Relat d'un dia a l'escola d'una educadora social que treballa en un institut escola de màxima complexitat a Barcelona.
TOT ANIRÀ BÉ, ens encoratja la cançó que sona pels altaveus i que ens convida a començar la jornada amb molta energia. La tècnica en audiovisuals ens fa molt bons regals. Dono la benvinguda a les alumnes i intento atrapar pares i mares. Vull que vinguin demà al cafè amb famílies que he preparat amb el dinamitzador comunitari, però es fan les
remolones i la majoria se m’escapen. Algunes famílies vindran. La majoria s’ho perdran… Quan estic a la porta em sento dona-anunci. Avui he repartit papers amb la informació de l’activitat per a famílies que fan a la biblioteca del barri. I els he notificat que s’obre la convocatòria d’ajuts al lloguer. Tanquem la porta. S’atura la música. Comencen les classes. El timbre estrident sona de tant en tant. Algun infant que arriba tard camina despentinat pels passadissos. Expliquen a la conserge que la mare s’ha adormit o que se’ls ha escapat l’autobús. La TIS passa llista i traça creus en un paper. Encenc l’ordinador i el mestre de guàrdia m’explica que la Jazmine està dinant cada dia al parc de davant de l’escola, que no té beca de menjador i que la mare ha dit que no tenen temps d’anar a casa i tornar. Vaig a parlar amb la nena i m’ho confirma. Telefono a la família i no contesta ningú. Després ho provaré de nou. Arribo cinc minuts tard a la reunió amb l'educadora social del PUNT JIP. Estem planificant una activitat sobre noves masculinitats que farem al pati la setmana que ve. Ho tenim força enllestit. No he aconseguit arribar a la reunió amb la infermera del CAP per a preparar les classes de castellà que han demanat unes mares paquistaneses perquè just quan sortia per la porta arribava plorant la mare de la Johanna, que resulta que ahir es van discutir molt i la nena ha marxat de casa i està amb una tieta. Que ha anat als mossos i que no sap com fer-la tornar. L’he escoltat i li he dit que després parlaré amb la Johanna i que ja mirarem com gestionar-ho tot plegat. Em disculpo amb la infermera del CAP.
En posar-me la jaqueta per anar a fer un cafè abans de començar la reunió amb el psicopedagog de l'EAP he mirat el mòbil i he vist el whatsapp de l'escola dels petits, que resulta que en Max està molt nerviós. Sembla que demà els desnonen. He pujat a l’escola de dalt i he parlat amb la mare del nen. M’ha posat al dia de la situació. Li dic que ha fet tot el què havia de fer: oficina habitatge, serveis socials, advocada… Tranquil·litzo la mestra i explico a en Max que hi ha altres nens i nenes a l’escola en la seva situació, i que cap d’ells ha dormit al carrer ni una sola nit. M’ha escoltat amb atenció, ha somrigut i ha marxat per afegir-se al partit de futbol que estaven jugant al pati. Tornant a l’escola de baix, la Montse m’atura. En William de 3r d’ESO porta una esgarrapada al braç, que es veu que s’ha barallat amb la mare. Citarem la mare d'en William i parlarem de processos, d’etapes evolutives i de recerques d’identitat, de separacions i retrobaments. I de les ànsies d’explorar el món. No posarem noms, no jutjarem. Li explicaré allò que els pares i les mares som el far al qual dirigeixen els ulls de manera furtiva els nostres fills quan s’allunyen amb la barca de l'adolescència. I parlarem de com n’és d’important que, quan girin el cap i ens busquin, trobin el far encès. Parlarem amb en William, i parlarem tots plegats i ens escoltarem. I potser ens entendrem i serem capaços de canviar coses. O potser ens caldrà trobar un servei més especialitzat. I he recordat que he de contactar amb aquell recurs que fa xerrades sobre adolescents i pantalles. Em reuneixo amb el psicopedagog de l’EAP.
Mentre apunto a l’agenda els acords de la reunió, la cap d’estudis m’informa que ha arribat una altra alumna nova d’Hondures, reagrupada per la mare amb qui fa més de 7 anys que no hi té relació. La nena vivia amb els avis al país d’origen. Li he dit que quan pugui entrevistaré la mare i la nena. Veurem com s’adapten l’una a l’altra. Una mare que no ha fet de mare, una filla que no ha fet de filla. Dues desconegudes que es retroben set anys més tard. Quines expectatives tenen? Quins són els seus somnis? Com els encaixaran en una habitació de 5 metres quadrats? Cap on miraran quan facin cua per a recollir aliments? M’he tret la jaqueta. Avui no hi ha cafè. M’ha vingut a trobar el Julio quan tornava del pati, vol parlar amb mi, que resulta que es va trobar una bicicleta al carrer i que la va dur a casa i que el seu pare li ha dit que d’on l’ha tret, que no creu que se l’hagi trobada, que sospita que l’ha robat i es va enfadar molt i que al final ell ha decidit desempallegar-se’n per no tenir problemes i li he preguntat com se sentia i m’ha dit que més tranquil i li he dit que si és així vol dir que ha pres la decisió correcta. Qui sap d’on ha sortit aquesta bicicleta. Em pregunta
cuándo podremos volver a hablar i li dic que dimarts a les 12, després de la formació d’alumnes mediadors/ores de conflictes. He respirat dos minuts i he anat la lavabo. Eixugant-me les mans, una mestra m’ha vingut a avisar que el Zurab, al menjador, ha clavat la forquilla a la Claudia. Per sort no li ha fet mal. L'escola ha citat la mare d’en Zurab. Intentaré ser-hi… Sabem que fa uns mesos va haver un episodi de violència a casa i mare i fill van estar allotjats a una casa d’acollida. Al cap d’unes setmanes la mare i la nova parella tornaven a viure junts.
Per què hi torna? Em pregunta la mestra.
Per què tu fumes, si saps que és dolent? Li responc jo. Estem en constant contacte amb la seva treballadora social. Què no et passa, petit Zurab…? Segueixes jugant amb els teus ninotets damunt la taula i m’expliques coses…
No me gusta que me peguen en la barriga y me salga sangre. Mi papá quería matar al bebé. Y mi mamá lloraba y se cubría la barriga con sus brazos. Mi papá hacía llorar a mi mamá. No sé si el bebé lloraba. Estaba en la barriga y nadie le podía oir. A veces me duele la barriga. Si estoy en casa mi mamá me masajea. Arriba y abajo y en redondas… Vine petit, que t'acarono el ventre, així, en cercles…
Mi mamá dice que mi papá no tiene dinero, y que toma y toma hasta caerse en las aceras y pega a los árboles para no pegarla a ella. Yo le vi pegar a los árboles. Vi sangrar sus manos. Yo estaba allí, mirando… Él había golpeado la barriga de mi mamá. Quería matar al bebé. Y el bebé tenía miedo. Y se dormía en la barriga de mi mamá. T’adormies a la seva panxa, petit Zurab...
La tarda ha estat més tranquil·la. A l’edifici de dalt, amb els petits, l’educadora emocional i jo hem llegit el conte del volcà que tots tenim a dins i que a vegades explota. El volcà Etna continua en ebullició i ha registrat noves explosions al llarg de les últimes hores. Les erupcions nocturnes han fet lliscar més lava pel vessant sud-est. L'actual fase eruptiva pot durar dies o mesos. En aquest episodi s'han obert dues petites fissures al volcà. Per aquesta fractura surt un flux de lava que llisca pel vessant que va a parar a la vall. Els infants, molt contents, es posaven les mans a la panxa i notaven l’escalfor del magma, la lava que bullia, la ràbia que vol sortir… Els ha encantat cridar donant voltes al pati per a fer-ne sortir el foc. Hem obert fissures per evitar que explotessin els volcans. Just quan jo apagava el meu foc, la tutora de la Naiara m’ha explicat que la nena ve bruta perquè a casa no tenen aigua… que ha parlat de mi a la mare i que vol que li truqui. Sempre amb permís, sempre de cara.
Li dic a la tutora que demà parlaré amb la promotora escolar i després telefonaré a la mare de la Naiara perquè m’expliqui, a veure si podem fer-hi alguna cosa… Però que ho faré demà. Que ara marxo a casa. I qui sap si demà, escoltant-nos i acompanyant-nos, trobarem uns minuts per a fer un cafè.
...
Maria Juan, educadora social. Ha treballat a CRAE, després de molts anys a l’Equip de Famílies del Servei d'Inserció Social (atenció a persones I famílies sense llar). Actualment treballa a un institut escola de Barcelona, contractada per l'IMSS.
Les il·lustracions són de Joan Turu del llibre "Tinc un volcà" de Míriam Tirado.
---
Recordeu que tenim engegada la
Campanya #SumemalEscola per aconseguir la plena incorporació de la figura de l'educador social als centres educatius.
