El passat 30 d’abril, el president del CEESC, en Pepín de la Rosa, va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar les aportacions del Col·legi al document de bases del Pacte per a la Infància.
Podeu llegir les seves paraules en aquest article de Social.cat, o veure la compareixença en vídeo.
La Imma Jeremías, educadora social i membre de la Comissió d’Infància del CEESC, va assistir-hi com a públic i ens ha fet aquest petit escrit en clau de reflexió.
Esperem, també, les vostres aportacions i comentaris.
És interessant assistir a sessions de treball de les comissions parlamentàries de les diferents àrees, on els parlamentaris escolten els experts i els fan preguntes, demanen explicacions, o també expressen la seva opinió, perdent l’ocasió de no ser ells els protagonistes i donant la paraula verdaderament als experts.
 |
| Pepín de la Rosa durant la seva compareixença al Parlament de Catalunya |
En els 5 minuts finals, en què els experts poden afegir quelcom que creguin interessant, en Pepín de la Rosa ha parlat des de la pell, mostrant les emocions d’enuig (dintre d’un ordre) que generen les negligències de qui té responsabilitats i el no compliment del que ja està legislat i que no es compleix, del que representa estar lluny de la realitat punyent que permet mirar, jutjar, legislar fredament i, de passada, ineficaçment.
Totes les qüestions a reclamar no estan sotmeses a pressupostos; n’hi ha que són fruit de la manca d’expertesa dels legisladors i de la manca de confiança en qui en sap. I quan hi ha responsabilitat no s’hi val a dir que no es coneix o que no se n’està assabentat: davant la llei això està penat, la ignorància no eximeix de la responsabilitat.
Quan es parlava de la ràtio d’infants sota el llindar de la pobresa, d’infants en precarietat alimentària… feia la impressió que parlaven de betes i fils, sense sang a les venes. No cal que la sang arribi al riu per dir les coses amb una mica de passió, emoció. O és que la sensibilitat està renyida amb la correcció? Quan una persona parla des del convenciment es nota, es percep, contagia, fa vibrar.
Tot això viscut no deixa indiferent i crec que és un motiu més per incentivar la participació, ja que com a professionals que estem en primera línia podem acostar la realitat reflexionada a les esferes polítiques o, al menys, és una de les maneres d’empentar vers una millor racionalització del repartiment dels recursos i la seva més adequada utilització.
Imma Jeremias