Esport i Salut, recepta sanitària esportiva i social
El passat 16 de març, doncs, va arrencar aquest cicle a l'Auditori Joan Cererols de Martorell, amb el primer seminari, titulat “Esport i Salut, recepta sanitària esportiva i social” i conduït per l’exdirector d’Atenció Primària de l'Àrea Metropolitana Sud, el Sr. Lluís Esteve Balagué.
El programa d’activitats es va iniciar amb la presentació d’una experiència estrangera convidada, la de l’associació LIVE WELL (Glasgow Life). Van explicar la seva l’experiència des de la participació i col·laboració en diferents àmbits socials -des de llars on les famílies no treballen, fins a persones amb problemes de salut física i mental- a través de receptes socials i econòmiques que, durant 20 anys de projecte, han portat a terme amb compromís i dedicació a la població de Glasgow.
La prescripció sanitària que planteja LIVE WELL parteix de la multidisciplinarietat de serveis i d’una base de dades on es planifiquen les diferents problemàtiques sanitàries. Compten amb 11 centres on treballen 9 assessors, i planifiquen tant activitats de grup com individuals i se’n fa un seguiment durant 12 mesos. La seva estratègia prioritària és operar i donar suport a les comunitats que es consideren més desafavorides (persones amb Alzheimer, gent gran amb demència, persones amb problemes d'obesitat, persones soles, amb problemes d’alcoholisme, etc.). L’associació ofereix diferents tipus de classes d'exercici físic gratuït, caminades, classes personals… conduïdes per personal tècnic com, per exemple, fisioterapeutes, o per una xarxes de voluntaris que treballen a disposició de la pròpia comunitat creant models sostenibles. També ofereixen sortides per visitar museus amb mediadors culturals que guien la gent per tal d’empoderar-la i que coneguin els serveis culturals que hi ha a la ciutat. Tot i que l'objectiu és poder prevenir la solitud i l’aïllament, està demostrat que aquest servei acaba reduint la desigualtat entre les comunitats. El programa LIFE WELL també ofereix un servei més individualitzat que depèn dels requeriments de salut i que acaba implementant els recursos necessaris per a cada individu; per exemple, s'imparteixen classes de cuina amb un preparador físic amb la idea de prevenir les malalties cròniques en població que pateix obesitat per tal que aquesta pugui ser més autònoma.
Després d’aquesta intervenció, va tenir lloc una taula rodona on es van presentar tres experiències del territori.
Cristina Casajuana Kögel, tècnica superior de Salut pública de la Subdirecció general d’addiccions, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, va presentar el Programa Prescripció Social i Salut, un programa de prevenció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals a través de l'activitat física, amb el qual es vol sensibilitzar, desenvolupar i promoure l'activitat física a través del cribratge als centres d'Atenció Primària amb la corresponent prescripció determinada pels professionals sanitaris. L'objectiu és reduir el sentiment de solitud, reduir la hipermedicalització dels malestars quotidians, així com millorar l'estat d’ànim, la confiança i l’autoeficàcia.
Hèctor Gómez, Cap de Salut Pública de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, va presentar el programa Prescripció Social. La recepta del benestar, un model de prescripció social més clínic, també des de la col·laboració dels professionals mèdics. La seva intervenció va generar molt debat al voltant de la xarxa d'agents facilitadors que, segons Gómez, són persones que fan de pont entre les persones necessitades i les institucions. Per exemple, va posar el cas dels fisioterapeutes dels centres esportius que acompanyen les persones amb recepta per millorar la seva salut.
Per últim, en Josep Monràs Galindo, regidor d'Esports de Mollet del Vallés, va parlar de la Recepta esportiva, aplicada més des del vessant del treball de camp. Seria el cas, per exemple, de la figura del tècnic esportiu com a agent implicat i com a possible figura d'agent facilitador, de la qual parlava Gòmez. Monràs va voler introduir la idea de promoure més recursos a l'abast de la gent i no a través de les webs de les institucions sanitàries, així com de deixar de medicalitzar la població i donar pas a una inversió i transformació a través de l'activitat física com una eina de transformació i no de despesa pública.
Per cloure el Seminari es va iniciar un torn de preguntes molt participatiu per part del públic, entre el qual hi havia agents del món de l'esport, infermeres i infermers dels departaments de Salut Pública… i també educadors i educadores socials que van mostrar interès en debatre sobre la figura dels “agents facilitadors”, un concepte la definició del qual va quedar molt oberta i que, per sintetitzar, es podria dir que la manca d’articulació que presenten els mitjans institucionals i la deixadesa política configuren aquest paper oblidat de “l'agent facilitador”, amagat darrere de la professió de l'educador/a social, el tècnic/a esportiu, el treballador/a social, o les antropòlogues i els antropòlegs al servei de la nostra societat.
El proper Seminari tindrà lloc el proper 13 d’abril i durà per títol L’esport educatiu a temps complet i el seu impacte en la millora de les oportunitats educatives.
>>Aquest article l'ha escrit Neus Gilabert, estudiant d'Antropologia de la UAB en pràctiques al CEESC.