Aprendre a programar o programar per aprendre?


Aquesta setmana l'entrada al blog ens l'escriu la Isabel Maestre, directora de DUNA, educació, mobilitat i sostenibilitat. Duna és una empresa especialitzada en la creació i gestió d’activitats i projectes educatius, presencials o virtuals. I a més, forma part del programa Cruïlles del CEESC. 


Aprendre a programar o programar per aprendre?

Fotografia de DUNA
Per a nosaltres tot comença al febrer del 2013 quan arribem al BETT, una fira que fan a Londres sobre educació i tecnologia. Tenim el costum d’anar-hi cada dos anys per trobar idees de materials educatius amb formats audiovisuals, cursos on line i sobretot recursos específics per a educació especial.

Però aquest 2013 és diferent. Moltes de les ofertes que trobem van encaminades a vendre materials educatius per tal que les escoles introdueixin la programació i la robòtica a partir dels 4 anys.

Ens preguntem el perquè i la resposta a aquesta pregunta ha marcat el nostre recorregut dels últims 4 anys.

Què hem descobert?


Països com els Estats Units, Estònia, Regne Unit o Finlàndia estan apostant per la introducció de la programació en edats primerenques.

La fundació americana Code.org, impulsada entre d’altres per Bill Gates i Mark Zuckerberg, té com a finalitat que els infants aprenguin a programar amb l’únic objectiu de promoure un canvi en el rol dels infants envers els continguts digitals, passar de ser consumidors a creadors dels seus propis productes digitals.

A Estònia, els nens i nenes de set anys ja aprenen a programar a les escoles. Ho consideren com una activitat divertida, actual, i és una assignatura que s’ensenya a tots els infants.

En el cas del Regne Unit i Finlàndia han optat per modificar el currículum educatiu per tal d’introduir l’ensenyament de la programació com una assignatura obligatòria per al proper curs 2014-2015.

Què hem après?

  • Programar implica definir un problema, estructurar la informació i seguir una estratègia per resoldre’l.
  • Programar fomenta la creativitat, l'emprenedoria, el treball col·laboratiu, el pensament divergent i ajuda a la consecució de les competències bàsiques en l’ensenyament matemàtic, lingüístic, digital, cultural i artístic.
  • Hem de transmetre a la ciutadania i especialment als infants el rol participatiu i creatiu vers la societat tecnològica.
  • Afavorir l’alfabetització digital significa potenciar el pensament lògic i crític per entendre i canviar el món que ens envolta.
  • Tenir competències digitals és cada vegada més vital per al desenvolupament normalitzat dels individus dins de la societat.
  • L’educació en robòtica i programació pot ser un gran negoci per a alguns, però també pot ser assequible per a tothom.

Què volem compartir?

Amb el CEESC hem comentat diverses vegades com poder compartir aquest aprenentatge que hem estat fent els últims anys. Ens han animat a fer-ho mitjançant una càpsula formativa oberta a totes les educadores i educadors que tinguin interès en el tema. En ella ens plantejarem plegats:
  • Què són la robòtica i la programació? Què significa i què aporta o pot aportar a l'entorn educatiu? I per a l'educació formal/no formal?
  • D'on neix i per què en els últims anys s'ha estès el seu ús educatiu?
  • Quants tipus de mètodes/eines hi ha?
  • Què hem de tenir en compte si oferim tallers o activitats vinculades a la robòtica i la programació als nostres centres?

Isabel Maestre. Educadora social. Col·legiada 35. Directora de DUNA, educació, mobilitat i sostenibilitat.


Si t’interessa aquest tema, vine a la CÀPSULA “Què és, què significa i què aporta la robòtica a l’entorn educatiu?”, el dijous 23 de novembre.