Carla Torres: "M'agrada pensar en les arts i la inclusió evitant que tinguin una relació purament instrumental"
Primer et vas formar i dedicar al món artístic (dansa, teatre, doblatge…) i després t’has acostat al món social, estudiant el Grau d’Educació Social. Què t’ha portat a fer aquest canvi?
De fet no ho visc tant com un abans i un després, sinó que la meva trajectòria diguem que ha anat esdevenint més eclèctica, integradora, a mesura que m'he anat formant. En l'actualitat, i des de fa 10 anys, treballo com a actriu (sobretot, fent doblatge) i des d'en fa un, i ja des d'una òptica que no tindria sense haver estudiat Educació Social, enfoco les arts i l'apoderament i inclusió de les persones com un tot. Vaig començar a estudiar Educació Social arran d'una situació personal que em demanava repòs i també com a resultat de buscar-me amb intensitat i de no trobar-me. Avui, estic molt agraïda d'haver iniciat un camí que m'ha fet créixer molt, estudiar Educació Social commou... i ser commogut és dolorós perquè et fa despertar, però quan despertes el plaer és molt gran.
Creus que a la Universitat es parla prou de la relació que hi pot haver entre les arts i el món de l'Educació Social?
Alguns professors coneixen experiències concretes que apliquen les arts i l'Educació Social i les exposen en algunes assignatures. També hi ha alguna oferta acadèmica per poder explorar en aquests àmbits, tot i que el gran repte, per a mi, és parlar d'una relació que demani la mateixa qualitat professional per ambdues parts: l'artística i la social.
Què creus que aporten les arts escèniques en la transformació social?
M'agrada pensar en les arts i la inclusió evitant que tinguin una relació purament instrumental. A la companyia no treballem amb les arts escèniques com a mitjà, sinó que el fet d'apoderar persones amb diversitat funcional a exercir com a actors i sensibilitzar els espectadors amb la seva presència en escena, ho tractem com una mateixa realitat. La transformació social ve donada pel fet de prendre consciència, de parar atenció a persones que, per la seva naturalesa i per tradició històrica, han tingut tendència a l'exclusió. L'art i la cultura, en general, ens sacsegen, ens conviden a qüestionar el món i els paradigmes des dels quals vivim; i crec que és des d'aquí des d'on podem anar assolint un món més ric en diversitat i més just.
Per què la fundació de “BamBú cia de teatre”? Com va néixer?
Feia anys que em voltava la idea pel cap, però segurament veia el moment de fer-la tangible molt lluny... potser en el món de la utopia. Fa un any vaig decidir-me i li vaig proposar a una noia amb discapacitat visual a qui jo havia fet de voluntària temps enrere -avui ja és una bona amiga- si s'atrevia a pujar a l'escenari. A partir del seu sí i de moltes ganes i esforços, m'he anat envoltant d'un equip jove i compromès que comparteix la mateixa línia social-artística i... amb qui ara bufem la primera espelma!
 |
| Equip al muntatge "Anònim venecià" de BamBú cia de teatre |
La companyia és una plataforma de persones amb i sense diversitat funcional, amb una sòlida formació/experiència artística o amb una forta vocació per explorar que, en cada projecte que sorgeix, procura la màxima accessibilitat per als espectadors amb o sense diversitat funcional. Com he dit anteriorment, he anat contactant amb tècnics, il·luminadors, actors, dissenyadors gràfics, fotògrafs, realitzadors -tots ells en masculí i femení!- i a mesura que s'han anat deixant atrapar pel projecte i que n'han fet una prioritat a les seves vides, s'han convertit en l'equip actual de BamBú cia de teatre. En les tres produccions que hem fet aquest any, aquesta plataforma de persones s'ha anat combinant segons les necessitats de cada peça.
Ara celebreu el vostre primer aniversari. Quin seria el balanç d’aquest primer any d’història?
És molt interessant aquesta pregunta perquè la gent que ens coneix i ens va seguint, demana informació per entendre el projecte en la seva globalitat. Això ens permet, com a equip, aprendre de les errades i seguir millorant i, sobretot, fer una mirada estratègica de cap on volem caminar. El balanç ràpid d'aquest any seria: una obra de teatre de text -"Anònim venecià"- estrenada en dues sales de Barcelona -Porta4 i Nau Ivanow- que ha girat per Catalunya, una micropeça de producció pròpia -"dorms?"- estrenada al març i que ja ha estat seleccionada en dos festivals i una escenificació en l'"Acte contra el maltractament a la gent gran", que va ser estrenada el 15 de juny. Amb les tres peces sumem unes 15 persones d'equip, unes 20 representacions, i uns 1000 espectadors i calculem que un 20% d'aquests espectadors han estat persones amb diversitat funcional. Sempre procurem la màxima accessibilitat (totes les peces inclouen llengua de signes i audiodescripció, i es fan en espais lliures de barreres arquitectòniques). Per ser el primer any, no està malament!!! L'esforç ha valgut molt la pena!!
I amb el primer aniversari arriben les primeres #JornadesBamBú. Per què les plantegeu? Quin és l’objectiu? Anima’ns a venir :)
Les #JornadesbamBú seran un dia molt intens i esperem que fantàstic!!! Vam decidir celebrar el primer any d'activitat compartint amb la gent que ja comença a seguir-nos de manera fidel -tant a les funcions com a les xarxes socials, on som molt actius :) - i amb els ciutadans de Barcelona i rodalies en general. Creiem que és necessari que la diversitat funcional sigui visible i què millor que plantejar un dia sencer que vinculi arts escèniques i diversitat funcional?!! L'objectiu de les Jornades és oferir #culturaperatothom i #teatreaccessible i, òbviament, també, donar a conèixer BamBú cia de teatre. Per tot això, hem triat l'espai del Centre cívic l'Elèctric, a 10 minuts del centre de BCN en ferrocarrils, que permet allunyar-nos una mica de l'asfalt i que ofereix un espai sense barreres. Durant tot el dia representarem les tres peces que la companyia ha produït al llarg d'aquest any, hi haurà un col·loqui amb convidats especials per debatre sobre arts i diversitat funcional, ponències, concerts amb música en directe, dansa integrada i un taller de llengua de signes i braille. A més, les Jornades són gratuïtes i durant tooot el dia hi haurà intèrprets de llengua de signes en directe. Vindreu o quèee?!!! ;)
Consideres que el món de l’escena té oblidades les persones amb diversitat funcional? Es fa prou feina?
Cada cop hi ha més propostes que vinculen persones amb diversitat funcional, però com a societat, crec que ens costa. M'atreviria a dir que, més que el fet d'incloure persones amb diversitat funcional en escena, el que costa és tenir-les en compte com a espectadores. Si et poses a pensar, a excepció dels teatres de l'administració pública que, en dies concrets i amb l'audiodescripció en tancat, compten amb funcions accessibles, quantes propostes coneixes que siguin arts escèniques on hi pugui assistir una persona sorda, cega o amb mobilitat reduïda? Crec que una ciutat que ofereix amb "normalitat" cultura per a tothom, és una ciutat rica en essència.
Ens recomanes algun altre projecte social que utilitzi les arts com a dinàmica i estratègia de treball?
Per exemple la companyia de dansa teatre anglesa DV8 o el grup Transformas, crec que són dues propostes ben diferents però que s'allunyen d'instrumentalitzar l'art, i l'integren en la tasca social.
El CEESC col·labora a 1es Jornades BamBú. Arts Escèniques Inclusives i us animem a participar-hi.
Dia: dissabte, 18 de juliol, d'11 a 22 hores.
Lloc: Centre Cívic l'Elèctric
Descarregueu-vos el programa
Més informació i inscripcions
Activitat gratuïta
Espot de presentació de les Jornades BamBú cia de teatre