Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

divendres, 24 d’abril de 2020

Afrontar la pèrdua: nenes, nens i adolescents (NNA) en confinament

Per Francesca Ferrari, col·legiada 1145, i Josepa Borràs, col·legiada 1240. Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).

La mort sembla no estar integrada en la vida actual, l’ésser humà ho pot tot i el present és etern, es diria que res no ens pot afligir, però la mort és una realitat amb la qual hem de conviure, ser conscients que no la podem eludir i davant de la qual en som totalment vulnerables. En aquest sentit, la mort hauria d’estar present en l’educació des de petits.

En aquests moments, la humanitat s’ha adonat que ha d’afrontar la realitat de la nostra fragilitat, que ja existia però que no era interpretada. En un període de temps molt curt, ens trobem que diàriament es produeixen morts per una malaltia greu que fa tan sols uns mesos ni coneixíem. Com és habitual en el pensament occidental, la mort era una situació passatgera i llunyana, però ara estem abocats a un confinament estricte d’un dia per l’altre i sense veure-hi el final.

L’escola es va tancar i els NNA estan a casa amb millors o pitjors condicions familiars i econòmiques. A d’altres els toquen realitats més crues, com ara estar confinats en centres de menors d’edat. La mort i la malaltia, com una pèrdua més, ens acompanyen diàriament i les famílies no han tingut temps de preparar-s’hi.

Com es pot afrontar, en aquests moments, una situació de pèrdua o de mort d’un familiar significatiu per part dels infants, ja sigui la mare, el pare, l’avi, l’àvia o un germà?

Es recomana amb insistència que es tingui molt present que també en aquestes edats, amb nens prou petits, cal aplicar condicions de suport adaptades a la maduresa de cada infant per tal de no obviar aquest pas molt important i dolorós. Viure el dol fa mal, són moments, dies, dolorosos i de tristesa. Cal plantejar el comiat a l’ésser estimat en les formes i maneres més accessibles a les circumstàncies concretes. El dol, l’aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia, és una reacció emocional davant d’una pèrdua. En aquests moments, es pot experimentar una doble pèrdua. Quan hi ha un malalt de COVID-19 en una família, primer hi ha l’aïllament de la persona, una hospitalització i, si no hi ha curació, una desaparició, una mort sense comiat.

Com a professionals de l’educació social, compartim amb altres professionals relacionats amb la salut, com ara psicòlegs i psiquiatres, la importància de l’elaboració del dol en totes les circumstàncies que així s’esdevingui i, concretament, en aquests moments de la pandèmia per la COVID-19, en què alguns nens i joves perdran els seus avis o altres éssers molt estimats.

En general, les fases del dol podem dir que són quatre: la primera, la del xoc; un no s’acaba de creure què ha passat, s’està atordit. Una segona fase d’evitació o negació; s’està enfadat amb la persona que s’ha perdut, es pensa que és una injustícia i un es pregunta quina responsabilitat hi té o que ha fet malament perquè passi això. La tercera fase és la connexió i la integració; poder començar a racionalitzar i acceptar des d’un punt més global, ja no focalitzat en la persona o la pèrdua, i es pot expressar amb el plor. La quarta seria la de creixement, acceptant la nova situació, llavors ve el perdó i comença la transformació cap a una nova etapa de vida.

El dol que s’expressa amb símptomes físics, pensaments, emocions i conductes, dependrà de cada persona, de com es viu la pèrdua, de la manera de ser i, molt important, de l’edat. Per tant, les fases es poden barrejar en alguns moments.

Si hi ha una pèrdua d’una persona significativa a la família per la malaltia greu del COVID-19 i posterior defunció, els adults hauran de poder tenir espais i moments per acceptar la pròpia vulnerabilitat, articular el seu dol i preparar com transmetre-ho als infants i adolescents. Aquest treball que hauria de ser d’introspecció, s’haurà de fer en ple confinament, en situacions de molt patiment i sense que ningú es pugui allunyar i tornar a casa, perquè tots ja hi som. L’expressió del dolor és possible que s’hagi de compartir i hem d’aprofitar per construir-hi quelcom de positiu.
Si un dol queda obert per no haver estat abordat en la manera oportuna, poden sorgir problemàtiques futures en el desenvolupament dels NNA.


Com parlar de la mort a nenes, nens i adolescents?


Habitualment, no se’n requereix un abordatge professional, n’hi ha prou precisament amb el suport familiar de l’escolta i l’activació de l’expressió dels NNA, poder parlar-ne àmpliament, fer-ne comentaris, etc. El fet que es pugui treure el dolor i compartir-lo en el nucli familiar pot, en si mateix, propiciar una vivència sana del dol. Per tant, és important que els adults, mare i pare (progenitors), parlin amb els seus fills i filles de la pèrdua significativa, tenint en compte les edats però, en qualsevol cas, els han de fer expressar els sentiments, dubtes i temors i també compartir-hi els seus.

No es pot negar la mort ni, en aquest cas, la malaltia greu que suposa la COVID-19, perquè elaborarien un concepte equivocat en el seu desenvolupament emocional i intel·lectual. No parlar-ne és crear un sentiment de desconeixement i de por.

S’haurà de buscar el moment oportú per donar la informació adient perquè els NNA puguin fer la construcció mental d’aquest concepte segons l’edat.

S’ha d’iniciar un diàleg amb absoluta claredat, utilitzant explicacions breus i senzilles adaptades a l’evolució dels infants. En cap cas recórrer a mentides o metàfores com ara “morir és com dormir”, una de les més habituals, ja que poden provocar pors i desconfiança.

Cal que se’ls doni permís per expressar i comunicar qualsevol necessitat, emoció o patiment; només així sabran que els adults estan al seu costat transmetent-los seguretat. Cal estar molt atents a les seves respostes i donar molt d’espai a les seves preguntes.

Cal deixar sentir les reaccions de plor, ràbia, retraïment, tristesa, trastorns de conducta d’alimentació, conductes regressives en els més petits, i tenir en compte que a l’adolescència la ràbia pot expressar-se en comportaments transgressors, conductes antisocials, abús d’alcohol o altres substàncies tòxiques. Per això és important que l’adult estigui al costat per escoltar i observar; en confinament, ens aproparem als NNA amb empatia, dolçor i seguretat, ajudant a reconèixer els seus sentiments sense emetre’n judicis.

Amb els infants és bàsic establir la diferència entre una malaltia greu, com pot ser la causant d’aquesta pandèmia, i la que no ho és, com pot ser un refredat; o entre anar a l’hospital per una necessitat concreta i les morts que ara s’estan produint als hospitals en soledat. Tot plegat s’ha de poder explicar per evitar pors innecessàries en el futur.

D’altra banda, per als infants i adolescents és molt important el ritual de comiat -l’enterrament- per donar simbolisme a la mort, però en aquests moments no és possible fer-ne, per tant, s’ha de poder realitzar algun ritual a casa per acomiadar la persona; potser més endavant ja es podrà fer a nivell social.

Concretant per blocs d’edat podríem parlar de:
  • Fins als 3 anys, transmetent-los que són escoltats i afavorir-ne el contacte físic a través de carícies, mirades, abraçades, jocs i lectures de llibres que poden parlar sobre la pèrdua i la mort.
  • Fins els 5 anys, explicar la mort com absència de funcions: les persones que moren deixen de respirar, no tenen gana, ni fred ni calor, etc. Cal estar atents als seus jocs, històries que poden imaginar i explicar, o dibuixar per observar-hi pors i angoixes, i estar atents a com va interpretant l’infant la realitat del dia a dia i allò que afavorirà el seu desenvolupament emocional.

    És interessant realitzar amb ells activitats més plàstiques: treballar la plastilina, fer dibuixos relacionats amb l’ésser desaparegut on el nen plasmi el que sent i explicar-ho relacionant-ho amb els temes que vulgui, sense forçar, amb escolta activa.
  • Fins als 12 anys, concretament cap els 6 o 7, apareix la por a la mort, per tant, en aquesta etapa es pot començar a reconèixer la mort com un fet real i irreversible.

    Se’ls han de donar explicacions que el puguin ajudar a entendre en què consisteix la mort, el que comporta que ja no veuran més aquella persona, sobretot de forma clara, sincera i concreta. On estarà la persona significativa hi estarà bé, on estigui hi haurà altres éssers estimats que han mort abans. S’han d’evitar explicacions amb metàfores.

    Si han fet un dibuix o qualsevol expressió plàstica o han recollit algun objecte, es poden contemplar diferents opcions sobre què fer-ne que el mateix nen pot proposar: ficar-ho en un sobre per llençar-ho o enterrar-ho en algun lloc, o bé guardar-lo en una capseta, etc.

    Als més grans se’ls pot suggerir escriure una carta, o fer algun escrit, contemplant les coses boniques de la persona que ha mort, tot recordant bons moments viscuts i compartir-los. La destinació l’ha de trobar el mateix infant.

  • A partir dels 12 anys, poden elaborar hipòtesis partint de la seva pròpia reflexió. A l’adolescència, si bé tenen comprensió de la mort i del sentit de la seva pròpia mort, es troben en una etapa evolutiva complexa i d’emocions extremes que propiciaran la no expressió dels sentiments, provocant actituds de negació i aïllament, com més vagin creixent.

    Des d’aquest punt de vista, s’han de propiciar espais de diàleg, on puguin expressar-se i d’explicar-los la situació amb total sinceritat i de no amagar-los les nostres emocions. Només així, els NNA podran gestionar i identificar les pors, els patiments i les emocions.
Algunes consideracions pràctiques de “com comunicar” la mort d’un familiar:
  • Qui: la persona amb més vincle (pares i mares).
  • Quan: com més aviat millor i presencialment.
  • On: en un lloc íntim i segur per poder expressar sentiments i emocions.
  • Com: de manera clara i concisa deixant espai per a possibles preguntes.
De tot l’exposat, sens dubte, el més aconsellable és que allò que es faci, es faci, sobretot, amb una actitud de serenor i de prou normalitat. La mort forma part de la vida en qualsevol circumstància, així, l’acceptació del que és la vida en un ambient de caliu, amorós i proper, pot afavorir una mirada prou intensa i conscient del que cal fer amb cadascun dels nostres NNA.


Barcelona, abril 2020