Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 28 de setembre de 2017

Aprendre a programar o programar per aprendre?


Aquesta setmana l'entrada al blog ens l'escriu la Isabel Maestre, directora de DUNA, educació, mobilitat i sostenibilitat. Duna és una empresa especialitzada en la creació i gestió d’activitats i projectes educatius, presencials o virtuals. I a més, forma part del programa Cruïlles del CEESC. 


Aprendre a programar o programar per aprendre?

Fotografia de DUNA
Per a nosaltres tot comença al febrer del 2013 quan arribem al BETT, una fira que fan a Londres sobre educació i tecnologia. Tenim el costum d’anar-hi cada dos anys per trobar idees de materials educatius amb formats audiovisuals, cursos on line i sobretot recursos específics per a educació especial.

Però aquest 2013 és diferent. Moltes de les ofertes que trobem van encaminades a vendre materials educatius per tal que les escoles introdueixin la programació i la robòtica a partir dels 4 anys.

Ens preguntem el perquè i la resposta a aquesta pregunta ha marcat el nostre recorregut dels últims 4 anys.

Què hem descobert?


Països com els Estats Units, Estònia, Regne Unit o Finlàndia estan apostant per la introducció de la programació en edats primerenques.

La fundació americana Code.org, impulsada entre d’altres per Bill Gates i Mark Zuckerberg, té com a finalitat que els infants aprenguin a programar amb l’únic objectiu de promoure un canvi en el rol dels infants envers els continguts digitals, passar de ser consumidors a creadors dels seus propis productes digitals.

A Estònia, els nens i nenes de set anys ja aprenen a programar a les escoles. Ho consideren com una activitat divertida, actual, i és una assignatura que s’ensenya a tots els infants.

En el cas del Regne Unit i Finlàndia han optat per modificar el currículum educatiu per tal d’introduir l’ensenyament de la programació com una assignatura obligatòria per al proper curs 2014-2015.

Què hem après?

  • Programar implica definir un problema, estructurar la informació i seguir una estratègia per resoldre’l.
  • Programar fomenta la creativitat, l'emprenedoria, el treball col·laboratiu, el pensament divergent i ajuda a la consecució de les competències bàsiques en l’ensenyament matemàtic, lingüístic, digital, cultural i artístic.
  • Hem de transmetre a la ciutadania i especialment als infants el rol participatiu i creatiu vers la societat tecnològica.
  • Afavorir l’alfabetització digital significa potenciar el pensament lògic i crític per entendre i canviar el món que ens envolta.
  • Tenir competències digitals és cada vegada més vital per al desenvolupament normalitzat dels individus dins de la societat.
  • L’educació en robòtica i programació pot ser un gran negoci per a alguns, però també pot ser assequible per a tothom.

Què volem compartir?

Amb el CEESC hem comentat diverses vegades com poder compartir aquest aprenentatge que hem estat fent els últims anys. Ens han animat a fer-ho mitjançant una càpsula formativa oberta a totes les educadores i educadors que tinguin interès en el tema. En ella ens plantejarem plegats:
  • Què són la robòtica i la programació? Què significa i què aporta o pot aportar a l'entorn educatiu? I per a l'educació formal/no formal?
  • D'on neix i per què en els últims anys s'ha estès el seu ús educatiu?
  • Quants tipus de mètodes/eines hi ha?
  • Què hem de tenir en compte si oferim tallers o activitats vinculades a la robòtica i la programació als nostres centres?

Isabel Maestre. Educadora social. Col·legiada 35. Directora de DUNA, educació, mobilitat i sostenibilitat.


Si t’interessa aquest tema, vine a la CÀPSULA “Què és, què significa i què aporta la robòtica a l’entorn educatiu?”, el dijous 23 de novembre.

dimecres, 27 de setembre de 2017

Quines parelles ballaran al Carnaval de Blogs 2017?

Un anys més organitzem el “Carnaval de blogs” el Dia Internacional de l’Educació Social, dilluns 2 d’octubre. I aquest any ja serà la 5ena edició.

El tema d'enguany: “Els reptes de l’educació social en temps de la globalització”. Presentem el tema seguint la línia de debat i construcció de coneixement de la Revista Digital RES.


I, en aquesta ocasió,  per fer-ho diferent, hem proposat als bloguers i blogueres, a més, fer un intercanvi de blogs: aquest dia escriuran l'entrada en un blog que no és el seu.

Dilluns estigueu atents a les xarxes amb les etiquetes #DiaES i #Edusoday2017. Quines serán les parelles que ballaran en aquest Carnaval?
El Carnaval de Blogs va néixer fa 4 anys:
Si volguéssiiu participar al Carnaval 2017,  feu-nos-ho saber al correu comunicacio@ceesc.cat o als comentaris de d’aquesta entrada.

divendres, 15 de setembre de 2017

L'educació social i el model de salut biopsicosocial

Actualment es parla d'un model de salut biopsicosocial on es fan programes per educar a la societat, en les diferents etapes de la vida, des de les institucions sanitàries on la nostra figura no és present. Per exemple en els equips interdisciplinaris de salut mental podríem cobrir la tasca educadora de les persones que han d'acceptar i conviure amb una malaltia mental, i també en els equips de salut comunitària entre altres.

La col·legiada Rosa María Moratonas ens ha escrit parlant d'aquesta necessitat i ens interpel·la a treballar en aquest sentit. Us deixem el seu text, tot fent una crida. Volem treballar perquè dins dels equips multidisciplinars en l'àmbit de salut hi hagi la figura del professional de l’educació social. El dimarts 3 d'octubre ens reunim per parlar sobre aquest tema. Us convidem a participar el 3 d'octubre a participar en una primera reunió.



L'educació social i el model de salut biopsicosocial


Si el model de salut que volem assolir és un model BIOPSICOSOCIAL, no s’entén que dins dels equips multidisciplinaris no hi hagi la figura del professional de l’educació social.
Una formació adequada de la societat, en qualsevol etapa de la vida dels habitants, es una inversió molt rentable, potser  no a curt termini, però tinc el convenciment que a un termini no tan curt esdevindria una millora en la salut de la població i en el us responsable dels serveis que ofereix la sanitat pública.

Els professionals del grup A (metges/metgesses, professionals d’odontologia i de pediatria, psiquiatres...) donen educació no formal a escoles, instituts, associacions de veïns... quan escassegen en número i són els recursos més cars. Per altra banda, els professionals de l’educació social pertanyen al grup B i, per tant, tenen el sou base més modest i, en canvi, estan més preparats per donar aquest tipus de formació.  

També són els professionals d’infermeria, llevadores i llevadors, i treballadors/es socials  el personal que tenen encomanada aquesta tasca educativa quan els continguts són mes socials que mèdics. Els  professionals d’educació social, a més a més tenim formació per incorporar dinàmiques de grup i moltes eines per impartir aquestes matèries d’una forma més lúdica i més propera.