Avui publiquem un escrit que ens ha arribat de les terres de Lleida. El signa un col·legiat que vol destacar la feina que es fa des de la professió, tot encoratjant-la. “Resten moltes coses a fer, tot és possible” ens diuen:
Cap mar en calma va fer expert un mariner
Com a professionals de l’àmbit social, no podem quedar-nos al marge dels fets que han ocorregut, presumptament, amb un educador social a la població de Castelldans. Fins al moment, i com a col·lectiu, hem cregut oportú no fer cap mena d’aportació a l’allau de comentaris i versions que han anat sorgint envers aquest tema. No era agradable i sobretot no era prudent, ja que és la justícia l’encarregada i única responsable d’emetre un judici, però com a col·lectiu mereixem un respecte.
Nosaltres treballem amb les persones més vulnerables, realitzant tasques de prevenció, d’atenció, seguiment, acompanyament, detecció, planificació i actuació en els diferents àmbits d’intervenció, que van des dels serveis socials bàsics, a la tercera edat, als centres de justícia, als de les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, o als de l’atenció a la infància i l’adolescència, entre d’altres.
Hi ha moltíssims professionals que dia a dia treballen pel benestar de les persones més vulnerables. Grans persones que, cada cop amb menys recursos i realitats socials més crues, han de posar en joc el seu ingeni i les seves habilitats per generar una mínima esperança, per ajudar a encaixar situacions dramàtiques, o per arrencar petits somriures. La nostra feina consisteix, ara més que mai, en apoderar a les persones perquè prenguin les regnes de la seva vida i assumeixin el seu propi lideratge.
Ningú ens va dir quan vam escollir lliurement ser educadors/es socials, que la nostra tasca seria fàcil però, tanmateix, és gratificant. Ara toca fer un pas endavant. Com a professionals hem de prendre també les regnes d’una situació complexa i treballar per fer palès la gran tasca educativa i pedagògica que fan els educadors i, especialment, els equips d’atenció a la infància i l’adolescència.
Només ens resta agrair el seu esforç a totes aquelles persones que, dia a dia, es deixen la pell i l’esme per fer, de la nostra feina, una professió entranyable i molt especial. Grans professionals que prenen decisions importants, sovint amb poc temps, i sota pressió, però amb la millor professionalitat. Companys valents que amb la seva empenta ens demostren que resten moltes coses a fer, i que tot és possible.
MOLTES GRÀCIES!
Com a professionals de l’àmbit social, no podem quedar-nos al marge dels fets que han ocorregut, presumptament, amb un educador social a la població de Castelldans. Fins al moment, i com a col·lectiu, hem cregut oportú no fer cap mena d’aportació a l’allau de comentaris i versions que han anat sorgint envers aquest tema. No era agradable i sobretot no era prudent, ja que és la justícia l’encarregada i única responsable d’emetre un judici, però com a col·lectiu mereixem un respecte.
Nosaltres treballem amb les persones més vulnerables, realitzant tasques de prevenció, d’atenció, seguiment, acompanyament, detecció, planificació i actuació en els diferents àmbits d’intervenció, que van des dels serveis socials bàsics, a la tercera edat, als centres de justícia, als de les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, o als de l’atenció a la infància i l’adolescència, entre d’altres.
Hi ha moltíssims professionals que dia a dia treballen pel benestar de les persones més vulnerables. Grans persones que, cada cop amb menys recursos i realitats socials més crues, han de posar en joc el seu ingeni i les seves habilitats per generar una mínima esperança, per ajudar a encaixar situacions dramàtiques, o per arrencar petits somriures. La nostra feina consisteix, ara més que mai, en apoderar a les persones perquè prenguin les regnes de la seva vida i assumeixin el seu propi lideratge.
Ningú ens va dir quan vam escollir lliurement ser educadors/es socials, que la nostra tasca seria fàcil però, tanmateix, és gratificant. Ara toca fer un pas endavant. Com a professionals hem de prendre també les regnes d’una situació complexa i treballar per fer palès la gran tasca educativa i pedagògica que fan els educadors i, especialment, els equips d’atenció a la infància i l’adolescència.
Només ens resta agrair el seu esforç a totes aquelles persones que, dia a dia, es deixen la pell i l’esme per fer, de la nostra feina, una professió entranyable i molt especial. Grans professionals que prenen decisions importants, sovint amb poc temps, i sota pressió, però amb la millor professionalitat. Companys valents que amb la seva empenta ens demostren que resten moltes coses a fer, i que tot és possible.
MOLTES GRÀCIES!
Adolf Martínez Primo
Educador social
Col.legiat núm 5793