La Tina Benet és de Barcelona però ara
està vivint a Ouagadougou (Burkina Faso), on treballa a l'AssociacióReveillez-vous Bon Citoyens, amb gent amb diversitat funcional.
La Tina és llicenciada en Educació Musical, té la titulació del CFGS d'Integració Social i actualment estudia el grau d'Educació Social i de Ssicologia a la UOC.
És una noia inquieta, a qui li agrada viatjar per a conèixer nous racons de món i altres cultures. Ens comenta que “per temes laborals mai havia pogut profunditzar gaire en cap país, però aquest any, a conseqüència de la crisis que pateix Espanya, he vist l’oportunitat de poder marxar força temps i això m’ha permès arribar fins on sóc amb ganes d’aprofundir en el sector al que fa anys que em dedico: les persones amb diversitat funcional.”
“Un cop aquí però, m'he trobat amb una realitat totalment diferent a la que he
viscut fins ara i a la que m'imaginava. Així doncs, el meu fer per aquestes
terres ha canviat una mica i m'ha fet moure entre Burkina Faso i Mali,
plantejant-me els camins de pau que es poden seguir en un país en vies de
desenvolupament i amb una guerra latent.”
La Tina és llicenciada en Educació Musical, té la titulació del CFGS d'Integració Social i actualment estudia el grau d'Educació Social i de Ssicologia a la UOC.
És una noia inquieta, a qui li agrada viatjar per a conèixer nous racons de món i altres cultures. Ens comenta que “per temes laborals mai havia pogut profunditzar gaire en cap país, però aquest any, a conseqüència de la crisis que pateix Espanya, he vist l’oportunitat de poder marxar força temps i això m’ha permès arribar fins on sóc amb ganes d’aprofundir en el sector al que fa anys que em dedico: les persones amb diversitat funcional.”
La
Tina ens ha escrit parlar-nos d’aquestes
reflexions. Us deixem el seu text. Esperem que us serveixi també per a pensar...
“Educar bé els sentiments i les emocions per no encadenar-les i així millorar les nostres eines per obrir camins de pau”
L’educació és una via que tenim les persones a les nostres mans com a generadora de pau i possiblement aquesta mai acabarà amb les guerres i els conflictes violents del món, però cal potenciant-la i d’això n’és responsable tota la societat, però especialment els educands.
Per aquesta raó, en alguns llocs del món, podem veure com la prioritat dels
que manen és la de tenir una societat sense coneixement i així estendre el seu
terror mitjançant guerres, fam i un llarg etcètera que fa que la societat es
paralitzi i es pugui manipular fàcilment.
És per això que els professionals del tercer sector, podem centrar-nos
en casos com aquests, de conflicte bèl·lic, en donar eines per tal de no alimentar ressentiments històrics
de la població autòctona del país, que no fan més que deixar-nos enganxats en el
passat i no avançar. Avançar vol dir ser conscients del present (vingui d’on
vingui), detectar allò que no ens agrada i buscar solucions per canviar-ho. És
a dir, si el passat no ens agrada, no ens hi enganxem i fem el possible per
canviar-lo i que no es repeteixi.
En les societats actuals, encara és més fàcil dir allò que no som, que
no pas allò que som, perquè al endinsar-nos-hi, veiem que és tan plural, que és
difícil trobar-hi els elements diferencials.
Així doncs, cal enfortir el sentiment d’identitat i mostrar-ho al món
i fer-ho a través del que ens enorgulleix (cultura, etc…). Potenciar la pròpia
identitat (col·lectiva) significa estimar, valorar i transmetre-ho a les noves
generacions. Així doncs, no alimentem el rancor de la historia i anem-la
construint novament.
Cal també alimentar l’ànima de
la societat, la manera de viure i de conviure, de crear, de treballar, de
ser i comportar-se en el món, però aquesta ànima està feta de records,
pensaments, valors, ideals, creences, etc…
Hauríem de ser-ne conscients de tot això, sobretot perquè les noves
generacions no siguin indiferents davant els valors, etc., ja que el que
caldria aconseguir, és que aquestes noves generacions, tinguessin un sentit de
pertinença a la nació, i s’impliquessin en la comunitat i construir pas a pas,
la societat a través dels valors i no del passat ressentit, sinó de la
transmissió de valors a través de les generacions.
L’educació
ha de generar processos que ajudin a fer créixer les capacitats i possibilitats
personals i col·lectives que permetin prevenir la violència i trobar els
recursos necessaris per aconseguir-ho. I també facilitar conèixer els actes de
violència, com també els seus efectes, per poder reflexionar-hi, implicar-s’hi
i treballar per evitar-los i intentar que no es repeteixin.
l’estima, l’autoestima, l’empatia…
Les emocions i sentiments ens remeten a components bàsics del comportament
humà. A través d’ells construïm la nostra identitat i ens vinculem al món i als
altres, és a dir, constitueixen una dimensió essencial en el desenvolupament
humà, ja que l’educació emocional pot ser una via per arribar a l’educació en
valors, etc...
Així doncs, podríem parlar de l’encadenament als sentiments.
No és dolent conèixer el que
sentim, les emocions que ens provoquen les coses, ans el contrari, és una forma
de coneix-se’ns a nosaltres mateixos i als altres, i per tant, actuar en
conseqüència.
El que pot passar, però, i s’ha
d’anar en compte, és que ens quedem lligats a un cert tipus d’emocions
anomenades: Negatives.
Aquestes, són les que ens fan mal,
les que ens costa més d’identificar, però no necessariament d’expressar. És
important, doncs, que sapiguem identificar-les i sapiguem conviure-hi per tal
de no alimentar-les, ja que això, ens pot dur al rancor, a l’odi, a la
violència, etc...
Educar bé els sentiments i les emocions i
no encadenar-nos en elles, ens permetrà entendre la vida com un espai obert en
el que l’home s’inventa contínuament i per tant, a través d’aquesta educació,
poden anar canviant les creences, del passat, del present i del futur.
Tina Benet
Burkina Faso 2012
(Fotografies Tina Benet)