Avui l’entrada al nostre blog ens l’escriu la Susanna Giménez Bou, educadora social de l’EAIA de Badalona i equinoterapeuta. Ens explica l'experiència de reforç de la tasca educativa a l'EAIA a través dels cavalls.
Vosaltres heu reforçat mai la vostra tasca d'educadora o educador social amb animals? Quina és la vostra experiència?
Introducció
L’entrada a l’EAIA de la figura de les educadores socials ara fa vuit anys, va permetre treballar la intervenció socioeducativa de manera més intensiva, passant d’un model de control a un altre de més educatiu, proper i amb un caràcter més de tractament. Les educadores comptem doncs, amb un bon nivell de coneixement del territori, de la població que s’atén i de les necessitats que tenen els menors del Sistema de Protecció.A partir d’una experiència personal amb la doma natural i l’equitació connectada, vam tenir la possibilitat de gestar un projecte que pogués donar resposta a moltes de les línees de treball que configurem anualment al servei, a fi d’intensificar el treball que realitzem tant a nivell de grup com individualment.
A l’EAIA de Badalona atenem un perfil de població molt extens, donat que treballem amb famílies en la seva globalitat amb l’eix intergeneracional que això suposa. Les educadores però, intervenim amb un gruix important de menors centrats en la franja evolutiva de l’adolescència.
Aquests/es adolescents poden presentar situacions administratives diverses: poden estar o no tutelats per la D.G.A.I.A., convivint amb la família d’origen, emancipats, acollits amb algun membre de la família extensa o bé en un Centre Residencial d’Acció Educativa.
Són menors amb unes històries de vida marcades per les negligències i els maltractaments parentals, que sovint han patit mancances, deprivacions bàsiques i afectives i en situacions de desemparament diverses, alguns ja des de la seva concepció.
El que tots/es tenen en comú és que són adolescents inserits en el Sistema de Protecció de la Infància i amb unes inquietuds i dificultats vitals que sovint difereixen del grup de població ordinari:
- Manca de referents adults sans o figures d’aferrament estables.
- Labilitat emocional.
- Dificultats de comunicació.
- Bloqueig emocional.
- Tendència a establir relacions maltractants.
- Dificultats per establir vincles afectius.
- Baixa autoestima.
- Pobre nivell d’intel·ligència emocional.
- Manca d’estratègies personals per la resolució de conflictes.
- Poca confiança en si mateixos i en l’altre.
- Visió estàtica de la vida i el destí.
- Indefensió apresa.
- Desencís existencial.
La manca de referents adults estables al llarg de la seva vida i les dificultats derivades de les situacions de maltractament, abandonament i/o negligència en el seu procés evolutiu, fa que el grup de població que s’atén sigui especialment vulnerable i amb una manca important d’experiències nodridores a nivell emocional, que els dificulta el maneig i la identificació d’allò que estan sentint.
Aquestes situacions generen una gran dificultat per connectar amb les pròpies emocions, canalitzar-les correctament i traslladar-les al nivell assertiu de manera verbal.
Davant les mancances que presenten i les limitacions pròpies del servei, se’ns va plantejar la possibilitat de reforçar la tasca educativa a través dels cavalls, amb totes les potencialitats que aquests animals poden aportar a partir de la seva etologia.
Treballar la Intel·ligència Emocional amb els cavalls permet als/les menors un nivell d’autoconeixement important, prenent consciència de les seves reaccions. Conèixer les pròpies emocions i per tant, aprendre a regular-les, els pot ajudar a que aquestes no derivin en actes inconscients com la violència, conductes predelictives, consum de tòxics, així com desmotivació vital etc...
L’Educació Emocional és la resposta a aquests actes no desitjables, el seu objectiu és aprendre com ens influeixen les emocions, saber que ens volen dir i ajustar-les a cada situació; com tolerar la frustració i el desenvolupament d’habilitats socials amb les que es puguin incentivar actes de col·laboració i cooperació social.
El plantejament del projecte és que els/les menors acabin, tenint present el punt de partida de cadascú, havent assumit aquestes tres àrees:
L’objectiu general del projecte és millorar la capacitat de gestionar les pròpies emocions a nivell de detecció, gestió i l’adquisició d’eines assertives de relació amb l’entorn.
Activitats
Treballem amb el grup setmanalment, alternant aula i hípica. Les activitats que hem fet a l’aula han guardat coherència amb els continguts treballats a l’hípica; han estat bàsicament activitats destinades a la cohesió del grup, tècniques de relaxació, teoria bàsica sobre les emocions, treball personal sobre l’assertivitat i l’empatia, el respecte a l’altre i a un mateix, com cuidar i ser cuidat etc.Amb els cavalls bàsicament hem treballat peu a terra, alternant la feina a la pista, amb el de llibertat, excursions per la muntanya, visita a les eugues que viuen al camp amb semi llibertat etc..., en algunes ocasions també han muntat als cavalls.
Finançament
Hem anat presentant el projecte a diversos concursos: a un concurs d’Innovació Pedagògica de l’Institut Municipal de Serveis Personals, al Premi Candy Villafañe de l’Ajuntament de Lleida etc.., i així hem pogut anar subvencionant el cost del mateix tot i que el cost real ha estat sempre molt per sobre de les quantitats atorgades, però Horseway ha actuat des del mecenatge per donar resposta a les necessitats dels menors, sense la seva generositat, no hagués estat possible realitzar-los.
El projecte va rebre també una menció honorífica per part dels professionals socials del GAC (Grup d’Acció Comunitària) de Badalona.
Avaluació del projecte
Per obtenir dades empíriques, els menors van fer un test d’educació emocional abans i després del projecte, podríem dir que els menors han passat de ser inconscientment incompetents emocionalment, a conscientment incompetents.
A nivell qualitatiu hem pogut constatar la millora del grup a molts nivells: gestió emocional, nivells d’ansietat, comunicació, assertivitat, empatia etc., i durant el projecte els cavalls han anat acompanyant processos personals de cada noi/a per ajudar-los a prendre decisions relatives a les seves vides, temes familiars etc.
Hem constatat una diferència molt clara entre els dos sexes, donat que les noies estaven més centrades y connectades que els seus companys. Això va generar dificultats i conflictes que van aparèixer com una gran oportunitat per treballar l’empatia, la relació d’ajut i el respecte. Sobretot molt de respecte.
Valoració personal
També ha estat molt enriquidor compartir amb un grup de 8 adolescents espais d’intimitat tan intensos com els que ofereix l’educació emocional, amb el plus dels cavalls que sempre et fan de mirall i et posen davant allò que no pots veure, sense judici ni valoració.
Hi ha hagut moments durs: la climatologia, l’esforç físic, la logística que depèn de tantes persones sempre porta dificultats i la màquina burocràtica de l’administració pública que a vegades no facilita les coses...
Per les professionals també genera un gran desgast estar permanentment en la recerca del finançament i sentir que cada any la continuïtats del projecte penja d’un fil. Els menors tutelats s’ho mereixen. Nosaltres també.
Però aquí seguim, lluitant amb vocació, convençudes que els petits gestos són el que realment mouen el món i donant l’oportunitat a 8 joves d’auto descobrir-se per redescobrir la vida des d’un altre prisma, sense el conflicte i la queixa permanent, des de la responsabilitat, compartint amb empatia, expressant amb assertivitat, criticant constructivament, sostenint el propi dolor i ajudant a l’altre, des de la mirada interna, trobant el propi jo per moure l’altre amb el propi moviment, sent fidel a les pròpies emocions, expressant allò que es vol i el que no es pot, amb valentia, agafant la por de la mà, com els valents.
Confiant en les infinites possibilitats que neixen de la confiança en un mateix/a, transmitent el poc amor que se’ls ha donat i que poden transformar en una màquina implacable que dóna i rep amb generositat i equilibri.
Amb la ferma creença que hem estat una manada, que hem creat un espai de confiança mútua on la incondicionalitat era la premissa bàsica, exigint responsabilitat i respecte però amb capacitat per sostenir la frustració, la ràbia, l’error, la por i la necessitat d’afecte. En qualsevol moment.
Sense por a demanar disculpes i a reconèixer els èxits propis i aliens. Sempre junts, entrant i sortint segons la pròpia necessitat i el moment vital de cada un/a.
Un privilegi.
Susanna Gimenez
Educadora de l’EAIA de Badalona.