Sobre la impartició de tallers sobre assetjament als centres educatius per part dels Mossos d’Esquadra
Aquesta es una reflexió que sorgeix del Col·lectiu Professional d’Educació Social i Escola del CEESC. Format per professionals de l’educació social d’arreu de Catalunya el juny del 2014, el seu objectiu principal és aconseguir la incorporació institucional i plena de les educadores i els educadors socials als centres educatius de caràcter públic. Aquest curs 2021/22 ja és el segon en què es compta amb professionals de l’Educació Social a 75 escoles públiques amb diferents funcions i tasques, entre d’altres, les de prevenir l’assetjament i el ciberassetjament a les aules.
Les informacions diuen que, a banda de les accions adreçades als centres escolars, també se’n plantegen a les xarxes socials, a la comunitat educativa i a altres agents socials com esplais o clubs esportius. No sabem si aquesta decisió entronca amb les demandes i pressions que rep el cos dels Mossos d’Esquadra per part de col·lectius diversos i àmbits de la ciutadania, pel que fa a quina ha de ser la seva postura envers la problemàtica dels assetjaments. Una d’aquestes demandes té relació amb la mirada amb la qual fer front a les situacions d’assetjament. D’aquesta mirada es demana que sigui sensible envers la temàtica i les persones implicades; que faci fàcil la denúncia i l’acolliment de les persones afectades, i que, si inclou plantejaments educatius, els recolzi en la comprensió del que comporta la situació a les persones que pateixen l’assetjament o que el tractament envers les persones que l’exerceixen sigui més reeducador que punitiu (malgrat que aquest darrer punt és de difícil gestió dins les tasques i responsabilitats que tenen atorgades els Mossos d’Esquadra).
Un altra qüestió que també es desprèn de les pressions que reben, és la necessitat que, com a personal d’una administració pública amb responsabilitats en la problemàtica dels assetjaments, es coordinin i treballin conjuntament amb les administracions i els col·lectius que es veuen implicats en la situació, tant per assumir les responsabilitats que els pertoquen com per dotar de coherència les intencions i les accions plantejades.
Podríem entendre que la notícia apareguda sobre les accions dels Mossos en els centres escolars és en part una resposta a les pressions rebudes. Tant si és així com si la proposta respon a una nova manera de posicionar-se en relació amb l’assetjament, des del Col·lectiu Professional d’Educació Social i Escola del CEESC ens qüestionem si el que es proposa als centres escolars o l’assumpció de responsabilitats (educatives) són les més adequades. I aquí ens sorgeixen diverses qüestions. Una d’elles és amb quina mirada educativa enfoquen els Mossos d’Esquadra l’assetjament, quins plantejaments tenen sobre el que és la violència o les causes que la provoquen, què entenen per prevenció, com contemplen la resolució del conflicte, o el tractament amb les persones implicades. Educar implica més coses que donar informació (sobre dades, entorns on es produeix aquesta violència, etc.) i demana tenir clar que tota acció educativa ha de basar-se en plantejaments ètics i respectuosos envers els educands així com fer-los partícips i protagonistes en les reflexions, diàlegs, propostes o en la resolució de conflictes en què es vegin involucrats; és una manera de fer que demana implicació i responsabilitat, restauració a les víctimes i accions de canvi en les persones implicades en les agressions. És aquest el plantejament educatiu en què es basa la proposta de les sessions i els tallers?
Una altra pregunta que ens sorgeix fa referència a les habilitats i competències educatives que han de tenir les persones que facin les accions envers a l’alumnat i que es deriven dels objectius plantejats en els tallers (prevenir i detectar situacions d’assetjament, sensibilitzar els menors, conscienciar-los de la importància d’actuar o saber com fer-ho…). Si és cert que en educació cada vegada més es parteix de la idea que tothom pot educar i que l’educació no és patrimoni del col·lectiu que ha fet d’aquesta la seva professió o de les persones que tenen expertesa de pràctica o de reflexió en educació, també es considera que en accions intencionades, explícites, amb objectius educatius a aconseguir i enquadrades en l’àmbit escolar, cal tenir un coneixement de la gramàtica dels centres educatius, de les característiques de l’alumnat, del propi coneixement a treballar, dels processos d’ensenyament i aprenentatge que s’utilitzen en les interaccions, així com de les metodologies adreçades a l’alumnat (domini de metodologies participatives, habilitats de mediació, interrelacions basades en el respecte a l’altre, en el seu protagonisme, en l’expressió de les creences i sentiments que l’acompanyen…) o de les eines més adequades a oferir. Aquestes competències les tenen els professionals que treballen en els centres (mestres, professorat, educadores i educadors socials…) o també les poden tenir persones expertes que des de fora del centre escolar ofereixin les seves habilitats. I ens preguntem si els Mossos, en temàtiques sensibles com l’assetjament, són persones expertes en educació i si tenen les competències esmentades.
La darrera qüestió que se’ns planteja fa referència al fet que cada vegada és més evident i necessari el treball conjunt dels diferents col·lectius que intervenen en una mateixa situació o problemàtica social. I l’assetjament és una problemàtica social. Com dèiem al principi, agents i col·lectius tenen necessitat, per responsabilitat i per fer front a la situació amb més perspectives d’èxit, de crear i mantenir xarxes de col·laboració. Que els Mossos d’Esquadra i els centres escolars estableixin col·laboració pot ser una demostració de la intenció que tothom ha d’intervenir en la problemàtica de l’assetjament. Ens plantegem, però, quina mena de col·laboració s’ha d’acordar (i podríem ampliar la necessitat de col·laboració amb el Departament d’Educació). En les informacions aparegudes s’indica que els Mossos proposen sessions i tallers coordinadament amb els centres educatius. I ens pregunten: què implica aquesta coordinació? Els tallers i les sessions s’han dissenyat conjuntament amb persones expertes en educació escolar i en la temàtica d’assetjament a menors d’edat? O la coordinació fa referència només a l’establiment de la calendarització de l’oferta de sessions i tallers? Quina coordinació o treball col·laboratiu es planteja en cada centre? El centre es planteja incloure aquestes sessions o tallers dins el seu programa de tractament de la violència? O són solament píndoles puntuals que perden incidència? S’expliciten i es parteix de mirades compartides sobre l’assetjament, sobre la seva prevenció o tractament o sobre les metodologies a utilitzar? Les professionals del centre coordinaran les seves accions amb les que es proposen en els tallers? No tenim informació sobre com es plantegen aquestes qüestions, però per l’anunci de la proposta, sembla que no hi estiguin contemplades. Amb tot, i sense conèixer la respostes a les qüestions comentades, potser una tasca informativa per part dels Mossos d’Esquadra recollida i incardinada en accions educatives de professionals de l’educació dels centres tindria més sentit i recolliria millor les competències de cadascun.
Ens congratulem que els Mossos d’Esquadra proposin mirades més educatives a la problemàtica dels assetjaments i que siguin incorporades a les seves tasques i responsabilitats. Una altra cosa és si dins d’aquestes tasques s’ha d’incloure la de portar a terme accions educatives dins dels centres escolars. Tot plegat ens du a qüestionar la col·laboració que proposen els Mossos amb els centres escolars, així com si són les persones més adequades per a treballar dins dels centres l’assetjament amb intencionalitats educatives.