Coaching versus Supervisió

Hem demanat a la Susanne Rieger, presidenta de l'European Association for Supervision and Coaching, un article en què ens expliqui les diferències que hi ha entre el coaching i la supervisió.
A Europa hi ha diferents definicions de supervisió i coaching que varien d'un país a un altre. A l'Estat espanyol, per exemple, s'entén per supervisió una eina per al desenvolupament professional, un espai d'aprenentatge i de reflexió amb mirades des d'altres perspectives, on la persona supervisada o supervisant espera rebre coneixement tècnic del supervisor o supervisora. Els clients del supervisor/a provenen de l'àmbit de la psicologia, el treball social o el coaching i busquen contrastar els seus enfocaments. A Alemanya, per exemple, aquesta definició és igualment vàlida, si bé la supervisió d'aquest país pot incloure també aspectes i situacions de la vida personal del supervisant que repercuteixen en la seva vida professional.

En comparació amb la supervisió, el coaching ontològic s'entén més com a procés orientat cap a la transformació personal i professional de la persona, amb l'objectiu de potenciar i desenvolupar habilitats i capacitats concretes, amb el coach com a acompanyant en aquest camí. Al coach se'l relaciona al principi amb el món empresarial i/o dedicat a una especialitat ("coach per..."). El coaching resulta atractiu per al món empresarial perquè combina coneixements econòmics i empresarials amb consultes de tipus psicològic definides i orientades a objectius acordats per endavant. La paraula supervisió no es concep en el sector empresarial-econòmic. Està clar que els coaches van a supervisió per reflexionar sobre el seu propi trebal; potser la supervisió podria denominar-se "consultoria per a consultors".

La supervisió s'ha desenvolupat tradicionalment en l'àmbit social i terapèutic, orientada a les relacions laborals. Moltes vegades la trobem també en el sector d'organitzacions sense ànim de lucre. La supervisió inclou i té en compte diferents sistemes i en reflexiona de forma àmplia, i tracta críticament temes com el poder i les jerarquies, mentre que al coaching es tendeix a respectar la situació real sense qüestionar-la.

En les dues professions, el més important és el desenvolupament de la persona, tant a nivell personal com professional, així com la funció d'acompanyar una o diverses persones en un procés. Els settings (individual, grupal, equip) amb què treballen tant supervisors com coaches, són molt semblants. En ambdues professions es dona summa importància a la confidencialitat entre coachee/coach, supervisant/supervisor. Són molts els mètodes i les eines de reflexió que s’utilitzen per igual en les dues professions. Els professionals d'ambdós sectors són conscients del seu rol, coneixen els seus límits i els límits de cada intervenció. En el cas ideal, tant processos de coaching com de supervisió es realitzen amb especialistes externs.

Hi ha diferències, similituds i coincidències en les diferents professions. Si posem al centre les persones amb què treballem, el que realment importa és la nostra màxima preparació professional, la nostra contínua reflexió i el màxim respecte i comprensió cap als nostres clients.

Susanne Rieger, presidenta de l'EASC
susanne.rieger@easc-online.eu

---

L'Associació EASC (European Association for Supervision and Coaching) és una organització europea que certifica formacions en coaching i supervisió garantint uns alts estàndards de qualitat en totes dues professions i reuneix coaches i supervisors de més de 15 països europeus. Els dies 18 i 19 de setembre del 2020, l’EASC realitzarà el seu congrés bianual a Barcelona. El programa serà innovador i participatiu, enfocat al networking, alhora que reunirà ponents molt interessants del sector i d'altres àmbits. Sota el lema "Qui sóc jo en un món canviant?" s’hi tractaran temes com la identitat i els canvis que s'estan produint en els sectors empresarial, econòmic, social, digital, etc.