Pepi Borràs: "Cal dedicar una mica de temps a la nostra professió i a les noves persones que, al nostre darrere, també han fet aquesta elecció professional"
Recomencem amb el bloc després de la pausa d’agost amb una entrevista a la Pepi Borràs. Volíem parlar-vos del projecte Sèniors i hem pensat que sigui ella, que és part integrant del projecte des de que es va plantejar, la que us en fes cinc cèntims a través d’aquesta petita entrevista.
La Pepi Borràs és nascuda a Tortosa, on viu i treballa com a educadora social en un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència) des de fa més de vint-i-cinc anys, tot i que ara ens assenyala que a poca intensitat.
Va estudiar Magisteri i la llicenciatura en Psicologia a la UAB i és educadora social habilitada pel CEESC. Abans d’educadora, va treballar de mestra durant deu anys en diferents escoles a Barcelona, Amposta i Tortosa. Actualment, participa com a Vocal a la Junta de Govern i com a Vicepresidenta a la Junta Delegada de Terres de l’Ebre.
D'on va sorgir la idea del projecte Sèniors del CEESC?
La idea del projecte Sèniors neix en voler donar el protagonisme que es mereix a la veu de l’experiència d’educadores i educadors socials, per tal d’aprofitar el seu saber i que el seu llegat pugui traspassar-se als professionals més novells. Crec que Míriem Solsona, Vocal de la Junta del CEESC i responsable de projectes, juntament amb els membres de l’equip tècnic, concretament en Pep Guasch, segurament l’Eva Sasot… van plantejar-se aquesta possibilitat i molt aviat m’ho van comentar i em va semblar molt bona idea. A nivell personal, he tingut l’oportunitat de participar i col·laborar en el projecte Sènior del Centre de la UNED de Tortosa i, encara que sigui molt diferent una cosa de l’altra, sí que m’ha servit per constatar que hi ha moltes possibilitats per seguir interessant-nos per qüestions motivadores i les relacions que ens enriqueixen.
Què en penses del projecte?
Es tracta d’un Projecte amb una idea de construcció conjunta, que anirem definint el grup de Sèniors. La voluntat és construir un projecte-maqueta amb els nostres somnis i il·lusions, que ja vàrem començar a anomenar a la primera reunió. M’agrada la possibilitat de fer alguna cosa que ens encisi. És una trobada entre col·legues amb grans dosis de complicitat per moltes coses en comú, per semblants experiències viscudes en molts àmbits.
Per què t'interessa?
Perquè veig un projecte a l’alçada de les meves possibilitats, a mida. Em va encantar, a la primera trobada, la gran coincidència entre tots els participants de la disponibilitat de temps de dedicació mensual que hi podem i volem assignar. La nostra realitat personal de tots els altres àmbits és important, però una miqueta vull, i espero, que també molts altres col·legues vulguin dedicar una mica de temps a la nostra professió i a les noves persones que, al nostre darrere, també han fet aquesta elecció professional.
Què creus que podeu aportar les educadores i els educadors socials sèniors?
Crec que els educadors socials sèniors, podem aportar serenor davant els difícils moments que estem vivint i, en el dia a dia, davant de situacions molt concretes en cada espai professional. Tenim una visió àmplia i retrospectiva per poder avaluar moltes actuacions que hem fet davant de situacions concretes i que fa que el nostre criteri pugui ser tingut en compte per a un futur. Tenim expertesa en coneixements específics en determinats àmbits i relacions i contactes que dinamitzen i enriqueixen la institució col·legial. Tot això entre també altres qüestions.
Al teu parer, com va anar la primera trobada dels Sèniors del 18 de juliol? quines impressions vas tenir?
La meva valoració de la primera trobada Sènior és altament positiva, per la resposta en assistència de col·legiades i col·legiats. L’organització i desenvolupament de la trobada va ser molt adequat, possibilitant aconseguir la participació, posant a l’abast imaginació i recursos tècnics. Vagi des d’aquí el meu reconeixement i enhorabona a totes i tots els que ho van fer possible, i en especial als tècnics pel seus esforç en l’elaboració del document que ens han fet arribar.
La Pepi Borràs és nascuda a Tortosa, on viu i treballa com a educadora social en un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència) des de fa més de vint-i-cinc anys, tot i que ara ens assenyala que a poca intensitat.
Va estudiar Magisteri i la llicenciatura en Psicologia a la UAB i és educadora social habilitada pel CEESC. Abans d’educadora, va treballar de mestra durant deu anys en diferents escoles a Barcelona, Amposta i Tortosa. Actualment, participa com a Vocal a la Junta de Govern i com a Vicepresidenta a la Junta Delegada de Terres de l’Ebre.
D'on va sorgir la idea del projecte Sèniors del CEESC?
La idea del projecte Sèniors neix en voler donar el protagonisme que es mereix a la veu de l’experiència d’educadores i educadors socials, per tal d’aprofitar el seu saber i que el seu llegat pugui traspassar-se als professionals més novells. Crec que Míriem Solsona, Vocal de la Junta del CEESC i responsable de projectes, juntament amb els membres de l’equip tècnic, concretament en Pep Guasch, segurament l’Eva Sasot… van plantejar-se aquesta possibilitat i molt aviat m’ho van comentar i em va semblar molt bona idea. A nivell personal, he tingut l’oportunitat de participar i col·laborar en el projecte Sènior del Centre de la UNED de Tortosa i, encara que sigui molt diferent una cosa de l’altra, sí que m’ha servit per constatar que hi ha moltes possibilitats per seguir interessant-nos per qüestions motivadores i les relacions que ens enriqueixen.
 |
| La primera reunió de Sèniors, on podeu veure la Pepi Borràs al fons |
Què en penses del projecte?
Es tracta d’un Projecte amb una idea de construcció conjunta, que anirem definint el grup de Sèniors. La voluntat és construir un projecte-maqueta amb els nostres somnis i il·lusions, que ja vàrem començar a anomenar a la primera reunió. M’agrada la possibilitat de fer alguna cosa que ens encisi. És una trobada entre col·legues amb grans dosis de complicitat per moltes coses en comú, per semblants experiències viscudes en molts àmbits.
Per què t'interessa?
Perquè veig un projecte a l’alçada de les meves possibilitats, a mida. Em va encantar, a la primera trobada, la gran coincidència entre tots els participants de la disponibilitat de temps de dedicació mensual que hi podem i volem assignar. La nostra realitat personal de tots els altres àmbits és important, però una miqueta vull, i espero, que també molts altres col·legues vulguin dedicar una mica de temps a la nostra professió i a les noves persones que, al nostre darrere, també han fet aquesta elecció professional.
Què creus que podeu aportar les educadores i els educadors socials sèniors?
Crec que els educadors socials sèniors, podem aportar serenor davant els difícils moments que estem vivint i, en el dia a dia, davant de situacions molt concretes en cada espai professional. Tenim una visió àmplia i retrospectiva per poder avaluar moltes actuacions que hem fet davant de situacions concretes i que fa que el nostre criteri pugui ser tingut en compte per a un futur. Tenim expertesa en coneixements específics en determinats àmbits i relacions i contactes que dinamitzen i enriqueixen la institució col·legial. Tot això entre també altres qüestions.
Al teu parer, com va anar la primera trobada dels Sèniors del 18 de juliol? quines impressions vas tenir?
La meva valoració de la primera trobada Sènior és altament positiva, per la resposta en assistència de col·legiades i col·legiats. L’organització i desenvolupament de la trobada va ser molt adequat, possibilitant aconseguir la participació, posant a l’abast imaginació i recursos tècnics. Vagi des d’aquí el meu reconeixement i enhorabona a totes i tots els que ho van fer possible, i en especial als tècnics pel seus esforç en l’elaboració del document que ens han fet arribar.