Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

divendres, 27 de setembre de 2013

#SetmanaES

Tret de sortida a la Setmana de l’Educació Social!

Des d’avui i fins divendres vinent, l’entrada de la nostra seu ha canviat d’aspecte. Si veniu, entrareu trepitjant una catifa vermella que us portarà directament a la nostra particular “wall of fame”. En ella totes les persones que vingueu pel CEESC podreu deixar-hi el vostre missatge. Des del Col·legi us llancem 2 propostes:

Què és per a tu l’Educació Social?
No deixaria mai de ser educador/a social perquè...


Però també volem tenir una dimensió a les xarxes. Si no podeu acostar-vos al CEESC, deixeu-nos el vostre missatge a les xarxes socials a través de les etiquetes #SetmanaES i #edusoday i contesteu-nos també a aquestes preguntes.

També hem preparat un Carnaval de Blocs. N’heu sentit a parlar? Es tracta que diferents bloguers escriguin sobre el mateix tema el mateix dia. I el tema del que parlaran és també "No deixaria mai de ser educador/a social perquè...". 

Ja hem contactat amb diferents bloguers del món de l’Educació Social i hem tingut moltes respostes positives. La setmana vinent publicarem aquí mateix el recull de totes les entrades publicades que ens hauran escrit.

Si encara no hem contactat amb tu i hi vols participar, encara hi ets a temps!


Perquè l’Educació Social és a tot arreu, ara només cal que ho fem veure al món!

Descarregueu-vos el programa complet! (pdf)

divendres, 13 de setembre de 2013

Celebrem la Setmana de l’Educació Social

El dia 2 d’octubre es celebra el Dia Internacional de l’Educació Social. Aquest any, al CEESC volem celebrar-lo de manera especial. Perquè sí, perquè amb la que està caient cal que fem pinya i ens donem el valor que ens mereixem.

Us hem preparat la Setmana de l’Educació Social del 27 de setembre al 4 d'octubre.



Descarregueu-vos el programa! (pdf)

Però hi haurà molt més. Volem tenir ressó també a les xarxes, així que si sou usuaris de twitter o facebook estigueu atents a les nostres crides.

I, si teniu un bloc, us necessitem per fer sentir les diverses veus de l’Educació Social. Volem impulsar un CARNAVAL DE BLOCS pel 2 d'octubre. El tema que hem triat: "No deixaria mai de ser educadora social perquè...". Poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del correu comunicacio@ceesc.cat o deixeu-nos un missatge al bloc.

Perquè l’Educació Social és a tot arreu, ara només cal que ho fem veure al món!

dijous, 5 de setembre de 2013

Ja tornem a ser aquí

Aquí tornem després del silenci del mes de vacances. Com ha anat l'estiu?? Nosaltres començant amb ganes aquest quadrimestre que serà mogut, amb una proposta de formació i càpsules molt completa, el retorn de CiutatBeta, l'engegada oficial del projecte Social Global, amb el que volem donar eines per a la mobilitat professional. I, sobretot, estem preparant la Setmana de l'Educació Social, del 27 de setembre al 3 d'octubre. Ja us donarem més pistes aviat.

Però avui us volem parlar d'un tema que ha creat força moviment a les xarxes a finals del mes d'agost. Alguns potser ja n'esteu al corrent. L’última setmana d’agost a les xarxes es van publicar un parell d'articles sobre infància que han portat cua:
Hi ha hagut força enrenou en resposta a aquests articles. Fins i tot la Tina Vallès ha escrit al seu bloc justificant el seu article d’opinió (Sobre el meu article a Vilaweb).

Des del Col·legi també volem donar la nostra visió. I ho fem fent-nos nostre aquest escrit del Joan Muntané, que forma part de la junta de govern del CEESC.


Més que una opinió contundent em sembla força fora de lloc i que forma part d'un imaginari ciutadà superat per molts dels que treballem en el sistema de protecció a la infància. Em sembla del tot especulatiu i sense cap base certa ni fonamentada, més enllà d'un cas aïllat que caldria conèixer amb molta més profunditat. I això no vol dir que no existeixi, ni que tot ho fem bé, ni que sigui un espai de vida fàcil pels que han de passar per aquestes situacions de "possible" desemparament.

Alguns fa temps que hem superat el vell concepte de "centre de menors” i defensem, en assignatures universitàries dins del grau en Educació Social, que el repte de l’educador social en un CRAE és com oferim un lloc a la funció educativa, com ens protegim davant certs mètodes de protecció antics (que encara poden ser massa presents). Només així passaran els temps del simple acompanyament presencial als subjectes, de donar-los l’afecte que (n’està convençut) no tenen, d’atendre només problemes socials que acaben configurant l’horitzó dels subjectes; en definitiva, com deixem de ser vigilants, zeladors, policies, assistents socials o psicòlegs per passar a ser educadors.

Per això durant la seva estada al centre en garantim les necessitats bàsiques d’atenció assistencial i educativa: higiene, alimentació, descans, roba, salut, suport afectiu, educació, formació, oci i afavorir el desenvolupament de la persona; possibilitant les ofertes educatives, lúdiques i culturals, més adequades segons les particularitats i els interessos que tenen, amb la pretensió d’aconseguir un lloc social per a aquests nens/es i adolescents.

Finalment, l'afirmació que les entitats que hi treballem ens lucrem d’això, només dir que gairebé totes aquestes a Catalunya son entitats sense ànim de lucre, es llegeixi com es vulgui, i sovint son recursos que tenen un cost elevat, com alguns altres recursos sanitaris o educatius, i que no sol cobrir el 100% del cost real que significa les necessitats d'atenció abans detallades.

Aquí algunes aportacions espero tan contundents com les que ha fet l'autora de l'article.


Joan Muntané

Vosaltres què en penseu de tot plegat? Treballeu en un CRAE? ens voleu donar la vostra visió?