La Sonia Sánchez, una educadora social, ens explica la seva experiència al taller d'habilitats socials que du a terme en un Hospital de Dia.
Hi ha moltes maneres de definir els comportaments en les relacions interpersonals: les conductes apropiades o no, les apreses o adquirides, etc. Dins d’aquest ampli ventall, trobaríem el que avui anomenem les habilitats socials.
Moltes vegades ens suposa un gran esforç apropar-nos a un grup de gent per poder presentar-nos, o pot ser que ens generi molta angoixa tan sols la idea de sortir de casa per conèixer gent o, simplement, per relacionar-nos. Molta gent té, realment, dificultats a l'hora de manegar les seves ansietats o pors a l'hora d'encarar situacions difícils o noves.
Tot això implica una àrea molt important del cervell humà, com és la comunicació. Partim de la idea que la comunicació és primordial però, si sovint se'ns crea un repte o, simplement, no ens veiem capaços d'expressar sentiments, d’exposar una queixa, de donar una negativa o trobem situacions que ens superen, aleshores això es pot convertir en una sèrie de problemes relacionats amb les conductes o actituds personals. Les accions de les persones es determinen en una o diverses conductes interpersonals relacionades entre si (intercanvi), i la conducta empra un mitjà per assolir un objectiu que intenta resoldre el conflicte entre el jo i les circumstàncies o viceversa.
Hi ha unes habilitats anomenades bàsiques i unes altres anomenades més complexes. No podem desenvolupar les segones sense haver interioritzat les primeres.
Aquestes habilitats bàsiques i principals les podríem resumir com aquell conjunt de comportaments i actituds envers la higiene, la salut, l’autonomia personal, etc. Les altres, les més complexes, serien tot aquell grup d’habilitats relacionades amb la gestió dels sentiments, de l’agressivitat, la planificació, etc.
Al taller que realitzem a l’Hospital de Dia sobre habilitats socials, ens trobem que cada noi/a requereix el reconeixement i l'aplicació d'unes o d'altres, depenent de les característiques de la situació i del seu grau de dificultat.
Al centre oferim tres espais diferenciats dins del mateix taller: el taller d’habilitats socials. Aquests espais duren una hora i quart i es duen a terme els dimarts, dijous i divendres en diferents franges horàries per tal que els nois que estan ingressats parcialment (és a dir, pacients que compleixen uns protocols i que, per tant, tenen un horari fixat, o que fan una compartida amb l’escola, per exemple) puguin dur-lo a terme si cal.
Aquest tres grups s’han marcat en funció de les necessitats dels usuaris. Sabem que cada persona té unes necessitats molt diferents, però en qüestió d’habilitats socials, tot es redueix. Cal dir que ens basem en una programació molt específica que agrupa diferents ítems que alhora engloben unes pautes molt bàsiques sobre aquestes habilitats.
El primer grup va dirigit a un grup de nois que tenen dificultats a l’hora d’assolir unes tasques bàsiques com poden ser la higiene personal, el respecte, la salut, l'autonomia, etc. Els altres dos grups actualment podríem dir que són més semblants ja que les necessitat dels nois i noies del centre són mes homogènies.
Treballem conjuntament amb tots dos grups temes com ara les emocions, els valors, l'assertivitat, els sentiments, les idees de futur, etc., però ens centrarem en temes més concrets i específics, segons les necessitats de cada grup. Per exemple, amb un grup es treballarà més tot el tema de les normes i agressivitats, i amb l’altre reforçarem més altres capacitats com les de planificar, orientar-se i utilitzar recursos.
A l’hora d’escollir el participant de l’activitat, ens reunim l’equip multidisciplinari del centre. Valorem si cal que el pacient realitzi algunes sessions per aprendre o simplement per fer un bon reforç positiu de les seves habilitats socials. S’informa l’usuari per tal que estigui assabentat de l’activitat, de la seva participació i dels objectius establerts. Evidentment, se'n valora l’actitud, la motivació i la predisposició.
Finalment, si l’equip i el pacient decideixen què seria el més adient, se li pot indicar un dia a la setmana per fer un taller o una activitat pautada (això vol dir que hi ha d’assistir obligatòriament).
Desprès d'haver realitzat durant dos anys aquesta activitat (o taller) gosaria dir que, en els tres grups, he observar que les tècniques més afavoridores, entre d’altres, són: una “bona” comunicació i el role-playing (aquí també inclouríem les petites dramatitzacions reals o inventades i els “assajos conductuals”) així com el modelatge i les instruccions proposades pel professional.
Penso que el que és realment important per a aquest nois és que puguin veure i entenguin el que s’està treballant, acceptant les dificultats i adquirint consciència, seguretat i confiança, possibilitant així l’aplicació dels seus coneixements a la seva quotidianitat.