Resum de l’article:
Espanya, com altres països europeus meridionals, ha privilegiat a la gent gran com a destinataris de la despesa social, confiant que les famílies s'ocuparien dels infants. De fet, és un dels pocs països que no té una assignació universal per fill a càrrec. Lògicament, l'escassa protecció pública a les famílies amb fills augmenta la vulnerabilitat de les que aconsegueixen menys ingressos mitjançant el treball. Si Espanya presentava ja abans de la crisi un índex de pobresa infantil relativament elevat, aquest indicador de benestar objectiu ha empitjorat des del 2008.
No obstant això, crida particularment l'atenció el benestar subjectiu dels nens. En efecte, es declaren bastant més satisfets que els d'altres societats quan valoren les seves vides, la seva salut o les seves relacions personals. Que el benestar subjectiu dels nens a Espanya s'hagi mantingut per sobre del que es podria esperar, tenint en compte l'empitjorament de les circumstàncies objectives, és probablement un mèrit atribuïble a les seves famílies, que en circumstàncies econòmiques difícils, i fins i tot crítiques, han mostrat una gran capacitat de protegir els seus fills.
Jonathan Bradshaw és professor de polítiques socials i director associat de política social a la Unitat d’Investigació de la Universitat de York, a Anglaterra. Les seves investigacions recents han estat sobre comparacions del benestar dels infants.
La revista “Panorama Social” l’edita la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas) una institució de caràcter privat, sense ànim de lucre. La revista és de caràcter monogràfic i els seus números es dediquen a temes de debat social i polític, com ara l'envelliment de la població, les pensions i la dependència, les relacions intergeneracionals, l'evolució de les famílies, la infància i la joventut, la immigració, la pobresa i la sanitat.
Esperem que sigui del vostre interès.
Llegir l'article.