I tu, què penses fer? La Cara Oculta dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Fa unes setmanes des de la Fundació FITA ens convidaven a la presentació d’una Campanya de Sensibilització en Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), elaborada a partir de la inquietuds d’un grup de noies afectades de TCA. A partir d’aquell contacte els hem demanat que ens expliquin aquesta campanya i, a través d'aquesta, ens parlin dels TCA. 


I tu, què penses fer?
La Cara Oculta dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Quan preguntem què en sabeu dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) a persones que no han patit la malaltia, en primera persona o a algú proper, sovint ens retornen una imatge estereotipada de la malaltia: control del pes, imatge corporal, dietes... Tot i que aquests aspectes són reals, són només la cara visible d’un trastorn que duu associada una multitud de problemàtiques familiars, emocionals i personals. Els TCA són la manifestació visible de la manca d’eines necessàries per a gestionar situacions personals desbordants i multiproblemàtiques.

Des de la Fundació FITA creiem que és indispensable sensibilitzar a tota la societat respecte la realitat de les malalties mentals, així com la problemàtica de les persones que les pateixen, distanciant-nos del tracte banal i superficial que sovint ens arriba des dels mitjans de comunicació. Al mateix temps considerem indispensable que els processos terapèutics que realitzen les persones que pateixen malaltia mental siguin de caire multidisciplinari: psicològic, psiquiàtric, mèdic, nutricional i socioeducatiu. Per aquest motiu l’educador/a social hi té un paper important. 

Les persones que, per motius de salut, han d’aturar temporalment la seva vida laboral, social, relacional i d’oci per dur a terme un procés terapèutic intensiu requereixen un acompanyament socioeducatiu que faciliti el retorn al seu projecte de vida. Els recursos d’hospitalització 24h o hospital de dia no deixen de ser espais artificials, que creen un context de seguretat i confiança necessaris per a la recuperació de la persona.

Quan és possible reduir la intensitat dels processos terapèutics i reprendre activitats pròpies és posen en joc les habilitats socials, competències laborals i personals, situacions de pressió i exigència, conflictes interpersonals habituals en el dia a dia en societat. En la majoria dels casos cal un acompanyament social facilitador d’un projecte de vida autònom des de la salut. Aquest acompanyament, tal com ja es descriu a Mañós (2012)* a “Atenció i suport social, El camí de la intervenció a l’acompanyament”, l’entenem “com la tasca de donar suport i eines a la persona per tal que assoleixi l’objectiu que ella s’ha marcat, no els que professionalment li haguem marcat nosaltres.”

Emmarcat en aquest procés de presa de decisions un grup de persones afectades de TCA es va marcar, l’abril del 2017, l’objectiu de donar a conèixer la realitat dels TCA més enllà de la visió esbiaixada que la societat té de la malaltia i amb la finalitat d’ajudar a detectar, prevenir els TCA i facilitar eines de suport necessari a les persones que pateixen la malaltia i les seves famílies.

Per aquest motiu van elaborar un conjunt de quatre espots que reprodueixen situacions reals que formen part dels nostre dia a dia  i que mostren la cara oculta del TCA. Cada un d’ells representa a un o diversos dels col·lectius als que pertanyen la majoria de les persones afectades (adolescents, joves, adults...) i es desenvolupen en els àmbits en els que es posa de manifest el TCA (escolar, laboral, social, relacional...).

Les persones que van proposar el projecte són les que han dissenyat i guionitzat els espots amb el suport dels professionals que treballem diàriament amb elles.

Per a fer realitat el projecte ha estat indispensable comptar amb la col·laboració voluntària de professionals dels mitjans audiovisuals i de les arts escèniques.

Ha estat un any de molta feina per a més de 50 persones que han dedicat temps i esforç, de manera altruista, a fer realitat el projecte d’un grup de joves que han patit Trastorns de la Conducta Alimentària.

I  ara, més que mai, us necessitem. Volem que la veu de les persones que han patit Trastorns de la Conducta Alimentaria arribi el més lluny possible, i  sobretot que el missatge que ens volen transmetre s’escolti ben fort: els Trastorns de la Conducta Alimentària ens afecten a tots. A les persones que desenvolupen la malaltia, als que formen part del seu entorn més proper i, especialment,  a tota la societat en general.

#ituquepensesfer posa l'accent en el què senten les persones que pateixen un TCA i deixa de banda aspectes físics i estètics. Perquè en la part menys visible del TCA hi ha la veritable causa d’aquesta malaltia.

 Aquí podeu veure el primer dels 4 espots:



#ituquepensesfer, ens ajudes?

Trobareu tota la informació sobre el projecte, la campanya i els enllaços per compartir en aquesta  Pàgina web.


Meritxell Lozano
Educadora Social
Responsable de Projectes Socials de Fundación FITA



*1 Mañós, Q, (2012), Atenció i suport social. E camí de la intervenció a l’acompanyament., Barcelona, Editorial UOC