Actualment es parla d'un model de salut biopsicosocial on es fan programes per educar a la societat, en les diferents etapes de la vida, des de les institucions sanitàries on la nostra figura no és present. Per exemple en els equips interdisciplinaris de salut mental podríem cobrir la tasca educadora de les persones que han d'acceptar i conviure amb una malaltia mental, i també en els equips de salut comunitària entre altres.
La col·legiada Rosa María Moratonas ens ha escrit parlant d'aquesta necessitat i ens interpel·la a treballar en aquest sentit. Us deixem el seu text, tot fent una crida. Volem treballar perquè dins dels equips multidisciplinars en l'àmbit de salut hi hagi la figura del professional de l’educació social. El dimarts 3 d'octubre ens reunim per parlar sobre aquest tema. Us convidem a participar el 3 d'octubre a participar en una primera reunió.
Si el model de salut que volem assolir és un model BIOPSICOSOCIAL, no s’entén que dins dels equips multidisciplinaris no hi hagi la figura del professional de l’educació social.
Una formació adequada de la societat, en qualsevol etapa de la vida dels habitants, es una inversió molt rentable, potser no a curt termini, però tinc el convenciment que a un termini no tan curt esdevindria una millora en la salut de la població i en el us responsable dels serveis que ofereix la sanitat pública.
Els professionals del grup A (metges/metgesses, professionals d’odontologia i de pediatria, psiquiatres...) donen educació no formal a escoles, instituts, associacions de veïns... quan escassegen en número i són els recursos més cars. Per altra banda, els professionals de l’educació social pertanyen al grup B i, per tant, tenen el sou base més modest i, en canvi, estan més preparats per donar aquest tipus de formació.
També són els professionals d’infermeria, llevadores i llevadors, i treballadors/es socials el personal que tenen encomanada aquesta tasca educativa quan els continguts són mes socials que mèdics. Els professionals d’educació social, a més a més tenim formació per incorporar dinàmiques de grup i moltes eines per impartir aquestes matèries d’una forma més lúdica i més propera.
També tenim formació per formar part dels equips de deshabituació de drogoaddicció.
La figura del treballador social i del psicòleg semblen figures que s’han fet imprescindibles en el sistema sanitari i en canvi, la figura del professional de l’Educació Social és suplantada amb molta facilitat.
Els professionals de la medicina poden estar molt formats en la seva especialitat, i es basen sovint en els seus estereotips i creences en temes com la violència de gènere. Alguns d’ells tenen una mínima formació i penso que si en tinguessin més i hi hagués més sensibilització, la cosa milloraria en quant a l’atenció de les persones usuàries.
Per tots aquest motius expressats, agrairia que el meu Col·legi lluiti per ocupar els espais que ens corresponen per dret i per contingut de la nostra formació i per sentir-nos representats i que es prenen la nostra professió i formació d’una manera seriosa i responsable
Penso que un Col·legi professional ha de vetllar perquè no hi hagi altres grups professionals que ocupin llocs de treball que ens corresponen a nosaltres. És molt important conèixer els continguts de les formacions que es donen per poder ser capaços de defensar la nostra tasca que és la educació de la societat.
És un fet que vivim en un món on l’educació no passa pel seu millor moment, i on en el concepte de societat, també hi cap tot, però penso que des del Col·legi s’ha de donar molta més importància i valor a la nostra professió.
Rosa María Moratonas, col·legiada 9689
La col·legiada Rosa María Moratonas ens ha escrit parlant d'aquesta necessitat i ens interpel·la a treballar en aquest sentit. Us deixem el seu text, tot fent una crida. Volem treballar perquè dins dels equips multidisciplinars en l'àmbit de salut hi hagi la figura del professional de l’educació social. El dimarts 3 d'octubre ens reunim per parlar sobre aquest tema. Us convidem a participar el 3 d'octubre a participar en una primera reunió.
L'educació social i el model de salut biopsicosocial
Si el model de salut que volem assolir és un model BIOPSICOSOCIAL, no s’entén que dins dels equips multidisciplinaris no hi hagi la figura del professional de l’educació social.
Una formació adequada de la societat, en qualsevol etapa de la vida dels habitants, es una inversió molt rentable, potser no a curt termini, però tinc el convenciment que a un termini no tan curt esdevindria una millora en la salut de la població i en el us responsable dels serveis que ofereix la sanitat pública.
Els professionals del grup A (metges/metgesses, professionals d’odontologia i de pediatria, psiquiatres...) donen educació no formal a escoles, instituts, associacions de veïns... quan escassegen en número i són els recursos més cars. Per altra banda, els professionals de l’educació social pertanyen al grup B i, per tant, tenen el sou base més modest i, en canvi, estan més preparats per donar aquest tipus de formació.
També són els professionals d’infermeria, llevadores i llevadors, i treballadors/es socials el personal que tenen encomanada aquesta tasca educativa quan els continguts són mes socials que mèdics. Els professionals d’educació social, a més a més tenim formació per incorporar dinàmiques de grup i moltes eines per impartir aquestes matèries d’una forma més lúdica i més propera.
- El sistema de salut dona formació als infants i als joves, “salut i escola”, a través de la que es forma en alimentació, hàbits saludables, higiene bucal, educació sexual, prevenció sobre consum de substàncies (alcohol i drogues).
- Podem formar part dels equips que estan en contacte amb la comunitat, i treballant en l’elaboració del Pla de Salut de les Zones bàsiques de salut. En aquests equips es fan tasques educatives relacionades amb el benestar de la persona , hàbits saludables, alimentació, salut vs enfermetat, sexualitat, desenvolupament d’habilitats socials per contribuir al bon clima social, foment de la solidaritat...
També tenim formació per formar part dels equips de deshabituació de drogoaddicció.
La figura del treballador social i del psicòleg semblen figures que s’han fet imprescindibles en el sistema sanitari i en canvi, la figura del professional de l’Educació Social és suplantada amb molta facilitat.
Els professionals de la medicina poden estar molt formats en la seva especialitat, i es basen sovint en els seus estereotips i creences en temes com la violència de gènere. Alguns d’ells tenen una mínima formació i penso que si en tinguessin més i hi hagués més sensibilització, la cosa milloraria en quant a l’atenció de les persones usuàries.
Per tots aquest motius expressats, agrairia que el meu Col·legi lluiti per ocupar els espais que ens corresponen per dret i per contingut de la nostra formació i per sentir-nos representats i que es prenen la nostra professió i formació d’una manera seriosa i responsable
Penso que un Col·legi professional ha de vetllar perquè no hi hagi altres grups professionals que ocupin llocs de treball que ens corresponen a nosaltres. És molt important conèixer els continguts de les formacions que es donen per poder ser capaços de defensar la nostra tasca que és la educació de la societat.
És un fet que vivim en un món on l’educació no passa pel seu millor moment, i on en el concepte de societat, també hi cap tot, però penso que des del Col·legi s’ha de donar molta més importància i valor a la nostra professió.
Rosa María Moratonas, col·legiada 9689