Avui al blog us acostem al Treball de final de Màster del Daniel Navarro. És un treball d'investigació que vol feruna aproximació a les condicions laborals, possibles situacions de precarietat laboral i els riscos psicosocials més habituals dels i les professionals del tercer sector que intervenen específicament amb persones d'origen estranger a Catalunya, així com de visibilitzar les seves percepcions i demandes. Esperem que sigui del vostre interès.
El passat mes de gener, com a treball final del Màster d'Ocupació i Mercat de Treball de la UOC, vaig realitzar una investigació sobre les condicions de treball dels i les professionals del tercer sector que intervenen específicament amb persones d'origen estranger a Catalunya. Tot i les limitacions en la seva realització, que permetien considerar-lo només una aproximació al tema, i dels possibles canvis ocorreguts en aquests mesos que presumiblement han pogut afectar-hi negativament als i les professionals, considero interessant difondre un resum del seu contingut.
Situant-nos en context, el tercer sector mostra una tendència de creixement positiu pel que fa a nombre de persones empleades, per sobre de la mitjana del mercat laboral català i gairebé igualant les xifres prèvies a la darrera crisi econòmica. Malgrat aquestes tendències positives, també presenta indicadors de precarietat laboral, com són elevades taxes de contractació temporal i a temps parcial i salaris per sota de la mitjana. Per altra banda, la presència i arribada de persones d'origen estranger fa molt de temps que forma part de la nostra quotidianitat com a societat, però recentment inclou un augment de situacions complexes, com l'arribada de menors estrangers no acompanyats o de sol·licitants d'asil o refugiats i refugiades, que requereixen una intervenció social especialitzada, sovint sota condicions d'urgència. El fenomen migratori es tracta habitualment des de la perspectiva de les persones migrants, però no s'aborden les condicions laborals dels i les professionals que hi intervenen, que poden ser diferents de les de professionals que atenen a altres col·lectius. Aquesta manca de dades, els indicadors de precarietat del tercer sector i la possibilitat de presentar unes condicions de treball diferenciades del global d'aquest, justifiquen la necessitat d'un coneixement específic d'aquest col·lectiu de professionals. Per tant, la investigació es va dirigir a intentar conèixer les seves condicions laborals, possibles situacions de precarietat laboral i els riscos psicosocials més habituals que pateixen, així com de visibilitzar les seves percepcions i demandes més habituals.
Per tal d'assolir aquests objectius, es va optar per una metodologia mixta, realitzant una enquesta online i un grup de discussió, amb 65 i 3 persones participants respectivament. Centrant-me ara en els resultats obtinguts a l'enquesta, primer de tot cal destacar que ens trobem amb un perfil de professionals femení, majoritàriament per sota dels 40 anys, amb una elevada formació -un 52,3% amb el Grau o Diploma en Educació Social- i que treballa sobretot des de l'àmbit privat. Els principals indicadors de precarietat laboral trobats es refereixen a la temporalitat i la remuneració, superant la contractació temporal a la mitjana de la població assalariada catalana (36,4% i 22,8%, respectivament), mentre que el salari es troba per sota de la mitjana del tercer sector i del de la població general.
Cal destacar la importància dels factors edat i gènere dintre dels resultats obtinguts. El notable nombre de professionals menors de 30 anys enquestats (30,8%), presenta una major temporalitat i una menor contractació a jornada completa que la resta, i en conseqüència pitjors condicions salarials. Pel que fa a les dones, tot i ser la gran majoria, presenten també pitjors condicions que els homes pel que fa a temporalitat i contractació a temps parcial, fets que també impacten negativament en el seu salari. És notable també la seva menor presència en el grup de majors de 40 anys, possiblement per qüestions de conciliació familiar, i també manifesten rebre un menor reconeixement de la seva feina que els seus companys. Per tant, tant en el cas dels joves com de les dones, es pot veure com la seva vulnerabilitat com a col·lectius dintre del mercat laboral, s'agreuja encara més en aquest grup de professionals.
Un aspecte molt rellevant en relació amb la precarietat és el grau de benestar al lloc de treball, que majoritàriament se situa com a mig (46%). Els principals factors de risc psicosocial que apareixen són l'alt ritme de treball, l'excessiva càrrega de feina i l'alta exigència emocional. Tot i això, només un 20% afirma patir o haver patit malalties o afeccions relacionades amb el seu lloc de treball, sent les més habituals l'ansietat i l'estrès. Això es pot explicar per la presència de nombrosos factors de protecció, que limiten l'impacte negatiu dels factors de risc psicosocial presents, entre els quals destaquen el suport de la resta de companys i companyes i l'existència d'un bon ambient de treball.
Per tal de millorar la seva situació, les persones participants consideren necessari millorar les seves condicions laborals -especialment la remuneració i una modificació del conveni col·lectiu- i garantir recursos suficients per dur a terme la seva tasca amb una qualitat suficient. Per tal de redistribuir l'elevada càrrega de treball i facilitar la conciliació es demanen canvis organitzatius i una major flexibilitat a les entitats. Altres aspectes mencionats són la necessitat de prevenir l'impacte negatiu dels riscos psicosocials -amb supervisions externes i altres mecanismes-, i de canvis legislatius que millorin la situació de la població d'origen estranger i els i les professionals que l'atenen.
Pots llegir el treball sencer a: http://hdl.handle.net/10609/109167
Daniel Navarro Pastor