L'autor d'aquest article és en Julio Martínez, educador social expert en economia social, centres especials de treball i empreses d'inserció. És membre del grup Sèniors del CEESC i col·legiat 3920.
Com assenyala Vic van Vuuren, president del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Economia Social i Solidària (UNTFSSE) i director del departament d’empresa de l’Organització Internacional del Treball (OIT), “un dels principals reptes a què fa front l'Economia Social i Solidària (d'ara en endavant ESS) és passar de ser un actor “nínxol” quan s'enfronta als desafiaments globals a ser un veritable impulsor clau i “transversal” davant dels grans desafiaments socials, ambientals i econòmics, i sobretot actualment amb les conseqüències devastadores de la guerra a Ucraïna i de la resta de guerres.
Una de les conseqüències que podem constatar és l’ampliació dels marges que separen els diferents grups socials i que han incrementat, d'una manera significativa, els diferents dèficits econòmics, socials, ambientals i assistencials en els grups socials més vulnerables. Les causes les trobem principalment en un desordre global en el creixement econòmic, en què la generació i l'explotació dels recursos es desplacen cap a pols asimètrics. Aquesta combinació de desordre econòmic i desplaçament de la possessió de recursos naturals està impedint l'èxit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i, sobretot, està causant un patiment continu als grups més vulnerables.
La missió que l’ESS -derivada de l'Economia Social, amb l'única diferència de les activitats específiques per a les quals fa ús de tots els recursos disponibles- ha desenvolupat des de fa molts anys ha estat identificar aquestes necessitats socials no satisfetes des de les administracions públiques i donar solucions a través de la construcció solidària, amb respostes en clau de cooperació. L'ESS està elaborant una manera de fer, cada cop més rellevant, per implementar solucions locals a problemes globals.
El desenvolupament inclusiu i sostenible està al centre de l'agenda política regional i local ja que les crisis mundials han fet augmentar l'exclusió social. L'ESS apareix com un poderós vector de ciutadania activa, motor d'emancipació individual i col·lectiva en moltes activitats econòmiques. D'aquesta manera, des de l'ESS es fa una poderosa contribució a la cohesió social i al reequilibri de les desigualtats, tot i que el desafiament global és gairebé inassolible.
Per aquest motiu, cal proposar solucions assumibles, amb una dimensió local i amb el suport del conjunt d'experiències properes i basades en principis identitaris i que puguin ser replicables. Si tanquem més el focus des del qual observem aquest desordre global i ens fixem en el Mediterrani -que el tenim aquí mateix- podem observar gran part dels episodis dramàtics que s’hi produeixen, com la pèrdua de vides, processos de desarrelament social, l’explotació per part de grups mafiosos de les persones que decideixen emprendre una vida millor (del sud al nord), o com es va destruint un equilibri natural per la sobreexplotació dels recursos, per uns fluxos insostenibles de turisme massiu (del nord al sud) i per transformar-se en un lloc de dipòsit dels excedents de consum. Davant d’aquest escenari, podem assegurar que es donen les condicions per aplicar les característiques de l'ESS i trobar solucions, en l'ordre econòmic, als problemes que s’hi presenten.
Per poder operar de manera més encertada i eficaç, al conjunt de totes les activitats econòmiques al voltant del mar les definim com a Economia Blava, un concepte impulsat per la Comissió Europea a partir del 2017. Ara bé, haurem de mantenir la nostra mirada en aquelles activitats no especulatives, no de masses, no extractives sense control dels recursos, no agressives amb el medi ambient, i donar suport a les activitats d'iniciatives socials que comencen a oferir solucions locals sostenibles en temes com ara pesca, turisme, investigació bioquímica, solucions alimentàries, energies renovables, residus no orgànics, logística social i inversa, transport i regeneració costera.
Hem comprovat l'eficiència que tenen les entitats de l'ESS a l'hora de donar solucions als problemes que pateixen els col·lectius i grups humans més vulnerables. Per poder resoldre els problemes que s'observen al nostre Mediterrani, des del sud cap al nord i des del nord cap al sud, definim l'Economia Blava Solidària, un concepte proposat per la cooperativa europea IesMed, que combina els principis i valors de l'ESS, per un costat, i els de l'economia verda i blava, per l'altre, i que definim com el conjunt d'activitats econòmiques en l'entorn marítim i, en concret, del nostre mar veí, que es dediquen prioritàriament a ajudar a trobar solucions al conjunt de problemes que està produint la crisi global i el conseqüent desordre exposat.
L'Economia Blava Solidària ha de facilitar totes les relacions entre els actors que s'hi associïn, que tindran un caràcter multidimensional, com ara institucions, empreses, universitats, associacions, entitats del tercer sector o persones físiques. En definitiva, tots els actors que, centrant-se en els recursos i potencials que ofereixen el mar i les zones costeres, s'estableixen en els principals cercles econòmics del Mediterrani (turisme, pesca, energia, agricultura, transport i medi ambient) i participen en la promoció i identificació de nous nínxols de mercat per a la creació de treball, prioritzant els col·lectius vulnerables, així com donant oportunitats per a l'empoderament de joves i dones a través de l'emprenedoria col·lectiva i integrant-los en la perspectiva de “creixement blau”, integrador i sostenible.
En la feina d'observació que hem desenvolupat, estem coneixent exemples i models d'aplicació dels conceptes i valors de les entitats d'acció social i la creació d'empreses socials o d’interès social. En recollim alguns exemples:
Associació MedEBS, que té com a principal objectiu actuar com a promotors i impulsors de la creació del Clúster Mediterrani de l'Economia Blava Solidària, fomentat des de Catalunya i per a tot el Mediterrani. Es va crear per facilitar la intercomunicació entre tots els agents que intervenen en l'Economia Blava amb una visió des de l'ESS.
La Mar de dones. Cooperativa de dones de Palamós el manifest de la qual diu du com a lema: “Gaudeix del patrimoni pesquer, contribueix a difondre'n els seus valors” (llegiu sencer el manifest). Aquesta cooperativa vetlla per l'eliminació de plàstics al Mediterrani i el trencament del cicle del residu, la incorporació d'hàbits diaris que contribueixin a la salut del planeta, la pràctica d'esport amb consciència mediambiental, la compra de peix de proximitat i per fer perdurar la saviesa dels pescadors que generació rere generació han estat vinculats a la mar Mediterrània, entre d'altres.
MásQue Iniciativas. Ha estat la fundadora i la primera empresa mundial en comercialitzar aigua de mar per a ús domèstic. Són nombrosos els restauradors i centres comercials, com El Corte Inglés o La Sirena, que utilitzen aquest producte: aigua de mar pura, extreta del Mediterrani, ideal per preparar tot tipus de receptes, com plats de peix i marisc.
Seastainable Ventures. Identifiquen i combinen innovacions científiques amb tecnologia pionera per desenvolupar i implementar solucions basades en la natura que permeten restaurar i millorar els ecosistemes marins, creant empreses que inverteixin en impactes rendibles i escalables. Ajuden a científics i empresaris a iniciar, desenvolupar i fer créixer els seus projectes.
Fundació CARES. Aquest Centre Especial de Treball, situat al port de Barcelona, és un operador amb magatzems propis que també ofereix serveis d'outsourcing logístic i productiu a les instal·lacions dels seus socis. Realitzen aquestes activitats en magatzems a temperatura controlada o ambient, i adaptant els processos al tipus de producte (alimentació i begudes, tèxtil, automoció, farmacèutic, etc.), al canal de vendes (comerç electrònic, plataformes de distribució, botigues físiques, etc.) o a la funció logística (central, de trànsit, etc.).
Arrels Marines. La seva missió és preservar i garantir un futur sostenible per al mar Mediterrani a través de la conservació marina, la consciència ecològica i l'educació ambiental. Volen ser una entitat de referència en la protecció, restauració i regeneració dels fons marins, promovent, a la vegada, la participació activa de la població local i turística en el desenvolupament d'un entorn sostenible.
Gravity Wave. Col·laboren amb empreses per treure el plàstic del mar Mediterrani. Posteriorment, transformen els residus recollits en matèria primera per fabricar mobles de disseny.
Blue Containers Project. Aquest projecte va néixer a l’Institut Provençana per fomentar la recuperació i transformació de contenidors marítims en habitatges sostenibles i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. En tractar-se d'un projecte de reciclatge de contenidors marítims, és també un projecte ecològic orientat a l'economia social, blava i solidària. Els edificis segueixen criteris d'arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d'eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la seva construcció es pugui fer de manera industrialitzada.
Sea2See. Proposa aprofitar els residus plàstics del mar per fabricar-ne ulleres. Cada cop són més les persones sensibles amb els problemes provocats per la contaminació del medi ambient i que, a més, busquen i demanen productes que responguin a uns valors basats en el respecte a la natura.
>> Si us ha interessat el tema, trobareu un altre article del mateix autor al Full Informatiu número 98 (pàgina 26).