Perduda al mig de l’oceà, a milers de milles nàutiques de qualsevol punt habitat per altres éssers humans, es troba Ao-tea-roa, el país del “llarg-núvol-blanc” (o de la “llarga canoa”).
Si no ets una experta en història de les migracions humanes, et sorprendrà saber que no va ser habitada fins al 1300 de la nostra era, i que l’home blanc occidental no va arribar-hi fins a mitjan segle XVII.
El 1840, l’Imperi Britànic va signar un tractat amb els caps del poble maori a través del qual, sota l’aparença d’acord i reconeixement, prenia possessió de les illes. Els incompliments i injustícies sistemàtiques per part dels britànics van donar lloc a grans conflictes, que van acabar amb milers de morts i la confiscació de béns i terres. No va ser fins al 1947 que Ao-tea-roa va aconseguir ser un estat independent.
De Nova Zelanda, la majoria coneixem la haka, els kiwis -que són el seu emblema-, els paisatges de la trilogia d’El Senyor dels Anells, o potser que es troba en el top ten de l’índex global de felicitat, però coneixem poc o res de la seva història.
La història de Nova Zelanda és una història de colonialisme, d’imposició dels sistemes occidentals -entre ells el de serveis socials-, de racisme, d’assimilació i destrucció dels pobles indígenes i les seves formes i tradicions. Una història compartida amb moltes primeres nacions i pobles aborígens. Avui en dia, la població maori són només el 16,5% de la ciutadania neozelandesa.
Però també és la història d’una societat que es veu transformada quan els vincles i les pràctiques comunitàries maoris s’incorporen com a pròpies al conjunt de la societat neozelandesa.
 |
| "Sa Excel·lència el Governador, Lord Plunket (1864-1920) a Tuahiwi Pa, Kaiapoi" Drets cedits per l'arxiu fotogràfic de les biblioteques municipals de Christchurch, Nova Zelanda. |
El regal: l’assemblea de grup familiar (FGC)
El Family Group Conferencing, o FGC, amb les sigles com és conegut a nivell internacional, té l’origen en aquesta punyent realitat.
Constatant el racisme i el conjunt de deficiències sistèmiques que manifestava l’ordenament d’atenció a les famílies i la infància, l’1 de juliol de 1986, els pobles maoris van presentar l’informe que dona títol a aquest post: Pūao-te-Āta-tū. Considerat el document fundacional dels serveis socials neozelandesos, és un dels regals més potents i transformadors que el poble maori de Nova Zelanda ens ha fet al món. Perquè són les relacions i els vincles comunitaris els que ens rescaten i faran possible el canvi de paradigma respecte a com abordem les necessitats de les persones i de les famílies per trobar camins davant les dificultats.
FGC no és una tècnica, és un model. I creiem que és crític destacar-ho perquè és un canvi de paradigma, és una filosofia, i també un instrument, amb la seva metodologia i les seves tècniques, però seria un error reduir-ho a una tècnica.
Al FGC, el paper professional consisteix en ajudar la família a definir quina és la seva preocupació, a identificar quines persones del seu entorn (familiars, barri, escola, etc.) poden ajudar-la a millorar aquella situació i a convocar-les a una assemblea de grup familiar.
En aquesta trobada, on passen el dia i dinen tots plegats, és la pròpia persona/família qui presenta la seva preocupació i, juntament amb la seva comunitat de relacions significatives, elabora el seu pla de treball (identificant qui, què, quan…).
Aquest pla de treball serà acollit per les professionals dels serveis corresponents, i només pot haver-hi un motiu de no acceptació que ha d’haver estat assenyalat prèviament: que el pla no hagi abordat algun aspecte que sigui preceptiu fer-ho com, per exemple, en termes dels drets dels infants.
Un temps després es fa una revisió de la implementació del pla amb la família.
La recerca internacional mostra com aquesta manera d’abordar les situacions que afrontem les persones, no només és més satisfactòria i més respectuosa respecte de la nostra capacitat d’autodeterminar-nos, sinó que aconsegueix aprofitar els punts forts i els coneixements culturals de la família i del seu entorn; posa èmfasi en la responsabilitat familiar; fomenta la participació i la democratització de la presa de decisions; eixampla els cercles relacionals, i mobilitza recursos i aliances.
Tres anys després de la implantació de les FGC a Nova Zelanda, ja s’havien estès a Anglaterra, Escòcia i Gal·les, i d’aquí a molts països tant del Nord com del Sud global. De fet, també en el nostre context proper, les FGC formen, no només part del treball amb les famílies, sinó que han estat incorporades a la legislació i les polítiques. Així, en alguns països està reconegut el dret de tota la ciutadania a poder realitzar el seu pla de treball, i en d’altres no està permès fer cap tipus d’intervenció professional en l’àmbit d’infància sense abans haver proposat a la família una FGC.
Així mateix, l’abast dels àmbits també s’ha anat eixamplant: infància, famílies, salut mental, persones grans, joves, persones sortides de la presó, i un llarg etcètera.
La Xarxa Catalana de Reunions de Grup Familiar (RGF)
També al nostre país estan presents les FGC i s’impulsen des de la xarxa catalana de RGF/FGC.
La xarxa catalana som un espai de construcció col·lectiva i comunitària. Està oberta a la participació de les persones i organitzacions interessades i compromeses en estendre al nostre país el model de FGC, i el canvi de paradigma que comporta.
Ens vam constituir a principis de 2022, i actualment en formem part una quarantena de persones, provinents de set comarques diferents i d’organitzacions diverses. També moltes hi participen des d’un compromís personal.
La xarxa som el pòsit de les accions i iniciatives realitzades des de 2015 a diversos territoris com Barcelona, Osona, Alt Empordà o Baix Empordà, entre d’altres. Algunes com a introductores (la TIAF del barri de la Marina), altres, com el cas d’Osona, amb més de sis anys d’experiència, o amb una aposta transversal més recent, com és el cas de Castell-Platja d’Aro.
Ens organitzem en plenaris, comissions de treball i un grup motor. Actualment tenim tres comissions:
- Acollida, informació i comunicació.
- Formació, acompanyament i aprofundiment en el model.
- Relacions institucionals i aliances.
La xarxa representem Catalunya a la Xarxa Europea de FGC i, amb el lideratge del Consell Comarcal d’Osona, el setembre passat vam organitzar a Vic la seva trobada anual.
Aquest 2023 és un any prometedor, tant pel que fa al treball intern, com per la línia de col·laboració encetada amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat.
Les passes donades creiem que ens han de permetre donar a conèixer amb més abast el model, fer-lo accessible (estenent la formació i garantint-ne la qualitat) a les persones que treballen amb famílies arreu del territori. També treballant activament per a la seva possible incorporació a les polítiques públiques, com ja succeeix als països del nostre entorn.
Trobada amb en Paul Nixon
En el marc d’aquesta relació, DIXIT, el Centre de Documentació de Serveis Socials de la Generalitat, organitza la conferència El model Family Group Conference: una mirada comunitària en la intervenció social amb famílies, a càrrec de Paul Nixon, de Nova Zelanda, un dels referents internacionals en Family Group Conferencing.
Serà l’endemà de Sant Jordi i les inscripcions ja estan obertes. Aquí teniu l’enllaç amb la informació i el procediment per fer la inscripció. Us recomanem que no us la perdeu!
Com us deia, som un espai obert, de construcció comunitària, així que no dubteu en contactar-nos si us interessa participar i contribuir a aquest canvi de paradigma: RGF Xarxa Catalana FGC
Xabi Ballesteros Olazabal
Coordinador de la Xarxa Catalana de Reunions de Grup Familiar / FGC
