de programari lliure on l’administració genera i presenta un marc que la ciutadania fa seu, modifica i actualitza. aquest fet és d’una importància vital perquè dona sentit a la finalitat dels projectes, alhora que permet un contacte directe amb la realitat que es viu en el territoris.

També ens diu que a l’hora de començar una proposta d’aquest tipus, és important evidenciar els elements metodològics que comparteixen. i és potent veure com el fet relacional agafa molta força. són equips amb maneres de fer molt properes.

  • En primer lloc, parteixen del fet d’estar, de tenir una presència, de formar part del que passa al carrer, les places i els equipaments. En definitiva, és la idea que desapareixen les barreres físiques i el veïnat els troba d’una manera fàcil. i, quan hi entren en contacte, treballen en l’acollida i donen espais de qualitat per a la rebuda individual i per a l’acompanyament en l’espai col·lectiu.
  • En un segon nivell, plantegen el fet d’anar a buscar la comunitat. Piquen a les portes, van a les reunions, parlen en els parcs, etcètera. Hi ha una actitud proactiva en la construcció de relacions. a més, es busca la veu de persones i col·lectius amb els quals no es té relació i que no formen part de l’estructura comunitària del territori. això significa que es vol obrir una lògica d’oportunitat per tal que formin part d’allò que és de tots, assegurant que les veus siguin diverses. En definitiva, es vol poder comptar amb les veus dels presidents i presidentes, però també de les persones joves que són a la plaça, per posar un exemple. Es veu d’una manera molt clara l’aposta per construir des d’una perspectiva de drets.
  • I, en un tercer nivell, detectem la creació d’una capil·laritat en el territori, una capacitat de generar connexions i poder arribar a llocs diferents. s’arriba a les persones perquè aquestes arribin als espais comunitaris  (“arribo a tu perquè tinguis l’oportunitat d’arribar a allò que és de tots i totes”). són les passarel·les que posen en relació els diversos projectes i espais.
És una estructura comunitària importantíssima, que permet la sinergia entre accions i, alhora, fa que la veu diversa del territori estigui arribant a diversos espais, que ressoni i, per tant, construeixi comunitat. són passarel·les que permeten el pas de les persones per diversos espais que les alimenten i que alhora són alimentats per elles.

En definitiva, els serveis públics són clars motors d’acció comunitària i que, de tots els reptes que tenen, n’apareixen dos de clars que cal destacar: un de principal i constant, que és la construcció d’una proposta conjunta amb la diversitat de protagonistes d’un territori, i un segon repte, que és generar una marc d’actuació comunitari construït de manera conjunta amb els diversos serveis i equipaments d’un territori.


Antonio Alcántara. Educador social, autor d'aquest estudi. Activista veïnal i professor de la Facultat d’Educació de la UB. Col·legiat 10016.


El podeu descarregar en PDF: Serveis públics motors de l’acció comunitària


Us pot interessar aquesta altra entrada sobre un altre estudi que va fer l'Antonio Alcántara per la Direcció d'Acció Comunitària de Barcelona: "Recerca: Acció comunitària en medi obert. Estudi de casos"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada