Dins del marc de seminaris que ofereix Martorell en motiu de ser Ciutat Europea de l’Esport, en el qual el CEESC col·labora, el 13 d’abril vam tornar a ser-hi presents, aquest cop al segon dels seminaris titulat “L’esport educatiu a temps complet i el seu impacte en la millora de les oportunitats educatives”.
El 16 de març vam participar en el primer, titulat
“L’esport saludable al servei de l’educació, la cultura i la cohesió social”, i
del qual ja us en vam parlar aquí.
Va obrir el seminari Edgar Iglesias, doctor en Pedagogia, que va exposar un nou model d’innovació educativa a través de la reordenació del temps escolar, que ofereixi millors oportunitats educatives en condicions d’equitat, tant en aprenentatge lectiu com no lectiu, posant l’infant o l’adolescent en el centre. L’equitat entesa com a igualtat en l’accés als recursos, visquis on visquis.
Va parlar també de millorar la capacitat i la condició de
l’aprenentatge, on l’acte educatiu té més a veure en com influenciem l’alumne
a través d’una activitat. I, fent referència a l’activitat esportiva, Iglesias apuntava
que: “l’esport és un detonant per veure les desigualtats”, en quin context
escolar i comunitari es dona (quines instal·lacions esportives hi ha per dur a
terme l’activitat?), la condició socioeconòmica, la qüestió de gènere (quantes
noies s’apunten a segons quines activitats?), el capital social i cultural,
etc.
A la segona part del seminari es va presentar el projecte “L’esport
educatiu amb visió 360 graus”, a càrrec de Valentí
Santos, director del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones
de Martorell. El projecte mostra una visió panoràmica de la ciutat de Martorell
per tal de transformar la comunitat a través de l’esport saludable i
educatiu, fent especial menció a models de governança que construeixin
relacions més horitzontals i, a la vegada, facin prendre més consciència de les
necessitats dels demandants.
La tercera part va anar a càrrec de Teresa Sambola, coordinadora de l’Àrea d’Educació, Esports i
Joventut de la Diputació de Barcelona, que va parlar sobre la pràctica de
l’activitat física i esportiva i la millora de l’èxit educatiu a través de la Comunitat
JESA (Joventut Esportiva, Societat Activa) que té el compromís de lluitar
contra l’abandonament esportiu i el sedentarisme en aquells sectors de la
població on resulta més complicat gaudir de la pràctica fisicoesportiva. Es
tracta d’un programa que es realitza a 210 municipis de la província de
Barcelona.
Els tres objectius del projecte són garantir el dret universal
de l’esport (equitat i inclusió); facilitar la pràctica sostenible educadora i
segura, i promoure l’entorn més natural com a espai proper i inclusiu.
Sambola va destacar la importància de la tasca de les educadores socials en la coordinació del projectes. Sambola va dir que la clau per poder pilotar amb qualitat projectes transformadors és a traves de la incorporació de la figura de l’educadora social, la qual acompanya els joves (i coneix la seva realitat) a peu de carrer i que fa servir l’esport com a element de represa de l’etapa vital del jove (12-18anys). Des de l’acompanyament i/o l’acollida es genera un vincle per poder lluitar contra l’abandonament escolar prematur i per afavorir un entorn més igualitari a les comunitats més necessitades que, segons paraules de Sambola, és l’única forma de revertir els indicadors al nostre país.
>>Aquest article l'ha escrit Neus Gilabert Bertomeu, auxiliar de producció del CEESC i estudiant d’Antropologia Social i Cultural a la UAB.