Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 17 d’octubre de 2019

I si els i les professionals de l'educació social girem la mirada cap a nosaltres mateixos?

Fa un temps que des del CEESC vam entrar en contacte amb l’Institut Gestalt perquè ens van interessar algunes de les seves propostes formatives. De fet, ara mateix teniu disponible una de els seves formacions amb descompte per a membres del CEESC.
L’entrada d’avui ens l’escriuen la Silvia Lobera  i el Jan Garrido Montblanch, de l’Institut Gestalt, molt a to amb la recent celebració del #DiaES i el Carnaval de Blogs d’aquest any

Dedicar energia a la revisió i cura personal dels equips d'atenció directe pot incrementar el potencial terapèutic de la intervenció eductiva. Entenent per "potencial terapèutic" a la valoració de que l'assoliment dels objectius dels nostres serveis passa per una transformació personal de la persona destinatària del servei.

Es tracta d’un canvi vital del qual podem distingir dues parts. Una part  relacionada amb  la prestació del servei com accés als recursos, oportunitats, prestacions, mesures de protecció, accés a la informació...  que van dirigides a reduir la situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social de les persones ateses. I una altra que ve donada per l'enfoc educatiu dels serveis dirigits a promoure les capacitats, competències, coneixements, recursos propis de les persones que són usuàries del serveis.

Ara ens volem centrar en aquesta segona part.  Podem fer servir la paraula empoderament, capacitació, promoció de l'adquisició d'aprenentatge... També parlem d'acompanyament. Som conscients que aquests processos tenen un recorregut, no es donen d'un dia per l'altre, no són lineals, i s'ha de realitzar al ritme de la persona, que és la protagonista.  És més, en aquests processos podem observar també “retrocessos”, dificultat d'assumir les oportunitats que s'ofereix des del servei, desvinculacions, abandonaments, retraïments...

Com ja sabem en els nostres serveis aquest procés de capacitació, empoderament o de facilitació d'aprenentatge es duu a terme amb persones amb nivells de patiment molt alts, exposats/des a situacions de risc, on s'hi poden veure associades processos traumàtics, dols, addiccions, nivells alts d'ansietat, convivència amb diagnòstics de salut mental.

Enfoquem aquest aspecte ja que el potencial de la relació educativa que oferim des dels nostres serveis no pot tenir una mirada, i no la té, centrada únicament en el nivell d'adquisició de nous coneixements o habilitats, sinó que cal que acompanyem en la restauració, en la resiliència, en una promoció de la salut i el benestar integral de la persona. I creiem que això passa, en gran part, per fomentar el potencial terapèutic de la relació educativa.

En la relació educativa, com en totes les relacions, es posa en joc el propi material humà. I quan ens vinculem com a professionals amb les persones que atenem, ens vinculem com hem après i amb les eines personals que hem desenvolupat al llarg del nostre camí. En les formacions acadèmiques  aquest és un aspecte encara poc, o gens, afrontat. En els currículums universitaris no està contemplat l'auto-coneixement profund del/la professional per tal de poder estar entrenat en l'abordatge integral de la relació que contempla la inclusió de les emocions.

No fem aquesta referència perquè els professionals de l'educació social hagin de realitzar processos terapèutics o tractaments psicològic, ja que no és la nostra funció, sinó per tal de poder acompanyar a la persona atesa en la seva integritat i poder-nos prendre cura de nosaltres mateixos amb l'impacte que implica l'exposició de la tasca que realitzem.

Des dels serveis d'intervenció social preval una mirada  que contempla la persona atesa en el seu context, que inclou per exemple el tractament amb el nucli de convivència, així com treball amb grups d'iguals per promoure el suport mutu. Creiem que el camí cap a l'atenció  integral de la persona, mitjançant múltiples paradigmes d'intervenció, ja està en marxa i dia a dia es realitzen dels dels equips molta feina amb aquesta voluntat.

Alhora creiem que des de la mirada de la teràpia Gestalt trobem una metodologia d'auto-coneixement que ens permet afinar-nos com a instrument de treball. A un mateix. Permetre'ns posar el focus cap a nosaltres.

La nostra és una professió on la mirada està centrada en l'altre, i ha de ser així. Però podrem veure, que si allò propi no està suficientment atès: preval, emergeix, impregna, entorpeix, limita, pesa. Aquest exercici d'auto-revisió i aquest espai de girar la mirada cap a nosaltres ens pot aportar més claredat, solidesa i capacitat de contenció pròpia i d'altri.

És des d'aquesta voluntat que des de l'Institut Gestalt proposem una formació vivencial. Des de l'experiència extraure'm les bases teòriques de la l'enfoc gestàltic. Serà un treball de creixement en context grupal. És una oportunitat per tal d'abordar tota la informació que en el contacte amb els i les companyes del procés emergeix. Les persones participants esdevenen miralls on poden rebre informació els uns i els altres, alhora que afavoreixen la contenció i l'acompanyament mutu.

La relació educativa es veurà nodrida d'un major nivell d'autoconeixement, d'un espai on el/la professional es pot recolzar i així afrontar la tasca diària amb més energia i disponibilitat, i d'eines en relació a l'escolta, la comunicació i els patrons relacionals que afavoriran la comprensió i acompanyament integral de les persones ateses als serveis.

Silvia Lobera i Jan Garrido Montblanch, Institut Gestalt i amb la col·laboració de Col·legi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada