Avui l’entrada al blog l’escriu l’Antoni Argent, que es presenta a sí mateix com a professor de secundària, economista, emprenedor, escriptor i president de l’Associació Educativa i Formativa TBCLASS.
Fa poc ens va arribar un correu on se’ns parlava del Projecte Educatiu MILLOREM i hem contactat amb ell, que n’és el coordinador, que ens l’expliqui en primera persona.
Què en penseu vosaltres, des de l’òptica d’educadors i educadores socials?
Ja fa molt de temps que es parla del fracàs escolar i, davant la meva preocupació per la situació educativa actual i futura, vaig decidir tirar endavant un estudi educatiu a la província de Barcelona.
Durant el curs 2012-13 he coordinat i realitzat per tercer cop el Projecte Educatiu MILLOREM, un estudi educatiu realitzat a diferents comarques de la província de Barcelona amb l’objectiu de detectar els factors que provoquen que els alumnes de secundària no aconsegueixin l’èxit escolar. Hi participen de forma voluntària centres de secundària, ja sigui públics, concertats o privats.
L’estudi el vaig iniciar el setembre de 2010 a la comarca del Vallès Oriental. La 2ª edició es va dur a terme a la comarca d’Osona i la 3ª edició a diverses comarques (Alt Penedès, Anoia, Berguedà i Garraf). Hi han participat 24.700 alumnes i un total de 106 centres de secundària, obtenint dades molt interessants i sorprenents en referència a diversos aspectes (acadèmics, personals, familiars, psicològics) dels alumnes que estan cursant l’ESO, etapa educativa on es concentra un major índex de fracàs escolar.
Algunes dades obtingudes:
Entre les causes de fracàs escolar, l’estudi fa referència a l’absència d’hàbits de treball i estudi, no dominar determinades tècniques d’estudi (resum, esquema, subratllat…), el paper que juguen els factors motivacionals, la manca de valors (falta d’esforç), el funcionament del mateix sistema educatiu, el consum de drogues (tabac, alcohol i cànnabis, principalment), els problemes d’adaptació a l’ESO, l’addicció a les noves tecnologies (mòbils, ordinadors i xarxes socials), les influències negatives d’algunes amistats, la desorientació i desestructuració familiar, la falta d’implicació familiar, els trastorns d’aprenentatge (TDAH, dislèxia…), les prioritats que tenen, la no correlació entre el que aprenen i la realitat que viuen, els problemes/inestabilitat emocional, el baix nivell d’autoestima, la falta de confiança en el futur, la falta d’expectatives, l’absentisme escolar, docents poc formats i motivats, la metodologia de les classes, el fet de no valorar la tasca docent i la desautorització del professorat.
Entre les propostes per reduir el fracàs escolar figuren, a nivell general, reduir el nombre d’alumnes per aula posant un màxim de 20 alumnes, invertir més recursos i invertir-los millor. A més, crear una nova estructura acadèmica a Primària amb dos cicles de tres cursos cadascun. Els alumnes que no superessin el segon cicle haurien de realitzar un curs de preparació per la Secundària.
Pel que fa referència a la formació inicial del professorat, crear un Programa Docent Formatiu de 4 anys de durada i crear programes d’innovació pedagògica.
A nivell acadèmic, augmentar les hores de llengües i matemàtiques i establir exàmens finals a cada curs d’ESO. És important, també, crear itineraris formatius a partir de 3r d’ESO i fer una prova de català per aquells alumnes que finalitzen 4t d’ESO i volen tenir el nivell C de català. Actualment, tot alumne que supera l’ESO se li dóna automàticament.
L’estudi també fa referència al paper que juga la família en el rendiment acadèmic dels alumnes. La implicació dels pares en els estudis dels seus fills i el seu creixement han de ser la seva màxima responsabilitat. És a dir, fer dels estudis una cosa que interessa a tota la família.
Crec que queda molta feina a fer ja que el fracàs escolar és un dels principals problemes que té el nostre sistema educatiu i cal que tots plegats hi posem el nostre granet de sorra. En aquest sentit, les retallades en educació no ajuden gens a millorar la situació tenint en compte que el fracassat escolar necessita ajuda i la societat ha de saber respondre-li oferint-li altres vies per les quals pugui finalitzar aquest aprenentatge que no ha pogut o no ha volgut assolir.
L’estudi ha comptat amb el suport i/o col·laboració econòmica de l’obra social de La Caixa, l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, la Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació i Facultat de Formació del Professorat), la Universitat Ramon Llull (Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna), les entitats Mans Unides i REIR, les empreses Estabanell Energia, Igrafic, Educa System, Abolafio, Aula Centre de Formació, Bopla, Grafix, tusclasesparticulares i Hotel Mediterráneo de Sitges; la Fundació Espavila, La Granja Escola (Fundació per a l’Educació) i els mitjans de comunicació La Revista del Vallès, el 9 NOU i el TOT Vallès Oriental.
L’informe us el podeu descarregar des de l’adreça:
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/f3d2edb2-f474-455a-ad7e-66255bd3153c/inf_proj_educ_millorem_jul13.pdf
Antoni Argent
Professor de secundària
Coordinador Projecte Educatiu MILLOREM
Fa poc ens va arribar un correu on se’ns parlava del Projecte Educatiu MILLOREM i hem contactat amb ell, que n’és el coordinador, que ens l’expliqui en primera persona.
Què en penseu vosaltres, des de l’òptica d’educadors i educadores socials?
Ja fa molt de temps que es parla del fracàs escolar i, davant la meva preocupació per la situació educativa actual i futura, vaig decidir tirar endavant un estudi educatiu a la província de Barcelona.Durant el curs 2012-13 he coordinat i realitzat per tercer cop el Projecte Educatiu MILLOREM, un estudi educatiu realitzat a diferents comarques de la província de Barcelona amb l’objectiu de detectar els factors que provoquen que els alumnes de secundària no aconsegueixin l’èxit escolar. Hi participen de forma voluntària centres de secundària, ja sigui públics, concertats o privats.
L’estudi el vaig iniciar el setembre de 2010 a la comarca del Vallès Oriental. La 2ª edició es va dur a terme a la comarca d’Osona i la 3ª edició a diverses comarques (Alt Penedès, Anoia, Berguedà i Garraf). Hi han participat 24.700 alumnes i un total de 106 centres de secundària, obtenint dades molt interessants i sorprenents en referència a diversos aspectes (acadèmics, personals, familiars, psicològics) dels alumnes que estan cursant l’ESO, etapa educativa on es concentra un major índex de fracàs escolar.
Algunes dades obtingudes:
- El 5% dels alumnes repassen cada dia el que s’ha fet a classe.
- El 12% dels alumnes comencen a preparar un examen la setmana abans.
- El 55% dels alumnes els preocupa suspendre un examen.
- El 55% dels alumnes pregunten al professor quan no entenen el que s’explica a classe.
- El 77% creuen que es poden esforçar més a fer els deures i preparar els exàmens.
- El 48% realitzen activitats extraescolars 3 o més dies a la setmana.
- El 26% dels alumnes es concentren a classe.
- Objectius que tenen: Aprovar (40%), Treure bona nota (40%), Aprendre (18%), No tinc cap objectiu (2%).
- El 18% d’alumnes creuen que els seus professors gaudeixen fent classe.
- Les assignatures que més agraden són l’Educació Física i les Matemàtiques.
- El 34% d’alumnes han suspès 3 o més assignatures el primer trimestre.
- El 32% d’alumnes els agrada anar a classe.
- Destaca el baix percentatge d’alumnes que creuen que repetiran algun curs (4%). Això concorda amb el treball de tutoria realitzat a classe on els alumnes han deixat ben clar que “és difícil repetir”, que “en força casos l’ESO es regala” i que “al setembre posen un examen fàcil”.
- S’ha detectat que alguns factors que incideixen en el baix rendiment a l’ESO ja fan acte de presència en l’etapa de primària.
Entre les causes de fracàs escolar, l’estudi fa referència a l’absència d’hàbits de treball i estudi, no dominar determinades tècniques d’estudi (resum, esquema, subratllat…), el paper que juguen els factors motivacionals, la manca de valors (falta d’esforç), el funcionament del mateix sistema educatiu, el consum de drogues (tabac, alcohol i cànnabis, principalment), els problemes d’adaptació a l’ESO, l’addicció a les noves tecnologies (mòbils, ordinadors i xarxes socials), les influències negatives d’algunes amistats, la desorientació i desestructuració familiar, la falta d’implicació familiar, els trastorns d’aprenentatge (TDAH, dislèxia…), les prioritats que tenen, la no correlació entre el que aprenen i la realitat que viuen, els problemes/inestabilitat emocional, el baix nivell d’autoestima, la falta de confiança en el futur, la falta d’expectatives, l’absentisme escolar, docents poc formats i motivats, la metodologia de les classes, el fet de no valorar la tasca docent i la desautorització del professorat.
Entre les propostes per reduir el fracàs escolar figuren, a nivell general, reduir el nombre d’alumnes per aula posant un màxim de 20 alumnes, invertir més recursos i invertir-los millor. A més, crear una nova estructura acadèmica a Primària amb dos cicles de tres cursos cadascun. Els alumnes que no superessin el segon cicle haurien de realitzar un curs de preparació per la Secundària.
Pel que fa referència a la formació inicial del professorat, crear un Programa Docent Formatiu de 4 anys de durada i crear programes d’innovació pedagògica.
A nivell acadèmic, augmentar les hores de llengües i matemàtiques i establir exàmens finals a cada curs d’ESO. És important, també, crear itineraris formatius a partir de 3r d’ESO i fer una prova de català per aquells alumnes que finalitzen 4t d’ESO i volen tenir el nivell C de català. Actualment, tot alumne que supera l’ESO se li dóna automàticament.
L’estudi també fa referència al paper que juga la família en el rendiment acadèmic dels alumnes. La implicació dels pares en els estudis dels seus fills i el seu creixement han de ser la seva màxima responsabilitat. És a dir, fer dels estudis una cosa que interessa a tota la família.
Crec que queda molta feina a fer ja que el fracàs escolar és un dels principals problemes que té el nostre sistema educatiu i cal que tots plegats hi posem el nostre granet de sorra. En aquest sentit, les retallades en educació no ajuden gens a millorar la situació tenint en compte que el fracassat escolar necessita ajuda i la societat ha de saber respondre-li oferint-li altres vies per les quals pugui finalitzar aquest aprenentatge que no ha pogut o no ha volgut assolir.
L’estudi ha comptat amb el suport i/o col·laboració econòmica de l’obra social de La Caixa, l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, la Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació i Facultat de Formació del Professorat), la Universitat Ramon Llull (Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna), les entitats Mans Unides i REIR, les empreses Estabanell Energia, Igrafic, Educa System, Abolafio, Aula Centre de Formació, Bopla, Grafix, tusclasesparticulares i Hotel Mediterráneo de Sitges; la Fundació Espavila, La Granja Escola (Fundació per a l’Educació) i els mitjans de comunicació La Revista del Vallès, el 9 NOU i el TOT Vallès Oriental.
L’informe us el podeu descarregar des de l’adreça:
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/f3d2edb2-f474-455a-ad7e-66255bd3153c/inf_proj_educ_millorem_jul13.pdf
Antoni Argent
Professor de secundària
Coordinador Projecte Educatiu MILLOREM