Avui ens escriu el Sindicat de Llogaters i Llogateres de Catalunya, que el 4 de novembre ens oferirà la Càpsula: La llei de regulació dels preus dels lloguers a Catalunya. Ens posaran al dia d’aquest nou marc legal. Per tal que, sobretot, com a professionals de l’acció social puguem informar les persones llogateres, en risc d’exclusió o no, dels seus drets, de quin és l’abast de la llei. Quins límits té? Com poden reclamar el seu compliment els llogaters? I la resta de dubtes i qüestions que puguin sorgir.
Per ara, ens podem posar en context amb aquest article al blog.
Aquest setembre ha fet un any que la Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer (11/2020) està vigent a 61 municipis de Catalunya. A hores d’ara podem celebrar que la llei està funcionant, que ha aconseguit abaixar el lloguer fins a un 5,5% en alguns dels municipis sense reduir l’oferta. Però la millor evidència és que 24 nous municipis catalans han demanat ja que s’implementi la regulació a través de la declaració d’àrea tensa. La regulació de preus es fa gran, però cal seguir lluitant i ampliant els nostres drets per garantir el dret a l’habitatge i a una vida digna.
Aquest ampli suport que gaudeix la Llei prové de la feina que porta fent el Sindicat de Llogateres en els darrers anys. És una Llei literalment redactada i debatuda durant mesos pel Sindicat de Llogateres, producte del treball d’analitzar altres lleis de regulacions de preus de lloguer, d’entendre molt bé el que requereix la situació social i econòmica d’emergència, i amb la participació de moltes veus expertes.
Les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya parlen per si mateixes:
Més estalvi per les llars
Les llars llogateres que han signat contractes durant la regulació en municipis regulats, paguen una mitjana de 44€ mensuals menys, 528€ menys anuals. Al municipi de Barcelona, l'estalvi és de 912€ l'any, 76€ mensuals.
La regulació no desincentiva nous contractes
Tot i venir d'un trimestre rècord en número de contractes nous, el nombre de contractes signats baixa lleugerament a tot Catalunya. Molt més als municipis no regulats (7%) que als regulats (1%).
La diferència és la regulació
Observant les diferències de preus en municipis molt semblants i propers, es pot veure que el factor diferencial que fa baixar els preus no és la COVID o el descens del turisme, sinó la regulació de preus. En relació al tercer trimestre de 2020, els preus han baixat un 7% a Blanes (regulat), però s’han mantingut a Lloret de Mar (no regulat). A Pineda de Mar (regulat), el descens és del 5%, però a Calella (no regulat) es limita a l’1%. La diferència també és clara entre Manlleu (regulat, -5%) i Torelló (no regulat, 0%), i és encara més pronunciada entre Olesa de Montserrat (regulat, -7%) i Esparreguera, on han augmentat un 4%.
L’administració ha de garantir el compliment de la llei i defensar-la
Ara bé, el paper de l'administració molt insuficient en la seva obligació de vetllar pel compliment de la llei: només 11 multes en un any (cal recordar que quan el toc de queda no van trigar ni 24 hores en posar més de 100 multes), que fa que la regulació no estigui tenint tots els efectes positius que hauria de tenir: els preus haurien de baixar més del que ho han fet realment. A més a més, davant l’amenaça que sigui tombada pel Tribunal Constitucional, li exigim que defensi la seva continuitat a la Taula de Diàleg amb el Govern de l’Estat.
Malgrat la regulació, els problemes d’habitatge no han desaparegut: la regulació de preus és només una passa endavant en la conquesta de drets socials. La regulació de preus és una política necessària per defensar el dret a l’habitatge digne, però cal anar més enllà. Ara cal seguir ampliant els nostres drets.
CÀPSULA: La regulació dels lloguers a Catalunya: estat de la qüestió
Data: Dijous, 4 de novembre, a les 18.00h.
Lloc: A distància. Rebreu l'enllaç per accedir a la Càpsula un dia abans de l'inici de l'activitat.