Des de la Fundació Residència Can Planoles de Roda de Ter, hem impulsat el projecte Creació d’una sala multisensorial per a persones amb deteriorament cognitiu i/o trastorn conductual. La iniciativa ha sorgit de l’educadora social, la terapeuta ocupacional, i la fisioterapeuta del centre. El projecte neix en un context de pandèmia i en el marc d’atenció centrada en la persona (ACP), el qual advoca per atendre les necessitats de la persona des d’una visió holística i personalitzada. L’objectiu general és oferir benestar i qualitat de vida, proporcionant un espai inclusiu.
La sala snoezelen possibilita una intervenció terapèutica, a través de l’estimulació dels diferents sentits amb elements tàctils, vestibulars, vibratoris, visuals, auditius i olfactius. Diversos estudis recolzen amb evidències que la intervenció sensorial afavoreix l’augment del confort, la millora dels nivells d’atenció i comunicació, la disminució de l’estat d’agitació, i de conductes desafiants i estereotipades, la millora la connexió amb l’entorn, l’augment de la percepció corporal, millores funcionals (equilibri, to muscular, coordinació), cognitives (reminiscència i processos psicològics bàsics) i emocionals (apatia, síndromes depressius o confusionals, ansietat, estrès i conductes disruptives o agressivitat). En definitiva, crea un equilibri entre l’estimulació i la relaxació sensorial. També permet disminuir la intervenció farmacològica, el risc de caigudes i l’ús de contencions mecàniques.
A nivell pràctic, es realitza una valoració sensorial de la persona anomenada perfil sensorial. Aquest perfil recull aspectes com alteracions sensorials, símptomes d’hiposensibilitat i hipersensibilitat dels diferents sentits, tot observant si existeix problemes de processament, així com la conducta que manifesta davant dels corresponents estímuls. A partir d’aquí es dissenya una intervenció ajustada i adequada a la persona que, tot i ser planificada, l’orientador/a ha de ser capaç d’ajustar a les necessitats i a l’estat emocional actual i fluctuant de la persona.
Algunes intervencions a nivell pràctic són: adaptació de l’entorn (regulació de la llum, oferir un espai càlid i confortable, control dels estímuls auditius, control de la temperatura; espai tranquil sense sorolls ambientals); l’ús de pràctiques vivencials (que impliquin una participació activa de la persona, manipulant objectes, escollint materials, aplicant tècniques de reminiscència amb el projector d’imatges, etc); ús de diferent aparatologia o materials que aportin propietats kinestèsiques diverses (sorra, aigua, objectes fluorescents que actuen amb la llum negra, aparells vibratoris, anell propioceptiu…), etc. Una de les característiques principals de la terapeuta snoezelen, en aquest sentit, és la d’acompanyar la persona, respectar els seus temps de latència i, sobretot, observar el llenguatge no verbal (tensió muscular, microexpressions facials, etc). El tacte i la mirada són els dos pilars fonamentals de l’acompanyament terapèutic.
Entendre la metodologia snoezelen implica comprendre la importància de la sensorialitat en el benestar emocional de la persona.