El nostre país ha estat terra d’immigració i d’acolliment. Fins els anys setanta els fluxos de nouvinguts provenien, bàsicament, de les terres de la resta de l’Estat. Posteriorment, van passar molts anys de poca incidència migratòria fins a la segona part dels noranta amb la vinguda important de persones d’altres països.L’augment global de població ha estat molt rellevant i també els reptes com a conseqüència de la nova realitat i la interconnexió entre diverses cultures. Un dels aspectes més complexos, i que incideix molt directament amb la nostra professió, té a veure amb l’arribada d’un nombre important d’infants, el que s’ha vingut a anomenar menors estrangers no acompanyats.
Nosaltres preferim parlar d’infants i d’adolescents que han arribat a casa nostra sense referents adults que s’han jugat, en infinitat de situacions, la vida literalment i que presenten una situació de desemparament i una vivència personal rica, que requereix de la intervenció especialitzada i de l’atenció dels organismes que tenen l’obligació de vetllar per la seva atenció i pel seu benestar.
El tema es complica quan situem a nois i noies que no han arribat a la majoria d’edat, que viuen sovint en situacions de pobresa i de carrer i que, en el millor dels casos, són tutelats per l’Administració, sense els seus referents familiars i, sovint, amb una responsabilitat assumida d’adquirir la independència personal i d’haver d’ajudar a les famílies que han deixat en el país d’origen. Nois i noies que no continuaran creixent en el propi entorn i assumint compromisos que, sovint, no són realistes.
En un altre ordre de coses, el CEESC forma part del Consejo General deColegios oficiales de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) que és l’entitat que aglutina el conjunt de Col·legis i Associacions Professionals que existeixen en el conjunt de l’Estat Espanyol. Des del Consejo vam enviar al Ministre de Treball i Immigració una carta expressant la nostra preocupació per la possible aplicació restrictiva amb els nois i noies provinents d’altres indrets i que podrien tenir una regulació diferent als autòctons en situació de desemparament i dificultat així com la necessitat que detectaven d’adoptar les mesures oportunes per a garantir el benestar i seguretat d’aquests infants tenint en compte el seu interès superior en la presa de decisions que els hi afecta directament.*
El Ministre va contestar al Consejo que prenia nota de la nostra preocupació i que ens garantia que no es produirien situacions de discriminació. En tot cas, el CEESC convida a obrir un ampli debat, entorn a la realitat actual d’aquests infants, que sorgeixi de la intervenció dels diferents professionals sobre les mesures que s’estan adoptant per part de la DGAIA, de la Fiscalia i de la Judicatura. Tan de bo aquesta reflexió i debat conjunt doni lloc a una trobada presencial. Aquesta reflexió és fonamental per tal de que els diversos professionals interessats i /o que treballen en l’àmbit específic, puguin reflexionar sobre la seva praxis quotidiana i les característiques específiques d’aquesta població. Podrem, així, reflexionar sobre els interrogants i reptes que permetin millorar l’atenció i la feina amb els infants i els adolescents nouvinguts en situació de desemparament.
Andreu Peláez Artacho
Educador Social. Secretari de la Junta de Govern del CEESC i vicepresident del CGEES.
*Podeu consultar la carta complerta enviada al següent enllaç:
Carta al Ministeri deTreball i Immigració.
Carta al Ministeri deTreball i Immigració.