El proper 20 d’abril, amb motiu de Sant Jordi, torna l’#EncapsuladES en una nova edició especial on ens connectarem en directe amb quatre educadores i un educador que han publicat llibres recentment. En aquesta entrada al blog, la Isabel Iruela, estudiant de pràctiques d’Educació Social al CEESC i la persona que conduirà l’#EncapsuladES, ens dona la seva opinió de tres dels llibres que presentarem en el proper directe.
Malabèstia
Raquel Gámez-Serrano
2022 / Ed Pagès Editors
[més informació sobre el llibre]
Malabèstia és el tercer llibre de la sèrie de novel·les negres de Raquel Gámez-Serrano. A Malabèstia, l’autora ens narra la història de Gal·la Antich, una educadora social que treballa als Serveis Socials de Can Bosch, un poble petit de muntanya on coneixerà la Jessi, una dona amb un entorn complicat que portarà la Gal·la a investigar i implicar-se en una història amb molts perills i misteris.
En aquesta novel·la, l’autora aporta a través de la seva escriptura una mirada crítica envers diversos temes socials d’actualitat, com l’okupació, la violència de gènere i els joves tutelats. La seva formació com a educadora social es veu reflectida en les veus dels seus personatges, que proporcionen diferents punts de vista sobre assumptes socials.
“I ella sempre respondrà que si té por, precisament, és pel fill. I una dona com jo que no ha estat mai maltractada insistirà i li dirà que denunciï malgrat que sap que no té garantit un lloc on dormir perquè hi ha molta demanda, com si el que li està passant no tingués prioritat per sobre de la resta de mesquineses.”
“Hi ha nois que no poden permetre’s fer-se grans. Hi ha nois que tenen por perquè fan por. I hi ha d’altres que fan mal perquè els hi han fet mal. Nois d’un altre país, tutelats.”
Un dels punts forts que té la novel·la i que més m’han agradat és el plantejament tan original: una educadora social que, a través d’un cas, comença a destapar una xarxa de plantacions de marihuana i “malabèsties”, com es cataloguen dins de la història. De novel·les negres i de crims coneixem moltíssims, però com els que dibuixa Gámez-Serrano a cada pàgina, no. L’autora explora un tipus de novel·la negra que s’allunya de la tònica de Conan Doyle i Agatha Christie. Aquí no trobaràs un detectiu que investiga un assassinat, sinó una educadora social amb mala llet que es preocupa per la seva usuària i investiga crims… però d’un altre tipus.
Una de les coses més interessants de Malabèstia és el retrat que es fa de l’educador/a social. Ningú del poble es dirigeix a la Gal·la com l’educadora, sinó com “l’assistenta”. El desconeixement de la professió es trasllada al món de Can Bosch per reflectir la confusió entre els habitants del poble sobre les funcions de l’educador/a social i la seva associació amb altres professionals de Serveis Socials. Això és, sens dubte, un escenari en el qual tot educador/a s’ha trobat més d’un cop.
“Som com una mena de contrapolicia. Això no ho pensa el cap, en J.R., ni cap persona a qui li preguntis què fa un educador social, perquè ningú sap què coi fotem.”
Si hagués de donar-li un contra, he trobat que la història triga a arrencar; el ritme inicial és bastant lent perquè al principi es proporciona molta informació sobre cadascun dels personatges. L’autora s’assegura que el lector conegui en profunditat les llums i les ombres de tots els protagonistes de la novel·la, les seves preocupacions i les seves motivacions… que, encara que el seu retrat et permeti endinsar-te dins de la història, també pot provocar que un lector impacient d’acció es cansi i deixi de llegir. El meu consell és: no ho facis, continua llegint, perquè el que aconsegueix Gámez-Serrano amb Malabèstia és formidable, des de la primera fins a l’última pàgina.
Syringa Vulgaris
Thais Casanova Bertomeu
2022 / Mandrucs
"Fa molt de temps que sento que t’he d’explicar la meua història, que l’he de compartir, no perquè jo sigui algú important, ni la meva història la més fascinant, sinó perquè, simplement soc algú com tu, i m’han passat coses que potser t’han passat a tu." Syringa Vulgaris és un acte d’amor valent, un obrir-se en canal per curar i poder renàixer. L'autora ens entrega una història, la seua, que tot i només tenir 32 anys, ha viscut prou perquè qualsevol que llegeixi el llibre s’hi senti reflectit en algun moment. [més informació sobre el llibre]
Syringa Vulgaris és l’autobiografia de Thais Casanova, una educadora social que ens relata la seva història de vida amb la idea de deixar aquest llegat a les seves dues filles. A través de les seves pàgines, l’autora narra els seus trenta-dos anys de vida amb els respectius altibaixos, les parts bones i les parts dolentes, que permeten al lector sentir-se identificat en moltes ocasions. La seva experiència –i els aprenentatges que li ha proporcionat– també poden ajudar a qualsevol persona que tingui el llibre a les mans a aprendre de cada problema, de cada caiguda i de cada cicatriu.
Thais Casanova abasta diferents temàtiques al llarg de les pàgines. Començant per la salut mental i les relacions amb la família que marquen la seva adolescència, ens trasllada a la seva joventut. Una lectura d’autoajuda molt amena, que no es fa pesada i es llegeix de pressa. Ideal per canviar d’aires i provar un altre tipus de llibre aquest Sant Jordi.
La lectura està dividida en dues parts: Arrels 1990 i Ales 2021. A la primera part es narra la història de vida de la Thais, des del seu naixement fins a l’adultesa. Els salts temporals en aquesta primera meitat del llibre són bastant grans i això m’ha agradat, perquè alleugera el ritme de lectura i fa que sigui ràpid de llegir. Trobo molt positiu que se centri en els fets més importants de cada etapa de la seva vida i no es caigui en l’error clàssic de les autobiografies: perdre’s en detalls innecessaris que el converteixen en un llibre pesat i avorrit per al lector.
La segona part es remunta al 2021, més en l’actualitat. En aquestes pàgines no trobem salts temporals gaire grans, ja que aquesta part transcorre en un mateix any, i els successos són més propers entre si. El que caracteritza aquest apartat és la sanació, el buscar diferents camins per créixer i curar ferides. Perquè sanar no és fàcil i no és seguir un camí únic, sinó que consisteix a cercar la medicina particular que li va bé a cadascú com a individu. En el cas de la Thais, el seu camí resilient passa per explorar el reiki, l’acupuntura, i deslligar-se de les cadenes que feien tants anys que la retenien.
Un altre dels aspectes positius que té Syringa Vulgaris és que és estèticament preciós. La portada és elegant i delicada, i als inicis de cada capítol trobem petites il·lustracions molt exquisides, a més de fotografies de l’autora que marquen i divideixen cada part de la lectura. Són detalls que donen vigor al llibre i remarquen la delicadesa amb què s’ha confeccionat aquesta biografia, punt molt destacable a considerar si tenim en compte que és una publicació autònoma i no hi ha cap editorial al darrere.
He trobat a faltar que no es fes més incís en el treball d’educadora social de la Thais. Ella menciona que treballa fent intervencions amb famílies, però no arriba a aprofundir en aquesta part de la seva vida. Crec que hauria estat interessant que afegís alguna experiència o aprenentatge que hagi tingut arran de la seva feina –perquè l’elecció de la seva professió està intrínsecament lligada amb la seva història de vida– i, per tant, m’ha sorprès que no hi hagi cap anècdota relacionada amb això.
I si et preguntes, i per què Syringa Vulgaris? Què significa aquest nom? T’animo que llegeixis el llibre i ho descobreixis. El significat tan especial que té està explicat per l'autora amb tanta cura i delicadesa que no m’atreveixo a replicar-lo, sinó a convidar-te a llegir-lo i a entendre-ho pel teu compte.
“M’és difícil posar paraules a allò desconegut, a allò que no s’ha pogut racionalitzar, i em fa temor el juí. Però esta història no va de mi, va de tu i, si ets aquí, és perquè necessites sentir les meues paraules. Així que agafo aire, deixo d’escoltar el meu ego, que sovint abandera les meues temors, el miro als ulls amb tendresa i m’amollo, m’allibero, lletra a lletra em continuo buidant.”
Una presó educadora
Històries, propostes i intervencions per no tornar-hi
Jordi Enjuanes Llop i Yanina Diaz Ortega
[…] si mirem bé, a banda de persones internes trobem professionals que hi treballen, que acompanyen, que s’esforcen per possibilitar canvis que afavoreixin el retorn a la comunitat en condicions. La presó és, i ha de ser, una escola, però no de delinqüència, sinó de ciutadania, de noves oportunitats. Perquè totes i tots, fins i tot els qui han comès un delicte, formen part de la comunitat. I aquesta és la funció de les presons: motivar i promoure canvis que ens ajudin a no caure de nou en la comissió de fets delictius. [més informació sobre el llibre ]“El que hem mirat d’explicar en aquest llibre és la vivència de dues persones que s’esforcen per tirar a terra la mirada clàssica de la presó (...). Reclamem una presó educadora, una presó on es miri d’acompanyar envers la transformació, on es cregui que qui hi ha a dins són ciutadans de primera, perquè defensem que no hi ha ciutadans de segona.”
“Si ens permeteu un símil, compartirem una història que m’explicava un professor a la facultat. L’intern podríem assimilar-lo a una sopa que ens ha sortit salada. Una sopa que no és apta per a servir i que el xef del restaurant decideix deixar a banda. L’hi dona a un dels cuiners i li diu: ‘Fes-ne algo o llença-la’. El cuiner, en lloc de desfer-se’n, el que fa és augmentar la quantitat d’aigua. No treu la sal, ni ho intenta, perquè no pot, sinó que la dilueix en més quantitat d’aigua. I aquesta és la feina de l'acompanyament penitenciari. (...) els models que nosaltres defensem aposten per cuiners que incrementin les dosis de valors, competències i processos de socialització, diluint, així, la sal del comportament antisocial. Entenem que l’acció penitenciària educadora ha d’incorporar, amb la complicitat de l’intern, noves experiències i reflexions que aportin un canvi en el sistema de valors que ajudin en el seu procés de reinserció.”
Te necesita aunque no lo parezca
Sara Desirée Ruiz
2023 / Ed Grijalbo
La vida de las personas adolescentes está llena de situaciones y momentos que nos sacan de quicio; la mayoría de esas circunstancias tienen que ver con la necesidad de encontrar un sentido a su vida, de alzar la voz y que se las reconozca y acepte como personas singulares. Buscan sin cesar nuevas experiencias para crear una definición de sí mismas que les permita encajar en el mundo y llegar a la vida adulta sabiendo cuál es su lugar. En ese proceso de desarrollo del autoconcepto, la autoestima y la identidad, es primordial que sientan el apoyo de quienes más les importan. [més informació sobre el llibre]
Te necesita aunque no lo parezca és un llibre imprescindible per a totes aquelles persones que treballen amb adolescents o que tenen un/a adolescent a les seves vides. Escrit per Sara Desirée Ruiz, aquest llibre ofereix una guia completa per a acompanyar els i les adolescents a desenvolupar la seva autoestima i trobar la seva identitat.
L’autora ofereix consells pràctics, exercicis i activitats per ajudar els i les adolescents de les nostres vides -o amivis, com els denomina l’autora- a explorar aquests temes i desenvolupar una major consciència de si mateixos. A més, no es queda només en la superfície teòrica, sinó que va més enllà i ofereix pautes, exercicis i anima el lector a subratllar i escriure a les pàgines del llibre.
El llibre pren com a punt de partida la història de Simone Biles per desenvolupar les seves idees. Cada capítol utilitza la seva figura per fer analogies constants, i se centra en la seva vida com a atleta olímpica per comparar-ho amb situacions del dia a dia d'adolescents. Els temes principals del llibre -l'autoestima i la identitat- es tracten a través de quatre capítols, seguint amb el símil esportiu: l’escalfament, l'entrenament, les proves i la competició.
El que fa que Te necesita aunque no lo parezca sigui especialment valuós és que l'autora no sols se centra en els i les adolescents, sinó que també brinda consells i estratègies per a a famílies, tutors, tutories i educadors i educadores. Això és essencial ja que, en última instància, són aquests adults els qui poden tenir un impacte significatiu en la vida dels i les adolescents i, per tant, juguen un paper molt important en ajudar-los a desenvolupar la seva autoestima i trobar la seva identitat.
“Tu papel es esencial para que las personas adolescentes de tu vida se comprometan con su original y lleguen a la vida adulta queriéndose y conociéndose al máximo. Y te supondrá un esfuerzo pues no hay nada rápido ni sencillo cuando hablamos de los procesos humanos.”
La redacció del llibre és amena i fàcil d'entendre. L'autora utilitza un llenguatge senzill i exemples clars per il·lustrar els seus arguments. A més a més, al final de cada capítol, Ruiz inclou un resum amb les idees clau que ha desenvolupat al llarg del mateix. Això ajuda a seguir i adquirir els aprenentatges de forma senzilla, ja que se’n destaquen les idees més importants.
En resum, Te necesita aunque no lo parezca és un llibre essencial i que recomanaria a totes aquelles persones que treballen amb adolescents o que tenen un/a adolescent en les seves vides. Amb suggeriments, pautes i activitats, aquest llibre ofereix una guia completa per acompanyar els i les adolescents en una etapa plena d’emocions i aprenentatges.
“En el camino de desarrollar una buena autoestima y construir su identidad, tus amivis necesitarán de todo tu amor incondicional y toda tu confianza para escribir su propia historia con pulso firme. Puede que las expectativas te nublen la vista y no te dejen apreciar la belleza de lo que tienes delante. Una belleza natural y humana que se transforma y crece con cada rayo de sol, con cada gota de agua, con cada mirada, con cada palabra. Las mejores vistas de las personas adolescentes de tu vida las tienes delante de ti.”
Actualització:
L'#EncapsuladES de Sant Jordi el podeu veure aquí.