Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 21 de febrer de 2013

#23F Marea Ciutadana



Aquest 23 de febrer es compleixen 32 anys del frustrat cop d'estat de Tejero. Aquell dia milers de ciutadans van sortir al carrer a tota Espanya per a defensar l'encara incipient sistema democràtic. En la commemoració d’aquell cop d'estat militar, la Marea Ciutadana ens crida a tornar a sortir al carrer contra “el cop dels mercats”. 

Des que la crisi es va iniciar, han aparegut el 15M i després el 25S, l’any passat es van dur a terme dues Vagues Generals i també hi ha hagut protestes sectorials importants en educació, en sanitat, als serveis socials i contra els desnonaments, entre d’altres. 

La plataforma convocant, en la qual es coordinen un gran nombre de col·lectius i organitzacions, crida a la mobilització per  a "defensar els nostres drets i rebutjar les retallades i les brutals polítiques d'ajustament amb les quals es canalitzen fons per a satisfer l'avarícia dels mercats financers i polítics corruptes", com diu l’organització en un dels seus comunicats. 


Ara, per primera vegada, totes les marees, moviments, sindicats i col·lectius que hem sortit al carrer en diferents ocasions, confluirem en una única mobilització. Dissabte  s'han convocat manifestacions en bona part de ciutats d'Espanya i també a altres punts de l’estranger (podeu situar-les en aquest mapa). Com veureu, aquí a Catalunya, hi ha convocatòries a Barcelona, Girona, Tarragona, Reus,  Lleida (la Marea Taronja pel SECTOR SOCIAL sortirà de la seu del CEESC) i Tossa de Mar.



Creieu que serà una mobilització històrica? De moment ja s’ha anat generant molt de moviment a les xarxes, amb crides, vídeos, cartells...  



Nosaltres hi serem a través de la Marea Taronja. Us demanem que, si també hi participeu, ens envieu les vostres impressions a través dels comentaris del bloc. Com més visions aconseguim millor!

Per saber més:

divendres, 15 de febrer de 2013

Les incoherències del sistema hipotecari espanyol

El drama dels desnonaments ens omple cada dia de vergonya, ja que dóna una imatge del nostre país totalment tercermundista; famílies amb gent gran que va avalar els fills sense pensar en el drama de no poder pagar una hipoteca, perdent tot pel qual havien treballat al llarg de la seva vida.

El Govern, intentant abaixar la prima de risc, no gosa necessàries per obligar els bancs d'una vegada per totes a la dació en pagament: l'entrega d'un immoble a canvi del deute, cosa que permetria recuperessin el poder adquisitiu i es comencés a moure economia.

La llum al final del túnel esperem trobar-la a Europa, amb la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors. Però, quines clàusules del contracte hipotecari són abusives? Es pot aplicar a totes o, com a mínim, a la majoria de les nostres hipoteques? La resposta és: sí.

En les hipoteques que hem signat durant anys sense llegir-ne les condicions, hem adquirit l'obligació de pagar mensualment una quota durant 30 o 40 anys, és a dir, unes 360 quotes. Una entitat bancària pot, per l'impagament d'una única quota, cobrar judicialment la totalitat del crèdit; és a dir que si, per exemple, una persona paga mensualment 1.000€ de quota d'hipoteca, en deixar de pagar-ne només una, se li pot iniciar un procés per impagament, i cobrar-li tot el crèdit hipotecari a més d'interessos i costes judicials del 30%.

D'altra banda, hem signat uns interessos corrents que són del 4,5% anual de mitjana i, malgrat això, els interessos moratoris, són mínim d'un 18% anual, fet que fa impossible que entre el cobrament total del deute i els interessos de més del triple de l'interès corrent, un deutor, pugui posar al dia el seu crèdit i continuar vivint amb la seva família a casa seva, que ha pagat durant anys. A més, durant els primers set anys del crèdit, s’abona una mínima part al capital, i gairebé tota la quota només paga interessos futurs, fet que pot ser una altra clàusula abusiva que caldria analitzar.

dijous, 7 de febrer de 2013

El moment de la innovació social (si és que mai ha deixat de ser-ho)

“Coneix en un matí 10 iniciatives socials innovadores del sector públic i del tercer sector,
que tenen com a eix central la innovació en la gestió i la intervenció tècnica
i l’optimització dels recursos”

Així és com el Consorci d'Acció Social de Catalunya i La Taula d’entitats del Tercer Sector Social presenten la Jornada “10x10 càpsules d’innovació social”, que es durà a terme el proper divendres 15 de febrer al matí al Caixa Fòrum.

L’objectiu de facilitar un espai per compartir coneixements per “repensar-nos i reinventar-nos” per fer front als reptes que presenten l’actual context de crisi i de canvi.

Més informació de la Jornada.


Al CEESC estem convençuts que és el moment d’apostar per la innovació social. Us deixem amb un article d’opinió que va escriure fa uns mesos per a Social.cat en Xavi Campos, gerent del Col·legi.

Esperem els vostres comentaris. Esteu d’acord amb el Xavi? Participeu en algun projecte innovador?

El moment de la innovació social (si és que mai ha deixat de ser-ho)


En els darrers anys s'ha multiplicat l'aparició, en els discursos de l'acció social, del concepte d'innovació. La innovació ha esdevingut una de les esperances que ha de facilitar la sortida, tant individual com col·lectiva, d'una realitat econòmico-político-social, si més no, confusa. Es parla de la innovació social com el conjunt de solucions noves als problemes de la societat; energia per a la transformació social en positiu.

El fonament de la innovació social és en el pes específic de les persones. Ara ens hem convençut que qualsevol persona pot aportar alguna cosa per millorar el món que és de tots. Sempre ho hem sabut, però ara sembla que ens ho haguem cregut. Potser l'encert del concepte d'innovació social, tal i com s'està conformant, el podem trobar en la capacitat de donar cabuda a accions d'ordre i dimensions molt diversos. Posant l'èmfasi en el protagonisme de les persones, tothom hi pot trobar el seu lloc. Hi ha qui fins i tot apunta que, de fet, no existeix la innovació social sinó que existeixen els emprenedors socials.