Entrevista a les dues primeres educadores contractades en biblioteques per un administració a Catalunya
El proper dimecres, 27 de gener, a les 19.00 h durem a terme la Càpsula d’Educació Social “Biblioteques que eduquen des d'un servei universal”.
A la Càpsula, veurem el documental “Crecer leyendo. Per una biblioteca inclusiva des de la infància”, de la Fundació Biblioteca Social. Un documental que va rebre una menció especial als Premis RetinES 2019 i que mostra com des de la biblioteca pública es pot contribuir a millorar la situació dels infants, quan un de cada tres, per diferents motius, està en risc d’exclusió.
A la #CapsulaES del 27 de gener hi participaran, la Mercè Ortiz Bartra i la Sílvia Villar Ibáñez, educadores socials a la Biblioteca Bon Pastor i la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero, respectivament, que són les primeres educadores contractades en biblioteques per una administració, en aquest cas per l'Ajuntament de Barcelona.
I hem volgut aprofitar per parlar d’aquest tema al blog, entrevistant aquestes dues educadores socials i en Juanjo Arranz, Director d'Acció Cultural i Educativa de Biblioteques de Barcelona.
Juanjo, quants anys fa que Biblioteques de Barcelona va al darrere d'aconseguir places d'educador/a social a les biblioteques? Per què s'hi ha cregut tant en aquesta figura en aquests espais?
Mentiria si digués que des de la incorporació del primer educador a la Biblioteca Bon Pastor a finals del 2004, ja penséssim que aquesta figura havia d’estar incorporada com a rol professional a la plantilla de Biblioteques de Barcelona. El desenvolupament del pla de Biblioteques i la conseqüent inauguració de nous equipaments bibliotecaris en barris d’alta complexitat ha fet d’aquest professional una peça important en determinades biblioteques. Jo diria que el punt d’inflexió el marca la inauguració de la Biblioteca Trinitat Vella l’any 2012 i la posterior incorporació d’una educadora a temps parcial, com a la de Bon Pastor. Des de llavors va quedar clar, tant per a Biblioteques de Barcelona com per al Districte de Sant Andreu, que la presència d’educadores a les plantilles de les biblioteques d’aquests dos barris no era un fet puntual, sinó una clara estratègia a consolidar.
Hem cregut en la figura i en la seva intervenció pels resultats obtinguts. Si aquests no haguessin estat els esperats, no hauria estat possible aconseguir consolidar les places com a part de la nostra plantilla. A les dues biblioteques esmentades la intervenció desenvolupada ha significat un canvi substantiu en els següents àmbits:
- El treball educatiu amb col·lectius de joves en risc i el canvi de conductes i hàbits d’aquests en relació amb la biblioteca i la resta d’usuaris.
- L’acceptació per part de la comunitat i dels altres usuaris que des de la biblioteca també es treballa des de la perspectiva educativa i, per tant, que aquests col·lectius de joves també en són usuaris de ple dret.
- L’adquisició per part de la resta de professionals dels equips de treball de les biblioteques d’eines per establir-hi vincles i treballar amb aquests joves.
La feina desenvolupada pels diferent educadors i educadores que durant aquests anys han treballat ha fet possible avançar molt en aquestes àrees i també ha significat que institucionalment es reconegués la seva tasca com a necessària. Tant com per fer-la permanent.
I creus que ara que ja hi ha 2 educadores socials en plantilla a 2 biblioteques, és possible d'ampliar aquesta figura a d'altres biblioteques de la xarxa?
Ara, hem aconseguit aquesta primera fita, que és molt important. Un cop superem la pandèmia aquestes educadores podran acompanyar altres processos educatius a equips d’altres biblioteques. I sí, en un futur jo crec que és aconsellable que hi hagi més professionals de l’educació social a d’altres biblioteques de la ciutat i que és possible que s’incorporin a la nostra plantilla. Però l’evolució dels RRHH a l’administració és de difícil previsió. I més quan s’albiren temps de crisi econòmica.
Mercè, Sílvia, treballeu a les biblioteques de Bon Pastor i de
Trinitat Vella, respectivament. Quan fa que hi vau entrar a treballar?
SÍLVIA: Totes dues vam entrar a treballar fa un any, el 27 de gener de 2020, mes i mig abans de l’arribada de la COVID-19.
Quines parts de la vostra feina destacaríeu més? On és el vostre punt fort en aquests espais?
MERCÈ: La tasca d’educadora a la biblioteca és molt diversa i molt rica, permet interactuar amb persones de totes les edats que presenten dificultats socioeducatives amb diferents situacions i realitats amb l’objectiu de poder crear oportunitats i fomentar la lectura. La biblioteca com equipament cultural, a través de la lectura ens serveix d’eina socioeducativa per apropar-nos i per crear totes aquestes oportunitats cap a les persones més vulnerables.
Al nostre territori és molt important el treball en xarxa per a la inclusió social de les persones, per tant un punt fort com a educadora és el treball en equip amb les entitats i associacions del barri que ens permet poder treballar amb els col·lectius més vulnerables de manera conjunta.
SÍLVIA: Personalment, com a educadora social, destacaria que en aquest espai hi ha un ampli ventall de població, dels 0 als 100 anys, pràcticament, i en tractar-se d’un espai públic, lliure i gratuït, està obert a tothom, així que els àmbits d’intervenció també són molt variats: infància i joves, nouvinguts i persones migrants, famílies amb característiques molt diverses, gent gran, sense sostre, diversitat funcional…
És per tot això que considero que, per una banda, un dels punts més forts d’una educadora social a la biblioteca ha de ser el treball en xarxa i la comunicació amb les i els professionals d’altres serveis, entitats, associacions del barri o el municipi on es trobi, ja que estem en un espai privilegiat per poder observar, escoltar, informar i derivar a les persones que vinguin al servei o espai que s’adeqüi millor a les seves necessitats i demandes, i també podem fer activitats i projectes de manera conjunta amb aquests serveis per fomentar la cultura.
I, per altra banda, un altre punt fort ha de ser l’adaptabilitat i la flexibilitat.
Què aporteu a l'equip, que vulgueu destacar, com a educadores socials?
SÍLVIA: L’equip de la Biblioteca de Trinitat Vella és un equip que, en termes generals, està acostumat a tenir aquesta figura en la seva dinàmica. Crec que totes les educadores i educadors que han passat per aquí han treballat (de manera conjunta amb l’equip) perseguint dos objectius fonamentals: fomentar la importància d’establir vincles amb aquelles persones que venen pràcticament cada dia; i afavorir una bona convivència entre tots i totes, des dels més joves als més grans, perquè tots tinguin cabuda en aquest espai.
Tots dos objectius estan relacionats, ja que el vincle és molt important a l’hora de treballar per una bona convivència i per poder fer una bona intervenció en casos de conflictes.
MERCÈ: Des dels seus inicis la Biblioteca de Bon Pastor ha tingut un educador o educadora social, sent una persona més de l’equip amb unes fites clares, apostar pel foment lector a través del vincle i treballar els hàbits i ús de la biblioteca en aquells comportaments que no serien els més adequats per una bona convivència.
És molt important la mirada socioeducativa que aporta l’educadora a l’equip, poder formar-lo per tenir una visió més social. Aquesta mirada ha de ser compartida per tots els companys per aconseguir una bona convivència entre usuaris i treballadors.
Tenint en compte el context COVID, teniu algun cas d'èxit-de millora-de solució que ens pugueu explicar? Un que realment creieu que no s'hagués pogut resoldre sense la vostra figura?
SÍLVIA: Com he comentat abans, un punt fort d’aquesta figura ha de ser el treball en xarxa i la comunicació amb les professionals dels serveis del barri, i entre aquests serveis destacaria les escoles i instituts, Serveis Socials i l’EAIA.
A la Biblioteca Trinitat Vella el públic majoritari són infants i joves que vénen sols des dels 8 anys i pràcticament cada tarda (amb l’horari actual, 3 tardes). Per tant, és molt fàcil poder observar comportaments, situacions, relacions que puguin cridar l’atenció i fer sonar les alarmes. Tenir comunicació directa amb aquests serveis, ens ha ajudat a detectar i treballar de manera conjunta amb infants i joves de la biblioteca i en alguna ocasió, amb les famílies.
MERCÈ: Amb la Covid la situació ha canviat i la necessitat és una altra i no podíem fer el que habitualment fèiem. A la Biblioteca de Bon Pastor hem hagut de reformular el nostre projecte socioeducatiu, adaptant-nos a les necessitats d’aquest nou context.
Així ho hem fet, el projecte s’ha transformat ja que abans estava més centrat amb infància i joventut però en aquesta pandèmia hem hagut de donar suport als que ara es troben en més risc, que són les famílies. Ajudar-les en la realització de tràmits on-line amb les diferents administracions públiques (SEPE, OTG, INSS, Generalitat, Agència de l’Habitatge, etc.) que per falta de coneixements o accés a les eines informàtiques tenen moltes dificultats a l’hora de tramitar documentació i peticions de manera digital. Es troben molt desemparades, se’ls afegeix el handicap de l’accés a les TIC a les seves situacions econòmiques, laborals i de salut, cada cop més incertes.
Moltes gràcies Mercè, Juanjo i Sílvia, per l’entrevista.
Si us interessa aquest tema, recordeu:
#CàpsulaES: Biblioteques que eduquen des d'un servei universal
Data: Dimecres, 27 de gener, a les 19.00 h.
Lloc: A distància. Rebreu l'enllaç un feta la inscripció
A banda de la Mercè Ortiz Bartra i la Sílvia Villar Ibáñez, també hi participaran la Glòria Perez-Salmeron, exdirectora de la Biblioteca Nacional, expresidenta de Fesabid (Federació d'Associacions de Bibliotecaris d'Espanya) i d'IFLA (associació de bibliotecaris d'arreu del món); i l’Adela Alòs-Moner, presidenta de la Fundació Biblioteca Social.
NOTA: Es tracta d’una Càpsula Sènior i que compta amb el suport del projecte RetinES del CEESC.
La Càpsula compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.
