Entrevista a Laura Xamaní, del projecte "Fem pinya, fem barri", guanyador de la convocatòria del CEESC
Ens situem al 2020, esclata la pandèmia i moltes de les persones del barri de Poble Sec es van quedar sense feina. Però no només això, sinó que molta de la població migrada o nouvinguda no tenia gaires opcions de treballar, ja que moltes persones treballaven “en B” o tenien contractes precaris i no van poder optar a un ERTO o un ERO... Davant d’aquest context, com va néixer la proposta “Fem pinya, fem barri”?
El barri de Poble Sec és un barri molt associatiu i que té molta xarxa veïnal. Hi ha moltes associacions, agrupacions, cooperatives... molt teixit que va fer que tot fos més senzill. Durant els primers mesos de la pandèmia, totes les entitats ens vam organitzar per a què cap veí o veïna li faltés res, i així va sorgir la llavor del projecte “Fem pinya, fem barri”. Primerament, la intenció era parar el cop de la pandèmia i per això es va plantejar en clau d'higiene, alimentació, de material escolar, etc., perquè era en aquell moment el que més falta feia.
Com a tècniques, i junt amb el voluntariat de la nostra entitat -la Coordinadora- ens coneixem amb altres tècnics i tècniques, així com altres voluntaris i voluntàries, i parlant via Zoom i WhatsApp vam anar estructurant aquesta manera d'ajudar-nos entre tots per arribar al màxim de persones possible.
I hi havia al barri algun projecte similar anteriorment?
Sí que s'havien fet coses semblants al barri però en altres contextos socials. Nosaltres havíem participat tradicionalment en campanyes com la de recollida de joguines, d'alimentació, etc., però d'una manera més puntual, com al Nadal, per exemple. Altres entitats, com Bona Voluntat en Acció (BVA), que també participa en aquest projecte, i que sí que té la missió de recollir aliments i productes d'higiene, així com Càritas, es van desbordar absolutament.
Aleshores ens vam unir les entitats del barri, vam fer de nucli, d'equip motor, però realment hi participava molta gent, com els botiguers o el veïnat. Van col·laborar sobretot Serveis Socials, Bona Voluntat en Acció, la Coordinadora d'Entitats de Poble Sec, les parròquies del barri, la Fundació Pere Tarrés, els Castellers del Poble Sec, la Casa de la Premsa, els CAP del barri, voluntaris i voluntàries, etc. En general, totes les entitats del barri van participar-hi d'alguna manera. Va ser una unió molt gran entre la comunitat del Poble Sec.
Quin ha estat el teu paper en el projecte?
Jo hi he participat com les meves companyes de la Coordinadora d'Entitats, l'equip tècnic i companys i companyes. Hi hem participat, en part, com a motor, però també com un veí o una veïna més. Hem fet de voluntaris, hem liderat reunions, hem organitzat recollides d'aliments, material escolar, ens hem coordinat amb les botigues, el banc dels aliments, etc. Ho hem fet una mica entre tots. És un projecte sense líder, és totalment comunitari.
Per a aquelles persones que no coneguin el projecte, podries fer-nos-en cinc cèntims? En què consisteix?
“Fem pinya, fem barri”, durant el 2020, va consistir en organitzar el veïnat i les entitats del Poble Sec per donar resposta a les necessitats bàsiques no cobertes dels habitants del barri. Vam fer sobretot campanyes d'aliments i de productes d'higiene, sobretot infantils. També de material escolar, ja que els nens i nenes no anaven a l'escola, i molts d'ells no podien seguir les classes online ja que no tenien dispositius per connectar-se o no tenien accés a la xarxa, per exemple. Davant d’aquesta escletxa digital, vam intentar recollir material i dispositius electrònics per repartir a les famílies que tenien aquesta dificultat. Però algunes famílies tenien fins i tot dificultat per aconseguir una llibreta i un bolígraf.
Un cop ja teníeu clar el projecte, com el vau donar a conèixer entre els veïns i les veïnes del barri?
Així, si un veí o veïna del Poble Sec es trobés en una situació de dificultat i volgués ser beneficiari del servei, com ho hauria de fer?
Aniria a Serveis Socials i ells derivarien el cas a Bona Voluntat en Acció, a Càritas, a nosaltres... Abans hi havia un llistat de veïnatge per tal que cap persona pogués rebre dues vegades l’ajuda i, a la vegada, que cap persona se’n quedés sense. Estàvem molt coordinats amb els Serveis Socials, serveis sanitaris i altres agents que són importants del barri per tal d’arribar a totes les persones que ho necessitessin. I ara funciona igual: Bona Voluntat té un llistat de famílies que li han derivat.
Quin és el moment vital de la persona en què es decideix que les persones beneficiàries ja no necessiten el suport del projecte?
Depèn de cada cas. Des del 2020 ha anat entrant i sortint gent de la llista. Per exemple, persones que s’havien quedat sense feina i l’han recuperat (com ara treballadors de la restauració o que es dedicaven a la cura de persones). La veritat és que ha estat bastant orgànic, la gent que ja no ho necessitava no ho ha demanat. Ara la situació s’ha estabilitzat, no s’ha tornat a la situació anterior a la pandèmia però sí que s’ha estabilitzat. I el món laboral s’ha mogut, en pitjors o millors condicions, amb situacions precàries també, però de tota aquella gent que estava en el llindar de la pobresa i el 2020 va caure, alguns han pogut treure-hi el cap gràcies a les noves incorporacions laborals.
Pel que fa a les entitats socials del barri, quina va ser la seva rebuda? Com ha estat el treball en xarxa entre les entitats participants?
La veritat és que no va caldre gairebé ni parlar-ne, ni amb les altres entitats ni amb els veïns i veïnes del barri en general; era un moment en què molta gent estava a casa sense treballar, amb un ERTO, un ERO o teletreballant, i hi ha haver una massa de voluntariat que apostava per ajudar, tant a la gent gran, com a les famílies… Cadascú des de la seva entitat, perquè les entitats de Poble Sec tenen una xarxa molt forta de voluntariat. La Coordinadora té molts voluntaris, pràcticament 100 i això és molta força humana per organitzar-se, pel que ha estat molt fàcil, ja que ja ens coneixíem tots de les taules comunitàries o de fer altres projectes junts. Nosaltres sempre estem fent coses junts, sempre s’han organitzat moltes coses al Poble Sec i això ho ha facilitat també, el fet de conèixer-nos, saber què fa cadascú… Hem fet pinya amb la pandèmia, inclús més de la que ja fèiem. Tothom va col·laborar perquè estàvem tots immersos en aquesta realitat.
Treballeu amb Bona Voluntat en Acció (BVA), que és qui acull els usuaris i usuàries i qui distribueix les donacions, fa el pla de treball personalitzat, etc. Com ha estat el treball conjunt al llarg del projecte?
Ells ja funcionen així tradicionalment però com tots en aquell moment estaven desbordats. El que hem fet és reforçar amb les nostres formacions aquest procés. I també amb el nostre acompanyament, ja que, com et comentava, hi ha persones que han rebut acompanyament individual del col·lectiu de Psicologia Sense Fronteres.
Quins són els professionals que treballen en el projecte?
Educadors i educadores, psicòlogues, treballadores socials, sociòlogues, pedagogues i psicopedagogues. I, a part tot, el voluntariat, amb perfils professionals molt diversos, des de persones jubilades que eren del món social fins a gent jove que estava estudiant, gent a l’atur, famílies que tenien els familiars molt lluny i es sentien molt impotents i volien fer alguna cosa...
Com comenteu al vostre projecte, treballeu sota un model ecològic. Podries explicar-nos en què consisteix aquest model?
Vam triar aquesta metodologia perquè ens permet tenir en compte la situació de l’individu (amb les seves capacitats, les seves circumstàncies…), l’ambient en què es desenvolupa aquesta persona i la relació entre aquestes dues coses. En aquell moment, en què l’ambient era tan singular, ens semblava molt important tenir en compte aquest ítem, perquè no implicava només tenir en compte la situació de la persona, sinó la situació de la persona en aquest context pandèmic tan especial. Per això hem triat el model ecològic.
Més enllà de la convocatòria, que finalitza el novembre d'aquest any, quina serà la continuïtat del projecte?
Al llarg del projecte, a part dels objectius que fan referència a garantir la cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene, garantir l’accés a eines digitals i material escolar o incrementar la col·laboració i la coordinació entre les entitats… una de les vostres potencialitats és la d’apoderar aquestes persones a les que oferiu suport, així com a les que formen part d’entitats col·laboradores del projecte. Considereu que heu assolit aquest objectiu?
Crec que sí. Tenint en compte que apoderar és una paraula molt àmplia, nosaltres hem pogut col·laborar en què aquella persona tingui més eines i més autonomia. De vegades el context de les persones és molt complicat i fa difícil que aquestes surtin de les situacions precàries en què es troben. Però crec que l’objectiu per part de les entitats està assolit no tant pel resultat final, sinó pel trajecte que s’ha fet.
I actualment, de manera global, quina creus que és la situació al barri?
És una pregunta difícil perquè el barri té moltes realitats. Jo diria que ens hem quedat tocats, però no enfonsats. Hi ha moltes ganes de tirar endavant, hi ha moltes ganes de fer feina per part dels tècnics i les tècniques del barri i per part del veïnat. Jo crec que la situació del barri és més complicada que abans de la pandèmia però també la pandèmia ens ha servit per treballar millor plegats i plegades.
Estem traient el cap. Econòmicament, per a les entitats també han estat uns anys molt complicats. En part, perquè si abans hi havia un pastís a repartir-se entre 500, doncs ara hi ha el mateix pastís, o menys, a repartir entre 1.000. Hi ha entitats que han desaparegut…
I el fet que esclatés la pandèmia va provocar que altres projectes s’haguessin de deixar de costat?
Sí. La Coordinadora d’Entitats, per exemple, té diversos programes d’acció comunitària amb molts programes propis de l’entitat que s’han seguit fent però projectes que penjaven d’aquests programes sí que s’han vist alterats com, per exemple, un projecte per aprendre català per a joves nouvinguts, menors no acompanyats, a través de la cuina. Òbviament tot el que era menjar, compartir, etc., no es podia fer i de moment no l’hem recuperat.
Tot i així se n’han fet d’altres i hem apostat per tenir la major normalitat possible. I si alguna activitat abans es feia presencial i després no es podia fer hem intentat adaptar-nos al màxim. Per exemple, fèiem reunions de cosidores, dones grans del barri, que vam haver de deixar de fer. Amb el temps, hem anat a casa de les persones a fer les reunions. La gent ha anat responent molt bé. Hem mirat de no parar. Si no hem pogut fer visites, hem fet “visites de balcó”, “visites de replà” i ens hem anat adaptant com hem pogut per intentar no deixar cap dels nostres usuaris enrere.
Ens ha suposat poder seguir un any més el projecte amb tranquil·litat. És un projecte que no té gaires despeses quant a estructura però sí que té una part de gestió, i poder comprar en espècies: lots de Nadal, aliments, productes infantils, ajudar altres entitats en la compra d’alimentació infantil, etc. Ha significat tranquil·litat en atendre aquelles coses més minses, que normalment estan relacionades amb la primera infància (com bolquers, tovalloletes, llet en pols, etc.) o material escolar. Hem seguit apostant per comprar si ha calgut. Segurament, abans del 2020, no haguéssim fet una atenció tan assistencialista però la realitat ens ha obligat a fer-ho així. Érem conscients que fèiem una acció d’assistència però la gent no tenia què menjar i vam fer el que crèiem que era més necessari en aquell moment.
Moltes gràcies Laura per acompanyar-nos avui
al CEESC i donar veu al projecte “Fem pinya,
fem barri”!
Gràcies a vosaltres!
Entrevista realitzada per Georgina Arcusa, estudiant del Grau d'Educació Social de la UOC en pràctiques al CEESC.