Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 7 de juny de 2012

Educació: Clau universal per obrir camins de pau

La Tina Benet és de Barcelona però ara està vivint a Ouagadougou (Burkina Faso), on treballa a l'AssociacióReveillez-vous Bon Citoyens, amb gent amb diversitat funcional.

La Tina és llicenciada en Educació Musical, té la titulació del CFGS d'Integració Social i actualment estudia el grau d'Educació Social i de Ssicologia a
la UOC.

És una noia inquieta, a qui li agrada viatjar per a conèixer nous racons de món i altres cultures. Ens comenta que “per temes laborals mai havia pogut profunditzar gaire en cap país, però aquest any, a conseqüència de la crisis que pateix Espanya, he vist l’oportunitat de poder marxar força temps i això m’ha permès arribar fins on sóc amb ganes d’aprofundir en el sector al que fa anys que em dedico: les persones amb diversitat funcional.” 


“Un cop aquí però, m'he trobat amb una realitat totalment diferent a la que he viscut fins ara i a la que m'imaginava. Així doncs, el meu fer per aquestes terres ha canviat una mica i m'ha fet moure entre Burkina Faso i Mali, plantejant-me els camins de pau que es poden seguir en un país en vies de desenvolupament i amb una guerra latent.

La Tina ens ha escrit parlar-nos d’aquestes reflexions. Us deixem el seu text. Esperem que us serveixi també per a pensar...


“Educar bé els sentiments i les emocions per no encadenar-les i així millorar les nostres eines per obrir camins de pau”


L’educació és una via que tenim les persones a les nostres mans com a generadora de pau i possiblement aquesta mai acabarà amb les guerres i els conflictes violents del món, però cal potenciant-la i d’això n’és responsable tota la societat, però especialment els educands.

Per aquesta raó, en alguns  llocs del món, podem veure com la prioritat dels que manen és la de tenir una societat sense coneixement i així estendre el seu terror mitjançant guerres, fam i un llarg etcètera que fa que la societat es paralitzi i es pugui manipular fàcilment.

Els conflictes viscuts actualment a Mali no s’allunyen als que tenim en altres punts del món, lluita per territoris que uns i altres reclamen, conflictes d’interessos econòmics per explotacions de recursos naturals. Tots aquets elements portats a l’extrem estan arrossegant a la població de Mali a una guerra que podria ser evitada amb l’educació, obrint camins que d’altra forma mai es podran obrir.

És per això que els professionals del tercer sector, podem centrar-nos en casos com aquests, de conflicte bèl·lic, en donar eines per tal de no alimentar ressentiments històrics de la població autòctona del país, que no fan més que deixar-nos enganxats en el passat i no avançar. Avançar vol dir ser conscients del present (vingui d’on vingui), detectar allò que no ens agrada i buscar solucions per canviar-ho. És a dir, si el passat no ens agrada, no ens hi enganxem i fem el possible per canviar-lo i que no es repeteixi.

En les societats actuals, encara és més fàcil dir allò que no som, que no pas allò que som, perquè al endinsar-nos-hi, veiem que és tan plural, que és difícil trobar-hi els elements diferencials.
Així doncs, cal enfortir el sentiment d’identitat i mostrar-ho al món i fer-ho a través del que ens enorgulleix (cultura, etc…). Potenciar la pròpia identitat (col·lectiva) significa estimar, valorar i transmetre-ho a les noves generacions. Així doncs, no alimentem el rancor de la historia i anem-la construint novament.

Cal també alimentar l’ànima de la societat, la manera de viure i de conviure, de crear, de treballar, de ser i comportar-se en el món, però aquesta ànima està feta de records, pensaments, valors, ideals, creences, etc…  Hauríem de ser-ne conscients de tot això, sobretot perquè les noves generacions no siguin indiferents davant els valors, etc., ja que el que caldria aconseguir, és que aquestes noves generacions, tinguessin un sentit de pertinença a la nació, i s’impliquessin en la comunitat i construir pas a pas, la societat a través dels valors i no del passat ressentit, sinó de la transmissió de valors a través de les generacions.

L’educació ha de generar processos que ajudin a fer créixer les capacitats i possibilitats personals i col·lectives que permetin prevenir la violència i trobar els recursos necessaris per aconseguir-ho. I també facilitar conèixer els actes de violència, com també els seus efectes, per poder reflexionar-hi, implicar-s’hi i treballar per evitar-los i intentar que no es repeteixin.

Una forma de treballar-hi, és educar el cor: els sentiments, les emocions, la sensibilitat,
l’estima, l’autoestima, l’empatia… Les emocions i sentiments ens remeten a components bàsics del comportament humà. A través d’ells construïm la nostra identitat i ens vinculem al món i als altres, és a dir, constitueixen una dimensió essencial en el desenvolupament humà, ja que l’educació emocional pot ser una via per arribar a l’educació en valors, etc...

Així doncs, podríem parlar de l’encadenament als sentiments.
No és dolent conèixer el que sentim, les emocions que ens provoquen les coses, ans el contrari, és una forma de coneix-se’ns a nosaltres mateixos i als altres, i per tant, actuar en conseqüència.

El que pot passar, però, i s’ha d’anar en compte, és que ens quedem lligats a un cert tipus d’emocions anomenades: Negatives.

Aquestes, són les que ens fan mal, les que ens costa més d’identificar, però no necessariament d’expressar. És important, doncs, que sapiguem identificar-les i sapiguem conviure-hi per tal de no alimentar-les, ja que això, ens pot dur al rancor, a l’odi, a la violència, etc...

Educar bé els sentiments i les emocions i no encadenar-nos en elles, ens permetrà entendre la vida com un espai obert en el que l’home s’inventa contínuament i per tant, a través d’aquesta educació, poden anar canviant les creences, del passat, del present i del futur.


Tina Benet
Burkina Faso 2012
(Fotografies Tina Benet)

19 comentaris:

  1. Brutal! M'encata com escrius i com penses, no canviis mai i sobretot no deixis d'escriure i comunicar. Endavant Tina i Felicitats, de debó!

    ResponElimina
  2. Hola, només dir-vos que m'ha sorprès aquest escrit. La realitat és molt diferent. Aquesta persona ha aprofitat la confiança que li ha donat una ong per fer-nos creure a tots i totes que estava treballant a Burkina. Els que la coneixem us podem dir coses molt diferents d'ella, i com a voluntària també de l'ong lamento que persones que tenen un total desconeixement de causa, facin publicitat enganyosa de la cooperació i informin de com pensen i viuen els africans. Crec que aquesta gent es mereix molt més respecte. No m'agrada que totho es vegi amb la capacitat d'omplir-se la boca parlant de la seva experiència quan en realitat els que hem estat allà sabem que va ser del tot nefasta, invoherent, complicada i molt menys solidària. Esperem que aquesta persona, tot i que comparteixo el que diu en l'escrit sobre les emocions, aprengui a respectar el treball que esta fent molta gent i no ho aprofiti només a nivell personal. No està bé abusar de la confiança dels altres i menys en temes de solidaritat.

    ResponElimina
  3. Hola, hem estat amb Tina a Burkina Faso i tot el que explica és una mentida. Aquesta noia és una farsant. Els 3 mesos que ha estat a Burkina no ha sortit de la seva habitació, mai s'ha relacionat amb cap persona africana, s'ha dedicat a alterar la realitat desde el seu facebook. I moltes coses més greus que no cal explicar per aquest mitjà. Si voleu coneixer la veritat podeu contactar amb els responsables de dos dels últims projectes als que ha anat aquesta noia. Jordi del projecte Trenkalos i Rafael Jariod que és el president de la nostra ONG. La página web és www.ccong.es. Els responsables d'aquest bloc hauríen de saber la veritat i acabar amb aquestes mentides. Un Salutació

    Diego Cano
    Ximo Torres

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Hola, coincido totalmente con mis compañeros, nosotros estamos en burkina todavia y colaboramos con la misma ong que tina benet UTILIZÓ. Lo remarco en mayúsculas, aunque lo mas grave no es que utilizara a la ong, sino a este pais y sus gentes para engrandecer su nombre mediante puras mentiras, inventando hechos que jamas se produjeron escribiendolos en redes sociales. No me voy a enrollar hablando de su aislamiento, si falta total de interes, su vagancia, su despotismo. Solo queremos desenmascararla para hacer justicia a las personas burkinabé a las que engaño y utilizo. Hay cosas muy graves que hizo y dejo de hacer para que ahora empiece a ecribir en blogs sus vivencias completamente inventadas ( la primera esque ella jamas piso Mali, por ejemplo). Si alguien quiere informacion mas detallada se puede poner en contacto con las ong que mis compañeros escriben en el comentario de arriba o con nosotros mismos, gracias.

    ResponElimina
  6. Al CEESC fem servir el nostre bloc per a compartir experiències i reflexions sobre la professió. No podem valorar l’experiència de la Tina a Burkina Faso, però compartim el que explica en aquest article.

    El que sí que podem dir és que no ens agrada la es desqualifiqui professionalment a algú públicament en un bloc.

    ResponElimina
  7. Molt més greu i menys honest em sembla el comportament dels companys que aquesta noia ha tingut a Burkina fent això.

    Realment el que hagi passat allà no te mes importància que pels que heu conviscut i heu viscut l'aventura a Àfrica. Hi ha molt més a fer al món que ridiculitzar a una professional (us agradi més o menys) i si esteu allà potser que us centreu en la vostra tasca i deixeu-se estar de criaturades com aquesta que no serveixen de res.

    Sobre el que diu l'article, el comparteixo, crec que parla molt bé del tema emocions i del que es pot arribar a viure en un conflicte bèlic a qualsevol part del món i com això (entre moltes altres coses) pot afectar al futur d'una societat i les emocions de les persones que la formen.

    CEESC: Molt assenyat el vostre comentari, a mi tampoc m'agrada gens que es desqualifiqui a un professional públicament i menys quan la resta del món ni hi entra ni hi surt en aquest tema, ja que és privat!

    ResponElimina
  8. CEESC: No seria més assenyat borrar tots els comentaris d'aquest fil i començar de nou?

    Em sembla indignant que hi hagi gent tan cruel al món i a més a més que a sobre contaminint a la resta amb temes transversals i que pertanyen a la vida d'una persona, siguin veritat o mentida la resta del món no n'ha de fer res.

    UNA MICA DE RESPECTE, COMPANYS ! ! !

    ResponElimina
  9. No tothom es pot portar bé amb tothom!
    Lperò l'article és boníssim.

    ResponElimina
  10. Celia hola, soc el Pere jejeje aqui des de la biblio estuidan una mika!

    ResponElimina
  11. Celia, no creiem que borrar els comentaris sigui la solució. Podrien tornar-los a posar i la roda es podria anar fent més grossa. Gràcies pels teus comentaris.

    ResponElimina
  12. Ho entenc! tot i que aquestes situacions no s'haurien ni de donar.
    De fet, jo si que he fet una trucada a una de les dues ONG's que posen aquests "companys cooperadors" i justament m'he topat amb un tio que no en parlava tan malament de la Tina aquesta, o sigui que a veure si els papers de cada un no són els que es diuen amb paraules sinó els que es demostren amb fets!

    Cada cop més convençuda que hi ha gent molt molt mooolt cruel al món que gira la truita com vol i amb el recolzament de la "majoria" es creix i es fa gran, però sabeu? un dia aquests que es fan tant grans exploten i es tornen petiiiiits.

    Endavant Tina, molt bon escrit i molt assenyat no entrar al joc de 4 persones que volen fer-te la vida impossible no se perquè (i m'és igual). El meu correu: celia_camadall@gmail.com per si et volguèssis posar en contacte amb mi!

    ResponElimina
  13. Bon dia a tots/es,
    només volia fer-li una pregunta a la Celia Camadall. ¿A quina de les dues ONG vas trucar?

    ResponElimina
  14. Ara juguem a detectius? Mireu gent, no volgueu donar lliçons de vida d'aquesta manera perquè aquí un que ha estat molts cop a Àfrica sap que el poble africà mai ridiculitzaria a ningú com ho esteu fent vosaltres. Aquella gent te molta més dignitat, respecte i valors que vosaltres i per tan no ens heu d'ensenyar res i menys amb aquestes formes.

    Si heu conviscut amb aquesta noia i no us ha anat bé penseu també que potser ho heu anat provocant vosaltres poc a poc, perquè una persona que està tancada (tal i com dieu) tres mesos en una habitació no pot haver fet tan de mal, o sigui que no se-hos giri l'olla perquè no tenen sentit algunes de les coses que dieu!

    Per altra banda la mirada de l'altra és la que ens construeix poc a poc com a individus, si a una persona li dius: Ho fas malament, ho fas malament, ho fas malament, ho fas malament... l'acabarà cagant t'ho miris per on t'ho miris.

    Jo no sé qui és l'últim anònim que ha escrit, però és igual on hagi trucat la Celia, o és que la vols controlar també?

    Heu posat que hi podiem contactar i ella ho ha fet, NO HA DE DONAR MÉS EXPLICACIONS A NINGÚ i sinó truca-hi tu!

    Em sembla molt fort que es permetin comentaris d'aquest tipus en un espai com aquest.

    I m'encantaria que el president de la ONG on estan aquesta gent es pronunciés, perquè dir voluntaris a penya que va amb aquests aires, per a mi és vergonyòs, molt més que no el que hagi pogut passar en la convivència entre persones a un continent tan diferent al nostre (que em sembla més normal i raonable que no pas tocar els collons a algú que ni tan sols està amb ells allà i que deu estar fent la seva vida i amb ganes d'oblidar a gent tan desagradable com aquesta que a sobre es pensen que són bones i voluntaries i cooperants... vosaltres si que haurieu d'aprendre que és el respecte i tornar a casa, NO SOU UN EXEMPLE PER NINGÚ ! ! !)

    Per a mi tema tancat, és la meva opinió i no seguiré el rotllo de 4 criatures que volen fer mal a algú!


    Tina. L'article és molt bo, tens molts punts per dedicar-te a la sensibilització, espero que algú et sàpiga aprofitar i que sàpigues que estar entre Burkina i mali no te perque ser presencial, tu hi has estat (no se com) però en l'escrit has arribat als dos i amb una bona visió, sense dir cap vegenada sobre Àfrica, per més que diguin.... QUE N'APRENGUIN ! ! !

    ResponElimina
  15. Pere tio, no t'havia vist, jo també estava a la biblio l'altra dia, igual que ara, i estem aquí amb en Manel, el Manu i en Jordi. T'hi pasaràs?...

    Manel, no pots tenir més raó! (o com a mínim jo ho veig igual que tu i te la dóno!)

    Anònim, ja t'ho ha dit el Manel, i és més, a mi no em controlareu pas, així que he demanat a la persona en qüestió que no us doni cap mena d'informació sobre la meva trucada. ja podeu seguir jugant a detectius, però sense deixar de banda que la penya que hi ha darrera la pantalla NO SÓN BURROS i que potser sou vosaltres els que HEU DE BAIXAR-HI (del burro) ! ! !

    ResponElimina
  16. Des del CEESC considerem que el nostre bloc és un espai participatiu. Hauria de ser un espai on es puguin generar debats enriquidors. Entenem que aquesta entrada ha pogut engegar un debat que considerem interessant. Podríem parlar sobre la conveniència o no dels voluntariats de cooperació als països en vies de desenvolupament, inclús de la cooperació en sí. Però la conversa ha derivat cap a altres aspectes que considerem fora de lloc.

    Creiem que borrar els comentaris seria trair l’esperit col·laboratiu del bloc, però demanem que es fugi d’aquesta roda d’acusacions en la que s’ha entrat.

    A partir d’ara el que farem des del CEESC serà moderar els comentaris que es facin a les entrades publicades. Pretenem així que no es repeteixin els comentaris buits i/o acusatius.

    ResponElimina
  17. Buenos dias. En primer lugar, nosotros no tenemos mucha facilidad ni tiempo para conectarnos a internet. Queremos decir que no vamos a contestar comentarios de personas que no conocen los hechos pero que valoran mas un texto bien redactado que la realidad, que por supuesto no podemos demostrar por estos medios. No nos referimos a problemas de convivencia como mentan algunos sino a actos mucho mas graves, como el engaño y la utilizacion de personas, algunas de ellas pobres y dicapacitadas. Me sorprende la saña y el convencimiento de las personas que la defienden sin conocimiento de causa. Por eso a nuestra vuelta a barcelona visitaremos el CEESC e intentaremos demostrar la verdad. Si una persona realiza actos de la gravedad de esta chica creemos que es necesario denunciarlos y este blog era el unico medio que tenemos por el momento. Pedimos disculpas si hemos perjudicado vuestro blog y esperamos conoceros en el futuro. De momento insistimos en que las personas realmente interesadas contacten con las ongs trenkalos y CCONG. Gracias

    ResponElimina
  18. Hola Javier,

    Si ho creieu necessari, esperem la vostra visita al CEESC.

    Aprofitem també per engrescar-vos, a vosaltres i a qualsevol altra persona que cregui que té alguna cosa a dir, a enviar-nos els vostres escrits per a penjar-los al bloc. Com ja sabeu és un espai obert per parlar i comentar sobre l'educació social i el món que ens envolta.

    Moltes gràcies

    ResponElimina
  19. A mi m'ha encantat aquesta entrada! la veritat és que el text és de qualitat i hagi fet el que hagi fet a Burkina, crec que escriure això és d'intel·ligència, no tothom arriba a aquestes reflexions. La veritat és que comparteixo les paraules d'aquesta noia. M'ha agradat molt l'escrit. Endavant! ;)

    ResponElimina