Avui escriu al blog l’Oscar Negredo, membre del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC i Coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Hospitalet. Col·legiat 10289.
Ens parla del “Cafè del Mig” organitzat pel Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC en motiu del Dia Europeu de la Mediació, el passat mes de gener. En aquest cas, l’espai de debat va girar al voltant de si l’activisme social i la mediació es troben alineats.
Com cada any, quan arriba el Dia Europeu de la Mediació, des del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC celebrem una nova Càpsula. Amb aquestes es busca reflexionar sobre diferents aspectes de la pràctica mediadora. Aquest any hem tornat a la presencialitat i ho hem fet per a parlar d’un tema controvertit: la complexa relació entre activisme i mediació. En la taula han participat diferents experts de l’àmbit de la mediació. Cadascun amb diferents visions sobre com és la relació entre aquests dos posicionaments davant dels conflictes i les dificultats socials.
En els darrers anys hem pogut veure com des d’alguns àmbits de l’activisme s’ha expressat de diferents formes un cert rebuig cap a la mediació, si no un bloqueig, com a forma d’afrontar situacions concretes en què algunes persones han estat víctimes de situacions de discriminació, rebuig, odi... Un dels exemples més coneguts és l’exclusió legal de la mediació en aquelles situacions en què s’ha produït una denúncia per violència de gènere. També hem vist certes resistències per part d’algunes associacions de víctimes del terrorisme en els diàlegs entre exterroristes i les seves víctimes. Finalment, però sense afany d’exclusivitat, els activistes de les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques han rebutjat, en reiterades ocasions, la possibilitat de la mediació hipotecària. I podríem seguir enumerant exemples en els quals la mediació ha estat desestimada per una part de l’activisme. A què es deu aquesta renúncia? Sens dubte, la mediació ha estat interpretada de forma errònia per part d’alguns d’aquests activistes tot posant la seva mirada, i els atacs, en alguns dels principis de la mediació com poden ser la neutralitat o la imparcialitat. Sovint això els ha portat a pensar que la mediació podia ser lesiva als interessos dels més febles.
Sent autocrítics, segurament des de la pràctica de la mediació s’han comés errors que han portat aquests col·lectius a desconfiar en la nostra tasca. D’una banda, s’han agafat els principis de la mediació més aviat com a requisits per a la participació, i no pas com a principis rectors que orienten la pràctica mediadora a partir d’un procés que és, sens dubte, dinàmic. Això ha pogut portar a pensar que la mediació requereix d’un cert empoderament simètric de les parts. Segons la teoria transformativa, caldrà equilibrar les parts, potenciant l’empoderament de la part que arriba més feble a la mediació, i potenciant el reconeixement en aquella part que arriba més forta.
D’altra banda, caldrà tenir en compte l’encaix institucional de la mediació: qui l’encarrega? I quins són els resultats obtinguts? En paraules de l’Alejandro Nató: “per a qui treballa el mediador?” Caldrà qüestionar-se tots aquests aspectes per tal que la mediació no esdevingui un mer instrument de manteniment de l’status quo i de legitimitat dels desequilibris i la desigualtat.
Malgrat tot l’exposat, cada cop són més freqüents els espais de col·laboració i complementarietat entre activistes i mediadors. També podem observar que molts activistes fan servir la mediació com a instrument en el marc de les seves tasques d’activisme i com a complement a altres actuacions més orientades a la sensibilització.
En aquest sentit podem compartir els perfils, experiències i reflexions que van fer les persones convidades a la Càpsula:
Començarem per la Francesca Ferrari, mediadora i educadora social. La seva experiència en la mediació, sobretot en la familiar, parteix del seu desig de donar la veu als infants i joves en aquells conflictes en què des de la seva experiència com a educadora va detectar que no se’ls donava. En aquest sentit, planteja que el seu rol professional com a mediadora ha estat una mena d’activisme.
En Juan Fajardo, treballador social, mediador, gitano i activista pels drets del seu Poble, planteja com la mediació és una eina que ha fet servir el seu poble des de sempre, i com actualment pot servir per a empoderar al Poble Gitano en aquells conflictes en què encara se senten discriminats.
La Maday Rivero, comunicadora, conciliadora comunitària, activista de la Coordinadora d’“Ampas Endavant” del barri de Collblanc-La Torrassa a L’Hospitalet. Planteja que la mediació és una eina transversal que ajuda a generar bons vincles en els àmbits d’activisme dels nostres barris i comunitats.
Finalment, en Robert Gimeno, mediador, col·laborador a l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, i amb una llarga trajectòria en el Departament de Justícia, planteja que els rols d’activistes i mediadors són complementaris però han de quedar clarament diferenciats perquè sigui més útil la seva tasca.
En la part final de la Càpsula es dona un interesant debat entre els assistents i els integrants de la taula. Durant aquest debat es posa de manifest que encara hem d’avançar per a incorporar la mediació en diferents àmbits a partir de la complementarietat amb altres enfocaments per abordar conflictes i dificultats socials.
Oscar Negredo, membre del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC i Coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Hospitalet. Col·legiat 10289.