Educació social i escola, una trobada necessària

Foto de Ryan McGuire
Cap disposició legal preveu a Catalunya la incorporació institucional i plena de les educadores i els educadors socials als centres educatius de caràcter públic. Això explica, en part, perquè la presència dels educadors socials als centres educatius es limita a espais educatius i escolars molt específics, vinculats a l’atenció a la diversitat. Ens referim a les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE); a les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC); a les escoles d’educació especial. També ens trobem amb centres de Primària i Secundària que, per iniciativa pròpia o gràcies a un finançament extraordinari del departament d’Educació (Plans de Qualitat), o directament per una ajuda directe de l’AMPA, de l’administració local, o d’alguna Fundació, han escollit incorporar un educador o educadora social a la seva plantilla.

La nova Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, per al 2015 preveu la contractació de 92 professionals a Catalunya per atendre demandes molt concretes a centres de Primària i Secundària. Escoles que per la seva especial situació de necessitat i dificultat social, en poden justificar la seva presència.

Tanmateix, la realitat particular d’aquestes experiències és poc visible i coneguda, no només pels  educadors socials i els equips docents que no formen part d’aquests processos, també entre els que sí que hi participen.

Els encàrrecs i responsabilitats que té assignada l’Escola com a institució en la societat actual a ningú se li escapa que són reptes majúsculs amb força qüestions no prou resoltes i que arreu, i a Catalunya especialment, és un bon moment per fer un debat en profunditat sobre quina és l’Escola que volem si és que cal fer o (re)fer-la de bell nou, i que ens mereixem per tal de construir la societat del futur immediat.


Hi ha diferents esdeveniments i iniciatives que s’estan endegant de manera simultània més o menys connectades i que, en certa manera, evidencien que es tracta d’un tema que preocupa i que és de plena vigència i actualitat més enllà de la constant aparició als mitjans de comunicació d’incidents sovint molt desagradables i que tan de bo no es puguin produir mai més.

Iniciatives actuals:

  1. El proper dia 3 de febrer, debat organitzat per Fundació Jaume Bofill, la UOC i el CEESC. Educadors socials a l’escola? El rol dels educadors socials per respondre als reptes escolars.
  2. Al Col·legi d’Educadores i Educadors Social de Catalunya (CEESC), Col·lectiu professional Educació social en l'educació formal. Treballa per al reconeixement i accés de la figura professional en el Sistema Educatiu.
  3.  Una campanya en change de recollida de signatures per introduir l'ES a l'Escola.
  4. El Ministerio de Educación y Deporte será entidat col·laboradora del VII Congreso de Educación Social “A más Educación Social, más ciudadanía”
El día 18 de enero de 2016, Xavier Puig, Presidente del Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales y Lourdes Menacho, como secretaria de CoPESA y del Comité Organizador de Congreso mantuvieron una reunión con Violeta Miguel Pérez, Directora del Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa, en la que estuvo presente su equipo técnico. En este encuentro se cerró la colaboración del Ministerio en el VII Congreso a través de la participación en una de las mesas del Congreso, concretamente en la Mesa nº 8 “Educación Social en las organizaciones y el sistema educativo”. Así mismo se acordó el inicio de los trámites para la firma de un convenio estatal entre el Ministerio de Educación y el CGCEES que regule la colaboración entre ambas entidades y promocione la profesión de la Educación Social en el Sistema Educativo.

Per què aquest professional a l’escola?

Si entenem l’educació social com a transmissió de continguts de patrimoni cultural en un sentit ampli, a la vegada que socialització i integració dels individus en la societat de la seva època, resulta obvi situar l’educació social també a les escoles atès que compartim la missió amb la institució escolar.

Cal doncs trencar amb una falsa (o no adequada) separació entre educació formal, no formal i informal, les educadores i educadors socials som professionals amb intencionalitat educativa més enllà de la transmissió de coneixements i també més enllà de l’atenció exclusiva de les situacions de marginalitat.

Històricament, un dels 3 pilars del naixement i desenvolupament de la Pedagogia Social és l’animació sociocultural i el desenvolupament comunitari. No podem entendre la institució escolar al marge d’un barri, poble o territori i la seva gent, habitualment partim de les anàlisi multidimensionals i complexes de les situacions i contextos educatius. Atendre les famílies, en els barris i amb la comunitat és quelcom intrínsec a l’ofici que entenem pot ser una aportació clau en la “vella” i “nova” escola.

L’escola sovint està sobrecarregada d’encàrrecs, demandes i exigències de tot tipus: formatives, de responsabilitats, de conciliació, delegació de funcions socialitzadores que no pertoquen, educació sexual, viària, ciutadania... Tot això és educació social i els mestres ho fan tant bé com poden, a més a més de fer de mestres que, en definitiva, és la seva professió.

Per diferents raons podem pensar que l’escola (com a institució) ha de continuar canviant, tot i reconèixer els esforços diaris que s’estan fent en molts centres. La transformació de la societat ineludiblement transformarà també l’escola. Una de les principals especialitats dels educadors i educadores socials és la capacitat d’innovació i ajust a contextos canviants i complexos. Entenem aquesta especificitat com a valor al servei de la comunitat educativa en sentit ampli on podem aportar la capacitat de re-llegir els currículums des de l’acció socioeducativa, re-pensar l’organització institucional, desenvolupar l’inclussivitat...

Per saber-ne més:

Article de Lluís Vila Savall
Membre del  Col·lectiu professional Educació social en l'educació formal del CEESC
participacio@ceesc.cat