Què representa formar part de la Junta del CEESC?

Fa un parell de dies penjàvem al bloc una entrada en la que us resumíem en 13 punts les claus del procés electoral per a la renovació dels òrgans de Govern del Col·legi.

Hem pensat que també us podria interessar una visió més personal del que representa formar part d’aquests òrgans de govern. Per això, hem entrevistat a cinc persones que en formen o n’han format part. En Pepín de la Rosa és l’actual president del CEESC i la Núria Ferrer la vicepresidenta.  L’Adolf Martínez és el vicepresident de la Junta delegada de Lleida. I, per últim, el Carlos Sánchez-Valverde i la Francesca Ferrari han ocupat diferents càrrecs en la junta del CEESC en el passat.

Esperem que aquesta entrada us resolgui alguns dubtes més i us animi a participar en aquest procés d’eleccions, que és clau per la vida del Col·legi. I, si teniu algun dubte, deixeu-nos els vostres comentaris!



Quines són les tasques pròpies del càrrec que vau ocupar o ocupeu a l'actualitat?

El Pepín exposant les aportacions del CEESC
al document de bases del Pacte per a la Infància
Pepín de la Rosa: Per sort, he pogut estar implicat en el CEESC des d’abans de la seva constitució i en diferents càrrecs i funcions, l’última, com a president. Quant a les tasques, quasi sempre he fet coses que m’han agradat i que m’han permès conèixer gent implicada i aprendre. En l’últim període, he hagut de fer una mica de tot, representar, defensar, impulsar, però si haig de triar em quedo amb haver pogut “donar la cara” per l’educació social i per les educadores i els educadors socials, tot un luxe i un plaer.

Carlos Sánchez-Valverde: He passat per diversos càrrecs (secretari, vicepresident, comunicació, formació...). Les tasques sempre han tingut a veure amb assegurar el funcionament de l'organització des de l'acompliment dels criteris del projectes polítics aprovats per les assemblees, tractant d'evitar els processos de burocratització centrada en "la gestió per la gestió".

La Francesca com a mestra de cerimònies
de la Festa del Xè Aniversari del CEESC.
Francesca Ferrari: Quant a encàrrecs i càrrecs en vaig tenir molts i diferents: coordinadora de la Comissió de Mediació (diria que fórem el primer col·legi en treballar en mediació), habilitació de persones mediadores en la primera llei del 2002, coordinadora de l’Àrea de Desenvolupament (molta feina, moltes tecles a tocar i moltes reunions, però enriquidor per la mateixa dinàmica), Comitè Executiu de la Junta (reunions tots els dimarts a la tarda per revisar, proposar temes, etc.), tresorera de la Junta (un temps una mica complicat, atès que la tresoreria no és el meu fort…), col·laboració en els actes del 10é aniversari, etc. En definitiva, molta participació!

Núria Ferrer: he estat fent de vicepresidenta del CEESC durant aquesta última legislatura, alhora he format part de diferents projectes, serveis o activitats.

Què et va portar a formar part d'una Junta?

Pepín de la Rosa: Crec que les raons, motius, interessos, conviccions, etc. que em van moure a implicar-me activament són molts senzilles: sempre he cregut en la força col·lectiva i, per postres, he gaudit de veure com s’anava construint. Ha estat un procés on he tingut la confiança de moltes companyes i companys per fer el que m’agrada. Sempre els estaré agraït, i incloc les persones més crítiques i aquelles amb qui no hem aconseguir fer-nos amics.

En Carlos, al centre de la foto, en una trobada del Gent Que Pensa de l'any 2010.
Carlos Sánchez-Valverde: Gairebé sempre, encara que amb alguna situació de dissens, la satisfacció d'haver pogut posar el meu gra de sorra en la construcció del subjecte social col·lectiu que ha encarnat la veu i la proposta dels educadors i educadores socials de Catalunya. Un subjecte que ha estat reconegut socialment durant molts anys pel seu caràcter poc corporatiu i administrativista i el seu compromís social.

Francesca Ferrari: formar part de la Junta va ser una època d’enriquiment personal perquè vaig aprendre de les persones/companys que hi vaig conèixer. Fins els moments de dissens que hi va haver, ara en la distància del temps també els valoro com quelcom positiu. L’educació social ha arribat a constituir-se com a professió reconeguda, potser en moments força complicats i hem d’estar pendents de tirar-la endavant.

Núria Ferrer: Som educadores i educadors socials i cal que creiem i treballem per la nostra professió si volem que creixi i millori, i en l'únic lloc que ho podem fer és en el nostre Col·legi, el que ens emmarca i marca el full de ruta de la nostre professió. Així, doncs, us animo a presentar-vos a les eleccions i a contribuir de forma directa en l'evolució de la nostra professió.

L'Adolf, a l'esquerra, amb part de la Junta Delegada de Lleida
Adolf Martínez: Els motius pels quals formo part d’aquesta Junta delegada són més aviat per ideals i romanticisme. Per ideals perquè crec en la força dels col·lectius. I per romanticisme, ja que trobava a faltar quan amb antics membres de l’antiga junta i de l’actual ens reuníem a la seu de l’Avinguda de Madrid parlant, debatent i creant el grup de treball de tercera edat (“quant temps ha passat d’això...”). Des d’aquestes línies també vull aprofitar per dir a tots els educadors de Lleida i província que vinguin a participar, aportant, fins i tot criticant però recordar que el CEESC continuarà obert a tots els educadors i educadores socials.

Què t’aporta o et va aportar l'experiència?

Pepín de la Rosa: Poder construir l’espai de l’Acció Social, veure com s’anaven teixint complicitats amb la resta de professionals del sector i com es va guanyant confiança ha estat tot un treball del que sempre guardaré un record molt entranyable, tant pel que fa referència als Col·legis i Associacions Professionals, com a l’articulació del sector a nivell social, a l’estructuració de teixit associatiu organitzat, de subjectes col·lectius.

Carlos Sánchez-Valverde: Molts coneixements i aprenentatges. I la constatació de la dificultat de les institucions de no caure en processos de gerencialitat per sobre del discurs de gestió i direcció política. Cada vegada tinc més clar que el que resulta important és saber "què es vol fer?" i no tant el "com fer-ho?". Més encara en moments com l’actual de canvi de cicle i de reptes importants per a l'Educació Social.

Francesca Ferrari: El meu pas pel CEESC, crec que va ser una etapa molt interessant per a mi. Amb els seus moments intensos i amb d’altres una mica complicats…sempre, però, de creixement personal.

La Núria en una Assemblea del CEESC
Núria Ferrer: Sempre he dit que entrar a formar part del CEESC m'ha fet créixer com a professional i com a persona, he après moltes coses (maneres de fer, ser i pensar) i he conegut persones molt interessants que no hauria estat possible conèixer sense formar part d'aquest organització. Per mi, formar part del Col·legi m'ha servit per contribuir una mica més en el desenvolupament de la meva professió.