Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimecres, 30 de novembre de 2011

Identitats Digitals a l’abast de tothom?

La jornada del Paper de la innovació en la recerca activa de feina realitzada pel CEESC I la Consultora ITD a l’espai Plató del Pati Manning (CERC) va tractar essencialment de la recerca de feina i com la creació d’una identitat digital pot ajudar-nos en aquesta tasca.  

La identitat digital és tota petjada que deixem al món d’Internet sobre qui som, interessos, àmbits que ens agraden, professió. Aquesta té relació amb la nostra identitat real. 

Tant el Jaume Albaigés com l´Óscar Martínez, tots dos de la Consultora ITD, ens van presentar una idea clara i concreta de com la web ha de ser un espai on potenciar la imatge professional-identitat digital. També van apuntar com la presència en el món cibernètic fa xarxa i pot ampliar els horitzons professionals dels educadors i educadores. Qui no té presència a la xarxa no existeix.

Els educadors i educadores tenim petjada al món d’Internet? Existeix la identitat dels educadors socials a la Xarxa? Presentem experiències professionals a medis digitals com blocs, pàgines de perfils, fòrums?

Si bé ara utilitzem aquest espais per relacionar-nos amb amics i família cal ampliar el cercle per presentar la nostra professió i experiència als altres. Això, requereix de temps i processos d’assaig i error, degut al marge d’aprenentatge propi de cada nova tecnologia i i programari. 



La centralització d’aquesta identitat digital no pot fer oblidar, tal com feia palés la Carol Martínez, de la cooperativa Eduvic, la importància de les capacitats, actituds i aptituds del candidat a una oferta de feina: tenir habilitats socials, saber treballar en equip, tenir capacitat de gestió de les seves emocions, resolució de conflictes, etc. 

Hem d’aprendre a fer networking mitjançant recursos que ja utilitzen, periodistes, creatius, artistes, músics com a medi d’autopromoció. No només blocs, si no també eines per contactar amb gent per àmbit de professió com el linkedIn, el twitter. Sobretot ara que la família ha deixat de ser generadora de feina amb la pèrdua del boca orella.

Hem de capacitar-nos per crear i gestionar continguts, aprendre a referenciar i construir la nostra xarxa relacional, el nostre networking. Hem de pensar com traslladar els sabers sense exposar dades sensibles de les persones amb les que treballem. Saber alimentar, fer créixer i organitzar les nostres veus per no caure en un discurs únic i monòton. Donar cabuda a les tecnologies des de la responsabilitat i la crítica per entendre que les relacions també canvien. 

Si no entenem aquests canvis no podrem acompanyar a la gent en la seva inserció laboral, i aquesta romandrà fora per la bretxa digital sense accedir a les mateixes oportunitats que la resta de persones.

Mario Robles Rionegro
Educador Social
www.kaotot.blogspot.com 

dimecres, 16 de novembre de 2011

El Circ Social

Ha estat un sorpresa ben agradable que des del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya em demanessin una col·laboració en relació el blog que porto “Educació Transformadora”. La meva aportació és al voltant d’un tema en el que s’uneixen l’educació, la inclusió social, el desenvolupament comunitari i la meva feina a l’Ateneu Popular 9Barris: El circ social. 

A principi dels anys 80 del segle passat i al voltant de la idea del Nou Circ o Circ Contemporani s’inicien processos paral·lels a diferents llocs del món com Bèlgica, Catalunya o Canadà on el circ es converteix en una eina educativa per a l’empoderament de persones i comunitats en situacions de desigualtat social. Experiències com les de l’Ecole du Circ de Brussel·les, l’Ateneu Popular 9 Barris o la de Cirque du Monde de Cirque du Soleil són clars exemples. Aquest últim ha desenvolupat projectes de circ social a diferents llocs del món i els dos primers formen part de Caravan Xarxa Europea en Formació i Circ Social.

El Circ Social és un procés d’ensenyament–aprenentatge de tècniques circenses que te com a finalitat la inclusió de persones en situació de risc social i el desenvolupament de la seva comunitat. En una proposta pedagògica d’aquest tipus s’aconsegueix estimular la creativitat i promoure les aptituds socials dels participants. Aquests poden millorar i desenvolupar les seves facultats relatives a la cooperació, la solidaritat, l’esforç, la superació, la comunicació, l’autoestima i la participació a partir de l’aprenentatge de tècniques com el trapezi, l’acrobàcia, les malabars, els equilibris i la seva posterior mostra.

Fotografia: Luís Montero

El circ ha significat una possibilitat per a persones en situació d’exclusió social, ja que hi han trobat una plataforma més enllà de les barreres conegudes, han pogut elevar la seva autoestima, mostrar la projecció d’ells mateixos, i han aconseguit moure i remodelar les jerarquies socials que es formen en les ments dels seus iguals, dels seus professors o educadors, dels seus familiars i fins i tot de la comunitat més propera.

Juan Pablo Bonetti (2009) planteja diferents àmbits de treball en relació amb la proposta pedagògica en circ o en altres disciplines artístiques:

_El cos i el joc com a suport metodològic i pedagògic.
_L’experiència com a forma d’adquirir coneixement, un coneixement tan important com l’acadèmic.
_La mostra del producte circ (actuació) com a argument carregat de simbolisme, atès que permet al participant sortir de l’espai quotidià (el barri i les mirades) per ocupar-ne un altre diferent (l’escenari).

Pel que fa a l’ambient comunitari i social, visualitzem que l’aprenentatge de tècniques circenses i  la creació d’un espectacle o d’una mostra permet que els participants ocupin un lloc (l’escenari) diferent del quotidià. Això habilita una mirada diferent del membres de la comunitat, de l’adult, o del barri, cap a ell o ella. D’altra banda, tenim l’actuació on el participant rep l’aplaudiment, desperta “admiració”, ocupa diferents llocs de la ciutat promovent la millora de l’autoestima i el vincle amb altres realitats. 

La proposta de circ té un abast sociocultural i educatiu transcendent i, en promoure la participació dels seus alumnes (infants, adolescents, joves,...) potenciant la seva inclusió, adquireix una profunda dimensió política. Es generen espais de convivència social interrelacionant els diferents elements, projectes, entitats i agents de la comunitat. 

A través del circ l’alumne es pren lloc com a actor protagonista modificant la seva autopercepció i posant en positiu  la relació que estableix amb la comunitat. 

Antonio Alcántara Alcántara
Educador Social
http://educaciotransformadora.wordpress.com/ 

dimecres, 2 de novembre de 2011

EDUCACIÓN EMOCIONAL: La intervención

Dentro de la mayoría de programas de intervención social, relacionados con lo educativo y aplicados en cualquiera de los ámbitos tan variados donde se contempla la intervención socioeducativa, se recogen actividades y objetivos relacionados con las habilidades sociales. La asertividad y la empatía son las que más se vienen trabajando en educación social

Son habilidades que no se enseñan en las aulas, y que también suelen escasear en el contexto familiar. En educación formal, ésta va más encaminada a la trasmisión de conocimiento, y queda muy poco espacio para el desarrollo de habilidades para la vida, donde queda ubicada la educación emocional. Es por ello que los educadores y educadoras sociales tenemos que implementar en el contexto escolar, mediante las intervenciones preventivas que realizamos en los centros educativos, programas de este tipo. Es también en otros contextos, como son los centros de menores, de inserción sociolaboral y todos aquellos en los que tenemos cabida desde la intervención socioeducativa este tipo de programas de educación emocional.


Este tipo de programas se vienen desarrollando a través de talleres, actividades, con el objetivo de dar a conocer todo el conjunto de emociones y alfabetizar emocionalmente, para después poder reconocerlas en uno mismo y en los demás. Trabajando la capacidad de saber ponerse en el lugar del otro, la empatía, y por supuesto trabajando la autoestima. Sin autoestima es complicado ponerse en el lugar del otro, sin tirarnos piedras a nuestro propio tejado. 

La educación emocional pretende dar un paso más hacia la integración y adaptación de las personas en la sociedad donde viven y se desarrollan, para la obtención de relaciones sanas, con uno mismo y con los demás. Por lo tanto, la educación emocional es una pieza angular en la educación social, que ha de estar presente en todos los proyectos socioeducativos.

Desde la experiencia se ha venido demostrando que los programas de habilidades para la vida son un motor decisivo en el cambio de conductas para la integración. El ambiente que rodea al sujeto objeto de intervención social, es un condicionante importante en la educación emocional y en la asimilación de las habilidades sociales. Aprendemos lo que vemos, y por lo tanto nosotros, los educadores y educadoras tenemos la responsabilidad de ser modelos de referencia en estos aspectos, como también en otros incluidos en nuestro código deontológico, intentando ser voz, pero también ejemplo. A su vez también hemos de ser capaces de hacer ver la importancia de desarrollar ciertas competencias socioemocionales, que nos hacen más libres y más humanos.

África Martínez
Educadora Social
http://educacionsocialamg.blogspot.com